El Departament d’Educació en una nota de premsa de setembre del curs passat afirmava que es centraria en assegurar una plaça de la família professional escollida a l’alumnat de 4t d’ESO que volgués accedir a un cicle formatiu de grau mitjà i que per fer-ho possible introduiria canvis al procés de preinscripció i de matriculació dels cicles formatius que fossin necessaris.
Aquest ha estat l’objectiu que ha “inspirat” a Educació i al seu conseller, tant a l’hora d’aportar contingut al document de criteris concertat amb la part social, com de fer canvis en el redactat de la resolució de preinscripció per al curs 22-23.
Pel que fa al document “Proposta de criteris de planificació de l’oferta de Formació Professional FPCAT 365” concertat dins del Sistema FPCAT CCOO hi hem situat la importància de l’orientació en les diferents etapes educatives i en tota l’ESO, no solament a 4t, i que el fer una oferta integrada dels diferents subsistemes d’FP ha de facilitar a les persones la informació, l’orientació i que cadascú segueixi l’itinerari formatiu que sigui més adequat al seu perfil, necessitats i objectius, sigui FP acadèmica o inicial (cicles formatius), sigui FP ocupacional (certificats de professionalitat). En cap cas pot ser acceptable que es derivin a un sistema d’FP persones que no tenen aquest perfil pel sol fet de que no hi hagi places.
El Sistema FPCAT ha de donar resposta a les necessitats de formació i qualificació al llarg de la vida de les persones i en concret respecte al curs 22-23, cal facilitar la continuïtat formativa de l’alumnat d’ESO a la formació professional però sense que comporti una limitació a la universalitat en l’accés a la formació professional.
En la presentació d’ahir de l’oferta d’FP integrada el Govern va informar que es duplica l’oferta de formació contínua als treballadors i treballadores, així com que també es duplica l’oferta de certificats de professionalitat que oferirà el Departament d’Empresa i Treball a través del SOC. Aquesta notícia és sempre positiva, tenint en compte que invertir en formació és un dels pilars bàsics de la lluita contra la precarietat laboral. L’augment d’un 34% de l’oferta d’FP vers l’any anterior veiem que és deguda principalment a l’oferta de Treball (aproximadament d’un 28%), mentrestant el Departament d’Educació augmenta l’oferta de places aproximadament en poc més que un 5%.
Educació presenta un increment de 7.600 places més respecte al curs passat, un 5% de l’augment de l’oferta total d’enguany, sense que encara s’hagi produit ni prospecció ni planificació de l’oferta educativa d’FP, quant a la quantitat necessària, tipus o mapa territorial de l’oferta, ens fa tenir seriosos dubtes sobre la possible millora qualitativa introduïda. Tenint en compte que hi ha un dèficit de places a la formació professional inicial que arrosseguem de fa molts anys, que es comenci a revertir aquest problema és positiu, però els desequilibris i mancances són tan severes que un 5% d’increment es queda en un pal·liatiu.
El Departament apuntala aquest pegat canviant la normativa de preinscripció per assegurar que l’alumnat provinent de l’ESO tindrà alguna plaça a algun cicle formatiu de la família professional escollida. En relació a aquest objectiu cal esmentar que hi ha força famílies professionals que tenen una oferta de cicles formatius variada i diversa, en aquest cas serà bastant complex poder assegurar aquesta matrícula, posem per exemple la família professional de Sanitat, qui s’hagi preinscrit al CFGM de Farmàcia i parafarmàcia possiblement sigui poc “reorientable” a cursar el CFGM d’Emergències sanitàries o viceversa. O en la família Agrària ha de ser difícil passar de voler cursar el CFGM Jardineria i Floristeria al de CFGM Producció Agropecuària. També cal recordar els desequilibris territorials que fan que, per exemple, un jove de 16 anys que viu a Girona ho tingui molt difícil si vol estudiar Instal·lacions elèctriques i automàtiques si no obté plaça a la mateixa ciutat i li toca anar a Vic o Olot, les poblacions més properes.
