Dimecres 19 de desembre també hi va haver mobilització a Vic, contra les retallades, amb participació de treballadors i treballadores de l’escola concertada
ESCOLA CONCERTADA
ENS VOLEN EMPOBRIR
Els
treballadors i treballadores de l´escola concertada que depenem dels
pressupostos públics som avui, ara i aquí per mostrar el nostre rebuig més
absolut a l’enèsima retallada del nostre sou, aquesta vegada en forma de no
pagar-nos la paga extra de Nadal.
treballadors i treballadores de l´escola concertada que depenem dels
pressupostos públics som avui, ara i aquí per mostrar el nostre rebuig més
absolut a l’enèsima retallada del nostre sou, aquesta vegada en forma de no
pagar-nos la paga extra de Nadal.
Des de fa més de dos anys i mig (maig de 2010)
amb l’excusa de reduir un dèficit públic que nosaltres no hem creat estem
patint un espoli sense precedents. La pèrdua de poder adquisitiu per a molts de
nosaltres arriba ja al 24%, a més de la pèrdua de drets laborals i socials. I
cal remarcar que tota aquesta precarització de les nostres condicions de
treball inevitablement afecta al servei que es pot oferir a la ciutadania.
amb l’excusa de reduir un dèficit públic que nosaltres no hem creat estem
patint un espoli sense precedents. La pèrdua de poder adquisitiu per a molts de
nosaltres arriba ja al 24%, a més de la pèrdua de drets laborals i socials. I
cal remarcar que tota aquesta precarització de les nostres condicions de
treball inevitablement afecta al servei que es pot oferir a la ciutadania.
Mentrestant assistim a
l’espectacle obscè i immoral de “rescatar” a la banca amb diners
públics. Una banca que és la responsable de l’actual situació i que amb la
connivència dels poders públics saqueja un dia sí i un altre també les
economies de milions de persones i ens porta a la majoria de la societat a una
vida cada vegada més precària i problemàtica. Des dels inicis de la crisi (o
estafa) les ajudes públiques a la banca espanyola pugen ja a la “mòdica”
xifra de 215.691 milions d’euros, o el que és el mateix a un 21% del PIB.
l’espectacle obscè i immoral de “rescatar” a la banca amb diners
públics. Una banca que és la responsable de l’actual situació i que amb la
connivència dels poders públics saqueja un dia sí i un altre també les
economies de milions de persones i ens porta a la majoria de la societat a una
vida cada vegada més precària i problemàtica. Des dels inicis de la crisi (o
estafa) les ajudes públiques a la banca espanyola pugen ja a la “mòdica”
xifra de 215.691 milions d’euros, o el que és el mateix a un 21% del PIB.
Però són insaciables d’allò més
i continuen predicant que ens cal més austeritat, que hem viscut per sobre de
les nostres possibilitats, i que si fem bondat a la llarga tindrem la nostra
recompensa, que ens en sortirem, això sí molt més debilitats que al principi de
la crisi (estafa).
i continuen predicant que ens cal més austeritat, que hem viscut per sobre de
les nostres possibilitats, i que si fem bondat a la llarga tindrem la nostra
recompensa, que ens en sortirem, això sí molt més debilitats que al principi de
la crisi (estafa).
Però ja no ens podem creure ni
un dia més les seves mentides. L’actual política ens porta a un carreró sense
sortida. Les polítiques d’austeritat del govern de la Generalitat, del govern
de l’Estat Espanyol i del govern de la Sra Merkel, beneïdes pel Banc Mundial,
pel Fons Monetari Internacional i l’actual Comissió Europea ens estan escanyant
i ens ofereixen un futur indigne per a tots/es nosaltres. I d’aquesta manera
veiem ja com en els pressupostos de l’Estat per al 2013 un de cada quatre euros
de la despesa pública està destinat a pagar el deute i interessos (38.590
milions €). És un augment d’un 34%, és dir són 9.742 milions d’euros més que el
2012. Aquest increment es contraposa a la reducció en sanitat (un 22%) o en
educació (un 17%). Per tant no podem continuar pagant un deute que un dia o
altre (com han fet d’altres països) haurà de ser considerat il·legítim,
sinó volem prendre mal de veritat.
un dia més les seves mentides. L’actual política ens porta a un carreró sense
sortida. Les polítiques d’austeritat del govern de la Generalitat, del govern
de l’Estat Espanyol i del govern de la Sra Merkel, beneïdes pel Banc Mundial,
pel Fons Monetari Internacional i l’actual Comissió Europea ens estan escanyant
i ens ofereixen un futur indigne per a tots/es nosaltres. I d’aquesta manera
veiem ja com en els pressupostos de l’Estat per al 2013 un de cada quatre euros
de la despesa pública està destinat a pagar el deute i interessos (38.590
milions €). És un augment d’un 34%, és dir són 9.742 milions d’euros més que el
2012. Aquest increment es contraposa a la reducció en sanitat (un 22%) o en
educació (un 17%). Per tant no podem continuar pagant un deute que un dia o
altre (com han fet d’altres països) haurà de ser considerat il·legítim,
sinó volem prendre mal de veritat.
No ens podem creure ni un dia
més que no hi ha alternativa. Negar-la és tant com negar la democràcia. Hi ha
alternativa perquè de diners n’hi ha, aquests no s’han fos. L’únic que ha
passat és que hi ha un transvasament de rendes del treball a les rendes del
capital, és a dir una gran majoria cada vegada som més pobres i una minoria
cada vegada està més enriquida.
més que no hi ha alternativa. Negar-la és tant com negar la democràcia. Hi ha
alternativa perquè de diners n’hi ha, aquests no s’han fos. L’únic que ha
passat és que hi ha un transvasament de rendes del treball a les rendes del
capital, és a dir una gran majoria cada vegada som més pobres i una minoria
cada vegada està més enriquida.
Cal doncs trencar aquesta
dinàmica i la manera de començar a fer-ho és no creure’ns les seves mentides i
reclamar i exigir que volem allò que és nostre, allò que hem generat amb el
nostre treball. Volem cobrar la paga extra.
dinàmica i la manera de començar a fer-ho és no creure’ns les seves mentides i
reclamar i exigir que volem allò que és nostre, allò que hem generat amb el
nostre treball. Volem cobrar la paga extra.
Volem cobrar la nostra paga extra sencera i sense dilacions.
