Acord en matèria de temporalitat

Que no t'enganyin, CCOO lluita pels teus drets, per la teva estabilitat laboral, amb seguretat jurídica i eficàcia, per condicions dignes de treball i per l'augment de les plantilles.

CCOO, CSIF i UGT, els tres sindicats legitimats per negociar les condicions laborals de les treballadores i treballadors de les administracions públiques de tot l’Estat, hem arribat a un acord en matèria de temporalitat a les Administracions Públiques.

Tots els llocs de treball estructurals sortiran a oposicions abans de 2024

Les persones que no passin les oposicions cobraran una indemnització

L'àrea pública i la federació d'Educació de CCOO Catalunya, hem elaborat un "preguntes i respostes" respecte a l'acord de reducció de la temporalitat. Més endavant anirem ampliant-lo amb les consultes, dubtes i qüestions que ens vagin arribant de la nostra afiliació.

Document en PDF

1.- Per què ara aquest acord?

Perquè hem aconseguit que el Ministeri de Política Territorial i Administració Pública assumeixi les nostres demandes, reforçades per les sentències europees, de posar fi a la temporalitat a les administracions públiques i de fer un procés extraordinari que valori al màxim possible el treball realitzat per les persones que han patit un abús de temporalitat. 

Aquesta és la funció del sindicalisme que vol transformar la realitat: acordar amb la contrapart per poder solucionar els problemes, tot i que mai no s’aconsegueix la totalitat dels objectius en una negociació. No acordar implica, a la funció pública, deixar aquestes solucions en mans dels governs i els partits polítics, cosa que no farem mai des de CCOO.

2.- Si fa molts anys que treballo en règim d’interinitat o temporalitat, per què no em poden fer fix?

Perquè per ser funcionari de carrera o personal laboral fix s’ha de superar un procés selectiu. A més, la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional limita qualsevol sistema excepcional d’accés.

Respecte dels tribunals europeus, han constatat que a Espanya s’ha comès un abús de temporalitat a les administracions públiques, com havíem denunciat CCOO, però sempre remet a la legislació i als tribunals espanyols per a la determinació de la prevenció i la sanció d’aquest abús. Fins i tot quan ha entrat en matèria, ha determinat possibles solucions que ni eliminen la necessitat de passar un procés selectiu ni milloren les condicions laborals.

Pel que fa als tribunals superiors de justícia i al Suprem, en cap cas avalen la possibilitat de ser fix sense passar per processos selectius.

Si vols més informació jurídica, pots clicar aquí: bit.ly/AcordTempSituacióJurídica

3.- Què signifiquen els principis d’igualtat, mèrit i capacitat?

Són els principis constitucionals per accedir a la funció pública. El principi d’igualtat es troba recollit en l’article 14 de la Constitució, mentre que els de mèrit i capacitat, a l’article 103 de la Constitució i a l’article 55 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), i regeixen l’accés a la funció pública. Per tant, a tots els ciutadans i ciutadanes que disposin de la capacitat per accedir a la funció pública se’ls ha de garantir igualtat per poder demostrar els seus mèrits en la selecció, que ha de ser mitjançant concurs oposició, segons l’article 61.6 de l’EBEP. Aquest article preveu el concurs de mèrits únicament amb caràcter excepcional mitjançant una llei feta a aquest efecte. Lògicament, aquesta llei hauria de poder passar el filtre del Tribunal Constitucional, que, com hem dit abans, s’ha pronunciat reiteradament en contra de sistemes excepcionals.

4.- Per què no s’ha optat per un concurs oposició restringit?

Perquè s’ha de respectar el principi d’igualtat que regeix l’accés a la funció pública i que ha estat avalat per diverses sentències del Tribunal Constitucional. No es pot decidir que a una part de la ciutadania, que disposa de la capacitació suficient, no se li permeti l’accés a la funció pública. CCOO no considerem aquesta opció per corporativa i limitadora dels drets del conjunt de la classe obrera.

