educaccio.cat
No reglada

Informe Balanç 2012-2016 (12è Congrès)

By on 0 Comentaris

INFORME BALANÇ 2012-2016

I CONTEXT EDUCATIU

12è CONGRÉS FEDERACIÓ D’EDUCACIÓ DE CCOO DE CATALUNYA

Índex

  1. INTRODUCCIÓ
  2. ATACS ALS DRETS D’EDUCACIÓ
  1. Beques/Taxes
  2. LOMCE/LRSAL
  3. Aplicació LEC
  4. Pressupostos educatius
  5. Educació inclusiva
  6. Equitat educativa
  7. Problemàtiques d’escolarització
  8. Igualtat
  9. Democràcia universitària. Model de governança
  10. Formació Professional
  1. ATACS ALS DRETS LABORALS
  1. Salut Laboral.
  2. Personal Docent no Universitari.
  3. Personal de les Universitats Públiques.
  4. Personal laboral del Departament d’Ensenyament.
  5. Personal de l’Institut Municipal d’Educació i del Consorci d’Educació de Barcelona.
  6. Personal del Lleure Educatiu i Sociocultural.
  7. Personal de l’Educació Privada Reglada.
  8. Personal de l’Educació No Reglada.
  9. Personal de l’educació infantil 0-3.
  10. Personal d’Universitats Privades.
  11. Personal de Serveis i Treball de Persones amb Discapacitat.
  12. Personal de Serveis Residencials d’atenció a Persones amb Discapacitat.
  13. Àrea Pública.
  1. ORGANITZACIÓ INTERNA
  1. Pràctiques sindicals
  2. Transparència
  3. Pressupost Federació d’Educació
  1. ESTRATÈGIA GENERAL DE L’ORGANITZACIÓ
  1. Liderar la confrontació
  2. Teixir aliances
  1. SINDICALS (PER SECTORS, ANÀLISI DE LA UNITAT SINDICAL)
  2. SOCIALS: MUCE, PLATAFORMA 0-3, PUDUP, SOM ESCOLA, ASSEMBLEES DIVERSES
  3. POLÍTIQUES
  1. Organitzar el conjunt de treballadors i treballadores
  1. HI HA FUTUR i L’EDUCACIÓ QUE VOLEM
  2. FORMACIÓ
  3. AFILIACIÓ
  4. ELECCIONS SINDICALS
  5. PRECARIAT

Informe

    1. INTRODUCCIÓ↑ Índex
L’objectiu d’aquest informe és el de situar davant d’aquest 12è Congrés la feina realitzada i el grau d’assoliment de les propostes d’actuació que vam acordar a l’11è Congrés. Així mateix, intentarà situar el context en el qual es troba el món educatiu a Catalunya.
Pel que fa al rendiment de comptes del mandat, ens tornarà a ser més fàcil explicar la feina realitzada que no pas el grau de compliment de les propostes de l’anterior congrés. Vam fer un congrés dos anys després d’iniciar-se l’atac econòmic més gran contra la classe treballadora de la nostra generació. Era un moment en el qual les dretes havien aconseguit el govern polític tant de Catalunya com d’Espanya, i en el qual no tenien suficient en fer la transferència més gran de capital de la classe treballadora a les classes dominants; també pretenien acabar amb les organitzacions sindicals.
Els documents aprovats en el darrer Congrés recollien una profunda reflexió sobre el canvi d’època que estem vivint. Una crisi que no és només econòmica, amb l’origen en una globalització controlada per les grans corporacions financeres. És una crisi social, i no només perquè s’ha polaritzat la distribució de les rendes i ha creat una nova pobresa, sinó perquè es configura una estructura, on s’esquerda la relació interpersonal comunitària, real, i creix una forma nova de relació, virtual, encara amb poques convencions compartides. És una crisi cultural, on conviuen en tensió l’homogeneïtzació de la cultura de masses i la configuració de grups fortament identitaris que s’aglutinen a partir d’universos culturals molt compactes. És una crisi de l’energia i una crisi ecològica sense precedents històrics.
Vam analitzar, llavors, les conseqüències per a l’organització de la producció i l’estructura laboral, i també per a l’educació, i vam acordar una sèrie de mesures per poder resistir com a organització i com a classe social, més enllà de la suma d’individualitats.
Quatre anys més tard, la situació és diferent en alguns aspectes. La situació econòmica està millorant a nivell macroeconòmic, tot i que no reverteix en millores laborals que recuperin els drets arrabassats. La situació política està dirigida per les mateixes forces polítiques, tot i que amb una aritmètica parlamentària força diferent. A nivell sindical, la nostra organització continua plantant cara: malgrat els intents d’ofegar-nos econòmicament, d’atacar la nostra honorabilitat, d’acabar amb la capacitat de defensa col·lectiva de la classe obrera, no han aconseguit els seus objectius. Hem estat el darrer mur de contenció de l’atac neoliberal a la nostra classe, i ara estem en disposició de continuar lluitant per unes altres polítiques. Carregats de raó, perquè com havíem denunciat, les que s’han aplicat eren injustes, inútils i ineficaces.
Però resistir aquest atac i sobreposar-nos, ha fet que no haguem pogut complir fidelment els objectius marcats. El dia a dia ens ha sobrepassat. Hem hagut d’anar canviant la tàctica de forma contínua per tal d’aconseguir els objectius estratègics que ens vàrem marcar: liderar la confrontació, teixir aliances amb el conjunt de la societat, i organitzar millor els treballadors i treballadores.
Ha estat també un mandat en el qual hem hagut de rellevar la nostra secretaria general. Ha estat un procés no traumàtic, però que ha afegit dificultat al darrer any del mandat. Des d’aquí, de nou, l’agraïment a la Montse Ros per la seva tasca durant vuit anys al capdavant de la Federació. Un procés de substitució que vam aprofitar per intentar introduir mecanismes de presentació de candidatures més oberts al conjunt de l’afiliació. No va servir per aconseguir la presentació de més candidatures, però si per avançar en un camí per fer més transparent i accessible el sindicat. Un camí que estem realitzant amb el conjunt de les CCOO de Catalunya.
També ha de servir la introducció d’aquest informe per deixar constància del nostre agraïment a les persones que han format part de la nostra Federació i que, malauradament, ens han deixat durant aquest mandat. No oblidarem al Jordi Fuentes, l’Esther Tablado i la Josefina Pujol.
Finalment, aquest mandat serà recordat com aquell en què un alumne va matar el nostre company Abel Martínez Oliva, professor substitut d’història i va ferir greument una altra professora, la Maria Asunción Miranda. Va ser el 20 d’abril del 2015. Mai no sabrem si aquesta tragèdia s’hauria pogut evitar, però la nostra obligació és actuar com si fos evitable, i fer tot el possible perquè no torni a passar mai més. Des d’aquí, també, el nostre record més profund al company Abel, i els nostres ànims a la seva família i a la companya Maria Asunción.

↑ Valora aquesta secció

    1. ATACS ALS DRETS D’EDUCACIÓ↑ Índex
La dreta perverteix els sistemes educatius per a què “produeixin” mà d’obra només competent per a les exigències del mercat. Per això tenim el sistema, l’aprenentatge i l’avaluació estandarditzats, tots competents per la mateixa cosa. A la dreta l’interessa l’educació per perpetuar la societat de classe, garantint la supervivència de les elits, per això segrega i exclou els alumnes dels itineraris que permeten accedir als estudis superiors. D’ací les revàlides i la política de beques. A la dreta l’interessa consolidar les seves fonts de riquesa i per això introdueix al currículum, ja dels més petits, una visió de l’educació financera omnipotent que redueixi el risc de ser qüestionada.
Per això, entre d’altres, satisfà els desitjos de la Conferència Episcopal en matèria educativa i fa morir als sistemes i programes educatius que dissenya, els continguts que ajuden a mantenir viva la democràcia. D’ací l’atac a la filosofia, a l’ètica, a les arts, a la història…I d’ací la manca de referències al món del treball o a l’univers artístic i científic de les dones als currículums, per posar dos exemples. Al desenvolupament, en definitiva, del pensament lliure i crític que capacita per a la plenitud humana.
Nosaltres ens rebel·lem contra això, ho combatem i volem un sistema educatiu propi del model econòmic, social i ambiental al qual aspira CCOO. Un repte ingent, si tenim en compte que l’educació s’eixampla en totes direccions transcendint els centres escolars, l’arquitectura dels sistemes, la duració de les etapes… Plantejant veritables reptes conceptuals i metodològics per als professionals: preparar les persones per participar d’un món laboral i social que avui no podem ni sospitar és veritablement difícil.
Però algunes coses les sabem: sabem que s’ha de fer amb nosaltres, les i els professionals; sabem que a mida que el sistema es transformi, el dret a l’educació també s’haurà de transformar, per a què segueixi sent universal i empari qualsevol persona i sabem que per transformar l’educació no cal renunciar ni als seus principis ètics, ni al treball digne i amb drets, ni a la democràcia i l’equitat educatives.
Hem teoritzat que qualsevol nova política social ha de ser plantejada en el context local i en el context internacional. El capitalisme global extorsiona amb facilitat el poder els estats. L’exercici de la sobirania ha de passar necessàriament per un enfortiment del poder local, on l’organització i l’acció directa de les persones pot tenir conseqüències palpables, i ha de passar, alhora, per una actuació d’escala internacional, amb massa crítica com perquè la política pugui constituir-se en contrapoder de les grans corporacions financeres.
Qualsevol política social, i d’una manera especial la política educativa, haurà de tenir en compte la pèrdua d’estructures comunitàries. L’individualisme que genera el capitalisme, on cada individu és considerat una unitat de producció i una unitat de consum, amb una estructura laboral fragmentada i amb una mobilitat extraordinària, fractura les xarxes socials. Llavors, els individus esdevenen vulnerables perquè és molt difícil construir identitats i solidaritats.
Per això, la Federació d’Educació estem immersos en un procés de reflexió i de pensament en vies d’articular la política educativa a l’acció sindical. En aquest procés anomenat L’Educació que Volem, el nostre sindicat està abordant debats que no només són d’actualitat educativa o sindical, sinó que són debats socials i polítics que hauran d’incidir necessària i directament al cor de les polítiques més retrògrades i neoliberals que dominen el panorama mundial i que abasten totes les fases de la vida de les persones i el seu benestar.
Som conscients de la capacitat de l’OCDE per orientar l’educació mundial, i de la capacitat de la Unió Europea per provocar actuacions dels diferents governs.
Vivim un procés de mercantilització de l’educació que està transformant les patronals, i que impedeix l’exercici real de l’educació pública, com aquella que és comuna, no segregadora i governada col·lectivament.
Tot i així, els canvis polítics iniciats a Catalunya i a Espanya ens ofereixen una finestra d’oportunitat per intentar influir en el canvi educatiu des del sindicalisme de l’educació, des del sindicalisme de classe, i en cooperació fonamentalment amb les associacions de famílies i els moviments de renovació pedagògica.

↑ Valora aquesta secció

    1. Beques/Taxes

      ↑ Índex

La nostra Federació ha denunciat que durant aquest mandat, i en la finalització de l’anterior, hem assistit a un increment de les taxes universitàries i a la creació de taxes a la FP a Catalunya, limitant l’accés a aquests estudis a les persones amb menys possibilitats econòmiques.
Amb la reforma universitària que s’ha impulsat des del govern espanyol, amb la completa complicitat del govern català, que encareix les matrícules i redueix les beques en la universitat pública, s’ha consolidat la tendència a la pèrdua d’alumnat, mentre que les universitats privades en van guanyant. La precarització del personal no comporta, naturalment, cap garantia de qualitat en la docència ni en la recerca.
L’alumnat es redueix per primera vegada des del franquisme, degut a l’efecte combinat d’incrementar les taxes i rebaixar les beques. El personal docent i investigador es precaritza i es redueix i es tendeix a l’externalització de l’administració i els serveis, i a l’increment d’activitat en les fundacions de caire privat creades en el sí de les universitats públiques, que en aquest moment estan oferint fins i tot cicles superiors de formació professional de pagament complet.
Catalunya és la Comunitat Autònoma amb els preus més elevats de tot l’Estat, seguida per Madrid. Així, els preus dels graus universitaris s’han incrementat del curs 2011-12 al 2015-16, en un 67% a Catalunya i un 137’6% els dels màsters, mentre que la mitjana d’increment a les Comunitats Autònomes ha estat d’un 19’5% i un 50’9% respectivament. A més, en un marc europeu on Espanya es situa entre els països amb preus mitjans més elevats en els estudis de grau i de màster. Pel que fa a la quantia de beques, ens situem en les posicions més endarrerides.
    1. LOMCE/LRSAL

      ↑ Índex

Les grans polítiques educatives dels governs d’Europa, d’Espanya i de Catalunya són coincidents, en promoure la competència i la segregació, en centrar els processos educatius en els estàndards d’aprenentatge i en classificacions de centres i d’alumnes, en l’abandonament del fora escola, i fins i tot de les matèries que han format part tradicionalment del currículum com la tecnologia o les competències artístiques. Figurar en bon lloc en el rànquing de PISA sembla l’únic objectiu de les polítiques educatives dels països. Fins i tot contravenint les recomanacions i directives de la pròpia Comissió Europea que ha mostrat una visió més global i orientada a futur. Ens repugna el concepte trist i petit d’educació que promou CiU i que promou la LOMCE: les quatre regles i l’èmfasi en la religió catòlica.
No es preserva la pluralitat dins dels centres, ni qualsevol altre instrument que permeti la construcció de ciutadania crítica i lliure, ni que impulsi la democràcia.
La tasca educativa dels ajuntaments de Catalunya, diversa però globalment potent, està en aquests moments en qüestió i perill de desaparició per causa de la reforma de les administracions locals. Els ajuntaments han treballat tradicionalment per l’educació infantil, l’educació complementària, extraescolar, en l’esport i la cultura, en el suport a la integració social. Tot i que no han desenvolupat polítiques homogènies, les seves tasques han contribuït a la cohesió i l’equitat dins del seu territori i entre territoris. És obligat reconèixer que CCOO no vam estar a l’altura en l’articulació de la lluita contra la LRSAL.
Així, hem passat d’una Constitució de l’any 1978 que determinava que els poders públics han de garantir el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i creant centres docents, a una LOMCE que posa en un nivell d’igualtat dins del Sistema Educatiu Espanyol el conjunt d’Administracions Públiques i els professionals educatius, amb altres agents, públics o privats, que desenvolupen funcions de finançament o de prestació del servei públic d’educació.
Així mateix, la LOMCE defineix a la ciutadania com a titulars del dret a l’educació, deixant així de ser un dret subjectiu de les persones. Quan un és titular d’un dret, podria deixar de ser-ho. Ho hem vist a la sanitat i ho podem acabar veient a l’educació.
Per aquests motius, contra la LOMCE hem realitzat diverses mobilitzacions:
      • Protesta contra l’avantprojecte de LOMCE el 11 de novembre de 2012.
      • Manifestació contra la LOMCE el 13 de desembre de 2012.
      • Jornades de lluita el 23, 25 i 28 d’abril de 2013.
      • Dos vagues generals educatives, el 9 de maig i el 24 d’octubre de 2013.
      • Manifestació el 27 de juny de 2013.
      • Concentració davant el Departament d’Ensenyament el 10 de juny de 2014.
    1. Aplicació LEC

      ↑ Índex

Pel que fa all desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada ara fa cinc anys, el temps ens ha donat la raó, i les prevencions i prediccions que vam fer durant la seva tramitació s’han mostrat encertades. La LEC té un articulat enrevessat i en ocasions contradictori. Permet una gran discrecionalitat als governs en alguns temes clau, i en canvi, tanca fins al detall altres preceptes, de manera impròpia. El cert és que les mesures que havien de potenciar l’educació -despesa del 6% del PIB, el reconeixement del lleure educatiu, la participació de la comunitat educativa, la potenciació del projecte pedagògic, l’homologació salarial i de condicions laborals a la concertada, el contracte programa, etc.- s’han quedat sense desplegar.
S’han desenvolupat pocs decrets dels molts que resten implícits en l’articulat, en dues direccions que coincideixen en un concepte clau: la competència entre centres. D’una banda, s’ha eliminat la capacitat de planificació, deixant els processos d’escolarització en mans del mercat, però donant prioritat a la matriculació en centres de titularitat privada. De l’altra, s’ha desenvolupat la gestió de personal per part de les direccions dels centres públics, que causa greus problemes d’indefensió al professorat, i un desajust intolerable en l’estructura de la representació sindical. Durant aquest mandat, s’ha aprovat el Decret de Provisió de Llocs de Treball, hereu de la mateixa tendència desreguladora, i que tampoc permet la defensa col·lectiva davant de les decisions en matèria laboral de la direcció dels centres. Contra aquest Decret, a més de la pressió en les meses de negociació, vam realitzar una concentració a les portes del Departament el 21 de maig de 2014. La seva aplicació està portant a unes situacions que anem denunciant públicament i, a la mesa negociadora, estem treballant per poder capgirar la situació d’indefensió.
Hi ha un aspecte colateral que ens ha de fer reflexionar, que és la capacitat dels centres, fins ara de secundària, de canviar el seu horari. CCOO va elaborar una proposta al respecte, equilibrant el dret laboral amb el dret superior de l’infant, que no ha estat tinguda en compte. En aquest moment, les conseqüències socials de la mesura comencen a aflorar, per exemple amb l’increment d’ús dels menjadors socials per alumnat de secundària. Tot i que ho hem demanat, no aconseguim que el Departament publiqui l’avaluació que va comprometre en el Consell Escolar de Catalunya.
    1. Pressupostos educatius

