Decret de Plantilles i LEC

DAVANT EL DESÈ ANIVERSARI DE LA LEC, POC A CELEBRAR

Avui, al Parlament de Catalunya se celebra el desè aniversari de la Llei d’Educació de Catalunya, però les CCOO de Catalunya no hi serem perquè no compartim els motius de celebració.

Aquesta llei va sorgir de l’acord final de l’aleshores Conseller d’Educació del PSC, Ernest Maragall, i la diputada de CiU, Irene Rigau, amb el posicionament contrari d’una gran part de la Comunitat Educativa.

CCOO vàrem lluitar contra aquesta llei per diferents motius, entre els quals que la Generalitat traspassava la seva responsabilitat per garantir el dret educatiu a les empreses privades i a les direccions dels centres públics, a més de promoure la competència entre centres, disparant així la segregació escolar.

A més, el desplegament de la Llei s’ha centrat en aquelles qüestions que més vàrem criticar, com les de l’autonomia de centre, que ha pressionat els i les treballadores de l’educació, en comptes d’acompanyar-los i empoderar-los. Així mateix, els decrets de direccions i de provisió de llocs, han permès les males praxis, reduint la llibertat d’opinió en els mateixos claustres i laminant els criteris d’igualtat, mèrit i capacitat que han de regir l’accés als llocs de treball a la funció pública.

Pel que fa a aquelles línies que milloraven la llei, com el dret al lleure educatiu, el treball en xarxa dels centres o l’homologació de condicions laborals a l’escola concertada, ni s’han desenvolupat ni se les espera, així com el famós 6% del PIB per a l’Educació.

Per tots aquests motius, avui les CCOO no estem de celebració.

Una mestra interina, amb l'ajut de CCOO Educació, denuncia per discriminació al Departament d'Educació perquè no va ser confirmada al centre on estava després de reduir la jornada per cuidar del seu fill.

Vídeo:

Una professora denuncia discriminació pel fet de ser mare sota l'empara del Decret de plantilles

Font informació: Diari de Girona

Una docent a títol particular i els serveis jurídics de CCOO busquen una fórmula per denunciar greuges fruit de l'aplicació de decrets que donen poder i autonomia a les direccions de centre a l'hora de decidir determinats nomenaments

Comunicat de la Junta de personal docent del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, a 13 de maig de 2014

• coincideix amb l’aprovació de la LOMCE, que despulla els òrgans col·lectius dels centres de capacitats de decisió, i aposta per una organització jeràrquica i submisa,
• introdueix diferents concursos d’adjudicació de places definitives fora del concurs ordinari, on la direcció intervé d’una forma determinant, que creen grans diferències en el professorat
  dels claustres,
• la forma de provisió provisional d’aquestes places abona l’arbitrarietat i discrecionalitat en l’adjudicació, sense
  control de les decisions preses per les direccions, creant submissió de tot el personal sense plaça definitiva per mantenir el lloc de treball,
• als propietaris de places definitives crea un sistema de remoció obviant que ja existeixen instruments en l’actualitat més transparents, controlats i que garanteixen els drets dels i les
  treballadors/es,
• canvia el funcionament en els nomenaments de substitucions on l’experiència professional passa ésser un criteri més, on es possibiliten entrevistes personals i on es posen en greu perill la
  transparència i la igualtat d’oportunitats de substituts i substitutes amb situacions molt diferents.
• se suma a quatre anys consecutius de retallades en els pressupostos educatius i en les condicions laborals, especialment del professorat interí i substitut,
• introdueix el conflicte laboral en el sí dels equips pedagògics,
• posa en qüestió els principis del treball en la funció pública: igualtat, mèrit i capacitat, escapant al control públic i al control sindical,
• convida els centres públics a la competitivitat i no a la cooperació i l’equitat, introdueix mecanismes d’avaluació que classifiquen els centres i qualifiquen el professorat que no són útils per
  a la millora, sinó per a la segregació,
• estableix la polivalència i flexibilitat del professorat per a impartir docència de diverses especialitats sense assegurar mecanismes de formació, obrint la porta a la pèrdua de qualitat
  i d’equitat,
• provoca la indefensió del professorat, en atorgar al director o directora presumpció de veracitat en informe i obliga al professorat a aportar “prova en contrari”, cosa inèdita en la
  legislació laboral,
• posa en perill la protecció de les dades del personal interí i substitut, en donar a totes les direccions accés a les dades de la borsa, mentre que nega l’accés al programa a la representació
  legal dels treballadors que podria verificar-ne el correcte funcionament.

 Vídeo Informatiu sobre el "Decret de Plantilles" o "Decret de Provisió"

La Federació d’Educació de CCOO rebutja i denuncia la posada en marxa del Decret de Provisió i Plantilles 

Com afectarà al professorat interí i substitut el decret de provisió de plantilles?  

Aquest Decret de Provisió de llocs de treballs afecta també al conjunt d’interins i substituts, i molt. Com sempre, el col•lectiu més precari de la pública és qui en surt més perjudicat.

• Versió PDF (+)
• Aquest és el 1r full. En posteriors publicacions anirem tractant altres diferents aspectes que incorpora el Decret (adjudicacions d'estiu, avaluació...)

Podrem veure l’afectació real d’aquest Decret en relació a la cobertura de les vacants d’estiu quan aparegui la resolució per a l’adjudicació de les destinacions provisionals pel curs 2014/15, que suposem que sortirà cap a principis de maig.

Per altra banda, per saber com es cobriran les substitucions al llarg del curs hauran de modificar la resolució que regula els criteris per a la gestió de la borsa de treball de personal docent que abans del començament de curs.

Què diu el decret sobre la provisió dels llocs docents dels interins i substituts?:

Al llocs ordinaris: amb experiència de 12 mesos en centres públics i l’avaluació positiva.

•Es podrà proposar, per la direcció, interins a cobrir una vacant en centres d’especial dificultat.
•Es prioritzarà la continuïtat de l’interí  pel manteniment dels equips docents.

Als llocs específics: amb experiència de 12 mesos en centres públics i l’avaluació positiva.

A més a més complir els requisits acadèmics sol•licitats en la singularització prèvia que haurà fet la direcció del centre.
•Es podrà proposar interins per cobrir vacants a tots els centres públics, siguin o no d’especial dificultat.
•Es prioritzarà la continuïtat de l’interí  pel manteniment dels equips docents.