5.- Sortiran totes les places ocupades ara pel personal interí o temporal a les properes oposicions?

Hem arribat a un acord (bit.ly/AcordTemporalitat21), concretat en el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, perquè totes les places ocupades temporalment durant tres anys ininterrompudament abans del 31 de desembre del 2020 surtin a oferta pública, convocada i publicada abans del 31 de desembre del 2021, i siguin executades en un procés que haurà d’haver finalitzat abans del 31 de desembre del 2024. 

S’hi hauran d’afegir també els processos selectius que es produeixin durant aquests anys, amb l’objectiu final d’arribar a un màxim del 8 % de temporalitat a les administracions públiques, que és el que considerem una taxa acceptable.

6.- Què passa si ja fa tres anys que estic a la vacant i no convoquen la meva plaça?

CCOO treballarem en tots els àmbits d’interlocució i negociació per evitar que això passi i, si passés, ho treballaríem a la Comissió de Seguiment de l’acord que s’ha de crear.

7.- Hi haurà unes condicions especials per al concurs oposició per a aquest moment concret i unes altres condicions per a futures convocatòries?

Aquest acord preveu unes condicions específiques per a aquest procés d’estabilització, per exemple, amb el sistema d’accés per concurs oposició i amb una valoració concreta de cadascuna de les fases. En els futurs processos selectius no necessàriament s’ha de donar el mateix sistema selectiu acordat ara.

8.- Quan i com s’adaptarà l’acord a les normes de cada sector?

Segons la disposició final segona del reial decret llei, s’haurà d’adaptar la normativa del personal docent i sanitari, en un any des de la seva publicació. Si no es realitzés per manca de voluntat política, seria d’aplicació el que disposa el reial decret llei.

9.- Hi haurà processos de mobilitat abans de la realització de les proves?

En l’article 2.4 del Reial decret llei 14/2021 s’estableix que els mecanismes de mobilitat o de promoció interna previs a la cobertura de places seran compatibles amb aquests processos d’estabilització allà on la normativa sectorial o de cada Administració els tingui previstos.

10.- Per què no pot comptar més l’experiència que les proves?

Perquè el Tribunal Constitucional va marcar, el 1991, que la fase de concurs mai no pot ser superior al 40 % de la nota del procés selectiu.

11.- Les proves no seran eliminatòries a les properes oposicions?

Això s’haurà de negociar en els àmbits corresponents. El que sí que s’ha acordat és que les proves s’han d’agilitzar, entre altres maneres, amb l’acumulació de proves en un mateix exercici. CCOO treballarem en tots els àmbits de negociació amb l’objectiu que les proves s’ajustin al màxim possible a la feina que s’ha de realitzar en el lloc de treball i per una valoració global de la fase d’oposició, sense exercicis o proves eliminatòries.

12.- Si per causa de força major no puc presentar-me a alguna prova, hi haurà alguna alternativa?

Això s’haurà de preveure a la convocatòria corresponent. En l’acord i en el reial decret llei que el desenvolupa no es podia concretar aquesta qüestió.

13.- Si no passo l’oposició, me’n vaig al carrer?

Si no obtens plaça, seràs en una borsa de treball per poder ser nomenat funcionari interí o personal laboral temporal, com ja passa a diverses administracions. En aquelles en les quals no en tenim, CCOO ens comprometem a exigir-ne la creació, tal com permet l’acord signat.

14.- Si no supero el procés selectiu, tindré garantit continuar a la borsa?

Així ho determina l’acord signat. Està absolutament garantit a les administracions que disposen de borsa per cobrir llocs vacants, i treballarem per exigir que ho estigui a totes les administracions públiques, amb l’objectiu de posar fi a algunes pràctiques poc transparents.

15.- Si no supero el procés selectiu i continuo a la borsa, hi haurà suficients vacants per tenir feina?

