El passat 25 de maig del 2022 es va celebrar la darrera reunió del Ministre d’Universitats amb els sindicats majoritaris, per parlar de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). Malgrat les intencions que declara l’avantprojecte de llei en el seu preàmbul, en el text de la llei presentat aquestes intencions no es desenvolupen. Tampoc no s’han considerat ni s’han contestat les les qüestions plantejades pels sindicats.

CCOO coincidim amb el Ministeri en el diagnòstic de la situació actual de les universitats públiques: una situació preocupant que podria comprometre’n la qualitat i suposa un risc important per a la seva sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar: la desinversió pública reiterada en el temps des del 2009, l’augment del finançament privat (provinent dels alumnes i les seves famílies) derivat de l’increment dels preus públics, i la temporalitat i la precarietat de les plantilles. Per a CCOO, l’articulat de l’avantprojecte de LOSU que s’ha presentat no respon als problemes urgents de les universitats públiques per les raons següents:

  1. No s’acompanya una memòria econòmica on es detalli el finançament.
  2. No preveu finançament addicional específic per disminuir les elevades taxes de temporalitat i precarietat en l’ocupació universitària, sobretot en el professorat. La llei ha de contemplar finançament específic per disminuir la precarietat i la temporalitat.
  3. Estableix diferents mecanismes de finançament (basal, per objectius i singular) i es fa servir el concepte de “suficiència financera” sense que es faci una descripció mínima d’aquest terme.
  4. Es parla de finançament, però no s’aclareix quan s’assolirà l’1% del PIB ni tampoc com es farà, ni si aquest 1% fa referència a la mitjana nacional o hi haurà diferències per comunitats autònomes. Tampoc no s’indica com es controlarà la assoliment d’aquest objectiu.
  5. No es pot pretendre substituir o modificar l’actual distribució i les competències acadèmiques de departaments, facultats i escoles per altres centres i estructures que es puguin crear, amb menys participació i control democràtic de la comunitat universitària. La modificació de l’estructura acadèmica de les universitats exigeix un debat més gran de la comunitat universitària.
  6. A tots els òrgans de representació cal garantir un percentatge mínim del 10% de presència del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis i del PDI no permanent.
  7. Defensem que els càrrecs acadèmics unipersonals de direcció, amb elecció per sufragi universal ponderat, puguin exercir-se un màxim de dos mandats consecutius de quatre anys. Un únic període de sis anys pot generar un dèficit democràtic, especialment al Consell de Govern de la Universitat on es proposa que el 30% dels seus integrants siguin nomenats pel Rector o la Rectora.
  8. Demanem la creació de la Mesa sectorial d’universitats i que s’expliciti a la llei que la carrera acadèmica, condicions de treball, retribucions, etc. es desenvoluparan a l’Estatut del Personal Docent i Investigador. En aquest Avantprojecte de llei s’obvia el dret a la negociació col·lectiva dels empleats i les empleades de les universitats públiques.
  9. Aquesta llei, en la seva redacció actual, continua mantenint la temporalitat i precarietat. No es pot excloure del percentatge del 20% de temporalitat els Professors Ajudants Doctors, ni tampoc es pot fer servir el concepte d’equivalències a temps complet per comptabilitzar el personal temporal. Sembla que tot canvia però finalment no es modifica realment res de la situació actual. Si realment es vol aturar el problema de la precarietat, cal detallar més els límits màxims de les diferents figures temporals.
  10. A més, hi ha d’haver, de manera obligatòria, plans de promoció i estabilització que permetin desenvolupar la carrera professional i reduir la temporalitat.
  11. Els complements retributius autonòmics seran assignats de manera transparent però no considerem necessari que tots ells hagin de ser avaluats per les agències de qualitat.
  12. En els processos d’acreditació del professorat, les agències regionals i ANECA s’han de coordinar per reconèixer i homologar les seves acreditacions.
  13. Fins que no es produeixin els desenvolupaments reglamentaris i les modificacions pertinents, les agències de qualitat han de continuar realitzant l’avaluació per a la figura de professorat contractat doctor i les universitats públiques han de poder convocar places d’aquesta categoria.
  14. El govern serà el responsable de crear un repositori institucional nacional i de promoure l’accés obert a la ciència amb finançament específic.
  15. Exigim un control més gran en la creació i el desenvolupament d’universitats privades.

Totes aquestes propostes formen part del conjunt d’aportacions que CCOO ja hem enviat al Ministeri d’Universitats, i esperem una resposta ràpida. En una llei que configurarà el futur del Sistema Universitari a nivell estatal els propers anys, el Ministeri no pot deixar al marge els sindicats.

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.