El Tribunal de Justícia de la UE entén que un acomiadament en situació d’IT pot ser discriminatori

- El TJUE reabre el debate del despido nulo si se está de baja. Cinco Días
- El despido durante la baja médica ya es despido nulo. Nueva Tribuna
- TJUE abre la puerta a equiparar baja laboral y discapacidad en los despidos. La Vanguardia
- El despido de un trabajador que estaba de baja, declarado nulo por discriminatorio. El País
Empresa d’hostaleria
CCOO celebra una nova sentència de nul·litat en l’acomiadament d’una treballadora en situació de baixa per malaltia
La sentència del Jutjat número 1 de Mataró dóna la raó a la demanda interposada pel Gabinet Jurídic de CCOO en representació d’una treballadora de l’empresa d’hostaleria Edificacions del Litoral, que va ser acomiadada per trobar-se en situació d’Incapacitat Temporal per malaltia comuna.
CCOO valora aquesta sentència com una molt bona notícia ja que reforça drets als quals s’ha volgut devaluar amb les últimes reformes laborals, com són el dret a la salut de les persones treballadores i la seva recuperació efectiva, així com la necessària causalitat per executar un acomiadament.
El conjunt de fets que es detallen a la sentència són cridaners ja que l’acomiadament de la treballadora -i d’altres dues persones treballadores més que també es trobaven en situació d’Incapacitat Temporal- es basa en les conclusions d’investigadors privats que van efectuar un seguiment i filmació del seu dia a dia, detallant en les seves conclusions com a incompliment greu de la bona fe contractual la realització de tasques quotidianes, com rentar i estendre la roba o passejar per les rodalies del domicili, en considerar-les activitats contràries a l’efectiva recuperació de la treballadora, que allargaria d’aquesta manera el període de baixa.
El jutge estima que no hi ha cap element per a l’acomiadament de la treballadora a part de la situació d’Incapacitat Temporal en la qual aquesta es trobava, desestimant les filmacions i seguiments com a elements probatoris. Subratlla que la treballadora no havia rebut sanció ni advertiment anterior per cap altre motiu en el qual l’empresa pugui fonamentar la transgressió de la bona fe contractual. Conclou que l’empresa va seleccionar per al seu posterior acomiadament a un grup de persones treballadores, a les quals distingeix amb un factor de segregació, la malaltia, negant en virtut d’aquest criteri importants drets, com el d’ocupació, atemptant amb això a les disposicions de normes fonamentals com l’article 14 de la Constitució i el 4 i 17 de l’Estatut dels Treballadors.