El 2016-2017 s’obre amb un període d’incertesa política que acompanyarà al canvi de tendència econòmica iniciat a la segona meitat de 2014, amb vuit trimestres consecutius d’increments del PIB.
Aquest canvi d’escenari exigeix una redefinició de prioritats en les actuacions, tant dels possibles Governs que es puguin formar a l’Estat com dels agents econòmics i socials. Durant aquests sis anys de recessió les accions sindicals van ser fonamentalment defensives, amb l’objectiu de limitar els efectes perversos de les polítiques de retallades i ajustos en l’Estat del Benestar, de la devaluació salarial i de les reformes laborals regressives que es van iniciar al maig de 2010 i que es van agreujar al febrer de 2012.
El PIB creix però lluny de beneficiar a tota la societat, la desigualtat augmenta i la precarietat atrapa a molts treballadors i treballadores de l’educació que veuen reduir les seves jornades i augmentar la feina que tenen als centres i a casa. Hem de parlar clarament de recuperació de drets econòmics i laborals perduts que ens permetin deixar enrere les condicions de vida i de treball tant deteriorades en aquests últims anys.
Ja els hem donat les primeres passes: la recuperació de la paga extra de 2012 és un fet.
D’altra banda, abans que finalitzi l’any 2016 haurem de començar a negociar els nous convenis de l’ensenyament privat. I aquí és on haurem de centrar els nostres esforços per situar la recuperació de drets com a eix principal de la nostra acció sindical. No serà fàcil, tenim un nefast precedent. La signatura d’aquests convenis, per part de la resta d’organitzacions sindicals i patronals, va representar el vist i plau a una sèrie de renúncies que van agreujar encara més les condicions dels treballadors i treballadores del sector. En aquell moment no van comptar amb l’aval de CCOO, i en aquestes properes negociacions vetllarem perquè els esforços es centrin en les millores i no en les renúncies. Ens comprometem a defensar els elements estructurals i centrals del conveni: jornada de treball, càrrega de treball i retribucions econòmiques seran els eixos de la nostra lluita. És el moment de recuperar, és el moment de passar a l’ofensiva, és el moment de dir prou al victimisme i plors de les Patronals. No tenen diners per pagar premis de fidelitat però no els tremola la mà a l’hora de pagar indemnitzacions per acomiadaments improcedents.
Tan mateix, des de CCOO continuarem reivindicant la planificació escolar com a eina per evitar que hi hagi escoles que perdin unitats concertades un cop començat el curs; continuarem defensant la disminució de ràtios perquè no s’hagin de suprimir aules, amb l’amenaça de tancament d’activitat que representa per les escoles més petites; continuarem lluitant contra la LOMCE perquè no deixa de ser una llei segregadora i elitista que no representa cap avanç en les condicions laborals del conjunt dels treballadors i treballadores del món de l’educació.
Els permanents de privada de CCOO us desitgem un bon any escolar.
