I a la concertada,
què passa amb les nostres condicions laborals?
A qui ha beneficiat un conveni de renúncies?
El 27 de febrer de 2013 es va produir un fet sense precedents en la signatura d’un conveni. Les direccions de dues organitzacions sindicals van prendre la decisió de deixar els docents del sector de la concertada sense taules salarials, vulnerant el nostre dret de negociació col•lectiva i deixant als treballadors i treballadores en situació d’indefensió jurídica davant les possibles actuacions unilaterals de l’administració.
A hores d’ara encara ens preguntem per què els altres sindicats van signar quan algun d’ells publicava Butlletins (gener de 2012, núm. 467) assegurant que no ho faria. Què van obtenir-ne a canvi? En què n’han sortit guanyant? Què n’hem guanyat els treballadors i les treballadores amb aquella signatura?
La suspensió temporal amb caràcter retroactiu del premi de fidelitat, renunciant a una retribució salarial per al col•lectiu docent, va agreujar encara més la precarietat del nou redactat. Per si això no fos suficient, la disposició transitòria segona renunciava expressament a la responsabilitat dels titulars de la retallada patida al 2010, actuació inaudita ja que aquests sindicats, juntament amb CCOO, vam presentar conflicte col•lectiu, el vam guanyar i a data d’avui estem a l’espera de sentència del recurs que va presentar la Generalitat.
Per què en diuen suspensió si el que volen és suprimir-lo? Per què no expliquen que el premi de fidelitat és sou que ja havíem meritat i ens l’estan prenent?
Continuem sense taules i sense premi de fidelitat!
Hem de continuar amb l’espasa de Dàmocles al damunt dels nostres caps, pel fet de no tenir taules, esperant que l’Administració pugui cometre una barbaritat com la que s’ha fet a Andalusia? En aquesta comunitat s’ha decidit que al 2015 els funcionaris andalusos cobraran les dues pagues però els docents de la concertada (també sense taules salarials) només un 15% de la que van perdre.
Estem en mans del senyor Mas Colell! Ens hem de refiar del responsable de la sostracció de les pagues de 2012, 2013 i 2014!
Encara resulta més incomprensible que amb un increment pressupostari al 2014 de gairebé un 5% en la partida destinada a la concertada (47 milions d’euros), i d’un 17% al 2015 (152 milions d’euros), el conjunt dels treballadors i treballadores continuem amb una pèrdua de més d’un 25% de poder adquisitiu en 4 anys. Com s’expliquen aquests increments si el nombre total d’unitats concertades no ha crescut i els mòduls econòmics dels concerts continuen invariables? On van a parar aquests diners?
Està molt clar que, amb aquest Govern i la docilitat de les direccions de les organitzacions sindicals majoritàries, les patronals són les úniques beneficiades al sector de la concertada en detriment dels professionals del sector. No hi ha diners per pagar el premi de fidelitat però si per acomiadar de manera improcedent!
PER LA DEFENSA DELS NOSTRES DRETS,
VINE AMB NOSALTRES!