Síndic: el desenvolupament del principi d’educació inclusiva

El Síndic demana al
Departament d’Ensenyament més garanties per desenvolupar el principi d’educació
inclusiva dels infants amb discapacitat

Font: PDF (+)

L’ordenament
jurídic estableix que l’atenció educativa dels infants amb discapacitat al
nostre país es regeix pel principi d’escola inclusiva, de manera que, sempre
que sigui possible, tenen dret a ser escolaritzats en centres ordinaris i a
rebre una atenció educativa adequada a les seves necessitats especials que
garanteixi el seu màxim desenvolupament.

Aquest
dret, però, s’ha vist erosionat en els darrers anys per l’impacte de les
restriccions pressupostàries en matèria d’educació, especialment per la dotació
de recursos, que ha afectat negativament el desplegament del principi
d’inclusió escolar de l’alumnat amb discapacitat al sistema educatiu.

L’escolarització de
l’alumnat amb necessitats educatives especials en centres ordinaris

• Les
  dades aportades pel mateix Departament d’Ensenyament indiquen que, per primera
  vegada en els darrers quatre cursos, el nombre d’alumnat amb necessitats
  educatives especials escolaritzat en centres ordinaris ha decrescut (dels
  12.031 del curs 2011/2012 als 11.657 del curs 2012/2013, després d’anys
  d’increment), i que el nombre d’alumnat escolaritzat en centres d’educació
  especial ha augmentat (dels 6.369 del curs 2011/2012 als 6.744 del curs
  2012/2013, després d’anys de decrement).
• Els
  problemes de dotació dels centres ordinaris poden condicionar notablement la
  tria escolar manifestada per les famílies dels alumnes amb discapacitat i també
  els dictàmens d’escolarització que elaboren els mateixos equips d’assessorament
  psicopedagògic (EAP). A la pràctica, val a dir que hi ha diferències
  territorials pel que fa a les propostes d’escolarització que fan els EAP en
  relació amb l’alumnat amb necessitats educatives especials, alguns més
  orientats cap a l’escolarització d’aquest alumnat en centres ordinaris que
  d’altres. L’existència de centres d’educació especial al territori és un dels
  factors condicionants d’aquestes diferències territorials en les propostes
  d’escolarització dels EAP.

• En
  els darrers cursos el Departament d’Ensenyament ha aprovat resolucions per
  establir el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els EAP
  per a l’elaboració de dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats
  educatives especials (per exemple, Resolució de 28 de febrer de 2013, de la
  Direcció General d’Educació Infantil i Primària, per al curs 2013/2014). El
  principi d’educació inclusiva, però, es regula encara avui per un reglament de
  l’any 1997 (Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a
  l’alumnat amb necessitats educatives especials) que no parteix dels progressos
  assolits en la darrera dècada en l’àmbit de l’educació inclusiva (amb la
  creació de les USEE, per exemple) i que no desplega alguns dels avenços
  introduïts per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, com ara la
  prestació de serveis i programes per part dels centres d’educació especial de
  suport a l’escolarització dels alumnes amb discapacitats als centres ordinaris
  (articles 81.4 i 205.10).

La
manca de criteris clars afavoreix l’existència de desigualtats en l’aplicació
del principi d’educació inclusiva en funció de les característiques de
l’alumnat i la sobrerepresentació de determinats col·lectius als centres
d’educació especial.