      ↑ Índex

En aquest mandat, igual que en la segona meitat de l’anterior, els pressupostos educatius no han deixat de caure, tant a nivell estatal com català.
A Catalunya, la despesa educativa global i la del Departament d’Ensenyament, no ha deixat de caure des del 2010 fins el 2015, en què comença una lleugera recuperació. Comptant també la recuperació pressupostària prevista per al 2017 (encara sense l’aprovació dels pressupostos en el moment de la redacció d’aquest balanç), durant aquests anys s’han deixat d’invertir uns 5300 milions d’euros respecte el què s’hauria invertit en el cas d’haver mantingut el pressupost del 2010. És una quantitat enorme; és un traspàs directe de rendes de la ciutadania cap a altres prioritats, com per exemple, el pagament del deute.
En l’actualitat, el govern de Catalunya destina el 2’4% del nostre PIB a l’educació, davant del 3’0% del 2010 i molt, molt lluny, del 6% que determinava la Llei d’Educació de Catalunya.
Una crua realitat que no hem deixat de denunciar CCOO-Educació en cada tramitació parlamentària, en cada roda de premsa, i en totes les mobilitzacions realitzades. Una realitat que hem afirmat amb rotunditat: l’educació no ha estat una prioritat pel Govern de la Generalitat.
    1. Educació inclusiva↑ Índex
L’atenció a l’escola inclusiva ha estat un dels capítols més fortament atacats en la reducció pressupostària. Per als defensors del capitalisme globalitzat, de l’austeritat compulsiva, treballar per una escola que pugui incloure totes les diversitats, no ha estat una prioritat. La reducció dels pressupostos destinats a la compensació educativa han estat una constant a Catalunya i a l’Estat. A Catalunya s’ha agreujat amb l’empitjorament dels drets laborals dels treballadors i treballadores que s’hi dediquen (reducció del personal docent de les USEE i increment de les hores d’atenció directa del personal de suport) i amb l’externalització de la gran part del personal de suport (el que mal anomenem personal vetllador).
Durant aquest mandat hem treballat per denunciar aquestes situacions, en alguns cassos amb èxit (com l’increment de pressupost per al personal vetllador en algun curs) i en d’altres sense. Però no deixarem de lluitar per acabar amb l’externalització del suport a l’escola inclusiva ni per aconseguir millorar les condicions de tot el personal que s’hi dedica.
Des de fa uns mesos, som coneixedors de l’existència d’uns treballs, en el si del Departament d’Ensenyament, per tal d’elaborar un decret sobre un sistema inclusiu. Hem pogut aconseguir diverses versions d’aquest decret, en cap moment de forma oficial, doncs no hi ha hagut cap convocatòria per part del Departament d’Ensenyament fins que no les vam aconseguir amb la nostra insistència. A partir d’aquest moment, però, el Departament s’ha reunit amb nosaltres en dues ocasions, escoltant les nostres propostes, partint de la nostra valoració positiva de la iniciativa política d’elaborar un nou Decret que emmarqui l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu, adaptant-se a la societat actual. Continuarem insistint en aquesta interlocució fins que s’obri el moment d’exposició pública del mateix i la interlocució amb els representants dels treballadors i treballadores.
CCOO, com sempre, defensarem una legislació que garanteixi el dret a una escolarització digna per al nostre alumnat amb necessitats educatives específiques, així com els drets laborals i la dignitat dels treballadors i treballadores que han de garantir el primer dret.
Dins de la nostra Federació, i des del primer moment, hem creat un grup de treball multisectorial, imprescindible donades les múltiples disciplines dels equips que atenen aquest alumnat: docents, personal laboral de suport, personal externalitzat, EAP…

↑ Valora aquesta secció

    1. Equitat educativa↑ Índex
Durant aquest mandat, hem viscut un empitjorament de l’equitat educativa. En aquesta cursa per les bones notes a PISA, que avalua competències importants però molt limitades, hi perd l’alumnat de classe treballadora, que aconsegueix pitjors qualificacions acadèmiques com més gran és la segregació en el sistema educatiu, i com més pobre és el fora escola. Hi perdem els professionals de l’educació, qüestionats i avaluats com els propis alumnes, amb menys capacitat d’autonomia i amb una gestió de centres que tendeix a inhibir el compromís personal. L’abandonament de la formació permanent és una peculiaritat pròpia de Catalunya, quan ara més que mai, amb canvi de paradigma cultural i social que vivim, la millor medicina per al sistema educatiu és configurar un sistema potent de formació de postgrau, acompanyada per l’I+D+i de l’educació.
És en aquesta situació que estem vivint l’auge mediàtic de les escoles innovadores.
No existeix confrontació possible en la idea que l’educació del futur ha de ser diferent. Preparar bé les persones per comprendre, conèixer i participar d’un món cada cop més imprevisible, més tècnic i complex, requereix que revolucionem l’educació en molts sentits. Així ho vam entendre a CCOO quan fa més de dos anys vam encetar el procés de l’Educació que volem, amb l’objectiu de “generar debat i participació per construir un nou ideari sobre l’educació, adequat als canvis profunds que s’estan produint a la societat del segle XXI.”
Ens preguntem quina és la funció escolar quan ja no pot referenciar-se en la transmissió del coneixement? Quin és el currículum rellevant per a l’alumnat? Ja fa prop de dues dècades que aquest problema està identificat i que la necessitat d’un canvi educatiu profund es va fent més i més urgent.
Una innovació educativa que és una qüestió tant vital com ordinària per als centres docents. Qualsevol centre educatiu assumeix el repte de garantir una oportunitat real de desenvolupament i aprenentatge al seu alumnat, capacitant-lo per a la seva plenitud com a persona. Innovar implica investigar, inventar una i mil formes d’aconseguir-ho. Perquè la diversitat només es pot afrontar amb diversitat. I els nostres centres educatius ho han fet sempre.
Qui coneix l’educació sap que els centres docents són autèntiques màquines d’innovar, encara que no tots ho facin de forma prou conscient i organitzada. El veritable problema és que treballen amb més voluntarisme que recursos, amb entorns socials i organitzacions escolars que no sempre ho faciliten i de forma pràcticament aïllada, perquè no hi ha un lideratge polític en l’educació capaç de connectar-los i donar-li una orientació i una direcció veritablement estratègiques al seu treball.
Perquè les normes educatives dels darreres anys fomenten la competitivitat entre centres, entre alumnes, entre professionals… Aquesta determinada concepció de la societat també dificulta, de pas, la possibilitat que les persones que hi treballem ens organitzem col·lectivament.
Per CCOO aquest model no pot orientar i guiar els canvis que l’educació necessita, perquè no volem que l’educació compleixi el paper de reproductora dels valors de la societat que volem canviar. Hem de canviar l’educació, no només perquè el món canvia, sinó també per canviar el món.
Estem assistint però, a un dels riscos de la innovació. El risc de la segregació. I és que la publicitat dels centres que en fan bandera, en contraposició a la resta de centres, està comportant tensions en els processos de matriculació. Uns processos regits per la controvertida llibertat d’elecció de centre, com si l’elecció del centre educatiu es regís pels mateixos valors que l’elecció del cotxe familiar. I és què l’existència d’un grup de centres educatius exclusius, l’oferta dels quals depèn de la demanda de les famílies, correspon a una dinàmica de mercat, no a un planificació escolar regida pel principi d’igualtats d’oportunitats, i pot comportar riscos molt seriosos en termes d’equitat, de segregació escolar. Per CCOO, les millors pràctiques educatives han d’estar a l’abast de tothom.
Per això considerem que és l’administració educativa, com a principal gestora i garant del dret universal a l’educació, de les seves finalitats i dels seus principis ètics, la que hauria de liderar i promoure la innovació educativa.
Perquè garantir que qualsevol centre de la xarxa sostinguda amb fons públics tingui capacitat real d’oferir la màxima qualitat educativa possible, és una responsabilitat i una obligació de l’Estat en sentit ampli, i no de cap iniciativa privada.
I això, malauradament, no està passant. Les CCOO hem denunciat que l’educació no és una prioritat per al Govern de la Generalitat de Catalunya. Ho demostra l’evolució del pressupost dels darrers anys, però també ens ho diuen les direccions dels centres educatius. Més de la meitat dels centres ens expressen el poc suport de l’Administració a les seves pràctiques innovadores. Les seves queixes es refereixen a la manca de personal, de formació, d’equipaments i infraestructures adequades, de reconeixement per part de l’Administració… La política educativa del nostre govern és incompatible amb l’equitat i l’excel·lència del nostre sistema educatiu, i les actuacions innovadores de les treballadores i treballadors educatius no ho han suplir, malgrat els seus esforços.
Per CCOO la innovació educativa ha estat sempre motor i camí de progrés a l’educació. Però, també ho ha de ser de l’equitat educativa. Aquesta ha de ser la condició bàsica. Sent així, la comunitat educativa estem cridats a participar dels canvis, assumint la responsabilitat que ens pertoca. Les CCOO, com sempre, defugirem de postures corporatives o immobilistes sense sentit, i apostem per la proposta i la negociació sense renunciar, mai, a defensar la classe treballadora i a garantir que les seves condicions de treball siguin dignes, per molt innovadores que aquestes puguin ser.
    1. Problemàtiques d’escolarització↑ Índex
Durant aquest mandat ens hem trobat davant la incapacitat del Departament d’Ensenyament per fer front als problemes d’escolarització.
Per una banda, la lleugera baixada demogràfica serveix d’excusa per al tancament de línies de P3, mantenint les elevades ràtios en un percentatge molt important de les línies ofertades.
Per altra banda, a la secundària continua arribant l’onada del pic demogràfic. Aquest pic no començarà a baixar fins d’aquí 4 anys, malgrat que durant un mínim de 5 anys continuarem amb l’increment d’alumnat. I això sense que la demografia comenci a repuntar.
Aquest problema a la secundària l’hem estat denunciat durant anys, tant des del nostre sindicat com des de les organitzacions de famílies d’alumnat. La resposta del Departament ha estat sempre la negació del problema general i la recerca de solucions concretes cada vegada que sorgia la necessitat.
En aquestes situacions hem treballat un posicionament propi, rigorós i solidari entre els diferents col·lectius de treballadors i treballadores.
És complicat convèncer als companys de viatge de la inutilitat (i la injustícia) d’enfrontar a treballadors i treballadores de diferents centres educatius. Igualment complicat és que el discurs de les plataformes unitàries sigui rigorós i no facin servir informacions incorrectes. Però també sabem que les CCOO no podem deixar aquests espais de lluita col·lectiva.
La nostra Federació, en cooperació amb diverses unions territorials, hem participat de totes les mobilitzacions que s’ha realitzat, moltes iniciades per nosaltres. Només durant el primer semestre del 2016, han estat una desena de concentracions les que vam realitzar.

↑ Valora aquesta secció

    1. Igualtat↑ Índex
El treball per la igualtat ha continuat estant en el centre de la nostra Federació, malgrat les dificultats viscudes. Hem continuat lluitant per explicitar les problemàtiques laborals i socials de la meitat femenina de la nostra societat, però durant aquest mandat hem reforçat, i molt, la situació de discriminació del col·lectiu LGTBI, tant a la nostra Federació com en el conjunt de la CONC.
En aquest contacte real amb una situació tan dura, fóra d’eslògans simplistes, hem pogut identificar les mancances en l’aplicació als centres educatius de la Llei de Drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, especialment la formació dels treballadors i treballadores de l’Educació. Per aquest motiu, CCOO hem estat exigint al Departament la formació del professorat, i ens hem plantejat difondre aquesta llei en la nostra acció sindical. No ho hem acabat d’implementar en el nostre pla de treball, però aquest encàrrec continuarà vigent en el proper mandat.

↑ Valora aquesta secció

    1. Democràcia universitària. Model de governança↑ Índex
En aquests darrers 4 anys el debat sobre la governança ha quedat “aparcat” en tots els àmbits. Concretament la “comissió per a la governança” no va arribar a conclusions concretes, i es van evidenciar discrepàncies.
Posteriorment no ha tingut continuïtat, possiblement han influït diversos factors: darrera peça de trencaclosques de la “reforma universitària” (recordem que hi han hagut diferents normatives aprovades, sense consens o amb la comunitat universitària en contra) i aturada pel context actual d’incertesa política? (catalana i espanyola)
En tot cas que hagi estat aturada no vol dir ni molt menys que estigui oblidada.

↑ Valora aquesta secció

    1. Formació Professional↑ Índex
Per l’impacte global que té l’FP en la formació al llarg de la vida de les persones com a instrument de cohesió social, de igualtat d’oportunitats i de promoció professional ens trobem en un moment de gran importància. L’FP és la frontissa més propera del sistema educatiu i el món laboral en la qual un sindicat sociopolític de classe pot combatre amb la màxima potència i abast la relació ideològica entre les darreres reformes laborals, la segregació escolar i el dèficit en el dret d’accés a l’educació i la formació.
A la Federació d´Educació de CCOO apostem clarament per la concepció d’Educació capaç d’orientar i guiar els esforços educatius i formatius al llarg de la vida des de la perspectiva, la responsabilitat i el compromís per la constant realització i creixement humà.
En l’àmbit de la formació, durant aquest període s’ha produït una modificació legislativa a nivell estatal, que ha suposat una reforma radical del Sistema de Formació per a l’Ocupació (introduïda pel Reial Decret-llei 4/2015). Aquesta nova legislació introdueix la “lliure concurrència“ com a element de gestió , i mercantilitza, així, les finalitats mateixes del sistema. Conceptualitza i caracteritza la formació més com un dret d’empresa, i un negoci dels centres que imparteixen que no pas com un dret individual del treballador o treballadora. Dilueix la participació de les organitzacions sindicals i empresarials en la direcció i govern del sistema i suposa una nova recentralització dels àmbits de decisió, en un context de insuficiència de recursos destinats a qualificar la població activa, tant l’ocupada com la que es troba en situació d’atur.
Aquesta reforma no garanteix la millora de la qualitat de la formació i exclou del govern de les polítiques de formació per a l’ocupació qui millor coneix les necessitats formatives del mercat de treball, que són els sindicats i les patronals. Minva, per tant, de forma dràstica la possibilitat de les organitzacions sindicals d’impartir formació als treballadors i treballadores segons les necessitats detectades als centres de treball. Aquest fet, ens obliga a replantejar i repensar la formació per a l’ocupació.
Pel que fa a la Formació Professional del sistema educatiu, en els darrers anys l’aposta i l’impuls de la Formació Professional per part del Govern de la Generalitat s’ha dut a terme en un context marcat per la reducció de recursos i empitjorament de les condicions laborals dels i les professionals que hi participen.
En els darrers 15 anys, l’FP va experimentar, fins l’esclat de la crisi financera, una millora tangible amb l’aprovació de la LOGSE, posteriorment consolidada per la LOE, diversificant l’oferta, connectant-la amb l’empresa i millorant-ne el reconeixement social, tot reduint la consideració d’etapa de menys valor.
La Llei orgànica 5/2002 de les qualificacions i la formació professional i els seus reials decrets de desplegament van iniciar el camí de la integració dels subsistemes d’FP, seguint les recomanacions europees de finals del segle XX, construint un sistema integrat d’FP, qualificacions i acreditació en base a la concertació i el diàleg social.
Amb l’esclat de la crisi hi ha hagut tres factors que han esperonat al Govern de la Generalitat cap a un canvi de model: que l’FP és una etapa costosa que requereix inversió, el retorn massiu de joves al sistema educatiu davant la manca d’expectatives laborals i el baix nivell de qualificació de la població catalana.
Sobre el baix nivell de qualificació de la població catalana cal, però, tenir en compte dues consideracions: que la població adulta té competències professionals derivades de la seva experiència laboral i formació no formal que no té acreditades formalment i que la població jove ha experimentat un augment mol significatiu de nivell de qualificació en els darrers anys però que sovint resta sobre-qualificada per als treballs que pot optar el que origina un malbaratament del seu capital humà i una fuita de talent.
En consonància amb les polítiques neoliberals del Govern de Catalunya el Departament d’Ensenyament ha vist necessari ampliar l’oferta de places reduint els costos de l’FP: augmentant ràtios, hores lectives del professorat, tasques associades, la precarietat laboral i disminuint el diàleg social i la concertació a tots els nivells. Paral·lelament s’ha articulat la idea de que l’FP ja no atén les competències requerides pel teixit productiu i que necessita d’una participació activa de les empreses com agents qualificadors o formadors per exemple amb models duals. Ambdues s’han implementat amb un comú denominador: la individualització de les relacions laborals i la mercantilització de l’educació i la formació.
Amb l’aprovació de les lleis 10/2015, de 19 de juny, de la formació i la qualificació professionals (Llei d’FQPC) i la 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (Llei del SOC) s’ha iniciat un llarg camí de desenvolupament normatiu, de negociació i de canvi a l’FP. CCOO participem de forma proactiva per aconseguir situar a les persones en el centre d’un nou Sistema de formació i qualificació professionals que posi en valor la formació de les persones com a palanca de canvi cap a un model productiu de valor afegit generador d’ocupació de qualitat i de benestar.
Per les necessitats urgents anteriorment descrites i pel desplegament de les dues lleis que han de configurar un nou Sistema de formació i qualificació professionals a Catalunya, CCOO hem defensat la creació d’un òrgan de governança únic amb participació dels agents socials més representatius que resti adscrit a Presidència per a vèncer la descoordinació actual de les administracions implicades que s’evidencia amb la segmentació de l’oferta d’FP segons el perfil dels seus destinataris (joves, adults, ocupats, desocupats…).
En el marc del desplegament de la Llei d’FQPC, estem presents al Consell Català de Formació Professional i l’Institut Català de Qualificacions Professionals, participant en una de les primeres mesures: el Primer Pla d’Acreditació i Qualificació. Aquest Pla ha de combatre la manca d’acreditació formal de les persones adultes mitjançant el procés permanent i únic d’acreditació de competències que CCOO defensem.
Respecte a l’FP dual, actualment som presents al Consell de Relacions Laborals i al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya per a fer propostes de model de l’FP dual a Catalunya. Un model de formació necessari que ha de garantir el diàleg social i la supervisió sindical, la corresponsabilitat econòmica de les empreses, dirigir-se a la qualificació efectiva dels joves, la vinculació laboral dels/les aprenents/es i uns forts estàndards de qualitat com per exemple l’avaluació i seguiment de resultats i activitats i la capacitació i presència de tutors i tutores d’empresa.
Davant de la creixent mercantilització de l’educació pública i la manca de diàleg CCOO ens hem posicionat en la necessitat d’aturar l’externalització que pot suposar l’FP dual actual, la creixent oferta d’FP a fundacions universitàries privades, la nul·la aposta pels ensenyaments artístics i de disseny o la obsolescència programada que suposa la desinversió en formació pel professorat o en dotacions als centres.
Des de la Federació d’Educació de CCOO col·laborem amb d’altres estructures del sindicat com, entre d’altres, les federacions de serveis, de sanitat, d’indústria i Acció Jove, tot això per visualitzar-nos com a sindicat útil i de classe que té una acció que coordina els centres de treball, la precarietat laboral, els drets socials i l’educació i la formació com a elements fonamentals que tenen una connexió necessària i evident. També col·laborem, entre d’altres, amb els Consells Territorials d’FP de Barcelona o Terrassa davant de la necessitat que moltes propostes es facin des de l’àmbit local i amb la participació de tots els agents o també amb connexió amb el món universitari com és el cas de la Universitat Rovira i Virgili amb la qual hem participat en workshops d’innovació, d’FP dual o de models europeus d’FP.
Per a crear major coneixement de l’FP i del seu valor transversal s’han organitzat dues jornades amb gran participació de l’impacte de la LOMCE a l’FP i de la Llei d’FQPC així com un centenar de xerrades i assemblees a centres d’FP. En aquestes xerrades s’ha articulat la participació d’Acció Jove o s’han inclòs materials o continguts de gènere o de l’àmbit LGTBI entre d’altres.
Per a no deixar el coneixement derivat de la intensa representació institucional i dels canvis legislatius continuats en els darrers anys hem creat un grup d’FP federatiu per a teixir una xarxa territorial i sectorial que faci extensives les nostres propostes i mantingui viu el diàleg amb els treballadors i treballadores que representem creant referents sindicals als centres de treball. Les propostes elaborades per CCOO i debatudes amb els i les professionals que representem s’han dut a la Mesa Sectorial en meses demanades a petició exclusiva de CCOO. En aquest sentit hem impulsat la campanya per un Nou Acord d’FP que pretén recuperar el diàleg social imprescindible per adequar i millorar les condicions laborals de conformitat a les exigències i reptes actuals.