Aquesta pregunta no es pot respondre exactament. L’objectiu del procés és que a 31 de desembre del 2024 les vacants per al personal temporal siguin el 8% del total de places de les administracions. En funció de la normativa que regeixi la teva borsa de treball, podràs continuar tenint feina. Pensa que a partir d’aquest mateix moment, totes les vacants que es produeixin per increment del servei o per jubilacions, s’han de cobrir amb nous processos selectius i amb celeritat, amb la qual cosa, continuaràs tenint oportunitats per poder aconseguir ser personal fix a l’Administració. 

16.- Si estic a prop de la jubilació, hauré de fer oposicions i si no hauré de quedar-me al carrer? No es farà res per a les persones que tenim una certa edat i fa molts anys que som interines?

No aprovar les oposicions no implica quedar-te sense feina, ja que a totes les administracions hi haurà d’haver borses de treball per seleccionar el personal temporal que continuarà havent-hi. Si aquestes borses de treball tenen en compte l’experiència, que és l’objectiu de CCOO en les negociacions, les persones amb més experiència han de ser les que tinguin accés a aquests llocs de treball temporal. Des de CCOO portarem a les negociacions la proposta d'un Pacte d'Estabilitat de les persones més grans de 55 anys.

17.- Si no obtinc la nota mínima per poder ser en una borsa, no podré treballar?

L’acord no obliga a modificar el funcionament de les borses existents, sinó a crear-ne en aquelles administracions on no n’hi ha, tant per a la selecció de nou personal temporal com per a la integració d’aquelles persones que no superin el procés d’estabilització.

18.- Es poden renegociar processos ja iniciats?

Tal com determina la disposició transitòria primera del Reial decret llei 14/2021, els processos d’estabilització que s’hagin publicat als respectius diaris oficials abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei s’han d’executar segons les previsions de les respectives convocatòries. Fer el contrari seria conculcar la legislació i qualsevol impugnació posaria fi al nou procés.

19.- En quin cas tindré dret a la indemnització?

Totes les persones que estiguin ocupant una plaça d’aquest procés d’estabilització (les ocupades des del 31 de desembre del 2017) i que no superin el procés selectiu tindran dret a una indemnització de 20 dies per cada any que hagin estat ocupant la vacant, amb un màxim indemnitzador de 12 mesos de salari.

Les persones que a partir d’ara superin el temps màxim de la vacant tindran dret també a aquesta indemnització.

20.- Si no supero les oposicions i rebo indemnització, puc alhora continuar a la borsa?

Sí. Enlloc es defineix que rebre una indemnització per no superar el procés selectiu impliqui l’expulsió de la borsa de treball.

21.- Si no aprovo i sóc en una borsa de treball, tinc dret a indemnització?

En l’article 2.6 del Reial decret llei 14/2021 s’especifica el dret a la indemnització per la finalització de la relació amb l’Administració perquè no s’ha superat el procés selectiu d’estabilització. Aquest article desenvolupa l’apartat quart de la part A, “Processos d’estabilització”, de l’acord sindical amb el Ministeri, en el qual es defineix el dret a la indemnització pel cessament definitiu. És a dir, que el cessament en la plaça que ocupaves i per a la qual t’has presentat dona dret a la indemnització independentment que després continuïs en una borsa de treball i que puguis tenir un nou nomenament com a personal interí o temporal.

22.- Com afecta aquest acord a les persones que es presenten a oposicions que  ja estan convocades? Tindran dret a indemnització?

Segons l’article 2 del Reial decret llei 14/2021, que concreta l’acord sindical, confirmat amb converses amb el ministeri, la indemnització es refereix als processos d’estabilització del treball temporal de les administracions públiques que s’estan duent a terme des del 2017. Així doncs, les persones afectades per processos que encara no s’hagin resolt tindran dret a les mateixes indemnitzacions que les referides en la pregunta 6.