Pel que fa a les substitucions si la plaça s’ha singularitzat la direcció podrà escollir entre els primers vint docents de la borsa de treball que compleixin les característiques de la plaça. Entre aquests vint aspirants la direcció en farà un mínim de tres entrevistes i n’escollirà un per cobrir la plaça. Aquesta elecció de direcció ha d’estar motivada.

Les entrevistes no seran necessàries si un dels aspirants de la llista dels vint  ja havia treballat amb anterioritat al centre.

Tot aquest procediment no caldrà fer-lo  en el cas que hi hagi absència de nomenament per selecció de les direccions. En aquest cas l’administració enviaria un substitut segons l’ordenació de la borsa tenint en compte els serveis prestats.

• Versió PDF (+)

Temes relacionats

Vídeo Informatiu sobre el "Decret de Plantilles" o "Decret de Provisió"

• Per què no volem aquest decret de plantilles?
• Comunicat de CCOO sobre el decret de provisió i plantilles
• Més enllà del decret de plantilles (via @diarieducacio)
• Decret de Plantilles. ERC es queda sola en el seu suport al Decret de Plantilles.
• DECRET 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents
• Comunicat de la Junta de Personal de Girona sobre el decret de provisió de plantilles
• Comunicat de la Junta de Personal de Terres de l'Ebre sobre el decret de provisió de plantilles
• Comunicat de la Junta de Personal de Tarragona sobre el decret de provisió de plantilles

Montse Ros és secretària general de la Federació d’Educació de CCOO

@montseros
"Entre coherència i pluralitat, entre igualtat i diversitat, l’equilibri no s’aconsegueix amb el 50% de la plantilla diversificada. Cal una reflexió més acurada, però també més contextualitzada. Quina formació i condicions volen requerir al professorat quan estem a pressupost zero en formació permanent?"

Font: Diari de l'Educació

– “Que s’autogestionin”-  va dir el conseller Maragall.

Des del primer minut de gestació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), el conseller pretén la simplificació de la gestió dels centres públics. Li preocupa la quantitat d’esforç (econòmic, de personal administratiu i pedagògic) que dedica el Departament a la gestió de centres públics. Des del seu punt de vista, el Departament ha d’inhibir-se d’aquesta funció i limitar-se a la regulació, el finançament i l’avaluació. El conseller Maragall està convençut també que el professorat està poc “pressionat laboralment”, i el culpabilitza de les ineficiències del sistema educatiu.

Es redacten primer les bases de la LEC i per simplificar la gestió s’aposta perquè agents privats gestionin centres públics. Aquesta opció cau després d’una vaga i les opcions polítiques dels seus socis al tripartit.

Quan es redacta l’Avantprojecte, es fa, doncs, una altra opció per simplificar la gestió: la intervenció dels ajuntaments en la gestió dels centres mitjançant convenis i consorcis. És coneguda l’oposició de CiU a la municipalització de l’educació, i les dificultats expressades per les entitats municipalistes. Aquesta opció també cau, malgrat que l’Avantprojecte és el text en el qual hi participa la comunitat educativa, i que s’enriqueix amb un debat col·lectiu.

El Projecte, que entra al Parlament, ha de trobar una altra manera de simplificar la gestió. “Doncs que gestionin els directors”. Una tercera opció que s’adopta sense participació i que està poc reflexionada, però escrita amb un grau de detall impropi d’una llei.

La voluntat dels poders públics de Catalunya de desentendre’s de la gestió dels centres es mostra també en els redactats nuclears de la LEC. El dret a l’educació, a Catalunya, no està garantit pels poders públics, sinó pels centres públics i concertats que constitueixen el Servei d’Educació de Catalunya. És una desresponsabilització probablement tan inconstitucional com la que fa la LOMCE,  que confereix als directors una enorme responsabilitat: la garantia del dret a l’educació.

En compliment de la LEC, el Govern de la Generalitat aprova avui un Decret que per simplificar la gestió estableix sis formes diferents de provisió de places, en cinc de les quals la direcció té capacitat de decisió. Però també en compliment de la LEC, aquest decret no és només una regulació laboral, sinó que té conseqüències en el compliment del dret a l’educació. Paraules majors.

Com ha de ser la plantilla d’un centre educatiu per garantir el dret a l’educació?  El dret a l’educació és complex, multifacètic i requereix delicats equilibris.

En primer lloc, l’educació ha d’equilibrar necessàriament dues dimensions humanes, la social i la individual: la cooperació i la cohesió social (per tant, l’ètica, el compromís solidari, la capacitat de cooperació i intercanvi) i la capacitació personal (el criteri propi, la possibilitat de guanyar-se la vida de manera autònoma, la perseverança que permet ser lliure).

En segon lloc, l’equilibri entre igualtat i diversitat. Així mateix, l’educació ha de proporcionar un conjunt d’eines i coneixements a les persones que impedeixin la desigualtat (probablement el saber o no saber llegir, o la capacitat d’interpretar un contracte bancari, o com funciona el sistema polític constitueixen motiu de desigualtat) alhora que han de potenciar habilitats, coneixements i trajectòries personals, úniques, que són font d’oportunitat individual i de riquesa col·lectiva (saber tocar el piano, un geni de la programació o ser esportista destacat serien trajectòries personals no discriminatòries).

Ens hem de preguntar si la provisió de plantilles permet desenvolupar un currículum que no generi desigualtats i que permeti l’homologació de titulacions, que no generi segregació i permeti la incorporació a la xarxa social i cultural de forma equitativa per a tot l’alumnat, el compromís responsable amb la comunitat, coneixement i interpretació de la realitat política i econòmica del país, la capacitat d’interrelació de l’educació amb el mercat de treball… En aquests aspectes, la responsabilitat dels poders públics i democràtics de Catalunya com a país hauria de ser crucial.

Aquest objectius s’han d’equilibrar amb la possibilitat de diversificació de les trajectòries, adaptació al territori i necessitats de cada grup humà concret, i les oportunitats i la riquesa del desenvolupament de la creativitat, els talents de cada persona, la creació de comunitat educativa… Aquests elements requereixen de la intervenció d’instàncies que fins ara no han tingut un paper prou rellevant en l’educació. Podem parlar de municipis, de zones educatives o d’altres unitats administratives, més pròximes a la realitat quotidiana, que requereixen una escala d’intervenció intermèdia entre Catalunya i el centre.