↑ Valora aquesta secció

    1. ATACS ALS DRETS LABORALS↑ Índex
Les reformes laborals, com era previsible, han canviat amb rapidesa la configuració del mercat laboral, les vides laborals de les persones, la distribució de la riquesa, la mitjana salarial, el nombre de persones sense ocupació, la dimensió de la pobresa, el nombre de persones sense cap tipus d’ingressos. L’acció del sindicalisme ha aconseguit mantenir la major part dels convenis exercint la pressió, però amb més vulnerabilitat i amb pèrdues significatives. No en va, el primer objectiu de les reformes és la laminació de la negociació col·lectiva i el poder sindical, per fer les pèrdues permanents i no conjunturals.
La reforma del sector públic és una política estructural de les forces polítiques i financeres que ens governen. Les mesures en aquest sentit es succeeixen a gran velocitat a Europa, a Espanya i a Catalunya. Els diners “captius” en les polítiques públiques són objecte de desig per part de les grans empreses, que pressionen per gestionar des del mercat aquest capital comú, que des de CCOO hem considerat sempre salari social. Alhora, la fiscalitat progressiva que ha permès recaptar el diner públic està sotmesa a desmantellament, de manera que, avui, la major part dels impostos prové de les rendes del treball i no de les rendes del capital, la major part de les classes treballadores, i la menor, de les grans fortunes. El frau i l’economia submergida contribueixen a la descapitalització del patrimoni comú i solidari i a l’acumulació de riquesa en poques mans. L’activitat legislativa del parlament espanyol i el català ha provocat la disminució pressupostària dels serveis públics, la seva menor eficàcia i la desprotecció de drets de ciutadania, que es converteixen en drets mercantils, només per a aquella població que pot pagar-los. La pròpia administració pública es veu qüestionada i empetitida. La reforma de l’administració local despulla els ajuntaments de competències i pressupostos per a prestar serveis, i els impedeix també activar la participació política i cívica de la població. Aquestes polítiques no poden fer-se sense canvis substancials en l’ocupació pública. La Comissió Europea reclama encara a Espanya la segona part de la reforma laboral, que ha de consistir en la reforma de l’ocupació pública. No s’han reformat, hores d’ara les lleis referides a l’ocupació pública, però mitjançat tot el desplegament d’altres lleis s’ha impedit la reposició del funcionariat jubilat i reduït l’ocupació de personal interí i laboral que ha causat un increment notable de l’atur en els sectors públics. Igualment, s’ha procedit a una reducció salarial comparable a la soferta als sectors privats per aplicació de la reforma laboral, i a un empitjorament similar de les condicions de treball. La posada en marxa de campanyes de propaganda i de desconfiança envers el funcionariat ha funcionat de tal manera que ha influït en la pròpia autoestima i desvinculació de la identitat dels col·lectius. Aquests mesures han anat acompanyades de mesures d’avaluació i control destinades més a la culpabilització del funcionariat que al rendiment de comptes, que més aviat s’ha afeblit amb la reducció de la funció inspectora, amb la delegació de funcions a les direccions professionals o amb la reducció del control democràtic com en el cas dels consells escolars. Així mateix, la pressió sobre la negociació col·lectiva es produeix amb la suspensió o anul·lació, per llei dels acords sindicals, amb la desactivació de la negociació a les meses i amb la pressió sobre les condicions i el nombre dels delegats i delegades i les llicències que generen les seves hores sindicals.
La mobilització reactiva davant les pèrdues de drets i condicions s’ha esgotat pràcticament durant aquest mandat, i poques barreres hem pogut posar a l’onada de mesures destinades al trencament del dret laboral i l’estat del benestar a Europa. Hem pogut comprovar com la indefensió i la por són paralitzants. En aquesta situació, només alguns petits retorns esgarrapats en campanya electoral són els migrats resultats d’un esforç enorme del conjunt del sindicat.

