No a la massificació a les nostres aules.
Les xifres que ens fan arribar els Serveis Territorials d’Ensenyament posen de manifest que, com en anys anteriors, continua creixent el nombre total d’alumnes, 677 més, mentre no ho fa en la mateixa mesura el nombre de docents: només 75 més. Tampoc no ho fa el de noves construccions, un sol edifici, on encabir el progressiu allau d’alumnes de secundaria obligatòria que en els propers quatre anys entraran a les aules de la nostra comarca.
El perill de massificació de les nostres aules és una amenaça que s’ha fet realitat. El fet que a finals del curs passat els Serveis Territorials decidiren tancar 14 aules de P-3 de les 21 inicialment previstes (aquesta reducció de 21 a 14 va ser un èxit de la comunitat educativa que va aconseguir aturar molts d’aquests tancaments) i que finalment n’obrissin 6 de noves, no va permetre aconseguir la baixada de la ràtio a 20 alumnes per aula, la qual cosa fa que pel present curs hi hagi moltes aules de P-3 que estan entre els 23 i 25 alumnes.
És una altra oportunitat perduda pel Departament de millorar la qualitat de l’educació sense augment de la despesa.
Pel que fa a l’ESO aquest curs s’inicia l’aterratge d’un creixent nombre d’alumnes que posaran a prova les costures de l’oferta de places sostingudes amb fons públics per encabir-lo. La manca de noves construccions i les actuacions previstes a la comarca, moltes d’elles encara en fase de redacció del projecte, o sigui en estat embrionari , ens obliga a deduir que els nostres fills i filles hauran de suportar ràtios molt més pròximes als 33 alumnes per aula o més, que no pas als 30.
Davant d’aquesta perspectiva, des de CCOO Educació del Baix Llobregat , encetem el debat sobre la massificació de les nostres aules. Tota la comunitat educativa, els ajuntaments, el Consell Comarcal, el Fòrum Social del Baix Llobregat i fins i tot el Parlament de Catalunya , tal com ho van fer en el cas dels tancaments de P3, han de participar. Cal fer-se ressò i aconseguir els recursos necessaris per projectar i construir els edificis, proporcionar les dotacions per fer-los útils així com augmentar l’oferta pública d’ocupació (oposicions). Aquest és l’únic camí per atendre l’alumnat en les millors condicions i aconseguir una educació de la millor qualitat, que és la que tots volem.
