Anàlisi tècnic i laboral dels canvis imminents a la Formació Professional com són la LOMCE, la Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, la Dual, la FOL, el Decret d’Especialitats, entre d’altres.

Prou voluntarisme!
En els darrers anys la Formació Professional s’ha
utilitzat com a clau de la recuperació, la millora de la qualificació de les
persones, la inserció laboral i la creació de treball.Però som els professors els qui hem estat al
capdavant per a dignificar la Formació Professional i eliminar els seus
estigmes històrics. Sobre quines decisions polítiques
i econòmiques reals es sustenten aquestes promeses?
 
La nostra professió s’ha precaritzat en
condicions laborals i econòmiques, mentre que ha augmentat substancialment en
exigència. S’ha parlat de creixement de l’FP quan en realitat aquest ha estat
possible per l’augment massiu de ràtios, l’eliminació de desdoblaments, la
reducció de recursos humans i econòmics, com la no reposició de les
jubilacions, entre d’altres

Fins quan es sostindrà
aquesta pressió? 
Quan l’FP gaudirà realment dels mitjans que necessita per a
prendre el protagonisme que se li demana?

Per una implicació real de
l’Administració!

Des de l’any 1999 no s’estableix un acord per a
la Formació Professional, la majoria de decisions de l’Administració es prenen
d’esquena als seus professionals. Any rere any la complexitat de la tasca docent i la gestió dels centres augmenta,
mentre que el tracte que rebem esdevé més fiscalitzador, amb menys suport,
recursos i diàleg.

Volem i necessitem rebre el suport mitjançant la
formació, els recursos i el reconeixement adient perquè la nostra professió
esdevingui un servei de qualitat per a la nostra societat. No podem donar resposta
al màrqueting polític si aquest es queda a les portades dels mitjans o a les
xifres estadístiques.

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.