23.- A partir d’ara, si estic més de tres anys com a interí, em faran fora?

No. A partir d’ara, les administracions tindran l’obligació de treure les vacants estructurals a oferta pública d’ocupació abans dels tres anys. En cas de no fer-ho, l’Administració serà sancionada i la persona interina hi romandrà fins que finalitzi el procés selectiu, amb la qual cosa generaria, en aquest cas, dret a la indemnització.

24.- Per què no s’ha optat per un acord que aconseguís un contracte de personal laboral indefinit per als docents?

En cap moment pensem a laboralitzar la funció docent, ja que no aportaria res de positiu. Així i tot, tampoc no es podria aconseguir un contracte indefinit al marge de l’accés a la funció pública. Aquest tipus de contracte només s’ha donat en casos de subrogació des d’una empresa privada a causa de l’assumpció del servei per part de l’Administració o bé per sentència judicial, i no disposen dels mateixos drets pel que fa a mobilitat que la resta del personal laboral ni, per descomptat, del personal funcionari.


Recorda també que CCOO Educació també està lluitant per unes oposicions transparents i amb garanties. Tens tota la informació en aquest enllaç.

  1. Totes les places estructurals de totes les administracions públiques ocupades durant tres anys abans del 31 de desembre de 2020, hauran de sortir a oferta pública i tot el procés haurà d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2024. Es podran comptabilitzar com a vacants totes les jubilacions que es produeixin, per sortir a oferta pública el mateix any o el següent.
  1. S’hi accedirà per concurs-oposició amb la màxima valoració possible de la fase de concurs, un 40% i valorant sobretot l’experiència en el cos, categoria, escala o Per garantir la seguretat jurídica dels processos d’estabilització, aquestes condicions queden escrites per primera vegada en un text normatiu.
  1. La no superació del procés selectiu, donarà lloc a una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats, per les persones que ocupin una plaça objecte d’estabilització. S’estén així per a tothom la darrera sentència del Suprem sense necessitat de tràmits jurídics. Aquest fet, únic a tot Europa, ens ajudarà que les administracions públiques tinguin interès a negociar amb la representació sindical les proves, per tal de minimitzar les indemnitzacions. A més, se li pot fer un nou nomenament a la persona per la seva inclusió en borsa d’interinitat.
  1. Les persones que no aprovin, es “podran” incloure en borses d’interinatge específiques o existents, després d’arribar a la nota que la convocatòria consideri suficient.
  1. Les administracions públiques han de posar en marxa els seus processos selectius. CCOO treballarem en totes les meses per agilitzar les convocatòries, les indemnitzacions i les altres mesures.
  1. Es defineixen normativament les causes que justifiquen la contractació temporal en les administracions públiques. S’exigeix explícitament que els processos de selecció es basin en els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, incloent-hi també el principi de celeritat. Evitarem així alguns processos selectius basats en l’amiguisme o la lleialtat política, que no són majoritaris, però que tant de mal han fet a la Funció Pública.
  1. El personal temporal, tant interí com laboral, disposarà dels mateixos drets que l’indefinit. És una lluita sindical de molts anys, finalment aconseguida.
  1. L’incompliment del temps màxim per ser personal temporal comportarà responsabilitats a les administracions i indemnització per a la persona treballadora afectada. Tot i que no queda totalment especificada la responsabilitat de l’Administració, canvia el sentit inicial de les negociacions, on només sortia perjudicada la treballadora temporal. Aquesta clàusula serà efectiva a partir d’aquest acord.
  1. La implementació en l’àmbit sanitari comporta fer modificacions l’Estatut Marc del Personal Estatutari. 
  1. La implementació en l’àmbit educatiu comporta l’obligatorietat de negociar finalment un Estatut Docent tant per l’àmbit universitari com no universitari.
  1. Compromís del Ministeri de negociar el desenvolupament de l’EBEP i altres millores al setembre, centrant-nos ara en el procés d’estabilització.
  1. Es crea una comissió de seguiment de l’Acord per garantir el seu compliment.

