Els programes de formació i inserció substituiran als PQPI per al curs 2014-2015. Amb data 22 de maig s’ha publicat al DOGC la resolució al respecte, quan al desembre ja es coneixia la disposició addicional quarta de l’esborrany de Reial Decret de la Formació Professional Bàsica que permetia fer-ho.

Podríem cantar victòria, per que a casa nostra i en
referència als programes de segona oportunitat, ens lliurem de la LOMCE almenys
un any. Així ho va comunicar la Consellera Irene Rigau el passat dia 9 en roda
de premsa, i així s’ha materialitzat avui 22 de maig mitjançant la publicació
al DOGC de la resolució ENS/1102/2014, de 21 de maig, per la qual s’estableixen
els programes de formació i inserció per al curs 2014-2015. Al límit de complir
amb les dates de matricula per al curs vinent.
Aquesta breu resolució detalla uns programes que ara
mateix queden penjant al buit, dons si per exemple els PQPI restaven sota el paraigües
legal de decrets i de lleis com la LEC. Ara tenim uns programes que per no
especificar, a data d’avui, no especifiquen ni els currículums. Hi ha uns
perfils professionals idèntics als PQPI, però sense garantir la progressió
acadèmica, doncs no se sap com s’afrontaran les proves d’accés als Cicles
Formatius de Grau Mitjà, ni com l’alumne podrà assolir el GESO. Es clar que de
fet, només es parla de competències professionalitzadores ja que els mòduls C
dels antics PQPI desapareixen com per art de màgia.
Entenem que la publicació de la LOMCE i el seu calendari
d’implantació surrealista ha generat molts mals de cap i ha conduït al límit a administracions
educatives com la nostra. Però això tampoc justifica que a d’altres comunitats
com el País Basc, que tot i tenir la meitat de la taxa d’abandonament de
Catalunya, s’hagin anticipat 40 dies en elaborar un model transitori de 2 anys de durada. I
recordem que l’esborrany del Reial Decret que regula la Formació Professional
Bàsica es va fer públic a mitjans de desembre i que aquest ja contenia la
Disposició Addicional Quarta sota la qual s’han pogut ofertar aquests “nous”
programes. Per tant potser son bastant més de 40 dies.
Un altre argument evident per a la no implantació de la
Formació Professional Bàsica, que moltes organitzacions com la nostra ja
advertien, era l’econòmic. Recordem que fins i tot el Consejo de Estado ja va
advertir en un dictamen, el 19 d’Abril del 2013, la necessitat de revisar el
cost d’implantació dels canvis que proposava, per que la previsió era optimista
i no estava gens clara. Per tant, aquest ja era de coneixement obligat fa més d’un
any.
Bàsicament no és just que com sempre els més febles
paguin la mala gestió dels Governs i compensin aquests errors amb fantàstiques
rodes de premsa on els responsables surten amb un somriure d’orella a orella
fent malabars amb les dades. Altre cop podem recordar que a Catalunya tenim un abandonament
escolar prematur al voltant del 22% (les dades a l’Idescat fa dies que no s’actualitzen
al respecte) i que l’oferta de PQPI era la tercera per la cua a l’estat
espanyol amb el 5,6% de taxa bruta d’escolarització, lluny del 8,7% de mitjana
estatal. Aproximadament, a Catalunya, 3 de cada quatre alumnes potencials d’aquests programes
no tenen plaça. Aquesta no és una aposta de valor per la Formació Professional
ni pel país, ni per aquella idea de tenir tecnologia amb valor afegit i no
competir amb els costos. N’hem de ser conscients, estem a la cua i el que es
fa, es tant poc, que no canviarà la tendència.
Entrant en detall, els nous Programes de Formació i
Inserció tindran una durada mínima de 750 hores i màxima de 1050 hores, no es
contempla el treball de competències bàsiques o d’aprenentatge permanent,
segueixen sent d’un any quan a d’altres comunitats tenen dos anys de durada,
les ràtios màximes son de 17 alumnes quan abans eren de 15, l’oferta serà d’unes
7.000 places quan el curs 2013-2014 uns 7.500 alumnes van cursar els PQPI, la
resolució no deixa clara la gratuïtat ni l’oferta suficient i territorialment
equilibrada que garantia la LEC per als PQPI, tampoc resol la inestabilitat del
finançament ni el tractament deficient de les necessitats educatives especials,
els temes de personal docent s’han de llegir entre línies sota la nova
terminologia del decret de provisions a “proposta de la direcció sota perfil
idoni”…
El Departament ens ha garantit a la Mesa Sectorial on s’ha
presentat aquesta resolució que es tracta d’una aposta continuista, que confiem
en que serà el mateix, però mentre ens diu això també ens comunica que el text
ja s’ha aprovat al DOGC. No es poden fer esmenes, no es poden fer
aportacions… on és el diàleg? Ja sabem que les resolucions es poden presentar
amb caràcter informatiu però en aquests 40 dies que s’han perdut
inexplicablement en els despatxos, no s’hagués pogut intentar fer millor la
feina? per dignitat i respecte als joves i famílies que resten amoïnades des de
la publicació de la LOMCE al més de desembre.
I de
model de PQPI propi ni parlar-ne, és un pegat més, un altre nyap monumental que
només pot cobrir el màrqueting. S’ha perdut un altre oportunitat per aprofitar
el canvi forçós, obrir el debat i proposar un model de programa de segona
oportunitat al nivell de les necessitats actuals: 2 anys de durada mínima, 3-4
anys per necessitats educatives especials, gratuïtat, oferta suficient i territorialment equilibrada, accés als 16 anys, garanties per
obtenir el GESO, pràctiques o alternança en centres de treball de qualitat…
Els joves bé s’ho valen, i de ben segur que aquesta inversió tindrà retorn
social i econòmic.

Per saber-ne més:


image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.