Font: FMRPC
Actualment el percentatge d’alumnes amb nacionalitat estrangera és el mateix de fa sis anys i amb tendència a disminuir, per tant, la gran majoria d’alumnes catalogats com estrangers o han nascut a Catalunya o hi viuen des de fa més de sis anys. També és una realitat que un de cada tres infants nascuts a Catalunya tenen el pare, la mare o ambdós que són estrangers.
Els que ja tenim uns anys recordem la frase del president Pujol: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser” que tancava la discussió sobre la catalanitat de les migracions dels 60 i 70 i oferia un marc per la cohesió social .
Per aquest motiu no vaig entendre les afirmacions carregant la responsabilitat als “ nouvinguts” dels mals resultats PISA.
¿Com es pot minimitzar que en els tres darrers anys:
- La reducció d’un 20% del pressupost en educació – escolaritzar 42000 alumnes més amb 3.700 mestres menys – té un efecte negatiu en els resultats?
- La disminució de beques i ajuts al 0-3 afecten sempre als més desafavorits?
- La pobresa econòmica té repercussions en l’augment de les dificultats en l’aprenentatge a les aules ?
- El retard en la cobertura de les substitucions del professorat afecta a tot el sistema d’atenció a la diversitat de les escoles?
- S’ha reduït en un 96% el pressupost de formació del professorat, clau en la millora dels resultats?
- Es retalla el sou dels docents, s’incrementa el nombre d’ hores lectives i s’augmenta el nombre d’alumnes que ha d’atendre?
També hem d’afegir la disminució de les aules d’acollida, els suports socioeducatius – vetlladors/es- i la reducció dels plans d’entorn, decisius per aconseguir una escola inclusiva, que millori els resultats i afavoreixi la cohesió social.
Tots aquests elements, sumats, afecten de manera directa en els resultats educatius, presents i futurs.
Si no es modifica aquesta trajectòria, les escoles no disposaran d’eines per donar resposta a la realitat sociocultural que s’està vivint i es poden trencar els fràgils equilibris de l’EDUCACIO.
En uns dies que es recorda la figura de Mandela no podem oblidar que “la inclusió – no l’exclusió- és la clau de la supervivència dels pobles”.
Jaume Aguilar i Vallés
