El passat 25 de maig, la Federació d’Educació de CCOO va denunciar davant Inspecció de Treball al Departament d’Educació per haver imposat unes normes d’obertura dels centres en fase 2 sense complir amb l’obligació legal, recollida a l’article 36 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de negociar-ho prèviament. Aquesta unilateralitat del Departament ha estat la norma en tot aquest procés en relació al COVID-19 i CCOO sempre hi hem fet front mitjançant la reclamació de diàleg per assegurar que les mesures destinades a garantir el dret a l’educació comptessin amb la participació i les propostes de tota la comunitat educativa que és qui de veritat les ha d’implementar.
A l’hora de reclamar aquest diàleg per la via legal hem buscat sempre el màxim d’efectivitat, i hem fugit de qualsevol dinàmica que pugues enfrontar les treballadores de l’educació amb l’alumnat i les seves famílies.
Finalment, Inspecció de Treball ens ha donat la raó, de forma prou explicita i fonamentada per a fer innecessari cap comentari addicional. El mateix inspector escriu que “el DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ no ha consultat a les persones delegades de prevenció, i consegüentment ha impedit la seva participació efectiva en relació a les mesures preventives del risc del COVID-19 de les persones treballadores que presten serveis en els centres educatius en la reobertura dels centres en fase 2 de desescalada” i que “...el DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ va prendre la decisió d’adoptar el Pla d’obertura i les Instruccions de desplegament sense buscar les opinions o sense intentar conèixer el parer de les persones delegades de prevenció, ja que en la reunió del dia 20 de maig ni tan sols se’ls va aportar els documents corresponents al Pla o a les Instruccions, i per tant la seva participació va esdevenir materialment impossible”.
Com a conclusió estableix “...el DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ ha vulnerat l’article 33 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, (en relació amb l’article 36.1 c) que fa referència a les competències de les persones delegades de prevenció)...”. i “I en virtut de l’article 43 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals, requereixo al DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ per tal que, amb caràcter immediat, consulti a les persones delegades de prevenció i faciliti la seva participació en relació a les mesures preventives derivades del risc del COVID-19, tal i com estableix l’article 36.1 c) de la mateixa Llei 31/1995”.
Els efectes pràctics d’aquesta resolució pel que fa a les condicions d’obertura dels centres es veuen molt limitats, tal com estableix el mateix inspector, per la decisió d’USTEC (un sindicat clarament minoritari dins del conjunt de treballadores i treballadors de l’educació) de portar al TSJC l’obertura dels centres docents. Literalment es diu “...en virtut de l’esmentat article 20.5 de la Llei 23/2015 correspon no continuar amb les actuacions inspectores fins que no hi hagi pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el recurs contenciós-administratiu presentat el 3 de juny de 2020 pel sindicat USTEC-STES”
La denúncia d’USTEC ja ha vist com el tribunal descartava qualsevol mena de mesura cautelar i per tant ha estat clarament inútil i ara, a més, obstaculitza la feina d’inspecció de treball...
Des de CCOO tornem a exigir al Departament, ara encara amb més arguments legals, que segui a negociar les condicions de retorn als centres i es faci en un marc que abasti a totes les treballadores de l’educació. I reclamen a la resta de sindicats, coordinar accions amb l’objectiu de garantir el dret a l’educació en les millors condicions i el respecte a les condicions laborals de totes les treballadores, docents, o no docents, de centres públics o concertats, etc, del servei públic d’Educació.