El centre ha tenir responsabilitat també en la construcció del dret a l’educació, però no tota. Fer un bon projecte educatiu en un centre és estratègic perquè ha de permetre la participació responsable i compromesa de la comunitat educativa. Pel que fa a la provisió de plantilles, el projecte d’un centre educatiu ha de potenciar la capacitat de compromís, iniciativa i coneixement del professorat i un grau de pluralitat que mostri la diversitat cultural, ideològica, moral… humana. Aquesta és condició necessària per a l’aprenentatge de la relació democràtica i de la formació de criteri propi. Alhora, un bon projecte educatiu ha de mantenir un grau de coherència que permeti la creació de sentit per a l’alumne, la potència la convivència, la solidaritat, la democràcia. La coherència del projecte ha de tenir àmplies zones de tolerància i ambigüitat per permetre l’honestedat i la iniciativa pròpia de cada docent, ja que  el seu exemple és la millor aportació que poden fer a l’educació dels seus alumnes. La pluralitat forma part del caràcter propi de l’escola pública catalana, segons LEC art 93.2 L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.

La provisió de plantilles que proposa la LEC i el Decret que ha impulsat la consellera Rigau no preveuen que la comunitat educativa visi el projecte de provisió de plantilla per assegurar la correspondència amb el projecte educatiu del centre.

No hi ha graus de descentralització: no s’usen els Serveis Territorials o les zones educatives, encara que la LEC ho permetria.

Tampoc no hi ha interlocució amb la representació legal dels treballadors, tot i que la provisió forma part del nucli dur de la gestió de personal.

On són els equilibris entre els protagonistes del sistema educatiu?

Entre coherència i pluralitat, entre igualtat i diversitat, l’equilibri no s’aconsegueix amb el 50% de la plantilla diversificada. Cal una reflexió més acurada, però també més contextualitzada. Quina formació i condicions volen requerir al professorat quan estem a pressupost zero en formació permanent? On és la simplificació burocràtica que es proposava el conseller Maragall? Sis formes de provisió són una simplificació? Provisions fetes centre a centre en 3.500 centres públics?

La consellera Rigau tenia la possibilitat d’arreglar-ho. Quin greu.

Montse Ros és secretària general de la Federació d’Educació de CCOO 

Temes relacionats:

• • Comunicat de CCOO sobre el decret de provisió i plantilles
  • DECRET 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels 
  • llocs de treball docents (

Núm. 6591 - 27.3.2014)

COMUNICAT DE PREMSA DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE GIRONA SOBRE EL NOU DECRET DE PROVISIÓ I PLANTILLES

La Federació d’Educació de CCOO rebutja i denuncia la posada en marxa del Decret de Provisió i Plantilles 

Més enllà del decret de plantilles 

Font: Educació en càpsules legals (Diari Educació)

El decret de plantilles, que s’ha publicat avui,  arrodoneix la trilogia de decrets -autonomia, direccions i plantilles- sobre el que es construeix el nou model d’escola pública catalana.

Segurament l’escola pública ha entrat en una fase en la qual es dirimeixen qüestions que van més enllà de tots aquests decrets. La configuració de plantilles no és només una qüestió de tècnica organitzativa. És també l’expressió del tipus d’escola que es dissenya i del tipus de titularitat que li va  bé.

El nou model de plantilles es legitima, sobretot,  per la voluntat de construir uns centres més autònoms i unes direccions més fortes. Els canvis s’apuntaven ja a la LOE, però eren canvisque no qüestionaven els quatre eixos centrals sobre els que pivotava el sistema: la titularitat dels centres públics majoritàriament en mans de l’Administració educativa; el protagonisme de la comunitat educativa en les grans decisions; unes direccions que responien bàsicament a la voluntat d’aquesta comunitat educativa; i  unes plantilles conformades d’acord amb criteris objectius, basades en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat amb què s’han de cobrir els llocs a les Administracions Públiques. El significatiu de la nova fase no és tant que els centres siguin més autònoms i les direccions més fortes sinó que trontollen els quatre eixos sobre els que pivotava el sistema. L’escola pública comença a tenir una altra cara. Era una de les grans apostes de la LEC a la qual s’abonat la LOMCE. Veiem quina és aquesta cara.

Una de les preocupacions de la LEC era treure la titularitat dels centres públics de l’Administració educativa.   No importava cap on treure-la sinó treure-la. Es va parlar de gestions indirectes i de consorcis, de vegades no tancats a tercers i de vegades sí, però la idea incorporada a la Llei (DA 25ª) va ser finalment la de promoure reformes legislatives per a poder crear un ens instrumental  per a la gestió del conjunt de centres públics de la Generalitat. La LEC no podia anar més lluny perquè aquesta decisió, avui per avui, no era només en mans catalanes, però la proposta segueix allà, suposadament a l’espera d’un millor moment. El referent era el model sanitari i, concretament, la figura de  l’ICS que, entre altres, ha facilitat la segregació d’altres instruments autònoms més petits i amb fisonomia més privada. Una gestió de plantilles amb maneres menys públiques també encaixa millor amb titularitats que també ho siguin menys de públiques.

La LEC també estava lligada per la legislació orgànica i bàsica de l’Estat també a l’hora de resituar a la baixa la comunitat educativa en els centres. Es va fer el què es podia i es va aprofitar la via dels projectes de direcció per conformar al seu voltant unes direccions més autònomes dels centres i amb eines pròpies al seu abast, amb menys dependència de la comunitat educativa.  No es podia anar més lluny. Ara sí s’hi ha anat, sense moure un dit. La LOMCE ha despullat els consells escolars de totes les facultats decisòries que ara assumeixen les direccions. La conformitat dels gestors del model català amb la mesura sembla clara. Quan són sòlides les raons per entendre que aquests preceptes de la LOMCE són inconstitucionals -com així ho ha entès el propi Consell de Garanties Estatutàries i alguna comunitat autònoma que també ha recorregut la Llei- des d’instàncies catalanes s’ha optat expressament per excloure aquest motiu d’inconstitucionalitat del recurs.