↑ Valora aquesta secció

    1. Salut Laboral↑ Índex
Treballar en i per a la salut laboral significa promoure i protegir la salut de les persones a la feina evitant tot allò que pugui danyar-la i afavorint tot allò que generi benestar tant en l’aspecte físic com en l’aspecte mental i social. És un dret de les persones extraordinàriament important que a la Federació ens prenem molt seriosament. Gran part de la nostra acció sindical, en salut laboral i en d’altres àmbits, es dirigeix a aquest objectiu màxim.
Malauradament, la precarització de les condicions de treball segueix sent un factor de risc que creix exponencialment. La probabilitat que el treball als centres educatius emmalalteixi els i les professionals creix en relació directa a l’empitjorament de les seves condicions de treball. Aquesta circumstància obliga a mantenir un alt nivell de coordinació entre les i els nostres responsables de salut laboral i les i els negociadors i negociadores que assisteixen a les meses, perquè una gran part de condicions de treball que tenen relació directa amb la salut no es negocien en el marc de les estructures i òrgans paritaris previstos per a la salut laboral.
Els recursos preventius disponibles també són insuficients i en moltes ocasions limiten o neutralitzen la intervenció dels delegats i delegades de prevenció.
Els riscos de caràcter psicosocial segueixen sent, amb diferència, els riscos més importants del col·lectiu de l’educació. Les noves formes d’organització i relació establertes arrel de les darreres normes educatives i de l’acció de govern del Departament d’Ensenyament han incrementant la càrrega de treball, han reduït els espais per a la coordinació i, en termes generals, la participació democràtica als centres de treball. Entre d’altres, aquests elements poden constituir nous factors de risc o incrementar els existents, difícils d’identificar per la manca d’instruments vàlids i precisos com ara l’ISTAS 21.
Les administracions sanitària i laboral tampoc han millorat les seves prestacions, dificultant i/o precaritzant, en ocasions, la gestió i atenció a les persones malaltes. Especialment rellevant ha estat l’aprovació de la llei de Mútues que implica una clara regressió en els drets dels treballadors i les treballadores perquè suposa, a la pràctica, uns sistema dual de salut i dóna molt més poder als empresaris, o el propi funcionament de l’ICAM i la poca adequació dels criteris utilitzats per a la realització de les avaluacions mèdiques.
Pel que fa a l’activitat realitzada aquest darrer període, és especialment important assenyalar la campanya de denúncia i informació sobre riscos derivats de l’amiant que ens ha de permetre identificar un mapa de centres en què cal la intervenció de l’empresa o l’administració d’acord amb la normativa vigent en la matèria.
Un altre aspecte relacionat és l’atenció sanitària a l’alumnat. Durant aquest mandat hem estat treballant aquesta qüestió amb denúncies al Departament, al Síndic de Greuges i al Col·legi d’Infermeria. També hem col·laborat activament amb l’Associació Catalana d’Infermeria, i tot i que encara no hem aconseguit el nostre objectiu d’incorporar personal sanitari als centres educatius, poc a poc anem situant el debat en l’opinió pública.
En resum, un treball digne i ben organitzat és condició per a un bon desenvolupament pedagògic, i la pròpia configuració del sistema educatiu constitueix una condició de treball fonamental per a la dignitat i el benestar docent. Per això, la lluita per les condicions de treball dels professionals de l’educació sempre supera el marc estrictament laboral i arrela en la necessitat pedagògica i el compromís social i polític.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal Docent no Universitari↑ Índex
Durant aquest període s’han mantingut les retallades en les condicions laborals i retributives dels docents públics, arrossegades ja des del 2010. A aquestes retallades s’han afegit :
      • La pèrdua a l’equivalent a dues pagues extres anys 2013 i 2014.
      • Increment de les ràtios de l’alumnat a Educació Infantil, primària i Secundària
      • Tancament d’aules de P3.
      • Pèrdua de dotacions de professorat docent i no docent, malgrat l’increment de l’alumnat durant aquest període.
      • Primer sexenni als nou anys.
      • Pèrdua cobrament del 100% en cas d’ IT
Només hem aconseguit el retorn de la paga del 2012 fruit d’un acord de la Mesa de la Funció Pública i que es farà en diferents terminis entre l’any 2015 i 2018.
Davant aquesta situació des del sector de pública hem intentat defensar els nostres drets laborals des de diferents àmbits :
Mesa Sectorial de negociació de personal docent no universitari
En aquesta Mesa ha estat escassa la capacitat de negociació, arribar a acords o calendaritzar actuacions que permetessin avançar en el retorn “d’allò que és nostre”. Només petites modificacions en els criteris de substitucions, algunes reduccions de jornada (víctimes per terrorisme), increment de terminis en la obligatorietat de treure’s el màster de secundària i elements de poca rellevància.
Podríem acabar dient, sense por a equivocar-nos, que no hi ha hagut negociació.
Juntes Territorial de Personal Docent i Comitès de Salut Laboral
Un objectiu que ens hem marcat ha estat rellançar el paper de les Juntes i dels Comitès com òrgans màxims de representació dels treballadors i treballadores davant de l’Administració. Coordinar-les, marcar pautes de treball unificades a tot arreu i denunciar les males pràctiques de l’Administració o d’algun equip directiu, per tal d’evitar-les.
Activació de la Comissió de seguiment de l’acord del 2005
El curs passat vam intentar activar l’Acord de l’any 2005, signat en solitari per CCOO. Després d’unes primeres reunions que semblaven que ens portarien a una possible negociació, davant de les exigències i inflexibilitat posteriors de l’Administració vam donar per tancades les negociacions.
Visualització dels conflicte: lluita i mobilització
Davant la incapacitat de negociació, vam portar el conflicte al carrer: concentracions al Parlament, a la Pl. Sant Jaume, Serveis Territorials, Ajuntaments, tancaments escoles… han marcat aquests quatre anys.
 A aquest conflicte laboral s’ha afegit la LOMCE obrint una nova via de discrepància davant l’actitud del Departament. Una llei educativa regressiva i no consensuada amb la comunitat educativa, a la qual s’ha mostrat total rebuig i oposició constantment en el carrer i en els mitjans de comunicació.
Des de CCOO i la resta de sindicats vam engegar i articular l’Assemblea de docents; l’objectiu era animar a la reflexió, el debat i la participació de tots els docents, pensàvem a que la creació d’aquesta eina de participació serviria per mantenir la mobilització del professorat i així ho va semblar durant els cursos 2014, 2015…finalment el 2016 l’escassa presència del professorat en les últimes assemblees convocades va fer que s’acabés la seva activitat.
La unitat intersindical i la comunitat educativa
Des del sector hem defensat la unitat sindical malgrat la complexitat i les diferències substancials amb la resta de sindicats.
Tot i així hem cercat espais de confluència, quedant palesa la voluntat i l’esforç de CCOO per la unitat sindical. D’aquí ha sorgit la principal Plataforma de lluita reivindicativa de recuperació de les condicions laborals i retributives, gairebé sense canvis des del 2010, només amb l’afegit del no a la LOMCE i la planificació de les principals mobilitzacions i actes sindicals de lluita
La importància de mantenir aquesta unitat de les organitzacions sindicals en la defensa dels interessos de la classe treballadora és inqüestionable i així ho demana els conjunt dels docents, sense oblidar que la nostra organització sindical ha de mantenir el perfil propi.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de les Universitats Públiques↑ Índex
Al llarg d’aquests 4 anys l’atac als Serveis Públics per part del govern de PP ha estat enorme, i la Universitat no ha estat una excepció, ans el contrari, s’ha aprofitat, amb connivència amb el govern català per fer un atac a la Universitat Pública sense precedents des de la recuperació de la democràcia.
Això es fa des de diferents vessants: més d’un 24% de retallades en el finançament públic; canvis normatius (creació de centres, acreditació professorat, regulació dels ensenyaments superiors); increment del 66% dels preus de les matrícules universitàries; taxes de reposició de personal limitades o nul·les, etc. A tot això cal afegir les retallades de drets laborals, amb importants pèrdues retributives directes (retallades de sou i de pagues extres), i indirectes (conciliació, acció social, matrícules gratuïtes, premi de jubilació,…), i la important pèrdua de llocs de treballs.
En aquest context universitari, i l’aprovació de la Reforma laboral, es fa extremadament difícil avançar en acords, pel que vam decidir anar prorrogant els Convenis de personal PAS i PDI laboral.
En el cas de PDI laboral el Conveni s’ha anat prorrogant cada any, si bé s’han pogut fer algunes modificacions puntuals que poguessin solucionar algunes problemàtiques.
En el cas del PAS, el sindicat CAU-IAC va procedir de manera irresponsable a denunciar el Conveni de PAS. Malgrat tot es va aconseguir, amb molta imaginació i l’oposició de l’esmentat sindicat, fer un nou Conveni sense consolidar les retallades normatives. Això va ser possible afegint una “taula d’afectacions” (qüestió inèdita en els Convenis Col·lectius), però aquesta “solució” va ser impugnada de manera reiterada per la Generalitat. Finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens va donar la raó.
En el cas del PAS funcionari (personal de cadascuna de les universitats), la lluita per aconseguir un 1r Acord interuniversitari va quedar en un no res una vegada van començar les retallades i la Generalitat va deixar sense efecte cap pacte o acord, impossibilitant qualsevol Acord marc.
En el cas del PDI funcionari (cossos estatals), les raonables expectatives que hi havia per aconseguir l’Estatut del PDI, inclosa la carrera horitzontal, van quedar esvaïdes al començament de les retallades, i al mateix temps que la Generalitat declarava “de facto” l’extinció d’aquest col·lectiu. Cal destacar que fins i tot el Síndic de Greuges de Catalunya fa palès el greuge comparatiu amb la resta de l’Estat, i que les promocions a Catedràtics d’Universitats es realitzen d’una manera que encara fa més lenta l’estabilització del PDI laboral.
Malgrat els darrers anys ple d’incerteses i atacs a l’Estat del benestar, i que arran del moviment 15M moltes veus donaven per caducats als sindicats de classe, CCOO continua sent el Sindicat de referència a les universitats catalanes, mantenint la majoria de la representativitat en cadascun dels quatre Sectors Professionals (PAS i PDI, funcionari i laboral) i a la Mesa General d’Universitats.
Això ha estat possible fonamentalment pel treball constant dels delegats i de les delegades a les universitats, amb el contacte directe, amb l’atenció personal i també amb la seva lluita. Al mateix temps les Seccions Sindicals han tingut un paper essencial en l’apropament als treballadors i treballadores a l’hora d’organitzar la lluita contra les retallades. Igualment important ha estat el paper del Secretariat interuniversitari de Catalunya, coordinant el treball conjunt de les Seccions Sindicals i dels diferents sectors.
En els diferents àmbits negociadors interuniversitaris hem estat molt actius: Consell interuniversitari de Catalunya (Generalitat, universitats, sindicats i alumnes), a l’Espai de diàleg i negociació (Generalitat i sindicats), a la Mesa d’Universitats (universitats i sindicats) i les respectives Meses sectorials de personal funcionari (PAS o PDI) i Meses paritàries de personal laboral (PAS o PDI).
Malgrat el context actual i la enorme heterogeneïtat de casuístiques en el conjunt de les set universitats i els quatre sectors, es poden destacar alguns temes aconseguits de manera comuna, com ara:
      • 8 dies de baixa laboral a l’any sense descompte de retribucions (en llocs dels 4 establerts a la Generalitat).
      • Dies d’afers propis per antiguitat (l’any abans que s’apliqués al personal de la Generalitat).
      • Entrar a formar part els Sindicats en el Consell de Govern de l’Agència Catalana d’Universitats.
      • Publicació del 6è Conveni col·lectiu del PAS laboral, sense pèrdua de drets consolidats.
      • Conveni en les universitats públiques i l’AQU que permetrà l’avaluació del professorat agregat interí, pel que fa als períodes de docència i recerca.
      • Acord al Parlament per instar el Govern de la Generalitat a autoritzar la regularització i estabilització per promoció interna del agregats interins.
Continuem arrossegant, però, el problema de la negociació col·lectiva d’una part molt important de les nostres condicions laborals, ja que moltes de les retallades aplicades des de la Mesa General d’Empleats de la Generalitat de Catalunya, en les que no tenim representació directa el personal d’Universitats, se’ns apliquen directament. En canvi, se’ns nega el dret a la negociació a la Mesa d’Universitats, on l’Administració es nega a negociar millores.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal laboral del Departament d’Ensenyament↑ Índex
Aquest període ha estat marcat per la crisi econòmica que ens ha suposat la sostracció d’una catorzena part del sou de l’any 2013 i 2014 que s’han afegit a la pèrdua de la paga del 2012 i de tot un seguit de condicions laborals, fruit de la lluita i negociació de molts anys.
Aquesta situació intentem transformar-la a través de la nostra implicació tant en les mobilitzacions com en les negociacions dutes a terme des de l’Àrea Pública.
El paper de les accions jurídiques és cada cop més decisiu davant d’un escenari poc avesat al diàleg i la negociació. En aquest sentit vàrem interposar un Conflicte Col·lectiu reclamant el 53’55% de la part meritada de la paga extra del 2012. Conflicte que vam guanyar. Actualment estem reclamant els interessos processal que se’n deriven.
En aquest sentit hem de fer valer les directrius del Tribunal Europeu que poden obrir un camí de sentències favorables al reconeixement de la igualtat de drets entre el personal interí i fix i que posa en qüestió l’alt índex de temporalitat de les nostres plantilles. En el cas del personal laboral ens podem apropar al 80% de temporalitat. Aquesta manca d’oferta pública crea gran sensació d’inestabilitat.
Pel que fa a les negociacions amb el Departament , el tema a destacar és tot allò relacionat amb l’Educació especial; el Decret d’escola inclusiva, l’horari del personal educador, la qüestionada figura de l’auxiliar que fa funcions d’educadora. Aquests aspectes entre d’altres són els que hem treballat i seguirem treballant en el proper període.
Paradoxalment hem tingut un creixement de plantilla en part degut al programa d’escola inclusiva impulsat des del Parlament que ha suposat la contractació d’unes 280 treballadores de diferents categories com ara TEI,TIS i EEE.
També hem viscut una situació extraordinària amb la supressió de les empreses de neteja de les llars d’infants i l’assumpció per part del Departament de la totalitat de la plantilla.
Respecte de la negociació col·lectiva, s’ha anat prorrogant el Conveni Únic ja que cap dels actors hem vist convenient denunciar-lo. Davant d’un conveni signat fa dotze anys, ens hem de qüestionar la seva denúncia. La nostra tasca serà de defensa i millora del Conveni, activant el conjunt dels treballadors i treballadores posant en valor la negociació i la mobilització quan calgui.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de l’Institut Municipal d’Educació i del Consorci d’Educació de Barcelona↑ Índex
Els centres de titularitat municipal estan gestionats per l’IMEB (escoles de música, conservatori i escoles bressol) i pel Consorci d’Educació (infantil i primària, secundària, FP i CFA).
Durant els últims quatre anys, des de la secció sindical de CCOO IMEB-Consorci, hem continuat treballant per trobar solucions als diferents col·lectius educatius, centrant la nostra acció sindical en els centres de treball. A l’abril del 2015 vam guanyar les eleccions sindicals, incrementant la representació en tots els comitès i meses de negociació.
En aquesta etapa hi hagut un canvi de govern municipal que ha derivat en un canvi de polítiques laborals i educatives. Algunes d’aquestes polítiques ens creen incerteses; en l’IMEB, per una banda es retorna el suport educatiu perdut, però es mantenen las ràtios del mandat anterior, o es retorna a la gestió municipal 3 escoles bressol, i per altra banda, una escola de música de nova creació és de gestió privada.
En relació al Consorci, continuem amb una indefinició en la interlocució del titular. La nova gerència vol unificar la gestió dels centres municipals i els de la Generalitat, i ha manifestat que ens presentaran una proposta. També han reconegut que el pacte d’homologació ha quedat desfasat. L’objectiu és estudiar la proposta, consultar la nostra afiliació i saber quin poder de decisió tenim. Ens informen que no tenen intenció de traspassar les escoles bressol, de música i el conservatori al Consorci.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal del Lleure Educatiu i Sociocultural↑ Índex
En aquest mandat hem lluitat per la renovació del conveni col·lectiu, aconseguint finalment, el 10 de març de 2015, la signatura del III Conveni col·lectiu del sector, després de 1540 dies de mobilitzacions, concentracions i aturades parcials al febrer de 2014 liderades per CCOO. Aquest conveni millora substancialment les condicions que establia el segon conveni. En aquest marc s’ha creat la Comissió Paritària de Salut Laboral i dins de la Comissió Paritària del Conveni, hem aconseguit el gaudiment dels 30 dies de lactància per a tot el personal, independentment de la seva jornada laboral.
Per al conjunt del col·lectiu, hem iniciat la campanya dels dijous en negre per exigir la regulació del sector. Malgrat les samarretes negres s’han convertit en una clara identificació del sector, no hem aconseguit involucrar, de moment, el conjunt dels treballadors i treballadores en l’elaboració de la nostra proposta.
El que si ha volgut regular l’Administració pública han estat els menjadors escolars, amb una proposta d’Acord Marc, que ha estat rebutjada pel col·lectiu de pares i mares de l’escola pública i la patronal del lleure. Mitjançant l’acord, s’aconseguiria dotar de eines i normes comunes a tothom que hi participa. Per això es valora com un tema cabdal que caldrà afrontar des del sector i des de la Federació.
Hem estat organitzant el personal de suport educatiu de les escoles bressol de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en la lluita per la recuperació de la retallada de mitja hora de treball, i exigint la interlocució amb l’Ajuntament, com a legítimes representants de les treballadores, per aquest i altres temes, com les nostres funcions, la gestió de les nostres jornades per part de les direccions i l’aplicació de la FP dual al sector.
Pel que fa al personal vetllador, hem continuat amb la seva organització. Durant el mandat hem tingut greus retallades d’hores, però també la recuperació d’aquestes retallades mitjançant la pressió del nostre sindicat amb denúncies als mitjans de comunicació, al Síndic de Greuges i als grups parlamentaris. També durant aquest mandat hem aconseguit la generalització de la negociació de les modificacions de condicions laborals, degudes als canvis d’assignacions d’hores als centres. Fins fa poc, aquestes modificacions les decidien les empreses unilateralment i sense cap compensació a les treballadores afectades. Gràcies a l’organització de les treballadores amb CCOO, això ha deixat de passar, malgrat la legislació laboral no és gaire favorable als nostres interessos. Igualment, hem aconseguit transformar la gran majoria de contractes d’obra i servei en frau de llei en fixos discontinus. Així mateix, hem continuat defensant que aquest important servei d’atenció a l’alumnat amb discapacitat no ha d’estar externalitzat.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de l’Educació Privada Reglada↑ Índex
Durant els últims quatre anys s’han produït tot un seguit d’actuacions de les diferents administracions educatives, patronals i resta d’organitzacions sindicals del sector que han generat molta incertesa i pèrdua de drets en el sí de l’escola privada, malgrat l’oposició contínua de CCOO. L’aprovació de la LOMCE, les contínues retallades salarials, l’aplicació de la Reforma Laboral de 2012, la implementació unilateral de nous models educatius “innovadors” i la signatura del X Conveni col·lectiu de les escoles concertades o del Conveni col·lectiu d’escoles d’educació especial, en són un clar exemple.
Amb la signatura d’aquests convenis per la resta d’organitzacions sindicals es van vincular els salaris dels i les docents als mòduls econòmics dels concerts educatius recollits als Pressupostos Generals. El criteri de regulació fixat suposa l’articulació d’un mecanisme de fixació del salari corresponent al personal docent que presta serveis en nivells concertats conforme a la quantia dels mòduls econòmics que anualment s’estableixin en la Llei de Pressupostos Generals de la Generalitat de Catalunya.
D’aquesta manera, les patronals i les direccions dels sindicats signants van aconseguir treure del marc de la negociació col·lectiva les retribucions salarials del professorat, quedant en mans de la decisió unilateral de l’Administració. Ens van voler vendre la idea que, atenent a la greu situació de crisi generalitzada, havíem de realitzar un exercici de responsabilitat a l’hora de negociar. CCOO no vam caure en el parany i el temps ens ha donat la raó: les titularitats van deixar de pagar el premi de fidelitat, deixant-ho en suspens, mentre paral·lelament s’incrementaven substancialment el número d’acomiadaments improcedents amb indemnitzacions.
Els efectes de la Reforma Laboral de 2012 continuen sent perversos sobre l’ocupació en termes quantitatius però, sobretot, qualitatius, perquè s’està reduint el nombre de treballadors i treballadores amb ocupació estable a jornada complerta, en facilitar i abaratir el procediment de l’acomiadament i les reduccions de jornada. S’està produint un canvi en el model d’ajust de les escoles que es manifesta, mica en mica, en una substitució de treball a temps complet per contractes a temps parcial; una situació no desitjada, en la gran majoria dels casos, no sols per la reducció proporcional del salari sinó perquè a mig termini suposa un abaratiment de la indemnització en cas d’acomiadament i una reducció del subsidi d’atur.
Aquest període també està marcat per l’entrada en vigor de la nova llei d’educació. Milers de professionals de l’escola privada comencen a patir el greu retrocés que la LOMCE representa per al nostre sistema educatiu. Una llei que no només no suposa cap avenç en les condicions laborals i salarials del col·lectiu sinó que a més a més, ens devalua com a professionals i ens posa en situació d’indefensió davant les titularitats. Una llei que permet que els centres que segreguen per gènere recuperin les subvencions que el Tribunal Suprem va negar en diferents ocasions en considerar que no pot existir en l’admissió dels alumnes “discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició”. El departament d’Ensenyament va obviar de manera reiterada el criteri del Tribunal Suprem en continuar concertant unitats en aquest tipus d’escoles lligades a sectors molt concrets gens representatius de l’escola concertada, com l’OPUS DEI. De manera simultània va decidir eliminar els Contractes Programa en 27 centres concertats, suprimint uns projectes que van suposar una aposta per la cohesió social en entorns molt desfavorits, en acollir nens i nenes sense recursos i amb necessitats primàries no cobertes, que van produir excel·lents resultats.
Després de sis anys de duresa econòmica i recessió s’obre un període de canvi de tendència iniciat a la segona meitat de 2014, amb increments trimestrals sostinguts del PIB. Aquest nou escenari exigeix una redefinició de les prioritats en les nostres actuacions. Les accions sindicals van ser fonamentalment defensives, amb l’objectiu de limitar els efectes perversos de les polítiques de retallades i ajustos en l’Estat del Benestar, de la devaluació salarial i de les reformes laborals.
Hem de començar a parlar clarament de recuperació de drets econòmics i laborals perduts que ens permetin deixar enrere les condicions de vida i de treball tant deteriorades en aquests últims anys. Ja hem donat les primeres passes: la recuperació de la paga extra de 2012 és un fet.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de l’Educació No Reglada↑ Índex
Durant tot aquest període, l’immobilisme de la patronal i les grans discrepàncies amb la UGT en el passat han fet impossible avançar amb el conveni del sector.
Al desembre del 2012 la UGT (amb una representativitat del 25% respecte el nostre 75%) decideix signar un pacte d’eficàcia limitada amb la patronal de manera que al sector conviuen dos marcs de referència ben diferents: el VIII conveni de l’ensenyament privat de Catalunya, que s’aplica molt majoritàriament a les empreses on tenim representació legal dels treballadors i treballadores i el pacte d’eficàcia limitada que s’aplica a les empreses on la UGT té representació i en algunes sense representació.
No obstant això, l’any 2014 des de CCOO vam fer un intent de desbloquejar la situació portant sis propostes a la taula de negociació que la patronal rebutja en la seva immensa majoria. Després d’aquest fet, l’afiliació i els delegats i delegades del sector ens demanen que continuem apostant pel VIII Conveni.
Simultàniament, al sector creix el nombre d’acadèmies on s’està negociant convenis i acords d’empresa.
L’altíssima rotació en el sector de les acadèmies ens dificulta establir representació sindical i crear-ne estructura. L’afiliació es reparteix entre més de 130 empreses i la gran majoria treballa al sector d’idiomes. S’ha produït un retrocés en el nombre d’afiliats i afiliades motivat perquè molts docents, com a conseqüència de la crisi, van tornar al seu país d’origen; s’ha produït un tancament significatiu de centres de treball; molts treballadors i treballadores van canviar a d’altres sectors professionals.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de l’educació infantil 0-3↑ Índex
En el primer cicle de l’educació infantil és on s’esdevenen, de manera palpable i sobradament argumentada per estudiosos de les primeres edats, els desenvolupaments i les adquisicions de les capacitats bàsiques dels éssers humans.
Les condicions laborals de les escoles bressol privades i municipals de gestió externalitzada, estan regulades pel “XI Convenio colectivo de asistencia y educación infantil” d’àmbit estatal, que està denunciat per la part social. Les negociacions d’aquest conveni el portem des de la nostra Federación Estatal i des de Catalunya intentem incidir sobre les plataformes reivindicatives, ja que les realitats socials i educatives respecte d’aquest cicle són molt diferents a la de la resta de l’Estat.
El conjunt del sector 0-3 ha patit unes fortes retallades econòmiques per part del govern durant aquests anys. La disminució de l’aportació ha tingut un impacte directe amb la gestió de les escoles bressol, ja que amb menys recursos econòmics s’ha de garantir el servei, cosa que repercuteix greument en el personal i en els infants. Les famílies han patit un gran increment en les quotes, i el personal educatiu i de serveis estan patint unes grans retallades d’ocupació i de condicions laborals.
CCOO hem defensat el dret al manteniment de les condicions laborals del “XI Convenio de asistencia y educación infantil”, així com el manteniment dels llocs de treball del sector, participant activament en el grup de treball a nivell estatal en la negociació del conveni.
Amb el grup estatal de salut laboral, hem elaborat el primer estudi de salut laboral de primer cicle d’educació infantil.
Hem consolidat comitès i grups de delegats que hi participen i col·laboren en les decisions que afecten el conveni estatal.
Degut a la negativa de la UGT, ens ha estat impossible impulsar un conveni d’educació infantil de centres públics de gestió privada.

Les condicions laborals de les escoles bressol integrades a les escoles concertades o privades estan regulades pels convenis d’Ensenyament privat de Catalunya i són molt semblants a les condicions del conveni estatal.

Els aspectes vinculats al creixement físic i a la salut, així com el despertar dels diversos llenguatges expressius, les experiències de relació social fora de la família, amb altres adults i amb els seus iguals, marquen i condicionen el desenvolupament integral de l’infant, el seu món emocional i el progrés de les seves capacitats, en una intervenció personalitzada per cada infant.
Per tant, des de CCOO considerem, d’acord amb la concepció de l’educació que hem exposat, que les ràtios regulades al Decret 282/2006 de 4 de juliol són excessives per dur a terme una educació de qualitat personalitzada tal
com recull el currículum d’Educació Infantil 0-3.
.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal d’Universitats Privades↑ Índex
El conveni de referència per al sector continua sent el “XIII Convenio colectivo de ámbito estatal para los centros de educación universitaria e investigación”. La realitat a molts centres catalans on tenim representació és que aquest conveni no s’acaba aplicant perquè s’ha aconseguit negociar convenis i acords d’empresa que milloren les condicions dels treballadors i treballadores afectats.
Durant aquest últim mandat hem aconseguit ser el sindicat amb més representativitat del sector, renovant els nostres comitès, recuperant alguns que anys enrere ja havien sigut nostres i entrant amb d’altres on fins ara no teníem representació. Això ens permet enfortir la nostra presencia al sector per intentar fer realitat el nostre principal objectiu: el conveni català.
A nivell intern, no hem aconseguit realitzar un treball d’organització i coordinació del conjunt del sector, en part degut a les dinàmiques de treball dels diferents comitès, en clau molt interna degut al seu àmbit de negociació.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de Serveis i Treball de Persones amb Discapacitat↑ Índex
Els serveis d’atenció especialitzada per a les persones amb discapacitat han estat un dels col·lectius què han patit més la manca de recursos humans i econòmics en els últims anys.
La por a passar a un conveni estatal ha paralitzat qualsevol proposta de mobilització al carrer i als centres, però CCOO hem defensat i mantingut el dret al manteniment dels nostres convenis autonòmics i hem aconseguit incorporar pròrrogues durant les negociacions i clàusules d’ultractivitat als convenis firmats, en aquest període.
CCOO hem liderat el sosteniment de les negociacions per evitar o reduir al màxim les pèrdues de condicions laborals com pretenien les patronals al conveni de Tallers per a persones amb discapacitat intel·lectual, signat recentment.
CCOO hem continuat amb la nostra idea d’unificació de condicions de treball en un únic conveni que ha de recollir les diferents realitats [Serveis de Teràpia Ocupacional (STO) i Serveis d’Orientació i Inserció (SOI), associacions i serveis d’atenció especialitzada a persones amb discapacitat]
CCOO hem consolidat comitès i grups de delegats que hi participen i col·laboren en les decisions que afecten al conjunt de Centres Especials de Treball i Serveis d’Atenció Especialitzada. D’aquesta manera, l’equip negociador ha pivotat sobre delegats i delegades que no formen part de l’estructura interna del sindicat, cosa de la qual ens felicitem.

↑ Valora aquesta secció

    1. Personal de Serveis Residencials d’atenció a Persones amb Discapacitat↑ Índex
La Coordinació del sector s’ha fet durant aquest període per part d’un company jubilat des del 2012 i d’una delegada que feia servir les hores sindicals del seu comitè (del què n’és presidenta) i posant moltes hores personals. A finals de 2015 vam obtenir sentència favorable del TSJ per alliberar una persona que porti endavant el sector de Residències però encara no hem aconseguit la seva aplicació. Treballarem per fer-ho possible.
Hem reunit els i les delegades del sector de forma regular cada mes i mig aproximadament. En les mateixes s’informava de les novetats legals, es feia formació i també assessorament. La presència promig ha estat de 25 delegats i delegades, principalment d’empreses de Barcelonès i la rodalia (Baix Llobregat, Vallès occidental, l’Anoia i Maresme).
L’activitat formativa s’ha concretat en diversos “Fulls d’actualitat” que posteriorment han tingut un ús més general per a tots els comitès.
En previsió de la possible obertura del Conveni, durant 2014 va realitzar-se un sondeig als centres de treball quines serien les reivindicacions que caldria abordar amb mes urgència. Aquest sondeig també va ser útil per analitzar la nostra pràctica sindical al sector.
A finals de 2015 i començament de 2016 es va contactar amb els grups parlamentaris per tal d’aconseguir derogar la flexibilització de ràtios (imposada el 2012), un procediment que ens permetés participar en meses tècniques i la millora dels concerts del sector (com via per superar la congelació). En prorrogar-se els pressupostos pel 2016 això no ha estat possible, però ara, a finals de 2016 hem tingut l’oportunitat de fer una compareixença en el Parlament per aconseguir el proposat en els Pressupostos de 2017. Estem pendent d’una trobada amb la Consellera per tractar sobre meses tècniques.
El VI conveni de residències i centres de dia es va signar per quatre anys (2010-2013) i s’ha anat prorrogant. La patronal va negar la proposta per part d´UGT i CCOO d’obrir i tancar el conveni i només per negociar taules salarials, al·legant que en aquest moment de crisi no pot assumir pujades salarials. Consultats els delegats i delegades del sector, vam considerar que per la nostra banda no hauríem de denunciar el conveni i es va signar un acord de prorroga per l´ any 2016. Estem treballant en la mateixa proposta inicial per al proper 2017.
Pel que fa a la Comissió Paritària del Conveni, hem participat activament i hem estat els redactors de la majoria de resolucions adoptades. Durant tot l’any 2013 vam estar negociant la inclusió de les llars residències sense arribar finalment a cap acord perquè les dues patronals, Dincat i Coordinadora de profunds, es van negar al·legant motius econòmics i d’organització. Durant el 2014 vam participar activament en la negociació de dos propostes d’acord en relació a mesures de modificació substancial de condicions de treball a Fundació Catalònia i ATENDIS que van concloure sense extincions de contractes.
Centre Sant Medir: Amb la possible subrogació de aquest centre per part de la Fundació Catalònia, es va arribar a l’abril de 2016 a un acord per fer efectiva aquesta subrogació i mantenir algunes de les millores que gaudien els treballadors i treballadores d’aquest centre.