CCOO fem una valoració positiva d’aquest acord, ja que ens permet avançar en el nostre doble objectiu:

  • Posar fi a l’elevadíssima temporalitat de les nostres administracions, que afecten molt negativament a totes les treballadores temporals que no disposen de la seguretat d’una feina fixa.
  • Aconseguir que els processos selectius disposin de totes les garanties jurídiques i que valorin al màxim l’experiència d’aquestes persones durant els anys en què han estat garantint un servei públic.

L’exposició de motius reconeix que l’Administració no ha fet complir la Directiva comunitària 1999/70 per evitar l’abús de la temporalitat i el diferent tracte al personal temporal respecte de l’indefinit. Aquesta directiva es va dictar en compliment d’un acord de la Confederació Europea de Sindicats, a la qual pertany CCOO, cosa que evidencia les possibilitats transformadores del sindicalisme internacional.

Naturalment, com en qualsevol acord amb una contrapart, no hem aconseguit tot el que ens proposàvem, però totes les mesures representen un avenç. El mateix acord indica una sèrie de qüestions que requereixen seguir negociant.

Està tot solucionat amb aquest acord? De cap de les maneres. Ara toca un enorme treball de negociació col·lectiva a totes les administracions públiques per concretar-lo. Des de CCOO, present a tots els àmbits d’interlocució, treballarem per garantir que es compleixen, a totes les administracions públiques, els objectius i els criteris marcats, adaptant-los a cadascun dels processos. En concret, exigirem que els processos siguin acordats amb la representació sindical, ja que són la garantia per aconseguir els objectius, tal com ens mostra l’experiència d’aquests darrers anys.

  1. Treballar perquè les proves de la fase d’oposició s’ajustin el màxim possible a la feina que s’ha de realitzar.
  2. Defensar a totes les meses de negociació que l’experiència en el lloc de treball sigui un percentatge elevadíssim dels mèrits del concurs.
  3. Exigir la creació de borses de personal interí per a aquelles persones que no aprovin, allà on no existeixin, i que la nota per formar-ne part sigui la més baixa possible, ja que el desenvolupament de la feina durant un mínim de tres anys implica la seva capacitació per realitzar-la.
  4. Treballar per definir els processos de selecció per al personal temporal, d’acord amb els criteris d’igualtat, mèrit i capacitat, i denunciar tots aquells processos que no els compleixin.
  5. Analitzar tots els acords laborals existents per corregir qualsevol situació en què el personal temporal disposi de menys drets que l’indefinit.
  6. Vigilar futurs incompliments del temps màxim de temporalitat i exigir l’assumpció de responsabilitats disciplinàries als responsables polítics i de gestió de personal que n’hagin estat causants.
  7. Vetllar perquè totes les jubilacions es cobreixin per evitar perjudicis al servei públic.

Les CCOO continuarem treballant, amb rigor i sense crear falses expectatives, per la millora de les condicions laborals de les que garantim, amb el nostre treball, els serveis públics de la ciutadania.

Els darrers anys hem tingut nombroses resolucions judicials al voltant de la possible indemnització quan cessa el personal funcionari interí, sobre la causalitat de l’abús en la contractació temporal i sobre la figura de l’indefinit no fix dins de l’àmbit funcionarial.

Moltes d’aquestes resolucions han estat de tribunals de primera instància, àmpliament difoses pels grups amb interessos econòmics i/o sindicals, com determinats despatxos d’advocats o sindicats sense possibilitats de negociació per la seva poca implantació. El que és important, però, és conèixer les sentències del TJUE i del Tribunal Suprem, que són les que acaben creant jurisprudència.