Es consoliden, doncs, unes direccions més autònomes de la comunitat educativa dels centres ja que aquests, amb la LOMCE, ja no són determinants en els processos de selecció, i els consells escolars han perdut les facultats decisòries que els permetien servir de contrapès. La LEC ja havia aprofitat totes les esquerdes que li oferia la legislació estatal, educativa i de funció pública, per instaurar un nou tipus de direcció  amb més poder a les seves mans, sobretot en matèria de personal, més semblant a un titular de centre privat que no pas a un director de centre privat. Ara la LOMCE, aigualit el lloc de la comunitat educativa,  també els permet anar més lluny.

El decret de plantilles, el tercer decret de la trilogia, també apura la jugada. Condicionants de la legislació estatal varen obligar a la LEC a deixar només apuntada la previsió d’uns cossos propis de funció pública docent i a introduir molt tímidament la possibilitat de contractació laboral del personal docent. Però on es va esplaiar  va ser en la conformació de les plantilles dels centres que, ara, el darrer decret desplega. L’objectiu era que la provisió de llocs de treball s’ajustés el màxim possible a les necessitats dels centres i a les especificitats que resulten de l’exercici de la seva autonomia.  És un objectiu que no trenca cap model sinó que l’enforteix i millora. La realitat, però, conté algunes ombres. Parlar d’autonomia de centres no deixa de ser un eufemisme avui quan les grans decisions que dibuixen  l’autonomia  estan concentrades en les mans d’unes direccions cada vegada més passavolants en els centres,  cada vegada més autònomes dels centres. 

La confecció de bona part de les plantilles depèn bàsicament del que diguin aquestes direccions. És com si els criteris massa objectius fessin nosa, com si el professorat que accedeix als centres per la via ordinària, sense intervenció de les direccions, entrés per una porta falsa i la seva implicació en els centres hagués de ser menor. En certa manera les decisions sobre plantilles s’unipersonalitzen. Potser aquesta sobrecàrrega de responsabilitats en matèria de personal acabi empantanant a directors i directores. Potser ens estarem confonent de titularitat abans d’hora.

ERC es queda sola en el seu suport al Decret de Plantilles.

Només el Grup Parlamentari d'ERC hi va donar suport a CiU, sumant els 68 vots en contra d'aquesta moció, front els 63 vots de la resta dels grups parlamentaris.

Vegeu la transcripció  de la sessió del parlment clicant aquí

Font: LA VANGUARDIA:

La Generalitat intenta mejorar la formación y seleccionar a los mejores docentes | La inversión creció hasta el 2011 pero han pasado ahora dos años con recortes | El profesor debe fomentar el activismo y la creatividad de los jóvenes en el aula

Maite Gutiérrez, Josep Playà 

El informe PISA, la evaluación de la OCDE que mide las destrezas de los alumnos de 15 años en 65 países, da algunas pistas sobre los factores que contribuyen al éxito de un sistema educativo: autonomía de los centros -bajo control de la administración y rindiendo cuentas-, excelente formación y selección del profesorado, recursos suficientes y aprendizaje basado en la adquisición de competencias más que con el objetivo de aprobar. Las evaluaciones internas y los anteriores informes PISA han significado la puesta en marcha de distintas reformas para atacar las causas múltiples del estancamiento educativo.

Maestros

Periodo de prueba para los nuevos y captar a los mejores 

El nuevo decreto de "provisión de plantillas" en Catalunya incluye una novedad importante. Los docentes noveles estarán a prueba durante un periodo, en principio de tres meses. Pero si transcurrido este tiempo el director de un centro y la inspección estiman que el docente novato no ha cumplido con las expectativas, no podrá volver a dar clase durante dos cursos. En caso de que el maestro en cuestión quiera trabajar de nuevo en la escuela pública, tendrá que pasar un examen de "idoneidad" después de esos dos años y superar dicho periodo de prueba de tres meses. La conselleria ha introducido este requisito a petición de parte de los directores de los centros. Estos lamentaban que, si llega un profesor que no hace bien su trabajo, no hay forma de reconducir la situación. "¿Por qué no se puede prescindir de una persona que no cumple?", se pregunta uno de los miembros de la Junta Central de Directores. La conselleria también ha querido ser más dura con los nuevos docentes porque considera que ahora la selección es muy escasa. Ensenyament tenía previsto aprobar este decreto antes de fin de año, pero no se descartan modificaciones porque ni los sindicatos ni el Consell Escolar de Catalunya están de acuerdo con este requisito.

El Consell Escolar emitió un dictamen en el que tachaba la medida de "excesivamente dura". Para la responsable de Ensenyament en CC.OO., Montse Ros, no es posible que una persona demuestre si vale o no para la docencia en sólo tres meses. "Los profesores novatos necesitan un tutor que les acompañe, no una fiscalización; todo el mundo comete fallos cuando empieza en un oficio, y la formación práctica en el magisterio es insuficiente", dice Ros. Precisamente, la consellera Rigau propuso el año pasado un ambicioso cambio en la formación de los futuros maestros, igual que hacen países como Finlandia o Corea del Sur. en el que incluía un periodo de prácticas más largo. Pero al final el proyecto quedó rebajado porque los decanos de Educación se opusieron. Rigau pidió exigir una nota mínima de 6 puntos en los exámenes de selectividad de lengua y matemáticas para aquellos que quisieran acceder a magisterio. Los decanos lo rechazaron por temor a perder la mitad de alumnos en las facultades. Al final, Ensenyament y las universidades acordaron crear un doble grado en Educación Infantil y Primaria para atraer estudiantes brillantes. La nueva titulación (dos carreras en cinco años) ha echado a andar con 190 plazas. Tendrán más clases de inglés, prácticas en escuelas de referencia y un periodo de estudios en una universidad extranjera. Las notas de corte son superiores a las del grado de Educación Infantil o Primaria, que este año han bajado. 