• El
  nombre d’alumnat estranger entre els cursos 2009/2010 i 2011/2012 als centres
  d’educació especial ha tendit a créixer (del 17,3% al 20,7%) per sobre del que
  ho ha fet als centres ordinaris en els ensenyaments obligatoris. Entre aquests
  cursos, el pes de l’alumnat estranger ha passat del 14,1% al 12,9% a l’educació
  primària i del 17,7% al 17,2% a l’educació secundària obligatòria. Als centres
  ordinaris, el pes de l’alumnat estranger ha passat del 12,9% al 13,1%. De fet,
  aquest increment de l’alumnat estranger als centres d’educació especial ja es
  produeix en un context en què el pes del fet migratori als centres d’educació
  especial és superior que el pes del fet migratori als centres ordinaris. En
  tots aquests cursos observats, els percentatges d’alumnat estranger als centres
  d’educació especial sempre són més elevats que els percentatges d’aquest
  alumnat als centres ordinaris.
• Segons
  dades d’una recerca realitzada pel grup de recerca ERIDIQV, adscrit a
  l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) de la Universitat de Girona
  (UdG), en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i la Direcció General
  d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), el 8,8% d’adolescents de
  dotze a setze anys tutelats per l’Administració estan escolaritzats en centres
  d’educació especial, mentre que entre la població general aquesta proporció és
  de l’1,1%.

Davant
d’aquest fet, el Departament d’Ensenyament manifesta que no en pot fer una
valoració, en tant que no hi ha cap voluntat ni mesura respecte d’aquesta
qüestió, ni s’observa cap factor, ni a favor ni en contra, que pugui afectar el
procés de valoració i d’orientació que es fa de l’alumnat tutelat o de
l’alumnat estranger amb necessitats educatives especials.

Si bé no
necessàriament és conseqüència d’una acció prevista pel Departament
d’Ensenyament, el Síndic recorda que aquesta realitat pot emmascarar una
situació que vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. En el cas
de l’alumnat estranger amb necessitats educatives especials, per exemple,
aquesta sobrerepresentació pot ser deguda al desconeixement del principi
d’educació inclusiva que orienta el nostre sistema educatiu per part de les
famílies immigrades, a la complexitat més gran de les necessitats educatives
que cal atendre en el cas d’aquest alumnat (incorporació tardana,
desconeixement de la llengua, etc.), a una possible propensió més alta dels EAP
a fer dictàmens d’escolarització a centres d’educació especial, especialment
entre l’alumnat d’incorporació tardana amb necessitats educatives especials,
etc.

En els
darrers anys, el Departament d’Ensenyament ha desplegat les unitats de suport a
l’educació especial (USEE), que són recursos organitzatius d’atenció als
alumnes que presenten necessitats educatives especials susceptibles de ser
escolaritzats en centres específics amb la finalitat d’afavorir-ne la integració en l’entorn ordinari.

• El
  nombre d’USEE s’ha anat incrementant progressivament en els darrers anys:
  segons dades del Departament d’Ensenyament, el curs 2011/2012 hi havia 332 USEE
  en funcionament; el curs 2012/2013, 354, i el curs 2013/2014, 359.
• Si bé
  el nombre d’USEE augmenta any rere any, el seu desplegament progressiu ha estat
  acompanyat de reduccions en la dotació de personal docent i també de problemes
  derivats de la manca de cobertura de les reduccions de jornada i de les baixes
  temporals dels educadors d’educació especial, amb USEE que no disposen del
  personal assignat durant tot l’horari de l’alumnat.
• Aquest
  escenari ha provocat, segons algunes fonts, que alguns centres d’educació
  especial rebin alumnat amb necessitats educatives especials que podria estar
  escolaritzat en centres ordinaris si disposessin del suport adequat, de manera
  que es produiria l’escolarització en un centre d’educació especial únicament en
  els casos en què l’escolarització en un centre ordinari no fos possible.

Aquestes
mesures d’austeritat també han donat lloc a reduccions de les hores de personal
vetllador assignat a molts centres educatius públics respecte a cursos
anteriors, malgrat que en molts d’aquests centres el nombre d’alumnat amb
necessitats educatives especials ha augmentat.

Si bé
fins al curs 2012/2013 el nombre d’alumnat amb suport de vetllador ha augmentat
com a conseqüència de l’augment del nombre d’alumnes amb necessitats educatives
especials escolaritzats en centres ordinaris, la dotació d’hores de suport s’ha
vist reduïda en molts casos.