Va ser al setembre del 2016 quan una sentència del TJUE (assumpte Diego Porras), sobre la interpretació de la clàusula 4 de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada, ens va donar eines per poder exigir una indemnització en el cessament del personal interí. Una sentència que és rectificada en una nova sentència, del 5 de juny del 2018 (assumpte Montero Mateos), i que posa fi a l’acció jurídica que havíem dut a terme al nostre sindicat des de la sentència anterior.

El mateix dia de setembre del 2016, dicta dues sentències (assumptes Martínez Andrés i Castrejana López) i, basant-se en la clàusula 5, apartat 1, de l’acord marc, considera el dret a mantenir la relació laboral quan hi ha una utilització abusiva de successius contractes a l’Administració, si no existeix una mesura eficaç en l’ordenament jurídic nacional per sancionar aquests abusos, cosa que haurien de comprovar els tribunals nacionals.

Ja el 19 de març del 2020 el TJUE declara en sentència (assumptes Sánchez Ruiz i Fernández Álvarez, i d’altres) que el treballador o treballadora públic que hagi ocupat el mateix lloc de treball de manera ininterrompuda durant diversos anys, amb les mateixes funcions, tot i que amb diferents nomenaments, perquè l’Administració no ha complert l’obligació de realitzar el procés selectiu, es trobarà dins del concepte de successius contractes o relacions laborals de durada determinada previst en la clàusula 5 de l’acord marc.

Ara bé, el TJUE deixa clar que incumbeix als òrgans jurisdiccionals nacionals determinar si mesures com l’organització de processos selectius, la transformació en indefinits no fixos o la concessió d’una indemnització equivalent a l’acomiadament improcedent constitueixen mesures adequades per prevenir i sancionar els abusos en la contractació temporal. Recorda també que la clàusula no té un efecte directe.

El febrer del 2021 una nova sentència del TJUE (assumpte Agios Nikolaos) considera que les renovacions automàtiques per llei també impliquen contractes successius, amb la qual cosa torna a remetre als tribunals nacionals per a les mesures de prevenció i sanció.

Resumint, que tot i que els tribunals europeus han anat avalant que a Espanya s’ha estat cometent un abús pel que fa a la temporalitat a les administracions públiques, sempre es remet als tribunals espanyols per a la determinació de la prevenció i la sanció d’aquest abús. Quan analitzem la jurisprudència derivada de les sentències del Tribunal Suprem, ens trobem que:

  • No tota relació d’interinitat de llarga durada és abusiva (sentència de 19 de novembre del 2020 de la Sala Contenciosa Administrativa).
  • Un únic nomenament d’interinitat de llarga durada no és abusiu (sentència de 24 de setembre del 2020 de la Sala Contenciosa Administrativa).
  • Dos nomenaments d’interinitat, independentment del temps, no són abusius (sentència de 23 de novembre del 2020).
  • No existeix discriminació entre el personal laboral i el funcionari temporal, tot i que el primer sí que té dret a indemnització en l’extinció del contracte i el segon, no (sentència de 28 de maig del 2020).
  • El personal estatutari o funcionarial no pot convertir-se en indefinit no fix (sentència de la Sala Tercera de 19 de novembre del 2020, fent referència, en el mateix sentit, a dues sentències de la mateixa sala de 26 de setembre del 2018).
  • Finalment, una sentència del 28 de juny de 2021, que considerem rectifica molta d’aquesta doctrina tot i que només pel personal laboral, en la que:
    • Reconeix l’abús de temporalitat quan s’ocupa un lloc de treball estructural mitjançant contractes temporals.
    • Considera que quan aquest lloc de treball està ocupat un màxim de tres anys, ha de ternir la consideració d’indefinit no fix.
    • En cas de cessament s’ha de compensar amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.

Així mateix, altres sentències de tribunals superiors han revocat sentències de primera instància “favorables” a les persones demandants, com la sentència de 19 de maig del 2021 del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana, que revoca la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa número 4 d’Alacant, de 8 de juny del 2020, que qualificava una funcionària interina de fixa no funcionària de carrera.