Cambios en la estrategia 

Aprender competencias, más que intentar aprobar 

El reto de la mejora del rendimiento escolar pasa también por saber cómo se enseña y cómo se aprende. En el futuro, al estudiantes se le va a valorar por lo que es capaz de hacer más que por lo que sabe. Y eso significa cambios en la didáctica. El docente no debe entrenar al alumno para que apruebe sino que debe centrar el aprendizaje en la adquisición de competencias. Cada vez serán más importantes las exposiciones orales, los proyectos de grupo, el saber buscar la información. y el alumno debe ser más activo en el aula, ser más protagonista, más creativo. "La crisis y las dificultades de los jóvenes para encontrar empleo aceleraran los cambios y la necesidad de transformar la manera de enseñar", dice Neus Ollé, presidenta de la Associació d'Inspectors de Catalunya. Esos adolescentes tan activos en las redes sociales se aburren en las aulas. Esa contradicción es la que obliga a repensar los formatos de transmisión de conocimientos. De ahí también el necesario esfuerzo de los centros para actuar con autonomía suficiente en función de contextos distintos. "A los maestros de Finlandia, el país tan admirado, se les pide precisamente que sean creativos" añade Ollé. Y recuerda que aunque PISA sólo mide los resultados en matemáticas, ciencias y comprensión lectora, en la escuela también son importantes las ciencias sociales, que refuerzan la identidad, y la parte artística, que potencia la emprendeduría.

Atención a los alumnos 

60.000 docentes menos y más estudiantes 

España ha aumentado el gasto por alumno hasta el 2011 -cuando empiezan los recortes-. Ese año, la inversión por estudiante y curso fue de 60.000 euros, un tercio más que en el 2003. Sin embargo, este crecimiento de la inversión previo a la crisis no se ha traducido en una mejora de los resultados escolares. Que más dinero no equivale a más calidad lo deja claro PISA. Noruega y Suecia invierten más en educación que Finlandia y sus resultados están muy por debajo. Pero esto no significa que los recortes no afecten. PISA también indicaba que la equidad en la educación ha retrocedido en España. Los alumnos con familias más pobres, lo tienen ahora más difícil en la escuela. El sindicato CC.OO calcula que, desde el 2009, las aulas españolas han perdido 61.000 docentes. El año pasado, el presupuesto del Ministerio de Educación fue de 1.900 millones de euros, mientras que en el 2010 fue de 3.092 millones. Para el 2014, la partida para educación crece en 205 millones. En Catalunya, las aulas han perdido 3.000 docentes desde el 2011, aunque Rigau ha anunciado que contratará 1.000 nuevos maestros y profesores para el curso que viene. El presupuesto también ha disminuido, de los 5.317 millones de euros del 2010 a los 4.139 millones actuales. ¿Cómo se ha notado? El profesorado ha tenido que dar más horas de clase, que han restado del tiempo a preparar las lecciones y de la atención a la diversidad y a las familias. Se ha frenado la construcción de escuelas y el número de alumno por aula ha aumentado. Entre un 12% y un 20% de las aulas -en función de cada curso- tiene más de 25 alumnos en infantil y primaria y más de 30 en secundaria. En Finlandia, el modelo escolar para Europa, cada clase tiene 20 alumnos. 

De dónde venimos 

La formación de los adultos y el peso de la inmigración

Cualquier tiempo pasado no fue mejor y eso lo ha destacado la propia OCDE. Los profesores en España han de hacer frente a un retraso formativo histórico, tal y como señaló la organización del informe PISA en octubre. Un análisis del nivel educativo de 24 países desarrollado deja a España en penúltima posición sólo por delante de Italia. En matemáticas, la población española de 15 a 65 años ocupaba la última plaza de la clasificación, con 246 puntos. Tanto en matemáticas como en comprensión lectora, el país está lejos tanto de la media de la OCDE como de la UE. El nivel cultural y social de los padres tiene una gran influencia en los resultados escolares, señala la OCDE.

A esta situación heredada del pasado se ha sumado la llegada de casi cuatro millones de inmigrantes a España (uno a Catalunya) entre el 2000 y el 2010. Y PISA señala un rendimiento mucho más bajo entre estos alumnos recién llegados y los nativos, lo que no sólo hace bajar la media sino que absorbe recursos a corto plazo. La diferencia media en comprensión lectora en Catalunya entre alumnos nativos e inmigrantes fue de 67 puntos, según el informe PISA del 2012.

Y otro factor que no facilita la mejora educativa son los continuos cambios en el currículo, las modificaciones legislativas, la aparición fugaz de nuevas materias, que distrae del objetivo esencial de adaptarse a las nuevas tecnologías de la información, de renovar los métodos de enseñanza y de fomentar la creatividad.

• La direcció només respon davant l’administració, la qual té tot el poder pressupostari.
• No hi ha contrapoders en els assumptes laborals davant la direcció, cosa que no passa davant del Departament. Quin és ara el paper i la dimensió de la Representació Legal
  dels Treballadors?
• El Consell Escolar no visa el projecte de plantilla per assegurar la correspondència amb el projecte educatiu del centre.
• No hi ha graus de descentralització: no s’usen les zones educatives que preveu la LEC. Entre el director i el Departament no hi ha òrgans de presa de decisió.

 Valoracions i propostes de CCOOEducació respecte el decret de plantilles(+)

El passat 11 de juny es va realitzar una nova reunió de la Mesa sectorial per a negociar el projecte de l'anomenat  "decret de plantilles i de provisió". Tot i que l'Administració volia donar per acabada les
sessions de negociació, s'ha aconseguit una nova sessió.

El treball dels sindicats ha anat dirigit a fer propostes que puguin contribuir a treure i rebaixar la "toxicitat" del projecte.

Ara com ara, i a falta de la darrera sessió de negociació, no es preveu cap acord. Com  sabeu, des del primer moment, CCOO l'ha condicionat al compliment d'acords que CCOO havia signat, i que ara l'Administració incompleix o ha retallat:

• La cobertura de les substitucions al 100% de salari i jornada i des del primer dia.
• La creació de les places docents necessàries per poder atendre l'increment de matrícula.
• La cobertura de les places ordinàries pel requisit d'especialitat i en el cas d'interins i substituts, mitjançant l'ordre de prelació de les respectives borses.