De fet,
l’estudi de queixes rebudes constata que l’evolució de la dotació de
professionals de suport de què disposen els centres no sempre està en
consonància amb l’evolució de les necessitats d’atenció que requereixen els
alumnes que escolaritzen.

En
aquest sentit, les administracions afectades exposen que l’assignació d’hores
de vetlladors a cada centre depèn de les sol·licituds rebudes cada curs i de la
disponibilitat d’hores, que són finites i no necessàriament estan condicionades
al nombre de sol·licituds existents. Davant d’aquests dèficits de recursos, el
Síndic considera que condicionar les hores assignades al volum d’una bossa
d’hores limitada pot provocar que hi hagi necessitats educatives especials no prou
cobertes o desigualment cobertes en funció del centre d’escolarització de
l’infant (depenent, per exemple, del nombre d’alumnat amb necessitats
educatives especials en cada centre o d’altres).

Així
doncs, el Síndic sol·licita que es revisin els procediments d’assignació
d’hores de vetllador, a fi de garantir que les necessitats d’aquest suport
educatiu siguin el criteri fonamental a l’hora de decidir sobre les
assignacions d’hores a cada centre. La valoració de les necessitats educatives
especials ha de ser el criteri que determini l’assignació d’hores, i el volum
de la bossa d’hores no hauria de ser finit, sinó que hauria d’estar condicionat
al volum de necessitats educatives especials existent. Altrament, es podria
vulnerar el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats dels alumnes amb
discapacitat, protegit per l’ordenament jurídic.

• El
  Síndic observa enormes dificultats perquè un infant de zero a tres anys que
  pateix una multidiscapacitat amb una afectació severa pugui ser atès en una
  escola bressol ordinària. Si bé hi ha exemples d’inclusió d’aquests infants en
  escoles bressol, són escassos respecte dels casos en què no poden accedir-hi per manca de personal adequat.
  De fet, l’única escola bressol especialitzada per a infants amb
  multidiscapacitat és privada. Si bé hi ha algunes pràctiques d’escolarització
  compartida entre escoles bressol municipals i l’escola bressol especialitzada
  (actualment, quatre a Barcelona ciutat) i aquesta pràctica està pensada per fer-se extensiva a altres
  municipis, no hi ha cap previsió concreta sobre aquesta qüestió.
• Els
  dèficits d’escolarització inclusiva també es fan presents en les activitats
  complementàries i extraescolars i en el servei de menjador escolar. En el marc
  de l’activitat del Síndic, hi ha nombroses queixes per la manca d’oportunitats,
  especialment de l’alumnat amb discapacitat a l’hora d’accedir a aquestes
  activitats i serveis, i pels dèficits en la provisió de personal de suport per
  part de l’administració afectada que n’acompanyi la participació. El caràcter
  inclusiu del sistema educatiu i la incorporació progressiva de l’alumnat amb
  necessitats educatives especials als centres ordinaris han accentuat les
  necessitats de compensar les desigualtats en l’àmbit no lectiu.
• De
  fet, aquesta institució ha defensat que, d’acord amb les previsions recollides
  en la normativa vigent, el caràcter obligatori o no dels ensenyaments o el
  caràcter lectiu o no lectiu dels serveis i de les activitats educatives no
  justifiquen l’existència de criteris d’admissió que puguin ser discriminatoris,
  ni eximeix l’Administració educativa d’intervenir per compensar les
  desigualtats d’accés. D’acord amb el dret a l’educació en igualtat
  d’oportunitats, un cop establert un servei educatiu, tots els alumnes hi han de
  poder accedir en condicions d’igualtat, amb independència de les seves
  característiques personals.
• Cal
  destacar les dificultats amb què es troba l’alumnat amb necessitats educatives
  especials que s’ha graduat en ESO i que, d’acord amb aquestes necessitats,
  presenta molts problemes per prosseguir la seva escolarització en ensenyaments
  secundaris postobligatoris, encara que sigui amb adaptacions curriculars. Per a
  molts d’ells, el recurs educatiu més adequat a les seves necessitats formatives
  i d’inserció laboral són els programes de qualificació professional inicial
  (PQPI), però la normativa vigent limita l’accés a aquesta oferta als alumnes
  sense graduació en ESO. Aquesta situació provoca que hi hagi instituts que
  suggereixin a aquest alumnat que no es graduï en ESO, a fi que pugui accedir
  sense problemes a aquesta oferta formativa. A criteri del Síndic, la normativa
  estatal, si bé no preveu de manera literal com a cas excepcional la
  possibilitat que l’alumnat graduat en ESO es pugui inscriure en un PQPI, no
  exclou que les administracions educatives, d’acord amb el seu manament de
  vetllar pel dret a l’educació, puguin regular amb caràcter excepcional altres
  supòsits d’accés.