↑ Valora aquesta secció

    1. Àrea Pública↑ Índex
La nostra Federació d’Educació ha participat activament de tot el procés de negociació de la recuperació de drets laborals dels empleats i empleades públiques. Hem participat de la preparació de la nostra plataforma reivindicativa, de les pròpies negociacions i dels processos mobilitzadors.
Malgrat no ha estat l’única, la recuperació de la paga extraordinària del 2012 ha estat una negociació col·lectiva innovadora: amb accions de pressió per part, únicament, dels delegats i delegades sindicals, no aconseguim forçar la negociació del nostre “empresari”, l’Administració, però si que aconseguim que els grups parlamentaris, aprofitant la minoria d’escons del grup del Govern i les contradiccions ideològiques internes, facin aprovar una resolució unànime del Parlament, que va portar a la negociació amb Funció Pública.
Aquest temps s’ha caracteritzat per una intensa i sostinguda batalla sindical en unitat d’acció amb els altres dos sindicats amb presència a la Mesa General d’Empleats Públics de la Generalitat (IAC i UGT), sempre en la direcció de revertir les retallades i reposar els drets perduts en un context, a més, en què la totalitat de les comunitats autònomes de la resta de l’Estat ja havien aconseguit acords en aquesta direcció.
La Mesa General, principal instrument de negociació amb els representants legals dels treballadors, s’ha mostrat sistemàticament bel·ligerant amb les demandes sindicals, emparant-se en una situació d’incapacitació per raó de les imposicions estatals en matèria de dèficit, o en la seva situació de govern en funcions, sense assumir cap responsabilitat derivada de la pròpia acció de govern.

↑ Valora aquesta secció

  1. ORGANITZACIÓ INTERNA↑ Índex

↑ Valora aquesta secció

    1. Pràctiques sindicals↑ Índex
Si durant molts anys, la “marca” CCOO era un amplificador del prestigi i la credibilitat del nostre actiu sindical, en aquest moment, és un fre per a la confiança, una barrera que cal trencar a cada centre. Diverses causes expliquen aquest fenomen i estem obligats a reflexionar sobre cada una d’elles.
L’estructura de CCOO va ser pensada per organitzar-nos en les grans fàbriques, que ara com ara són residuals en el teixit productiu i laboral de Catalunya i d’Espanya. És molt garantista en la democràcia interna representativa, però extremadament repetitiva i lenta. L’acció publicada de CCOO queda tan lluny del dia a dia dels comitès, de l’afiliació i dels treballadors no organitzats, que genera desconfiança. Algunes accions que puguin pal·liar aquest efecte les hem intentat fer des de la Federació, a través bàsicament de l’activació de consultes, d’interacció via internet i de participació activa de l’afiliació, buscant la participació en xarxa, complementàriament a la participació delegativa. D’altres accions necessiten reformes confederals, algunes de les quals es van comprometre en l’últim congrés i s’han anat desenvolupant, com el portal de transparència, l’Assemblea Sindical Oberta i les consultes sobre els acords confederals de negociació col·lectiva.
Un altre objectiu organitzatiu que ens havíem proposat era la renovació de les estructures i de l’actiu sindical. Considerem que s’està fent amb equilibri i que s’ha de potenciar mitjançant formació i debat, per renovar alhora, també, les idees.
En previsió d’una època de transició com la que viu el sindicalisme i la pròpia Federació, era important que moltes persones formessin part del Consell per assegurar el recanvi en els equips federatius, la qual cosa era inevitable. Era desitjable comptar amb molts punts de vista i el debat dels diversos interessos. Això tenia els seus riscos, que s’han manifestat clarament. És difícil promoure el debat entre 100 persones simultàniament, i no hem sabut impulsar dinàmiques més participatives. En sentir-se poc visibles entre cent persones, la participació ha estat pobre i no s’han sentit direcció sindical. Aquesta mancança ha restat lideratge i cohesió a l’acció sindical de la Federació.
La capacitat de coordinació del Comitè ha resultat útil i àgil. No ha precisat de ser considerat òrgan de direcció per determinar procediments o concretar accions. La seva relativa elasticitat en la periodicitat de la convocatòria i en la presència dels seus membres ha donat resultats positius.
Vam optar per comptar amb un Secretariat petit, i amb equips petits per acumular el màxim de persones i hores sindicals en l’acció sindical directa i en les eleccions sindicals. També tenia els seus riscos. D’una banda, la sobrecàrrega de treball en algunes persones que havien de donar servei al conjunt de l’organització portava implícita la possibilitat que no es pogués fer tot el treball, i per tant, tota l’organització se’n ressentís.
Durant aquest mandat, i per primera vegada, hem dedicat actiu sindical a organitzar i realitzar tasques de solidaritat directa, en cooperació amb la CONC. És un camí que tot just ha començat, en el que treballem a mig termini, i que esperem que permeti a CCOO ser referent del precariat. Malauradament, la pèrdua de personal que va comportar les eleccions sindicals de pública no universitària, ha fet que no haguem pogut continuar realitzant aquesta tasca.
Pel que fa al Gabinet Tècnic Jurídic, hem fet un esforç per ordenar les derivacions al gabinet, tot i que encara hi ha un ampli marge de millora. Hem treballat amb diversos objectius:
      • Minimitzar la factura, que augmentava proporcionalment a la conflictivitat, i es tornava insostenible
      • Treballar amb criteri sindical, evitant judicialitzar sense necessitat o quan pot ser contraproduent, reconduint a l’acció sindical tots els casos possibles.
      • Fer un seguiment del resultat dels recursos.
      • Prioritzar l’acció col·lectiva per sobre de la individual quan és possible.
Pel que fa a la Comunicació, ens hem preguntat com aconseguir l’atenció de les persones enmig de l’allau d’informació, i amb quins instruments. CCOO, en el seu conjunt i la Federació d’Educació de forma capdavantera, ens hem afanyat a dotar-nos dels mitjans de la xarxa, mentre que hem anat reservant la producció en paper per a determinades funcions. En aquest moment, tenim una arquitectura comunicativa capaç de vehicular qualsevol informació. Ens faria falta un mitjà audiovisual propi d’emissió, que pel preu i la complexitat tècnica no hem pogut tirar endavant. Tenim el mitjà de comunicació més valuós, que segueix fora del soroll dels massmedia: l’actiu sindical i la seva credibilitat personal. Només el compromís i l’honestedat d’aquestes persones explica que CCOO no hagi rebut un càstig demolidor en les eleccions sindicals.

Vam proposar-nos fer un salt qualitatiu a l’ús d’internet, amb la seva possibilitat de comunicació multilateral. Per això la Federació ha creat els instruments necessaris i fins i tot ha assajat experiències pioneres amb prou èxit. Vam optar per aquesta prioritat, i hem de reconèixer que la producció en paper se n’ha ressentit, en quantitat i en qualitat. Hem de ser capaços de constituir una xarxa de producció de continguts, cosa que estem molt lluny d’aconseguir.
Pel que fa a la presència en premsa, hi ha hagut un canvi impressionant des que CiU va començar a governar. La nostra presència ha estat silenciada en molts mitjans, que van ser controlats directament o indirecta pel govern. Tot i així, continuem tenint credibilitat davant els i les periodistes, i encara que no podem obtenir la presència directa que vam aconseguir en l’anterior mandat, som capaços d’introduir temes en l’agenda pública de l’educació. Aquesta línia d’influència és important i l’hem de continuar treballant.

↑ Valora aquesta secció

    1. Transparència↑ Índex
Qualsevol acció que no estigui en consonància amb l’ètica que requereix el sindicalisme ha de ser eradicada de forma exemplar. Hi havia en els nostres documents congressuals algunes mesures a desenvolupar per extremar la vigilància i el control democràtic sobre l’actuació de les persones que actuem en nom de la Federació, però que no hem pogut posar en marxa. És una feina que queda pendent per al proper mandat, ja que les exigències de transparència que ens autoimposem no les posem en qüestió en aquest Congrés.
Durant aquest mandat, a nivell de CCOO de Catalunya, hem tingut una molt bona experiència d’obrir el sindicat al conjunt de l’afiliació i la societat: l’Assemblea Sindical Oberta. A part de les propostes concretes votades per milers d’afiliats i afiliades del sindicat, tres han estat les idees fonamentals dels debats i les enquestes: la lluita contra la precarietat, la millora de la transparència del sindicat i la rendició de comptes de la nostra activitat. Aquestes idees força ja les vam acotar com imprescindibles en el nostre anterior Congrés, tot i que el dia a dia ens ha impedit avançar com hauríem volgut. Aquelles decisions, però, no han estat posades en qüestió durant el mandat i, per tant, continuaran formant part de les nostres tasques pendents i fonamentals.

↑ Valora aquesta secció

    1. Pressupost Federació d’Educació↑ Índex

Hem de felicitar-nos per la bona gestió administrativa i financera que ens ha ajudat a aguantar la pèrdua afiliativa i la pèrdua de finançament extern. Com es pot comprovar en les taules posteriors, hem patit una pèrdua econòmica de més del 39% dels ingressos, que hem compensat amb una reducció molt semblant de les despeses i amb un superàvit més reduït. Aquest esforç ha servit per mantenir l’activitat del nostre sindicat, garantint l’atenció a la nostra afiliació i la nostra presència als centres de treball i les empreses. S’ha de remarcar que una part molt important d’aquest esforç econòmic l’han realitzat les persones que mantenen l’estructura de la Federació d’Educació: els nostres delegats i delegades que han assumit, entre d’altres, les despeses dels seus àpats quan l’acció sindical els portava lluny de casa seva.

EVOLUCIÓ RESULTATS ECONÒMICS FEDERACIÓ D’EDUCACIÓ
RESULTAT 2012 RESULTAT 2013 RESULTAT 2014 RESULTAT 2015 PREVISSIÓ 2016 VARIACIÓ 2012-2016
TOTAL INGRESSOS 964.605,41 691.949,97 802.299,45 727.082,15 583.276,63 -39,53%
TOTAL DESPESES 823.312,30 634.649,10 679.374,58 707.366,50 539.596,42 -34,46%
RESULTAT DE L’EXERCICI 141.293,11 57.300,87 122.924,87 19.715,65 43.680,21

A continuació es presenten unes taules amb l’evolució dels ingressos i les despeses per diferents tipologies.

INGRESSOS
TIPOLOGIA D’INGRESSOS MÉS RELLEVANTS 2012 2013 2014 2015 2016 (previsió) VARIACIÓ 2012-2016
1.Ingrés per quotes d’afiliats 570.331,07 518.087,37 490.450,13 492.599,78 502311,64 -11,9%
2.Subvencions finalistes associades a la despesa per a la formació contínua 228.430,91 49.343,74 75.872,70 61.027,69 0 -100,0%
3.Altres (loteria, recuperació de la junta de personal, donacions) 11.056,10 4.932,24 10.668,09 15.145,74 3000 -72,9%
4.Ingressos per formació no subvencionada 9.670,20 0,00 69.550,00 75.528,00 4000 -58,6%
5.Ingressos per l’Assessorament 10.212,14 11.200,50 7.708,82 10.499,70 8992,67 -11,9%
6.Ingrés rebut de CCOO Catalunya per projectes d’acció sindical (recupera cost salarial sindicalista) 40.000,00 40.424,00 36.124,02 32.376,24 37559,03 -6,1%
7.Ingrés rebut per l’aportació Activitat sindical de les Seccions sindicals 13.266,25 8.449,31 10.118,06 8.650,80 8000 -39,7%
8.Ingressos per serveis comuns (comitè, dividends Gabinet) 17.061,79 7.437,00 2.988,28 0,00 0 -100,0%
9.Ingrés rebut per la Federació Estatal de Enseñanza 0,00 8.547,98 15.876,01 12.104,30 12.000,00 40,4%
10.Ingrés rebut per CCOO Catalunya per cessió de personal 27.302,72 28.222,79 54.731,05 13.938,52 0 -100,0%
11.Ingrés per la Recuperació despeses viatges a Madrid 10.635,92 9.132,45 22.878,57 0,00 3600 -66,2%
12. Interessos del fons de finançament confederal 0,00 6.099,04 2.477,68 3.884,04 3813,29 -37,5%
13.Altres ingressos (aplicació provisió congrés, regularització dipòsits…) 26.638,31 73,55 2.856,04 1.327,34 0 -100,0%
EVOLUCIÓ DE LES DESPESES
TIPOLOGIA DE DESPESES MÉS RELLEVANTS 2012 2013 2014 2015 2016 (previsió) EVOLUCIÓ 2012-2106
1.Despesa aportació a Escola Formació sindical 5.083,79 4.772,73 4.729,10 4.582,58 4523,04 -11,0%
2.Aportació a la fundació Pau i Solidaritat 3.548,63 3.413,76 3.164,66 3.127,36 3.166,24 -10,8%
3.Despesa de locals 107.385,06 102.186,41 101.198,42 112.613,82 105.513,80 -1,7%
3.a) Via Laietana 47.500,59 47.134,41 45.367,52 49.259,82 42.900,77 -9,7%
3.b) Baix Llobregat-APAG 15.941,29 16.801,00 13.003,74 18.823,32 17.276,18 8,4%
3.c) Vallès Occidental-Cat. Central 11.202,58 9.913,00 8.322,96 9.577,68 9.437,40 -15,8%
3.d) Barcelonès 3.180,48 2.248,00 6.389,58 2.650,56 2.471,15 -22,3%
3.e) Girona 8.759,98 8.203,00 7.586,22 7.098,48 6.681,42 -23,7%
3.f) Lleida 6.712,66 6.194,00 6.939,00 6.100,08 7.221,26 7,6%
3.g) Tarragona 6.299,62 5.546,00 5.240,46 4.917,84 5.442,53 -13,6%
3.h) Vormaros 7.787,86 6.147,00 8.348,94 14.186,04 14.083,09 80,8%
4.Serveis comuns (Despeses d’informàtica, finances confederal, rrhh, serveis jurídics, unitat de recaptació) 71.756,60 64.581,55 72.320,66 62.472,42 65959,71 -8,1%
5.Despesa de personal. 1 administrativa jornada sencera, 1 administrativa jornada de 35 hores i 1 sindicalista jornada sencera i un sindicalista a mitja jornada. 155.171,66 184.646,62 157.261,27 175.125,93 158.421,36 2,1%
6.Despesa associada a les subvencions finalistes per formació 181.979,06 41.158,65 64.671,54 52.186,08 0 -71,3%
7.Despeses curs formació no subvencionada 3.900,04 8.176,40 55.550,57 58.880,00 360 -90,8%
8.Despeses per viatges d’acció sindical 88.895,77 84.387,42 95.846,15 94.503,82 78918,32 -11,2%
9.Despesa per assistència a viatges a Madrid 31.799,91 12.692,68 8.188,28 2.566,80 0 -91,9%
10.Despeses publicitat, propaganda i revista TE Estatal 65.758,10 36.521,20 19.296,50 32.180,78 33.845,76 -48,5%
11.Telefonia mòbil, fixe i centraleta 38.721,16 28.507,83 32.537,51 36.414,27 35.786,48 -7,6%
12.Correos 3.367,19 1.738,74 1.281,01 2.329,74 1.966,95 -41,6%
13.Fotocòpies i treballs d’impremta 29.169,35 20.730,21 24.318,50 35.147,80 17.724,19 -39,2%
14.Material d’Oficina/Informàtica 9.450,11 8.163,04 7.974,83 7.924,99 6.641,59 -29,7%
15.Altres Despeses (primes assegurances, serveis bancaris, arrendaments, reparacions, depreciacions, provisions congressos…) 21.266,35 28.156,26 24.810,68 24.792,90 23.750,97 11,7%
16.Altres serveis exteriors (material mobilitzacions, assistència a jornades ,  flors sepeli…) 6.059,52 4.815,60 6.224,90 2.517,21 3.018,01 -50,2%