Altres materials per a la reflexió i el debat:

• El llarg camí de la desresponsabilització de l'Administració en la gestió dels centres públics
• CCOO sobre la gestió de centres. Equilibri entre els objectius individuals i col·lectius de l’educació

1. Proposta de modificació del decret d’autonomia de centres per reglamentar la participació de la comunitat educativa la construcció del projecte educatiu de centre, la gestió i l’avaluació que permeti la millora contínua i compartida dels projectes.
2. Negociar un pla de formació contínua, investigació i innovació, de manera prioritària. El professorat, amb formació de grau, o de postgrau, ha d’accedir a formació contínua acreditable en el sistema universitari, participar en la investigació educativa, acostant també l’activitat de la universitat a l’aula. No podem seguir amb pressupost zero per a la formació.
3. Proposem, a mig termini, negociar una actualització dels acords de plantilles de 1995 i de 2005 per adequar-los a la realitat del segle XXI. I les seves concrecions per a l’escola rural, FP, persones adultes. Ha de contemplar la situació del personal interí i substitut. Mentre, reclamem el seu compliment, suspès per llei de mesures i acords de govern de manera temporal.
4. Cal un acord que permeti la mobilitat entre etapes i especialitats, amb formació si cal, que permeti l’adaptació de plantilles als canvis demogràfics.
5. Els procediments de provisió no impediran els conflictes disciplinaris i de salut mental. Estem disposats a explorar una adaptació dels procediments que permeti una millor resolució dels casos.
6. Si no se soluciona en aquest procés, cal negociar un procediment de representació del professorat adequat a les noves instàncies de presa de decisió.

 Valoracions i propostes de CCOOEducació respecte el decret de plantilles(+)

El passat 11 de juny es va realitzar una nova reunió de la Mesa sectorial per a negociar el projecte de l'anomenat  "decret de plantilles i de provisió". Tot i que l'Administració volia donar per acabada les
sessions de negociació, s'ha aconseguit una nova sessió.

El treball dels sindicats ha anat dirigit a fer propostes que puguin contribuir a treure i rebaixar la "toxicitat" del projecte.

Ara com ara, i a falta de la darrera sessió de negociació, no es preveu cap acord. Com  sabeu, des del primer moment, CCOO l'ha condicionat al compliment d'acords que CCOO havia signat, i que ara l'Administració incompleix o ha retallat:

• La cobertura de les substitucions al 100% de salari i jornada i des del primer dia.
• La creació de les places docents necessàries per poder atendre l'increment de matrícula.
• La cobertura de les places ordinàries pel requisit d'especialitat i en el cas d'interins i substituts, mitjançant l'ordre de prelació de les respectives borses.

Altres materials per a la reflexió i el debat:

• El llarg camí de la desresponsabilització de l'Administració en la gestió dels centres públics
• CCOO sobre la gestió de centres. Equilibri entre els objectius individuals i col·lectius de l’educació
• Propostes de CCOO

CCOO sobre la gestió de centres. Un equilibri delicat.

Equilibri entre els objectius individuals i col·lectius de l’educació

• La revisió total de la formació contínua inclinant-la vers la investigació, la formació superior i la innovació avaluada en els centres.
• La revisió de la quantitat i la composició de plantilla necessària.

La gestió de personal allunyada del centre.

Sovint es confonen les ineficiències d’una gestió centralitzada del funcionariat docent  (amb plantilles superiors a les 70000 persones) amb les característiques de la condició de funcionari. Pensem que ens trobem en un problema d’escala. Els models més eficients semblen apostar per una instància intermèdia, que permeti un millor coneixement dels centres i de les persones, o per tant,  finezza en les decisions, i un cert grau de mobilitat (no enorme), així com una major especialització dels gestors de personal.

La provisió de places en l’educació pública.

En aquest equilibri entre coherència i pluralitat, entre igualtat i diversitat, que proposem, defensem que la major part de les places siguin de provisió ordinària, i que es reservi una part (20-25%) per a una provisió específica per concurs de mèrits, i amb requeriments addicionals. Amb les minses possibilitats formatives actuals (pressupost zero), altra cosa seria discriminatòria i inútil per al conjunt del sistema. No són necessàries més modalitats de provisió. Qualsevol requeriment no ordinari pot ser proposat en un concurs de mèrits específic, per a què més modalitats? On és la simplificació burocràtica que es proposava el conseller Maragall? Cal també arbitrar un model de provisió que incorpori la formació per al projecte de centre, tant per a personal funcionari com interí o substitut. Donar un període de prova de tres mesos al personal de nova incorporació sense donar mitjans de formació no és raonable. I que d’aquest període de prova se’n pugui desprendre l’expulsió de la borsa, tampoc no és acceptable en una professió de tant alts requeriments.

El problema del dret a defensa col·lectiva.

Les decisions sobre personal de la direcció, en la provisió, assignació de funcions, de complements salarials, de remoció en el lloc de treball, d’avaluació del període de prova... no tenen establerta contrapart de la RLT. Cal resoldre aquesta qüestió. Seria difícilment comprensible que el Departament hagi de contrastar totes les seves decisions amb la mesa sectorial de negociació, i que, en canvi, els directors no tinguin cap control per part sindical.

Temes relacionats

Cal assegurar una plantilla mínima suficient i acordar-la a la Mesa

Temes relacionats:

•  "Esborrany de Decret de plantilles i provisió de llocs docents"

• El Departament convoca el 2 de maig Mesa Sectorial per tractar l' "esborrany de Decret de Plantilles i provisió de llocs docents"
• Esborrany decret de plantilles: Un decret que NO és de plantilles. La prioritat és aturar les retallades de plantilles i cobrir les substitucions des del 1r dia
• CCOO demana al Departament que, abans d'abordar els procediments de provisió de personal, concreti les plantilles mínimes per centre, i descarti qualsevol nova pèrdua de plantilla i solucioni la insuficiència de les substitucions del professorat: cal assegurar llocs de treball suficients als centres educatius no universitaris de Catalunya
• CCOO defensarem la vigència i la continuïtat dels criteris que va acordar amb l'Administració per ordenar la borsa de treball per serveis prestats

Les intervencions dels sindicats han estat coincidents. Resumim les aportacions que hem fet de manera molt succinta.

Exigim que el Departament assumeixi la responsabilitat d'assegurar una plantilla mínima suficient i acordar-la a la mesa. No acceptem que hi hagi una proposta sense condicions ni controls (Consell escolar, representació legal treballadors/es...) de la direcció i la decisió recaigui en la disponibilitat pressupostària del departament. No acceptarem plantilles insuficients, desequilibrades, que puguin posar en qüestió el principi d'igualtat ni de pluralitat ni de qualitat.