Atès que
la inclusió escolar és un principi rector del nostre sistema educatiu, d’acord
amb el que preveu la Llei 12/2009, d’educació, de Catalunya, el Síndic demana
al Departament d’Ensenyament que apliqui mesures normatives i polítiques que
permetin aprofundir encara més en el desenvolupament de l’educació inclusiva al
nostre país, sigui amb la dotació dels suports suficients als centres ordinaris
per fer possible l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives
especials, sigui amb l’establiment de criteris d’escolarització
que combatin les desigualtats territorials i socials existents actualment en
l’aplicació del principi d’educació inclusiva.

• Avançar en l’assignació de personal de suport necessari per a
  l’atenció adequada dels alumnes amb necessitats educatives especials en cada
  escola ordinària, amb una dotació condicionada a l’evolució de necessitats
  educatives especials present en cada centre per fer possible l’educació
  inclusiva.
• Completar la implantació de les USEE d’acord amb l’estudi de
  valoració de les necessitats del territori per garantir l’atenció dels alumnes
  per als quals l’EAP ha indicat aquest tipus d’escolarització.
• Impulsar i finalitzar la reconversió definitiva dels centres
  d’educació especial en centres de referència per a les escoles ordinàries com a
  mecanisme de suport per fer efectiva l’escolarització inclusiva dels alumnes
  amb discapacitats.
• Prendre mesures perquè els infants i els adolescents amb
  discapacitat tinguin accés als diversos serveis escolars (menjador, activitats
  complementàries, etc.) en condicions d’igualtat amb els altres infants i
  adolescents.
• Garantir l’accés dels infants amb discapacitat a les escoles
  bressol.
• Assegurar la formació dels docents en l’atenció dels alumnes amb
  discapacitats i amb necessitats educatives especials, perquè l’alumnat rebi
  l’atenció individualitzada i especialitzada que necessita.
• Estudiar quines són les ràtios adequades per a l’atenció dels
  alumnes amb discapacitat en règim d’educació inclusiva i les necessitats de
  suport a l’aula, iaplicar-les.
• Desplegar la normativa que ha de regular les disposicions
  recollides en la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en l’àmbit de les
  activitats complementàries, de les activitats extraescolars organitzades als
  centres escolars i de les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir
  el dret dels infants amb discapacitat, sense discriminació per raó de cap
  condició, a accedir a aquests àmbits educatius en igualtat d’oportunitats.
• Estudiar la possibilitat d’autoritzar excepcionalment l’accés als
  PQPI de l’alumnat amb necessitats educatives especials graduat en ESO que, per
  indicació de l’EAP o del mateix centre, no pugui accedir als ensenyaments
  secundaris postobligatoris, encara que sigui per mitjà de la reserva de places
  per a alumnat amb necessitats educatives específiques, i adequar la normativa
  d’àmbit català a aquest propòsit.

Octubre
de 2013

Font: PDF (+)