També la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ del País Basc, en la sentència de 13 de maig del 2021, refusa la restitució d’una funcionària interina d’un ajuntament durant disset anys que va ser cessada per cobertura reglamentària de la vacant.

La darrera sentència del TJUE sobre la situació, el passat 3 de juny del 2021, considera la jurisprudència espanyola contrària al dret comunitari pel fet de poder prorrogar contractes temporals en el sector públic en espera de processos selectius per als quals no hi ha un termini concret fixat, així com la prohibició de passar a ser indefinits no fixos. Determina que aquesta podria ser una mesura apta per a la sanció i no tan adequada la indemnització per extinció del contracte.

Respecte de l’accés a la funció pública, el Tribunal Constitucional s’ha manifestat en diverses ocasions pel que fa als sistemes excepcionals:

  • En contra dels processos que priven el conjunt de la ciutadania de participar-hi, en la sentència número 27, de 14 de febrer del 1991.
  • En contra de la integració de personal temporal directament en la funció pública, en aquest cas andalusa, en la sentència número 302, de 21 d’octubre del 1993.
  • En contra de qualsevol reserva explícita o encoberta a persones individualment seleccionades, per a l’accés a la funció pública, en les sentències número 50, de 23 d’abril del 1986, i número 67, de 18 d’abril del 1989.
  • En contra de les convocatòries o torns restringits, que, com a regla general, no poden ser utilitzats de manera ordinària per a la selecció de personal funcionari, en la sentència número 65, d’11 de febrer del 1999.

Amb aquesta situació, CCOO ens reafirmem en la necessitat de trobar una solució sindical que posi fi a l’actual situació de temporalitat a les administracions i que els impedeixi que en futur puguin actuar de la mateixa manera, com hem fet amb l’Acord del 5 de juliol i com ara haurem de desenvolupar en tots els àmbits de negociació existents a les diferents administracions.

Feu clic per veure aquesta informació en format PDF

Document en pdf 

El Real Decret Llei 14/2021, convalidat avui, plasma l'Acord aconseguit amb CCOO, UGT i CSIF en la Mesa de Negociació el passat 5 de Juliol, i per això en fem una valoració positiva. Mitjançant el RDL, l’acord entrarà en vigor en tots els seus termes l'endemà de la seva publicació en el BOE.

No obstant això, els grups parlamentaris han acordat iniciar una tramitació d'urgència del contingut del RDL com a projecte de Llei, cosa que obre la porta a introduir esmenes en els seus preceptes.

Des del sindicat vigilarem que en aquesta tramitació parlamentària no es modifiquin els aspectes fonamentals dels acords amb el Govern, especialment en els punts que augmenten el pes de l'experiència en la fase de concurs i simplifiquen la fase d'oposició i en l'aplicació de les indemnitzacions com a mesura compensatòria i dissuasiva, la qual cosa suposa una fita i un canvi de paradigma per garantir que les administracions compleixin.

Des de CCOO també vetllarem perquè qualsevol modificació compti amb seguretat jurídica i pugui ser aplicable i efectiva. No es poden posar en risc els processos selectius que es realitzin ni els canvis introduïts en l'Acord, que té per objectiu garantir l'estabilitat en l'ocupació pública, acabar amb la xacra que suposa la temporalitat amb garanties jurídiques, establir mesures que evitin l'abús i frau en la contractació, i recuperar la negociació col·lectiva per al conjunt d'empleades i empleats públics.

Així mateix, demanarem amb caràcter d'urgència una reunió de la Comissió de seguiment de l'Acord així com les convocatòries de la Mesa General de negociació de la Generalitat de Catalunya i del Consell Català de la Funció Pública, per tal de concretar l’aplicació del RDL i els plantejaments de cara a les iniciatives parlamentàries existents, tant a Catalunya com a l’Estat.

Roda de premsa d’Educació – Acord per a la reducció de la temporalitat (12 juliol 2021)