El camí de la desresponsabilització del Departament en la gestió dels centres públics.

Valoracions i propostes de CCOOEducació respecte el decret de plantilles(+)

El
passat 11 de juny es va realitzar una nova reunió de la Mesa sectorial
per a negociar el projecte de l’anomenat “decret de plantilles i de
provisió”. Tot i que l’Administració volia donar per acabada les
sessions de negociació, s’ha aconseguit una nova sessió.

El treball
dels sindicats ha anat dirigit a fer propostes que puguin contribuir a
treure i rebaixar la “toxicitat” del projecte.

Ara com ara, i a falta de la darrera sessió de negociació, no es preveu cap acord. Com sabeu, des del primer moment, CCOO l’ha condicionat al compliment d’acords que CCOO havia signat, i que ara l’Administració incompleix o ha retallat:

La cobertura de les substitucions al 100% de salari i jornada i des del primer dia.
La creació de les places docents necessàries per poder atendre l’increment de matrícula.
La cobertura
de les places ordinàries pel requisit d’especialitat i en el cas
d’interins i substituts, mitjançant l’ordre de prelació de les
respectives borses.

Altres materials per a la reflexió i el debat:

El camí de la desresponsabilització del Departament en la gestió
dels centres públics.

Una constant al llarg de la tramitació de la LEC va ser buscar nous gestors per als centres públics.

L’Administració
no ocultava que una de les seves preocupacions principals era la quantitat
d’esforç (econòmic, de personal administratiu i pedagògic) que dedicava el
Departament a la gestió de centres públics, que li semblava excessiva,
innecessària i ineficient. Des del seu punt de vista, el Departament havia d’inhibir-se
d’aquesta funció – “que s’autogestionin els centres”- i limitar-se a la regulació, el finançament i
l’avaluació.

També
els responsables de la Conselleria tenien prejudicis contra el funcionariat i
el professorat. N’estaven convençuts (i així continuen) que la falta de pressió laboral té
conseqüències catastròfiques sobre la qualitat i el prestigi de l’educació
pública.

La
voluntat de desprendre’s de la gestió dels seus centres es va concretar en
diferents fórmules. Des de les inicials propostes de gestió indirecta dels
centres públics (a les Bases de la LEC), passant per la seva gestió a través de
nous consorcis municipals, a la manera del de Barcelona (a l’Avantprojecte), fins
al projecte final.

A
la LEC es recull que siguin les direccions les que assumeixin les funcions de
la gestió dels centres públics i del professorat. La redacció és
precipitada i poc reflexionada, tot i que recull demandes explícites d’algunes
organitzacions de directors i directores de centres públics.

Amb aquestsa
solució, l’Administració intenta resoldre també el “problema” de la titularitat dels centres públics. A l’Administració
li ha resultat històricament incòmode, en el sistema de doble xarxa, exercir
com a regulador de tots els centres i titular només dels centres
públics. La cessió de la gestió és una forma de desvincular el Govern de la
titularitat dels centres públics, és a dir, dels seus centres. Podria haver
estat cedida aquesta responsabilitat als poders municipals, o a les zones
educatives, o als propis consells escolars dels centres, però es descarrega
sobretot cap a la figura dels directors. Cal observar que la LOMCE i la
LEC comparteixen la cessió de la gestió a les direccions dels centres.

Els decrets d’autonomia dels centres, de direcció i l’actual projecte de decret de plantilles i de provisió són fills de la LEC

La LEC es caracteritza perquè és
una llei llarga, discrecional i poc precisa en aspectes com el finançament de
l’educació, però és extremadament precisa i detallista en les qüestions que
afecten la gestió de personal i la gestió de centres docents. Tant de detall en
la LEC encotilla excessivament el seu desenvolupament, i deixa poques
possibilitats de concreció i
interpretacions diferents, així com la negociació i els canvis posteriors dels
decrets que pengin d’ella.

CCOO
ja vam manifestar les raons de la nostra oposició a la LEC i al decret de la
direcció de centres.

CCOO
considerem que centres democràtics són necessaris per a l’educació de la
ciutadania democràtica i que les organitzacions verticals són inoperants en
institucions que treballen amb grans quantitats de coneixement i d’iniciativa i
de responsabilitat personals. CCOO defensem un model d’autonomia de centres on
les responsabilitats de tots els agents se sumin en el marc del projecte
educatiu.

Els conflictes són inevitables en qualsevol organització i cal acceptar la responsabilitat de fer gestionar-los per part de les direccions i l’administració, i dotar-nos de les eines necessàries per fer-ho. Des de CCOO vam insistir llavors i ho fem ara: no és raonable reformar tota la gestió de centres i la provisió de personal a partir d’un problema disciplinari i d’un altre de salut mental d’arrel laboral, i ens vam oferir a negociar per separat cada un dels problemes. Però no vam tenir capacitat per fer valdre la nostra posició, i la LEC va encomanar la provisió del personal a les direccions.