↑ Valora aquesta secció

  1. ESTRATÈGIA GENERAL DE L’ORGANITZACIÓ↑ Índex

↑ Valora aquesta secció

    1. Liderar la confrontació
Sense la mobilització dels treballadors i treballadores de l’educació, el curs passat no haguéssim aconseguit el compromís polític de retorn de les pagues extres. I és que la mobilització segueix sent absolutament fonamental per a la reversió de les retallades i per a la restitució, no només dels drets laborals i socials arrabassats, sinó de la democràcia i l’equitat educatives, tots ells aspectes que segueixen sent prioritats clares del proper mandat congressual.
La mobilització ha estat la base fonamental de totes les actuacions que hem fet per paralitzar i neutralitzar l’acció de govern en matèria educativa, tant a l’Estat com a Catalunya. Que la LOMCE sigui la llei que més desigualment s’està aplicant als territoris no ha estat casualitat, ni tampoc ha estat producte d’un pretès coratge del govern català; ha estat la unió i el crit de la comunitat educativa i de la ciutadania als carrers, el lloc a on la classe treballadora guanyem i defensem els drets.
Perquè la interlocució amb els Departaments de la Generalitat és pràcticament impossible. Malgrat que les CCOO no deixem de treballar per millorar les condicions laborals dels nostres companys i companyes, el fet de no trobar ningú amb poder de decisió a l’altre costat de la taula, ha dificultat moltíssim la nostra actuació. Malgrat que aquest darrer any, l’aritmètica parlamentària ha forçat el Govern a mantenir una actitud més dialogant, encara no hem aconseguit que ens tornin a veure com els seus interlocutors imprescindibles. Han estat molts anys de governar per decret, aïllant-se del conjunt de la societat. Per aquest motiu haurem de continuar amb la mobilització, tal i com hem fet durant aquests anys:
Contra la LOMCE hem realitzat dos vagues generals educatives, així com manifestacions i jornades de lluita.
Amb la nostra Confederació hem realitzat manifestacions i concentracions per una Catalunya Social i en la defensa del dret de vaga, entre d’altres als dos companys empresonats durant 32 dies al març del 2012, l’Isma i el Dani, abans i durant el seu judici, en el que van ser exculpats dels delictes dels quals se’ls acusava.
Formant part del conjunt de l’Àrea Pública de CCOO, hem participat activament de totes les mobilitzacions per revertir les retallades laborals als empleats i empleades públiques: des de les concentracions al Palau de la Generalitat com a les mobilitzacions de delegats i delegades durant les negociacions o durant la manca d’aquestes, inclosos diversos tancaments a les seus governamentals, així com en els debats parlamentaris sobre pressupostos.
Contra l’actitud intransigent del Departament d’Ensenyament com a CCOO, i en solitari, vam realitzar una presència continuada a les seves portes, entre el 23 d’octubre de 2014 i el 22 de juny de 2015. Cada dia, dos representants de la Federació d’Educació de CCOO vam estar repartint 500 octavetes amb diferents reivindicacions i queixes de la totalitat de col·lectius del nostre sindicat. Així mateix, el setembre del 2015 vam realitzar una acció al Palau de la Generalitat, derruint el mur que representava el departament d’Ensenyament, transformant-lo en el camí de la negociació que estem buscant.
També en les problemàtiques d’escolarització per tancaments de P3 i per la manca de dignitat en l’escolarització a secundària, hem participat durant el primer semestre del 2016 prop de 10 concentracions territorials.
Igualment hem liderat la confrontació contra l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, per la precarietat existent en el personal de suport educatiu. Des del mateix 2012, fins al final del curs 2013-14. D’aquesta manera hem aconseguit que les condicions laborals de totes les treballadores fos el mateix, independentment de l’empresa guanyadora del servei, així com recuperar aquest curs mitja hora més de jornada que es va perdre al 2012.
En el sector del 0-3 privat, hem estat al costat de les companyes en lluita a les seves empreses, com en el cas de les llars d’infants de Cubelles. Pel que fa al personal de les escoles bressol de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, hem tingut una gran activitat mobilitzadora. Durant el curs 2012-13, bàsicament en contra de la doble escala salarial, durant el 2013-14 contra l’empitjorament del model educatiu de les escoles bressol, durant el 2014-15 per la sentència de l’1% del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona, tornant el darrer curs a les mobilitzacions per la qualitat educativa.
Pel que fa al personal docent de l’ensenyament públic no universitari, hem realitzat diverses accions amb la resta de sindicats: concentracions el 23 de maig de 2013, el 13 de novembre de 2014 i el 21 de juny de 2016, promogut jornades de lluita a l’octubre del 2013 i al març del 2014, ens hem tancat a la seu del Departament el 10 de maig de 2015 i vam realitzar una acampada entre el 5 i el 7 de setembre de 2015.
A les universitats públiques, després d’un fort procés mobilitzador al 2012, amb vaga inclosa el 29 de febrer, vam passar a una jornada de lluita contra les retallades a nivell estatal el 24 d’octubre del 2013, a concentracions i tancada a la seu de la Secretaria d’universitats i recerca durant el 2015 contra les taxes de reposició, les retallades i contra el 3+2, sense oblidar les concentracions anyals en les inauguracions dels cursos acadèmics per denunciar la política d’ofec a la universitat publica del Govern de la Generalitat, o les mobilitzacions concretes d’alguna universitat, com la de la UPC contra els acomiadaments de personal interí al 2012 o a la UPF al setembre del 2012 contra l’acomiadament del president del Comitè d’Empresa del PDI-Laboral. També ens vam concentrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb motiu de la demanda de la Generalitat contra la publicació del 6è Conveni del PAS laboral
Al sector de la formació no reglada, hem continuat reclamant a les portes de la patronal per aconseguir el nostre conveni, amb concentracions durant el 2013 i 2015, juntament amb una campanya de recollida de signatures.
Al sector de la privada reglada, a part de les mobilitzacions conjuntes amb l’Àrea Pública, ens vam concentrar CCOO en solitari a les portes de l’Hotel Catalònia, en un congrés de la patronal, en contra del robatori de la paga extra al novembre de 2012.
    1. Teixir aliances↑ Índex
Durant el darrer Congrés vam apostar amb claredat per crear i/o sostenir espais unitaris per a la confrontació. Sabíem i sabem que la voluntat de confluència amb CCOO de moltes organitzacions és feble, falsa o nul·la, i fins i tot hostil en algun cas. Tot i així, vam entendre que era la millor opció, ja que la dimensió de les agressions i els retrocessos que experimentem és tan gran que qualsevol altra conducta seria rebutjada per la classe treballadora. Navegar en la multiplicitat d’escenaris i opcions que s’han obert en plena crisi política, econòmica, institucional i cultural ha estat extremadament difícil. No sempre hem aconseguit els nostres objectius però, de moment, n’hem sortit vius i cohesionats.

↑ Valora aquesta secció

    1. SINDICALS (PER SECTORS, ANÀLISI DE LA UNITAT SINDICAL)↑ Índex
La vocació unitària de CCOO arrenca des del propi naixement, fa ja 60 anys, de les primeres agrupacions de treballadors i treballadores. La nostra organització es va presentar en l’inici de la Transició com un moviment que pretenia impulsar la unitat sindical a Catalunya i a Espanya, al mateix temps que treballava per consolidar el trànsit de la dictadura a la democràcia buscant la complicitat i l’aliança amb altres sectors de la societat. Aquesta voluntat d’unir esforços forma part de l’ADN de CCOO. Malauradament, altres interessos aliens als de la classe obrera van frustrar la constitució d’una única central sindical. Tal i com consta als estatuts del nostre sindicat, no renunciem a aquesta aspiració, avui molt llunyana.
Durant aquest període recent de crisi econòmica ens hem adonat de la importància de mantenir aquesta unitat de les organitzacions sindicals en la defensa dels interessos de la classe treballadora. Malgrat la incipient recuperació econòmica no existeix una voluntat del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol de reparar el dany causat al llarg dels sis anys de crisi i austeritat, i reduir la desigualtat social i la pobresa. La continuïtat de la política econòmica és un fet.
Responent a aquesta lògica, la unitat sindical ha esdevingut l’eina per reforçar les nostres capacitats de resposta, sumant esforços i buscant aliances amb altres entitats socials del mon de l’educació que ens permeti passar a l’ofensiva de manera coordinada.
Fins ara, amb excepcions, hem estat el nucli de la unitat d’acció sindical i hem procurat ser en el nucli de les lluites socials. Tot i l’habitual deslleialtat d’altres sindicats, hem perseverat en aquesta línia, perquè no podíem concebre una reacció fragmentària davant un atac tan potent com el que hem patit, i perquè la nostra afiliació, sindicalista de classe, es decanta fortament per la unitat sindical.
En els processos de negociació dels sectors públics, hem aconseguit mantenir aquesta unitat sindical, no exempta de tensions. Tant a l’Àrea Pública, com als sectors del personal laboral i funcionari del Departament d’Ensenyament, hem pogut treballar en plataformes unitàries dels diferents sindicats. Aquesta unitat s’ha mantingut, tot i que amb més dificultats, a les Universitats Públiques. Ha estat en els sectors privats on ha costat més. A la formació no reglada, la UGT va acabar signant, al desembre del 2012, un acord d’eficàcia limitada amb la patronal que ha impedit poder continuar amb les negociacions del primer conveni d’aquests ensenyaments. Així mateix, tant a l’ensenyament concertat, no concertat i a l’educació especial, CCOO hem estat l’únic sindicat que no ha signat convenis de renúncies, com si que ha fet la UGT i la USOC, malauradament. Però malgrat aquesta important diferència, sempre que hem pogut mantenir la unitat sindical en demandes concretes, com el premi de fidelitat, CCOO ha estat al constat de la resta de forces sindicals, oblidant altres diferències.

↑ Valora aquesta secció

    1. SOCIALS: MUCE, PLATAFORMA 0-3, PUDUP, SOM ESCOLA, ASSEMBLEES DIVERSES↑ Índex
Les CCOO sempre hem estat als diferents moviments unitaris socials. Forma part de la nostra idiosincràsia. Però ens els darrers temps, aquest moviments socials han canviat enormement, Hem passat de moviments formats per representants d’organitzacions socials i polítiques més o menys clàssiques, a proto organitzacions més o menys líquides. El moviment de 15M va fer sorgir una important quantitat de moviments pretesament assemblearis, dels quals hem participat, però que amb el temps han mutat ràpidament.
Ara bé, hem analitzat que la nostra debilitat evident (anem de derrota en derrota) no es troba tant en la competència sindical, com en la majoria social de gent no organitzada, gent frustrada (potser per pràctiques sindicals no compartides), gent desorientada en el marasme (des)informatiu, gent que comparteix el discurs dominant. El discurs de la inevitabilitat, de la desesperança, de la concepció meteorològica de la crisi (ja passarà), gent que no es creu capacitada per entomar la direcció del seu futur, o que està presa en la fal·làcia de l’individualisme. També és cert que hi ha gent amb voluntat de compromís que està en altres vies d’acció: l’ecologisme, la política, el voluntariat, el treball comunitari en diferents nivells. La societat està plena d’experiències col·lectives, de possibilitats d’intercanviar i compartir, de solidaritat de nova factura, allunyada de paternalismes i caritats. Tenim moltes més possibilitats d’apropament a aquestes persones que a la resta, i serien persones valuoses per a CCOO, capaces d’enriquir el projecte sindical i de fer-lo evolucionar. És per això que hem intentat mantenir-nos en la majoria d’aquestes plataformes unitàries.

Ens
aquests espais han sorgit certs moviments que intenten fracturar el moviment
sindical, i concretament actuen contra  CCOO. El treball en ells no ha estat gens
fàcil, i en moltes ocasions ha estat complicat no abandonar la nostra presència
aquests espais.

Prou retallades/ Per la Catalunya Social

CCOO de Catalunya ha promogut en els últims anys la confluència de lluites pels drets socials a través de la Plataforma Prou retallades, reconvertida posteriorment en Per la Catalunya Social. Des de la Federació sempre hi hem participat activament. Mai no ha aconseguit la unitat que pretenia, ja que la IAC, la CGT i altres organitzacions han mostrat repetidament la voluntat de diferenciar-se dels marcs on hi hagi CCOO i UGT. Tot i així, la seva activitat ha estat ben identificada i ha aconseguit l’organització de molts moviments socials.

Marc Unitari de la Comunitat Educativa

Ha estat la nostra aposta estratègica, ja que és la unió de les diferents organitzacions de la Comunitat Educativa. Durant aquest mandat ha tingut un funcionament molt positiu, malgrat alguns intents de desacreditar-lo, fins i tot per organitzacions que en formen part. Nosaltres hem treballat per incrementar la seva legitimitat i capacitat d’influència, i creiem que l’hem aconseguit durant aquests anys.
La capacitat mobilitzadora del mateix no ha estat molt gran en aquest mandat, i així només hem convocat una manifestació durant aquest mandat com a MUCE, el 17 de maig del 2014, i una concentració el 28 de febrer del 2016 contra les problemàtiques d’escolarització, així com unes jornades sobre l’avaluació el 27 de febrer de 2016.

Les plataformes locals i l’acció centre per centre

Aquesta activitat ha estat el centre de la nostra estratègia de lluita. La que permet sostenir la lluita en el temps, penetrant en els centres educatius i en el teixit social. L’encert de les primeres plataformes de comunitat educativa locals ha estat clau per a la pervivència de tot el moviment entorn de l’educació i el seu reconeixement social i polític. Cal reconèixer el treball pioner de Badalona es mou i la capacitat de comunicar la seva lluita. La creació de la samarreta groga ha estat clau en el seu èxit, i en el de tota lluita per l’educació pública a Catalunya. La samarreta com a icona de la lluita és reconeguda per formacions socials, polítiques, pels mitjans de comunicació i per una gran majoria de la població. La persistència en l’acció d’aquestes plataformes locals, o a vegades d’un sol centre, amb xerrades, tancades, activitats… és el millor dels èxits mobilitzadors que hem tingut.

Assemblea groga i assemblea d’interines

Les assemblees grogues neixen de manera habitual com a espais “alternatius”, buscant en l’estela estètico-ideològica del 15M, però des d’organitzacions tan consolidades com la CGT o la USTEC, una forma de desbordar els moviments de la comunitat educativa “institucional”, “oficial” o “del poder”. Tot i saber que, en part, es generen contra CCOO, vam optar per no oposar-nos-hi, per ser-hi i mostrar lloc per lloc el compromís mobilitzador de CCOO. Algunes s’han format també amb el lideratge de persones de CCOO. Algunes tenen funcionaments estables i veritablement unitaris. Seguirem treballant per l’acció unitària i local, en el mateix sentit que amb les plataformes que reprodueixen el format MUCE, que organitzen organitzacions locals. Les assemblees no són espais aliens a CCOO ni ho han estat mai, encara que alguns ens vulguin fer creure que les van inventar abans d’ahir. CCOO va néixer i va créixer en les assemblees, en fem cada dia amb treballadores i treballadors. És inevitable que algunes d’aquestes assemblees es desactivin, com ha passat al Maresme. O que es tornin a activar en un moment determinat. En els darrers temps, però, la majoria d’aquestes assemblees s’han convertit en reunions de uns pocs delegats sindicals de USTEC i CGT, que les han transformat en un moviment molt reduït, però amb una important capacitat mobilitzadora a través de les xarxes socials. Perquè ningú no sap que hi ha darrera d’un perfil de twitter.

Plataforma Escola Bressol

La Plataforma en defensa del 0-3 de Barcelona ha funcionat de manera regular, amb capacitat de mobilització i visibilitat, i obtenint algun resultat de la seva activitat, com la recuperació de part del suport educatiu. El seguiment de l’activitat del regidor ha tingut continuïtat i repercussió. La iniciativa ciutadana que va recollir 26000 signatures va ser un bon treball. Reconeixem la nostra incapacitat per estendre l’acció arreu de Catalunya, cosa que havíem valorat més que convenient, tant des del punt de vista educatiu, com laboral i sindical.

Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)

L’activitat de la PUDUP aquests darrers anys ha anat evolucionant fins la inactivitat. Recordem que en el seu començament, arran dels inicis de les retallades, es va configurar com a una Plataforma ampla, de caire inclusiu de tots els sectors universitaris (alumnat, PDI, PAS) i altres externs, i diferents sensibilitats. Van participar-hi des del primer moment, a nivell individual, diferents membres de CCOO, i es van assolir importants èxits, fins el 2012. A partir d’aleshores es va anar fragmentant i va agafar un caràcter excloent amb qui no tingués la mateixa opinió que els “suposats dirigents”. Aquesta actitud també es va fer palesa en moviments estudiantils. D’aquesta manera cada vegada més les accions van anar disminuint en intensitat i seguiment, i els darrers anys va entrar en paràlisi. Tot i això la PUDUP pot ser una eina interessant i per tant des de CCOO ni ens hem desmarcat d’aquesta ni molt menys hem entrat en cap confrontació. I així, darrerament alguns membres de CCOO han participat en la noves reunions que s’estan realitzant. Tot i que l’activitat a cada universitat és molt irregular, i en molts casos irrellevant o inexistent.

Som Escola

Aquesta plataforma, iniciada per CCOO amb altres entitats en defensa del model d’escola catalana, ha tingut una activitat intermitent. Així, amb el temps ha estat capitalitzada per Òmnium Cultural, i la seva implicació ha estat amb la defensa, únicament, de la immersió lingüística. La seva darrera activitat va ser l’organització d’una manifestació el 14 de juny de 2014, i des d’aleshores, molt poques han estat les seves convocatòries de reunió.