La provisió de places que preveu el decret té excessives i innecessàries modalitats; no cal tanta burocràcia. Ja hi vam estar en contra quan ho van posar a la LEC i seguim en la mateixa posició,

El canvi en la provisió requeriria noves regulacions de la formació contínua, l'avaluació, les zones educatives i la promoció professional, que no estan previstes

Tampoc no hi ha certesa respecte el contingut del currículum, ja que la LOMCE entra al congrés el dia 10 de maig.

Per això considerem inoportuna aquesta regulació.

El decret no opera en favor de l'autonomia del centre sinó de la concentració de decisions en la direcció

El Departament no ha contestat avui als requeriments que hem fet. La pròxima sessió és el dia 15 de maig. El Departament vol tancar la negociació a mitjans de juny.

Temes relacionats:

• CCOO diu no a aquest decret "de plantilles"

Aquest projecte de Decret no es pot considerar “de plantilles”, ja que no fixa quina és la plantilla mínima dels centres i deixa total discrecionalitat al Departament per fixar el nombre de docents en cada centre educatiu públic.

• CCOO critica l'informe de la Generalitat que aconsella retallar places de funcionaris

• Qui va acordar que el criteri de baremació de la borsa sigui per serveis prestats?

•  Esborrany de decret de plantilles (indexat) (+) 

CCOO demana al Departament que, abans d'abordar els procediments de provisió de personal, concreti les plantilles mínimes per centre, i descarti qualsevol nova pèrdua de plantilla i solucioni la insuficiència de les substitucions del professorat: cal assegurar llocs de treball suficients als centres educatius no universitaris de Catalunya

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta 04/2013 Ordinària corresponent a la sessió del dia

3 d'abril de 2013

2.- Procediment de reducció de jornada curs 2013-2014

3.- Reducció d'hores a partir de 55 anys

4.- Resolució d'adjudicació de destinacions provisionals pel curs 2013-2014

5.- Concurs de mèrits per a la provisió de llocs de treball vacants, en comissió de serveis, a la

Inspecció d'Educació

6.- Esborrany de Decret de plantilles i provisió de llocs docents

7.- Torn obert de paraules.

Els directors podran escollir els professors a partir del 2014

Amb el rebuig dels sindicats –que temen que la nova normativa doni lloc a arbitrarietats–, però també amb l’aval de les famílies i el sí condicionat de pedagogs i experts en educació, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, presenta aquest matí als membres de la Mesa Sectorial d’Educació el projecte d’un decret pel qual fins a la meitat dels professors d’una escola podran ser docents escollits a mida , és a dir, seleccionats en funció de si el seu perfil s’adequa o no a les necessitats i al projecte pedagògic del centre. El futur decret de plantilles i provisió de llocs docents, que Ensenyament confia a poder aprovar a finals d’aquest 2013, concedeix als directors la potestat de triar aquest 50% del professorat.

El decret, que si les negociacions que avui s’inicien són prou àgils entrarà en vigor el curs 2014-2015, distingeix tres tipologies de llocs docents: els ordinaris, els específics i els de provisió especial. Els primers, segons diu l’esborrany que avui explicarà la consellera , són els professors de tota la vida, els que imparteixen classes a primària i secundària, tinguin o no tinguin una especialitat (llengües, matemàtiques, ciències...). Aquests mestres han de formar «com a mínim la meitat de la plantilla del centre educatiu» i la seva selecció es farà per concurs general, com fins ara.

Una de les principals novetats de la proposta de la Generalitat la constitueixen els professors de perfil específic, professionals que, a més a més de comptar amb el corresponent títol de docent, són especialistes en diverses disciplines concretes com els idiomes estrangers, les noves tecnologies o «tècniques innovadores per a la millora de processos d’ensenyament», diu el document.

Els llocs de provisió especial estan concebuts per a aquells docents que exerceixin funcions de gestió i direcció.

PROJECTE DOCENT ‘AD HOC’ / Serà en el procés de selecció dels professors específics on les competències del director cobraran més pes, tal com preveu la llei d’educació de Ca-talunya (LEC). El concurs per poder ocupar una plaça (segons el perfil sol·licitat pel director) inclourà una entrevista personal, que valdrà el 40% de la nota final i en què l’aspirant haurà de presentar i defensar un projecte docent adequat al lloc a què opta. A més a més del direc-

tor, al tribunal examinador hi haurà un inspector i almenys dos professors del mateix centre. Per al 60% de la puntuació restant es valorarà l’experiència laboral del candidat en l’àmbit sol·licitat, la formació específica i el domini d’una llengua estrangera, amb un nivell en el cas de l’anglès equivalent al First Certificate.

En el cas que el lloc s’hagi d’ocupar de forma interina, la selecció la podria realitzar directament el director (no necessàriament seguint el criteri de la borsa de treball d’Ensenyament), que estaria obligat a entrevistar, això sí, un mínim de tres candidats.

«NO PARLEN DE MÍNIMS» / «El problema és que l’esborrany que proposa la consellera Rigau no parla ni tan sols de plantilles mínimes, com sí que ho fa l’actual decret de plantilles. Està molt bé saber com es cobriran les places, però abans faltaria conèixer de quantes places es parla», objecta Montserrat Ros, secretària d’educació de CCOO a Catalunya, que adverteix que el seu sindicat rebutjarà qualsevol nova retallada. «Tan bon punt ens garanteixin que no es perdran més llocs de treball, s’haurà de veure com es cobreixen les substitucions», afegeix Ros.

Altres organitzacions, com és el cas de la Ustec, critiquen que, en el cas dels professors que ocupin llocs específics, l’esborrany no aporta alternatives en cas de desaparició de la plaça. A més a més, segons va denunciar fa uns dies Rosa Cañadell, portaveu de la Ustec, «un professor amb plaça fixa pot ser considerat no idoni pel director i haver de deixar el centre». El sindicat també qüestiona que les places específiques quedin subjectes a un sistema d’avaluació en el qual participaran altres professors.

> El que diu la normativa.

LA LLEI CATALANA, PIONERA A ESPANYA

La llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009 pels grups del PSC, CiU i ERC al Parlament –ICV la va recolzar només parcialment–, és la primera que parla a Espanya de donar més autoritat als directors.