La responsabilitat pública en el dret a l’educació

La voluntat de la LEC de desentendre’s de la gestió dels centres es
mostra també en els seus redactats nuclears, els que parlen del dret a
l’educació i dels responsables de garantir-lo. Aquesta tendència a la inhibició
dels poders públics respecte a la garantia del dret a l’educació s’accentua
molt en el redactat actual de la LOMCE.

Constitució Espanyola 1978	*Art. 27. 5.* Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.
Estatut d’autonomia de Catalunya 2006	*Art 21* Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
Llei d’Educació de Catalunya	42.2. El Govern de la Generalitat, (…) ha de regular i sostenir el Servei d’Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts. Art 158. 1. L’Administració educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu. 158.2. El departament crea centres i autoritza privats 158.3. El departament dóna suport a projecte, vetlla per la participació alumnat, proporciona plantilla, oferta adequada
LOMCE 2013	ART 2 bis, 1. A efectos de esta ley orgánica, se entiende por Sistema Educativo Español el conjunto de Administraciones educativas, profesionales de la educación y otros agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación del servicio público de la educación en España, y los titulares del derecho a la educación, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para prestarlo.

Consideracions sobre el projecte de “Decret de plantilles i
provisió de llocs docents”

No és un decret de plantilles (per exemple, no
estableix quines són les plantilles mínimes dels centres), i sí de provisió de
llocs de treball.
El text actual del decret no és aplicable
en la seva totalitat, ja que es necessita de la regulació de l’avaluació del professorat,
de les zones educatives i de la formació i la promoció professional.
Així mateix, amb la LOMCE en tramitació, ofereix dubtes sobre la seva viabilitat en el curt termini, tot i que LEC i LOMCE comparteixen la cessió de la gestió a les direccions dels centres. Per evitar confusions, el text hauria d’eliminar tots els preceptes que depenen de decrets futurs, o com a mínim calendaritzar-los.
Tot i que, per fer possibles projectes propis, n’hi hauria prou amb dues formes de provisió
(ordinària per garantir igualtat i pluralitat i específica per fer projecte i
diversitat) l’esborrany complica la gestió dels centres amb les següents formes de provisió:

CONCURS DE TRASLLATS ESTATAL	El decret no en parla, però la LEC el reconeix, i assegura la seva permanència.
CONCURS ORDINARI DE CATALUNYA	En el qual es participa a partir de l’especialitat, però on ja algunes places poden tenir característiques específiques.
CONCURS ESPECÍFIC DE CATALUNYA	Fins al 50% de les places d’un centre podran acabar essent específiques. El director farà la proposta d’especificitat a partir de titulacions, experiència, requisits complementaris, adequació al projecte. Tothom qui tingui els requisits, que seran públics, s’hi podrà presentar. Algunes places poden ser només temporals, i ho decideix el Departament.
CONCURS ESPECIAL DE CATALUNYA	Places restringides a membres de l’equip directiu. Quan cessin en la seva funció tornaran a l’última definitiva.
Provisions provisionals	Similar a l’actualitat
Provisions interins ordinàries	Similar a l’actualitat. Estableix període de prova de 3 mesos.
Provisions interins i substituts per tria de la direcció	Els directors i directores tindran clau d’accés a la borsa i triaran tres persones que hauran d’entrevistar i valorar per quedar-se’n amb una de manera justificada.

Per
tant, lluny de simplificar la gestió, el decret regula una provisió
extraordinàriament i innecessàriament complicada.

És necessari observar que totes les provisions noves són més garantistes (permeten recurs) que les comissions de servei que són el procediment habitual actual per cobrir places “amb requeriments” (escola nova, equip directiu, projecte educatiu, diversitat).

També és necessari observar, no obstant, que no necessiten ser aprovades pel consell escolar ni tenen previsió de control sindical, cosa que considerem exigible.

El decret indica com cal publicar les plantilles en el DOGC (el procés burocràtic).

I també les REGLES DE POLIVALÈNCIA DISCIPLINAR.

La
responsabilitat i el poder en el decret de plantilles.

Ens preocupen les qüestions següents

La
direcció només respon davant l’administració, la qual té tot el poder
pressupostari
No hi ha
contrapoders en els assumptes laborals davant la direcció, cosa que no passa
davant del Departament. Quin és ara el paper i la dimensió de la Representació
Legal dels Treballadors?
El
Consell Escolar no visa el projecte de provisió de plantilla per assegurar la
correspondència amb el projecte educatiu del centre
No hi ha
graus de descentralització: no s’usen els SSTT o les zones educatives que
preveu la LEC. Entre el director i el Departament no hi ha òrgans de presa de
decisió. Es parla de desconcentració.