↑ Valora aquesta secció

    1. POLÍTIQUES↑ Índex
Durant aquest mandat hem denunciat que el Govern de Catalunya ha aplicat unes polítiques de retallades de drets socials i laborals, en total coincidència ideològica amb els governs de l’Estat i de la Unió Europea. Perquè l’objectiu final de la crisi o estafa econòmica iniciada a finals del 2008 no és un altre que aconseguir uns governs cada vegada més inactius en la intervenció econòmica, dedicats a mantenir l’ordre social que permeti a les grans corporacions l’acumulació de beneficis econòmics cada vegada més grans i indecents. Dins d’aquest objectiu és on s’emmarquen les reformes laborals i de la justícia, així com les educatives i de l’Administració.
Per aquest motiu, als governs i les empreses els sobren els contrapoders, i especialment el poder de la classe obrera organitzat en sindicats. Els molestem i ens ho demostren contínuament: des dels atacs al sindicalisme per via jurídica amb els 300 encausats a tot l’Estat per fer vaga (dels quals 250 són de CCOO), fins a les insultants declaracions de la ex Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en la seva entrevista radiofònica de “comiat”. Perquè no volen que els impedim fer el què vulguin. No volen tenir a ningú que els molesti als Comitès d’Empresa i a les Juntes de Personal. No volen tenir als treballadors i treballadores controlant les decisions empresarials o de les administracions, ni vigilant el compliment de la legislació laboral. No volen tenir sindicats que negociïn convenis col·lectius, com el del PAS de les Universitats Catalanes, impugnat judicialment per la Generalitat i guanyat per nosaltres recentment. No volen victòries sindicals com les dels companys i companyes de Valeo.
I per aquests motius els molestem, i especialment les CCOO, ja que saben que nosaltres som independents dels poders polítics i econòmics. Saben també que cap projecte ideològic evitarà que posem en primer lloc la defensa dels drets laborals dels treballadors i treballadores, així com el dret a una educació de qualitat per al conjunt de la ciutadania. Saben que no ens deixem emportar ni per pors, ni per cants de sirenes; que coneixem la realitat perfectament, que no l’acceptem i que lluitem per transformar-la.
I en aquesta lluita és fonamental la nostra intervenció en política per defensar els nostres interessos. Una intervenció sindical i col·lectiva, intentant que les qüestions educatives i laborals formin part de l’agenda política. Per això en aquest mandat hem intentat que l’educació fos present en les campanyes electorals. Un objectiu que no vam aconseguir, ni a les eleccions catalanes ni a les dos espanyoles. En el cas de les catalanes, el President de la Generalitat va aconseguir el seu objectiu de realitzar unes eleccions parlamentàries pràcticament plebiscitàries. A nivell estatal, els nostres intents també van fracassar. La composició, però, dels dos parlaments, han deixat uns governs sense nombres per dur a terme les seves polítiques sense negociar amb altres forces parlamentàries. I és en aquesta situació més favorable on hem continuat, i continuarem, intentant portar els nostres posicionaments al legislatiu.
Pel que fa a les relacions amb els grups parlamentaris catalans, hem mantingut reunions amb tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de la CUP, que encara no ha acceptat alguna de les nostres peticions. La cordialitat, amb les discrepàncies lògiques, han presidit sempre aquestes reunions. Igualment cordials, tot i que amb pocs efectes pràctics per a la millora de les condicions laborals, ha estat la interlocució amb l’actual Conselleria d’Ensenyament i amb la Secretaria d’Universitats, en una clara millora de l’ambient respecte a l’anterior legislatura.
A nivell estatal, hem compartit l’estratègia de la nostra Federación de Enseñanza, d’influir en les forces polítiques per exigir la reversió de les polítiques educatives desenvolupades pel PP, i per situar amb claredat les línies vermelles i el format per a la negociació d’un hipotètic pacte educatiu. Respecte d’aquest, les CCOO hem situat que l’important no serà que n’existeixi, sinó que el contingut del mateix respongui a les nostres expectatives i doni satisfacció a les nostres prioritats.

↑ Valora aquesta secció

  1. Organitzar el conjunt de treballadors i treballadores

L’objectiu estratègic del nostre sindicat és el d’organitzar el màxim nombre possible de treballadores i treballadors amb l’objectiu d’incorporar la gran majoria a la lluita per la seva emancipació. Vam acordar que aquest objectiu ha de guiar totes les nostres actuacions sindicals.

↑ Valora aquesta secció

    1. HI HA FUTUR i L’EDUCACIÓ QUE VOLEM

      ↑ Índex

Al passat no s’hi torna mai. Les lluites s’inicien en la reacció però se sostenen en un projecte per al futur, en la llibertat humana, en l’optimisme de la voluntat. Necessitem sostenir aquesta lluita perquè no volem que les coses siguin com abans, no volem que siguin com ara, ni que segueixin per aquest camí. No som conservadors. Volem construir un futur nou per a l’educació i per als que hi treballem. Volem exercir la llibertat responsable i col·lectiva perquè no pots dir quina educació vols sense dir quin món vols.
Ja fa temps que les CCOO d’Educació vam considerar que els canvis que s’estan produint a la societat del segle XXI fan necessari un canvi en el paradigma educatiu. I aquest canvi educatiu requereix de la intervenció del sindicalisme de classe que representem les CCOO. Perquè en ser un sindicat no corporatiu, mai hem pogut separar la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació, del propi dret a una educació de qualitat pel conjunt de la classe treballadora, a la qual representem.
Per això vam crear el procés que anomenem “L’Educació que volem”, engendrat a inicis del 2014. Des d’aleshores hem fet participar als delegats i delegades del nostre sindicat amb trobades, enquestes i jornades de formació, per tal de definir com havia de ser el procés. Aquestes procés s’ha combinat amb l’Assemblea Sindical Oberta engegada el 2015 pel conjunt de les CCOO de Catalunya, que ens ha portat a compartir el procés amb moltes entitats de la societat civil catalana, entre d’elles les educatives.
Un cop determinat el procés, al juny del 2015 vam realitzar una enquesta telemàtica a la nostra afiliació, per tal que determinessin la importància que donaven a diferents problemàtiques. Ordenar aquests problemes per ordre d’importància és el moment actual del nostre procés. Un cop presa aquesta decisió, obrirem el debat al conjunt dels treballadors i treballadores, i del conjunt de la Comunitat Educativa, per elaborar les propostes de millora del sistema educatiu. Entre altres accions per aquest debat, el 23 de gener de 2016 realitzarem unes jornades obertes a la Comunitat Educativa. L’objectiu ha estat i és que la Federació es constitueixi en una factoria d’anàlisis i propostes, i que ho faci amb altres actors.
Aquestes jornades han de continuar, emmarcant-les també dins del procés engegat pel Consell Escolar de Catalunya, a petició de la Consellera d’Ensenyament. Un procés, anomenat “Ara és demà”, que hem criticat al propi Consell Escolar, per considerar que podria intentar amagar els problemes reals i actuals de l’educació a Catalunya. Però malgrat la nostra crítica inicial, no deixarem de participar per intentar que el demà de l’educació sigui el més semblant possible a l’educació que volem.
    1. FORMACIÓ

      ↑ Índex

Per Reial Decret s’ha modificat la possibilitat dels agents socials d’executar formació contínua i per a l’ocupació. Això ens posa en la necessitat de repensar la forma de programar i ofertar la formació per als treballadors i treballadores que representem. És una tasca pendent, que tenim el compromís de compartir amb la CONC.
Durant aquest mandat hem considerat que a més de modificar la formació inicial del professorat, que val la pena, és necessari canviar el concepte de la formació contínua, que haurà de tenir correspondència amb l’educació superior, i que ha d’incorporar la recerca. Això implica una estreta relació amb el món universitari internacional. Com en d’altres camps on el coneixement revoluciona ràpidament, hem de configurar l’I+D+i de l’educació i els mecanismes de transferència de coneixement. Aquest objectiu de la nostra Federació no l’hem aconseguit concretar amb èxit i haurem de seguir treballant-lo.
L’educació post obligatòria necessita d’una fortíssima inversió, sobretot en el marc de la formació professional, que ha d’evolucionar cap a un marc de formació al llarg de la vida que garanteixi la igualtat d’oportunitats, l’orientació i l’acompanyament, alhora que la participació dels agents socials en el govern del sistema. Cal no oblidar que la formació és un dret laboral. En aquest sentit, tot i l’enorme feina negociadora que ha fet CCOO, estem decebuts amb la nova llei de la FP.
    1. AFILIACIÓ

      ↑ Índex

L’afiliació és la força bàsica del nostre sindicat. Ho ha estat sempre, tant pel sosteniment econòmic de la nostra organització com per ser la nostra força davant de les nostres contraparts, tant les empreses com les administracions.
En les següents taules podem comprovar l’evolució de l’afiliació a la nostra Federació d’Educació. Malauradament, han estat uns anys de caiguda afiliativa, igual que al conjunt del sindicat confederal. Una caiguda que sempre experimentem, de forma històrica, quan hi ha una caiguda de l’ocupació al món laboral. Una caiguda que va ser molt intensa des del 2012 al 2014, però que des d’aleshores s’ha controlat molt i comencem a créixer afiliativament ja en alguns territoris i sectors, tot i que de manera molt dèbil. En la majoria de territoris, la tendència actual és al manteniment de l’afiliació actual.
No podem descartar que una pèrdua de l’afiliació hagi estat per motius ideològics, tant per accions pròpies del sindicat com per la situació política general o la pèrdua de credibilitat de les organitzacions. Malgrat que preguntem a l’afiliació que ens deixa pels motius que els porten a fer-ho, és una part petita la que respon. D’aquesta, la immensa majoria es refereix a motius econòmics, moltes vegades produïts per la jubilació. Aquest fet, degut a l’elevada edat d’una part important de la nostra afiliació, ens pot portar a pensar que es continuaran produint aquestes baixes, que haurem de compensar amb l’increment afiliatiu en les persones treballadores més joves del món educatiu.
SINDICAT TERRITORIAL 03/12/2012 26/06/2013 07/03/2014 16/07/2015 27/10/2016 Diferència %
BAIX LLOBREGAT-APAG 1.546 1.479 1.468 1.430 1.414 -132 -8,5 %
BARCELONES 3.501 3.282 3.148 3.075 3.007 -494 -14,1 %
GIRONA 1.042 990 934 924 889 -153 -14,7 %
LLEIDA 1.258 1.159 1.077 989 958 -300 -23,8 %
TARRAGONA 884 831 793 759 753 -131 -14,8 %
V.OCC-CAT.CENTRAL 1.468 1.440 1.374 1.381 1.383 -85 -5,8 %
VORMAROS 1.105 1.050 1.008 983 941 -164 -14,8 %
Total 10.804 10.231 9.802 9.541 9.345 -1.459 -13,5 %
Pel que fa als diferents sectors i subsectors de la nostra Federació, l’evolució ha estat la descrita per la següent taula. Com podem observar, el gruix de la pèrdua d’afiliació s’ha produït en el sector de l’ensenyament públic no universitari, que és on s’ha produït una major pèrdua de llocs de treball. Igualment, és important, percentualment, la pèrdua a la Universitat, un altre sector que també ha vist molt reduïda la seva plantilla total.
Sector SubSector 03/12/2012 26/06/2013 07/03/2014 16/07/2015 27/10/2016 Dif. %
Privada Reglada(i+) 984 9% 1.074 10% 1.079 11% 945 10% 951 10% -33 -3,4 %
Tallers 331 3% 318 3% 310 3% 323 3% 372 4% 41 12,39 %
Residencies 135 1% 137 1% 130 1% 133 1% 133 1% -2 -1,5 %
Centres Infa. 168 2% 165 2% 157 2% 171 2% 182 2% 14 8,33 %
No reglada 379 4% 378 4% 354 4% 319 3% 294 3% -85 -22,4 %
Lleure 247 2% 238 2% 245 2% 276 3% 318 3% 71 28,74 %
Autoescoles 44 0% 34 0% 28 0% 25 0% 20 0% -24 -54,5 %
Publica GENE-Func 6.494 60% 5.841 57% 5.495 56% 5.180 54% 4.896 52% -1.598 -24,6 %
GENE-Lab 415 4 % 388 4 % 380 4 % 349 4 % 368 4 % -47 -11,3 %
Municipal 240 2 % 226 2 % 212 2 % 225 2 % 234 3 % -6 -2,5 %
Universitat Pública 739 7 % 715 7 % 705 7 % 624 7 % 600 6 % -139 -18,8 %
Altres Aturats 433 4% 421 4% 404 4% 301 3% 301 3% -132 -30,5 %
Autònoms 45 0% 38 0% 33 0% 26 0% 21 0% -24 -53,3 %
S sector 150 1% 3 0% 9 0% 19 0% 7 0% -143 -95,3 %
Jubilats 0 0% 255 2% 261 3% 625 7% 648 7% 393 154,12 %
Total Total 10.804 100% 10.231 100% 9.802 100% 9.541 100% 9.345 100% -1.459 -13,5 %
A l’anterior congrés vam analitzar que la delegació o la intermediació cada vegada és menys acceptada, perquè la gent té la percepció que la seva voluntat es perd pel camí de la delegació. Vam considerar la necessitat que el sindicat actuï com a subjecte col·lectiu, perquè aquesta és la seva força real. Que havíem d’equilibrar una nova organització, més horitzontal, que pogués operar molt unitàriament, per solucionar un problema al que s’enfronten les grans organitzacions del món quan l’esquema fordista mostra les seves debilitats.
Per això ens vam comprometre a millorar el compromís dels nostres, creant nuclis de persones comunicades i organitzades, adaptant la manera a les peculiars característiques de cada subsector de la Federació i creant Seccions Sindicals allà on sigui possible. Ha estat un objectiu que no hem aconseguit, i pel qual haurem de continuar treballant.
Durant el mandat hem teoritzat que si no afiliem persones compromeses en la lluita, no prendrem decisions lluitadores, sinó més aviat decisions gestores, ja que les decisions es prenen democràticament. L’ànima gestora, utilitària, no militant, amb un discurs poc elaborat… té un lloc a CCOO i disputa la presa de decisions. Aquest problema s’evidencia clarament en la nostra federació, i vam acordar que requereix un canvi en les estratègies d’afiliació. Que cal anar a buscar la gent millor, més honrada i compromesa socialment, i més jove perquè tingui recorregut al sindicat i pugui fer del sindicat el seu projecte. És més fàcil comprometre la gent que té tendència a comprometre’s. Aquesta és una acció que vam acordar de fer de manera general i territori per territori, ja que és on ens juguem d’una manera més clara el futur del sindicat. Malauradament, el dia a dia ens ha abocat a la resolució d’altres problemes i no ens hi hem dedicat com caldria. Com que l’anàlisi continua vigent, continua vigent la proposta.
Pel que fa a l’atenció a l’afiliació, l’hem incrementat mantenint l’atenció durant tot el període de vacances d’estiu.

    1. ELECCIONS SINDICALS↑ Índex

Fa vuit anys, davant d’uns resultats electorals en caiguda, sobre tot en els centres concertats, i en clara davallada respecte de la UGT, vam prendre una decisió organitzativa important, en acumular l’estructura de la Federació sobre les hores sindicals de pública, orientar els sectors privats amb l’objectiu que cada un d’ells es pogués nodrir de les seves pròpies hores sindicals, i es prioritzessin les eleccions sindicals dels centres concertats, intentant que els permanents del pacte de concertada dediquessin la major part del seu temps al seu propi sector. Al cap de quatre anys vam observar que es produïa un punt d’inflexió en les tendències electorals, i al cap de vuit, la millora dels resultats en els sectors privats és un fet. Perquè de les prop de 5000 persones delegades que existeixen a Catalunya als sectors educatius, CCOO disposem de més de 1500, el 30’8% de la representativitat, a menys de 70 delegades del primer sindicat educatiu, la UGT, i més de 200 per sobre del tercer, la USOC. Som el primer sindicat a 12 comarques, algunes amb un gran nombre de delegats: Baix Llobregat, Garraf, Osona, Berguedà, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, La Selva, Pla de l’Urgell, Solsonès, Conca de Barberà i Tarragonès.
Per sectors, som el primer sindicat al Personal Laboral del Departament d’Ensenyament, al Personal Educatiu de l’Ajuntament de Barcelona, a Universitats Públiques i a Universitats Privades, al Lleure Educatiu i Sociocultural, als Ensenyaments No Reglats, a l’Educació Infantil Privada, als Tallers de Discapacitats Psíquics, i als Centres de dia i Serveis d’acolliment residencial.
En aquest moment, cal rectificar distribució que vam implementar fa vuit anys, per corregir la pèrdua de representativitat en l’ensenyament públic no universitari. Aquest sector és la base de l’afiliació i el que genera més hores sindicals, encara que, proporcionalment genera molt pocs delegats i delegades. No ens podem permetre retrocedir més.
Tenim a mig refer els mecanismes de coordinació i cooperació que es deriven de les fusions territorials, que ens comporten algunes dificultats -a més de frenar la inèrcia- ja que el Departament d’Ensenyament, que és la més important de les nostres contraparts, té una divisió territorial diferent.
Haver-hi lluitat amb dignitat ens ha ajudat en les eleccions sindicals. Però hem vist que la resignació, la falta d’un horitzó, el cansament, la pròpia intensitat de l’esforç que ha de fer la gent per guanyar-se la vida s’estenien en els col·lectius. Moltes esperances, sobretot entre les persones que no estan sota conveni col·lectiu ha virat cap a opcions polítiques i socials, que s’han multiplicat com a conseqüència de la incertesa del futur i la decepció del present.
Hem estat sotmesos a una bel·ligerància sense precedents en democràcia. Els governs, les patronals, altres sindicats, els mitjans de comunicació s’han bolcat per treure’ns del mapa social. Però, no sense ferides, hem aguantat i hem reforçat la representativitat. Estem molt a prop de ser el primer sindicat de l’educació a Catalunya. Cal acabar de donar la batalla per aconseguir-ho. Des d’una posició de lideratge numèric estarem en millors condicions per estendre el lideratge en el discurs i en l’estratègia. Si guanyem les eleccions sindicals, no ens donaran una copa. Ens haurem guanyat una feina.
EVOLUCIÓ REPRESENTATIVITAT SECTORS EDUCATIUS PER TERRITORIS

A continuació s’inclouen unes taules comparant els i les delegades sindicals electes a 31 de novembre de 2012 i de 2016.
TOTAL CATALUNYA

2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
4.969 4.985 1.447 29,1 1.534 30,8 1.691 34 1.600 32,1 1.252 25,2 1.315 26,4 579 11,7 531 10,7
BAIX LLOBREGAT-ANOIA-ALT PENEDÈS-GARRAF
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
COMARCA DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
ALT PENEDES 41 47 11 26,8 15 31,9 5 12,2 12 25,5 20 48,8 20 42,55 5 12,20 0 0,00
BAIX LLOBREGAT 406 445 132 32,5 209 47 163 40,2 129 29 75 18,5 78 17,53 36 8,87 29 6,52
GARRAF 44 45 23 52,3 24 53,3 17 38,6 16 35,6 4 9,1 5 11,11 0 0,00 0 0,00
ANOIA 42 43 3 7,14 6 14 8 19,1 9 20,9 29 69,0 28 65,12 2 4,76 0 0,00
TOTAL BALLAPAG 533 580 169 31,71 254 43,79 193 36,21 166 28,62 128 24,0 131 22,59 43 8,07 29 5,00