DECRETS D’AUTONOMIA I DE DIRECCIÓ

Segons el que determina la LEC, la Generalitat va desenvolupar els decrets d’autonomia del centre i de la direcció. En tots dos es diu que el director podrà triar el 50% del seu equip i seleccionar el professorat de perfil específic.

LA LOMCE RECULL LA REIVINDICACIÓ

El projecte de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert (LOMCE) segueix la llei catalana i esbossa la voluntat de reforçar la figura dels directors. Ho fa, en part, restant competències al consell escolar.

En tot cas CCOO sempre  exigirà que qualsevol canvi  respecti sempre els criteris de publicitat, transparència, igualtat, mèrit i capacitat.

Per a CCOO, la provisió ordinària, que es fa mitjançant el concurs de trasllats ha de ser el sistema majoritari. La provisió específica, que es fa a nomenaments d’estiu, ha de continuar  en els casos que sigui necessari, tal i com s’ha fet  fins ara (serveis educatius, professorat de presons i aules hospitalàries, llocs singulars, itinerants, inspecció...): a proposta del Departament, dels equips directius o per confirmació al lloc de treball, amb total transparència.

 

Gestió de la borsa de treball

 

Cal recordar que a Catalunya les llistes de professorat interí i substitut es fan en funció dels serveis prestats gràcies als acords signats en solitari per CCOO el 1995 i el 2005.

 

Continuarem lluitant i defensant davant l’Administració la vigència i la continuïtat dels criteris que van acordar conjuntament en el seu moment.

 

A la resta de l’Estat la nota de les proves d’oposicions i d’altres conceptes són elements decisius en la baremació i configuració de les llistes.

 

CCOO fem una crida a la resta de sindicats a treballar, de manera  unitària i conjunta, en la defensa de la vigència i continuïtat dels criteris amb els quals es confecciona i s’ordena la borsa de treball.

 

Breu resum de l’apòcrif esborrany de decret

 

Parts del contingut de l’apòcrif esborrany ja eren coneguts, i procedeixen de la LEC, del Decret d’Autonomia de Centres i del Decret de Direccions.

 

Algunes de les mesures ja s’estan aplicant des de fa anys: propostes, confirmacions d’interins, provisionals i funcionaris en practiques per part de  les direccions, així com les avaluacions d’interins
i professorat novell.

 

Cal que les garanties de publicitat, transparència i equitat,  siguin absolutes en tots els processos.

 

Pel que fa a les novetats,  algunes poden ser susceptibles d’utilització discrecional i arbitrària. Com l’article 22 del capítol 3, que estableix el desplaçament del professorat definitiu o provisional per avaluació negativa de l’acompliment del lloc de treball.

 

Capítol 4 article 25, els directors podran proposar professorat interí  per places ordinàries amb una antiguitat de 12 mesos, tan per centres ordinaris com específics.

 

Els directors podran valorar altres mèrits per triar substituts de les llistes de les borses com la nota mitjana del títol, haver superat el procediment selectiu sense obtenir plaça, el coneixement d’altres llengües, la formació acadèmica i permanent, i l’avaluació positiva de l’experiència docent, segons l’article 26 del capítol 4

 

L’interí haurà de passar un període de prova durant els tres primers mesos de la incorporació que substitueix el sistema d’avaluació actual.

 

En la disposició addicional primera  de manera ambigua el Departament s’atorga la  possibilitat de definir fins al 50% dels llocs de treball que no són de provisió pel procediment ordinari.

 

A la tercera disposició addicional és planteja revisar  la situació dels CAEPS.

 

Cal la màxima unitat d’acció sindical:

CCOO creiem que, la unitat d’acció sindical i el compromís en la defensa de les condicions de treball de tothom, són les millors eines per fer front amb èxit a aquest nou intent de canviar radicalment el sistema de provisió de llocs de treball, de baremació de la borsa i de contractació.

 

S’ho estan carregant tot: Lluita pels teus drets.
Mobilitza’t:

 

CCOO donem suport a la setmana de lluita i de mobilitzacions que s’han convocat unitàriament: 23 d’abril Sant Jordi reivindicatiu, 25 d’abril tancades als centres, manifestacions del diumenge 28
i de l’1 de maig, i us animem a acompanyar-nos i participar-hi de manera activa.

Versió PDF (+)

Temes relacionats

• CCOO defensarem la vigència i la continuïtat dels criteris que va acordar amb l'Administració per ordenar la borsa de treball per serveis prestats

• Com es pot millorar la socialització primària, que ara com ara està fallant i produeix un nombre important d'infants sense límits i vulnerables?
• Compromisos del món econòmic. Comencen a existir per a la sostenibilitat i l'ecologia, per què no amb l'educació?
• Compromisos del món de la comunicació. La publicitat està pensada per canviar conductes i les canvia. Podem suportar que sigui contrària a l'educació? I a la coeducació?
• L'estructura de l'Administració pública és un llast educatiu. La solució és que cada centre s'espavili?
• Compromisos de la ciutat: espais segurs, carrers per a vianants, camins escolars, activitats per a les famílies…

• El 0-3 i el 3-6 han de prendre protagonisme. En aquesta etapa s'estructura la ment. Poden ajudar a construir la comunitat entorn de l'infant. Universalitat i gratuïtat.
• L'ensenyament postobligatori i la construcció d'itineraris. Orientació i beca. Compatibilitat entre treball i estudi.
• Reformular l'ensenyament bàsic i comprensiu. La cultura comuna i les competències indispensables, donant respostes adequades a les diferents necessitats i característiques de l'alumnat.

• En un moment en què falten edificis escolars, podem replantejar-nos l'arquitectura escolar? I la distribució de les etapes en diferent tipus de centre?
• Els temps de l'educació: jornades, calendaris. Podem avançar en horaris que combinin la flexibilitat i la cooperació? La jornada intensiva té sentit?
• La formació del professorat, la innovació i la recerca en l'educació. Espai superior. Aprendre, ensenyar i educar amb les TIC.

• És desitjable un mercat educatiu? Permet assolir els objectius? És compatible amb conceptes com escola democràtica, inclusiva i coeducativa? Gratuïtat i copagament en els ensenyaments bàsics.
• Religió i laïcitat.