BARCELONÈS

2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
2.050 2.023 599 29,2 592 29,3 724 35,3 723 35,7 525 25,6 557 27,5 202 9,9 151 7,5
VALLÈS ORIENTAL-MARESME-OSONA
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
COMARCA DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
VALLES ORIENTAL 116 105 19 16,4 13 12,4 42 36,2 29 27,6 52 44,8 61 58,1 3 2,6 2 1,9
MARESME 268 261 63 23,5 55 21,1 76 28,4 89 34,1 88 32,8 94 36,0 41 15,3 23 8,8
OSONA 127 134 57 44,9 66 49,3 15 11,8 8 5,97 55 43,3 60 44,8 0 0,0 0 0,0
TOTAL VORMAROS 511 500 139 27,20 134 26,8 133 26,03 126 25,2 195 38,2 215 43,0 44 8,6 25 5,0
VALLÈS OCCIDENTAL-CATALUNYA CENTRAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
COMARCA DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
VALLES OCCIDENTAL 548 567 126 23 136 24 120 21,9 109 19,2 230 42,0 228 40,2 72 13,1 94 16,6
BAGES 126 140 31 24,6 31 22,1 29 23 38 27,1 45 35,7 50 35,7 21 16,7 21 15,0
BERGUEDA 10 8 8 80 5 62,5 0 0 1 12,5 2 20,0 2 25,0 0 0,0 0 0,0
TOTAL VALL OCC-CAT CENT 684 715 165 24,12 172 24,06 149 21,78 148 20,70 277 40,5 280 39,2 93 13,6 115 16,1
COMARQUES GIRONINES
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
COMARCA DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
ALT EMPORDA 26 29 5 19,2 9 31 21 80,8 14 48,3 0 0,0 1 3,4 0 0,0 5 17,2
BAIX EMPORDA 31 40 3 9,68 7 17,5 27 87,1 31 77,5 0 0,0 1 2,5 1 3,2 1 2,5
CERDANYA 3 4 0 0 0 0 3 100 3 75 0 0,0 0 0,0 0 0,0 1 25,0
GARROTXA 16 15 5 31,3 4 26,7 9 56,3 7 46,7 0 0,0 4 26,7 2 12,5 0 0,0
GIRONES 239 242 56 23,4 71 29,3 84 35,2 69 28,5 28 11,7 23 9,5 71 29,7 79 32,6
PLA DE L’ESTANY 11 7 4 36,4 4 57,1 7 63,6 2 28,6 0 0,0 1 14,3 0 0,0 0 0,0
RIPOLLES 11 13 5 45,5 7 53,9 5 45,5 5 38,5 1 9,1 1 7,7 0 0,0 0 0,0
LA SELVA 42 43 14 33,3 20 46,5 21 50 17 39,5 7 16,7 6 14,0 0 0,0 0 0,0
TOTAL GIRONA 379 393 92 24,3 122 31 177 46,7 148 37,7 36 9,5 37 9,4 74 19,5 86 21,9
TERRES DE LLEIDA
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
COMARCA DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
ALT URGELL 6 6 2 33,3 2 33,3 4 66,7 4 66,7 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
LES GARRIGUES 9 9 1 11,1 1 11,1 5 55,6 5 55,6 3 33,3 3 33,3 0 0,0 0 0,0
LA NOGUERA 13 14 3 23,1 7 50 10 76,9 7 50 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
PALLARS JUSSA 4 4 0 0 0 0 4 100 4 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
PLA D’URGELL 24 23 10 41,7 9 39,1 6 25 7 30,4 8 33,3 7 30,4 0 0,0 0 0,0
SEGARRA 2 4 0 0 0 0 0 0 0 0 2 100,0 4 100,0 0 0,0 0 0,0
SEGRIA 268 259 117 43,7 94 36,3 95 35,5 110 42,5 19 7,1 16 6,2 37 13,8 36 13,9
SOLSONES 12 11 9 75 7 63,6 1 8,33 2 18,2 2 16,7 2 18,2 0 0,0 0 0,0
URGELL 24 21 4 16,7 5 23,8 18 75 16 76,2 2 8,3 0 0,0 0 0,0 0 0,0
TOTAL LLEIDA 362 351 146 40,3 125 35,6 143 39,5 155 44,2 36 9,9 32 9,1 37 10,2 36 10,3
TARRAGONA
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
TOTAL DELEGADES/TS CCOO UGT USO ALTRES
COMARCA DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. % DEL. %
ALT CAMP 19 18 6 31,6 5 27,8 13 68,4 13 72,2 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
BAIX CAMP 98 72 33 33,7 24 33,3 39 39,8 25 34,7 10 10,2 8 11,1 16 16,3 15 20,8
BAIX EBRE 51 50 3 5,88 4 8 11 21,6 11 22 19 37,3 19 38,0 18 35,3 16 32,0
BAIX PENEDES 27 39 5 18,5 5 12,8 10 37 9 23,1 5 18,5 10 25,6 7 25,9 15 38,5
CONCA DE BARBERA 15 15 6 40 10 66,7 9 60 5 33,3 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
MONTSIA 12 15 2 16,7 1 6,67 3 25 4 26,7 7 58,3 10 66,7 0 0,0 0 0,0
RIBERA D’EBRE 1 1 0 0 0 0 1 100 1 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
TARRAGONES 227 213 82 36,1 86 40,4 86 37,9 66 31 14 6,2 16 7,5 45 19,8 43 20,2
TOTAL TARRAGONA 450 423 137 30,4 135 31,9 172 38,2 134 31,7 55 12,2 63 14,9 86 19,1 89 21,0

EVOLUCIÓ REPRESENTATIVITAT PER SECTORS

PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI.
DELEGADES I DELEGATS PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI
 Consorci d’Educació Barcelona  Girona  Lleida  Tarragona  Barcelona Comarques  Terres de l’Ebre  Baix Llobregat  Vallès Occidental  Maresme – Vallès Oriental  Catalunya Central  Total Catalunya
2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011
ANPE-FSES 2 2 2 4 0 2 2 0 6 8
ASPEPC.SPS 4 5 4 5 5 6 5 7 3 5 3 3 4 4 3 4 3 4 4 4 38 47
CCOO 12 14 9 10 6 8 5 6 10 11 4 3 10 12 12 16 13 15 10 10 93 105
CGT 4 2 2 4 3 8 5 7 5 3 3 28 18
CSI.F 3 4 3 4
UGT 4 5 0 2 3 3 2 7 5 3 2 2 4 0 0 3 3 0 24 24
USOC 2 2 2 2
USTEC-STES 11 11 26 22 15 12 16 14 13 13 13 13 11 12 15 12 15 14 17 17 150 140
TOTAL 35 37 39 39 31 31 35 35 37 37 25 25 37 37 37 37 37 39 31 31 344 348

Amb aquests resultats, la Mesa Sectorial d’Ensenyament manté la mateixa composició que després de les eleccions de 2011:

MESA SECTORIAL D’ENSENYAMENT 2015
SINDICAT USTEC CCOO ASPEPC UGT
REPRESENTANTS 7 5 2 1
PERSONAL LABORAL
BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA
TEC ESP TEC ESP TEC ESP TEC ESP
2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011
AMRC 5 3 0 0 4 5 0 0 2 0 0 0 2 0 0 0
CCOO 4 6 2 2 3 5 2 2 3 2 2 1 2 1 1 1
JUNTS 3 3 0 0 1 0 0 0 4 4 0 0 5 6 0 0
UGT 7 7 2 2 2 4 0 0 1 4 0 1 4 4 2 2
USTEC 2 2 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 3 0 0
TOTAL 21 21 4 4 11 15 2 2 11 11 2 2 14 14 3 3
TOTAL CATALUNYA
TEC ESP TEC ESP TOTAL
2015 2011 2015 2011
AMRC 13 0 8 0 13 8
CCOO 12 7 14 6 19 20
JUNTS 13 0 13 0 13 13
UGT 14 4 19 5 18 24
USTEC 5 0 7 0 5 7
TOTAL 57 11 61 11 68 72

Amb aquests resultats, l’evolució del Comitè Intercentres és la següent:

COMITÈ INTERCENTRES
2015 2011
AMRC 2 2
CCOO 4 4
JUNTS 2 2
UGT 3 4
USTEC 1 1
TOTAL 12 13

PERSONAL EDUCATIU AJUNTAMENT DE BARCELONA

En el cas del personal educatiu de l’Ajuntament de Barcelona, englobat en diverses juntes de personal i comitès d’empresa, és més complicat analitzar l’evolució de la representació sindical. Entre d’altres motius, perquè en moltes de les eleccions, com la més gran, a la Junta de Personal de l’Ajuntament de Barcelona, es vota conjuntament amb la totalitat de funcionariat de l’Ajuntament. Per aquest motiu, l’evolució que presentem és la de la representativitat a les diverses meses de negociació educatives:
REPRESENTANTS MESES NEGOCIADORES PERSONAL EDUCATIU DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
CCOO UGT CATAC
2012 2016 2012 2016 2012 2016
INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA P. LABORAL 1 1 1 0 0 0
P. FUNCIONARI 2 3 3 2 0 0
CONSORCI EDUCACIÓ DE BARCELONA P. LABORAL 3 2 8 4 2 3
P. FUNCIONARI 3 4 4 3 0 0
TOTAL 9 10 16 9 2 3

UNIVERSITATS.

EVOLUCIÓ NOMBRE DELEGATS/DES UNIVERSITATS PÚBLIQUES
CCOO UGT CSIF Altres Total
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 58 52 26 31 20 23 10 11 114 117
PASF 46 53 28 26 5 3 34 31 113 113
PDIL 76 65 43 45 21 16 27 35 167 161
PASL 52 54 28 30 10 10 30 27 120 121
TOTAL 232 224 125 132 56 52 101 104 514 512
Representativitat 45,14% 43,75% 24,32% 25,78% 10,89% 10,16% 19,65% 20,31%
Aquests resultats impliquen que a la Mesa General d’Universitats, CCOO continuem mantenint la majoria absoluta, amb 8 representants dels 14, per 4 de la UGT i 2 de CSIF, exactament igual que al 2012.
Pel que fa a la composició de les Meses negociadores dels quatre sectors, mantenim la majoria absoluta a tres dels quatre col·lectius, i a PDIL també som el majoritari, tot i què sense majoria absoluta:
CCOO UGT CSIF CAU, CGT Total
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 7 7 4 4 3 3 0 0 14 14
PASF 7 9 5 5 2 0 14 14
PDIL 5 4 2 3 1 0 0 1 8 8
PASL 5 5 2 3 2 1 9 9
TOTAL 24 25 13 15 4 3 4 2 45 45

Pel que fa a cada universitat, l’evolució és la següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA
CCOO UGT CSC TOTAL
2012 2012 2012 2012
PDIF 0 5 4 9
PASF 2 4 7 13
PDIL 9 5 9 23
PASL 6 7 13
TOTAL 17 21 20 58
REPRESENTATIVITAT 29,31% 36,21% 34,48%
(Pendent de la nova convocatòria d’eleccions)
UNIVERSITAT DE GIRONA
CCOO UGT CSIF ALTRES TOTAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 4 6 4 2 5 5 13 13
PASF 6 2 2 2 5 3 6 13 13
PDIL 5 5 8 7 10 9 23 21
PASL 3 3 1 1 9 9 13 13
TOTAL 18 16 15 12 29 26 0 6 62 60
REPRESENTATIVITAT 29,03% 26,67% 24,19% 20,00% 46,77% 43,33% 0,00% 10,00%
UNIVERSITAT DE LLEIDA
CCOO UGT ALTRES TOTAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 10 9 3 4 13 13
PASF 4 4 1 1 4 4 9 9
PDIL 14 10 3 7 17 17
PASL 5 4 5 7 3 2 13 13
TOTAL 33 27 12 19 7 6 52 52
REPRESENTATIVITAT 63,5% 51,9% 23,1% 36,5% 13,5% 11,5%
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
CCOO UGT ALTRES TOTAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 10 9 3 4 13 13
PASF 5 10 2 3 6 13 13
PDIL 16 13 7 10 23 23
PASL 9 10 3 3 1 13 13
TOTAL 40 42 15 20 7 0 62 62
REPRESENTATIVITAT 64,5% 67,7% 24,2% 32,3% 11,3% 0,0%
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
CCOO UGT CSIF ALTRES TOTAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 13 13 7 7 3 3 23 23
PASF 8 9 7 6 6 6 21 21
PDIL 16 12 7 7 0 2 23 21
PASL 8 10 7 6 1 1 7 6 23 23
TOTAL 45 44 28 26 4 6 13 12 90 88
REPRESENTATIVITAT 50,0% 50,0% 31,1% 29,5% 4,4% 6,8% 14,4% 13,6%
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
CCOO UGT CSIF ALTRES TOTAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 9 8 6 4 5 7 3 4 23 23
PASF 10 9 6 4 7 8 23 21
PDIL 10 9 4 4 6 2 7 12 27 27
PASL 13 13 3 3 7 7 23 23
TOTAL 42 39 19 15 11 9 24 31 96 94
REPRESENTATIVITAT 43,8% 41,5% 19,8% 16,0% 11,5% 9,6% 25,0% 33,0%
UNIVERSITAT DE BARCELONA
CCOO UGT CSIF ALTRES TOTAL
2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016 2012 2016
PDIF 12 7 3 5 7 8 3 3 25 23
PASF 11 17 8 6 4 23 23
PDIL 6 7 5 5 5 3 11 14 27 29
PASL 8 8 3 3 12 12 23 23
TOTAL 37 39 19 19 12 11 30 29 98 98
REPRESENTATIVITAT 37,8% 39,8% 19,4% 19,4% 12,2% 11,2% 30,6% 29,6%

SECTORS PRIVATS.

ENSENYAMENT REGLAT CONCERTAT
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 280 13,58% 331 15,23% 51 18,21%
UGT 722 35,01% 736 33,87% 14 1,94%
USO 1033 50,10% 1087 50,02% 54 5,23%
ALTRES 27 1,31% 19 0,87% -8 -29,63%
TOTAL 2062 2173 111 5,38%
ENSENYAMENT REGLAT NO CONCERTAT
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 26 15,20% 62 32,80% 36 138,46%
UGT 90 52,63% 70 37,04% -20 -22,22%
USO 53 30,99% 55 29,10% 2 3,77%
ALTRES 2 1,17% 2 1,06% 0 0,00%
TOTAL 171 189 18 10,53%
LLEURE EDUCATIU I SOCIOCULTURAL
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 143 45,54% 122 51,69% -21 -14,69%
UGT 148 47,13% 85 36,02% -63 -42,57%
USO 14 4,46% 21 8,90% 7 50,00%
ALTRES 9 2,87% 8 3,39% -1 -11,11%
TOTAL 314 236 -78 -24,84%
ENSENYAMENTS NO REGLATS
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 118 69,82% 94 67,14% -24 -20,34%
UGT 35 20,71% 26 18,57% -9 -25,71%
USO 10 5,92% 10 7,14% 0 0,00%
ALTRES 6 3,55% 10 7,14% 4 66,67%
TOTAL 169 140 -29 -17,16%
EDUCACIÓ INFANTIL PRIVADA
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 55 42,31% 49 43,75% -6 -10,91%
UGT 30 23,08% 24 21,43% -6 -20,00%
USO 44 33,85% 39 34,82% -5 -11,36%
ALTRES 1 0,77% 0 0,00% -1 -100,00%
TOTAL 130 112 -18 -13,85%
AUTOESCOLES
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 7 15,56% 1 3,85% -6 -85,71%
UGT 13 28,89% 8 30,77% -5 -38,46%
USO 24 53,33% 17 65,38% -7 -29,17%
ALTRES 1 2,22% 0 0,00% -1 -100,00%
TOTAL 45 26 -19 -42,22%
UNIVERSITATS PRIVADES
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 100 37,59% 115 43,73% 15 15,00%
UGT 78 29,32% 83 31,56% 5 6,41%
USO 32 12,03% 42 15,97% 10 31,25%
ALTRES 56 21,05% 23 8,75% -33 -58,93%
TOTAL 266 263 -3 -1,13%
ESCOLES D’EDUCACIÓ ESPECIAL
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 60 43,80% 58 38,16% -2 -3,33%
UGT 57 41,61% 73 48,03% 16 28,07%
USO 11 8,03% 14 9,21% 3 27,27%
ALTRES 9 6,57% 7 4,61% -2 -22,22%
TOTAL 137 152 15 10,95%
TALLERS DICAPACITATS PSÍQUICS
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 170 44,39% 229 51,35% 59 34,71%
UGT 170 44,39% 178 39,91% 8 4,71%
USO 12 3,13% 16 3,59% 4 33,33%
ALTRES 31 8,09% 23 5,16% -8 -25,81%
TOTAL 383 446 63 16,45%
TALLERS DISCAPACITATS FÍSICS
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 6 60,00% 5 33,33% -1 -16,67%
UGT 1 10,00% 4 26,67% 3 300,00%
USO 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
ALTRES 3 30,00% 6 40,00% 3 100,00%
TOTAL 10 15 5 50,00%
CENTRES DE DIA I SERVEIS D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL
30/11/2012 30/11/2016 2012-2016
DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT DELEGATS/DES REPRESENTATIVITAT EVOLUCIÓ DELEGATS/DES
CCOO 71 47,65% 102 53,97% 31 43,66%
UGT 66 44,30% 78 41,27% 12 18,18%
USO 3 2,01% 0 0,00% -3 0,00%
ALTRES 9 6,04% 9 4,76% 0 0,00%
TOTAL 149 189 40 26,85%

↑ Valora aquesta secció

    1. PRECARIAT↑ Índex

El precariat està fora de l’estructura de representació i organització sindical, per llei, però també per la dinàmica sindical. Som qui som, i representem a qui representem. Davant l’expectativa universalista que tenim o que ens atorguen de forma implícita o explícita, generem frustració en no representar tothom. Però el precariat és una forma de treball creixent, i no hem trobat la manera d’organitzar-lo.
Hem reprès l’organització específica del personal interí i substitut de l’ensenyament públic no universitari, més precari que mai. I estem aconseguint una incipient però ja molt visible organització del col·lectiu de persones vetlladores i de suport educatiu. Amb petits fruits del seu treball organitzat, en ambdós casos. Encara ens falta millorar la implantació en les corones universitàries, que s’expandeixen constantment sense que haguem aconseguit organitzar el col·lectiu i posar-lo en relació amb les universitats públiques i privades.
Som l’únic sindicat que pot plantejar una estratègia conjunta amb possibilitats reals d’articular una correlació de forces suficients com per canviar les coses, ja què tenim representativitat suficient en tots els sectors i en tots els territoris. Això ens converteix en l’instrument més útil per al conjunt de les persones que treballem en l’educació, també les que ho fan en condicions de precarietat, per aconseguir acabar amb ella.
image_print
Comparteix.

Related Posts

Comentaris tancats.