Segons Educació el curs passat, de les sol·licituds per cursar un cicle formatiu de grau mitjà un 50,49% provenien de l’alumnat que llavors finalitzava l’ESO. Tenint en compte aquesta dada ens preguntem si el Departament l’encerta en establir aquest doble procés en la preinscripció als cicles formatius de grau mitjà sense una planificació territorial i adequada de l’oferta. En el cas de cicles formatius amb una infraoferta de places al territori i alta demanda, els i les joves que estiguin inclosos en el segon procés tindran opció a una plaça?, fins al moment per la informació que ens arriba de les portes obertes dels centres educatius aquesta és una pregunta que ha obtingut una resposta negativa. Aquest canvi de normativa de preinscripció sense una planificació que permeti proporcionar les places necessàries dificulta enormement la lluita contra l’abandonament escolar (AEP).
El conseller Gonzàlez- Cambray segueix amb el seu full de ruta, en les seves paraules aquesta és la seva proposta i la pensa mantenir “peti qui peti”, bé doncs, què passarà amb l’alumnat que vulgui canviar de cicle formatiu, vingui de batxillerat, o que tingui més de 18 anys?, per aquest sol fet ja passa a haver-se de preinscriure en el 2n procés?. Expulsa el sistema educatiu a les persones majors d’edat que vulguin cursar FP inicial?. CCOO valorem molt negativament que les persones majors de 18 anys es vegin obligades a preinscriure’s en un 2n procés i per una via que té el menor % de reserva de places, atès que pot representar una limitació a la universalitat en l’accés a l’FP per qüestions d’edat.
En relació a la preinscripció als cicles formatius de grau superior tot continua igual com fins ara, perpetuant-se el problema existent en cicles formatius que tenen molta demanda, alumnat que ha cursat un cicle formatiu de grau mitjà no pot continuar el seu itinerari formatiu cursant un cicle formatiu de grau superior atès que el % de reserva de places en la preinscripció no està actualitzat a la demanda real.
CCOO exigim al Departament que adeqüi les places de la formació professional inicial a la demanda de les persones i del territori i que corregeixi el desequilibri actual entre l’oferta pública i la privada. Per esmentar alguns exemples, actualment l’oferta privada d’FP inicial a Barcelona és del 60% i en municipis com el Baix Llobregat el 50% de l’alumnat ha de marxar a estudiar fora del municipi per manca d’oferta pública. En concret és necessari l’augment de l’oferta de cicles formatius de grau mitjà i molt especialment de l’FP de grau bàsic atès que forma part dels ensenyaments obligatoris i aquest curs 22-23 se’n desplega el 1r curs en aplicació de la LOMLOE.
Cada alumne que abandona l’escolarització post-obligatòria, cada alumna a qui no se li permet tornar a estudiar o a qui no se li permet reorientar el seu itinerari formatiu, és un futur treballador o treballadora no qualificat, per tant precaritzat, que ens allunya de la mitjana europea i a qui després costarà mans i mànigues poder-se qualificar i poder tornar a entrar en el circuit.
El Departament per aquest curs vinent vol assegurar plaça a l’alumnat que estigui acabant l’ESO amb mesures dubtoses, a aquest mateix Departament també li diem que hauria de posar els mitjans i recursos per assegurar-se de no usar cap cop més la “solució” d’augmentar les ràtios dels grups de 1r curs de cicles formatius de grau mitjà per manca de places o no “poder” augmentar els grups, per revertir la manca de professorat d’FP de la borsa docent, com ara professorat d’informàtica, d’electricitat i electrònica o d’instal·lació i manteniment, per eliminar les taxes als cicles formatius de grau superior i per implementar l’emprenedoria i que no sigui en detriment del coneixement de l’alumnat de les relacions laborals (efecte pervers que la Reforma d’FP catalana ha provocat per la derivació de part de les hores del mòdul FOL al mòdul Projecte o Síntesi fortament orientats a l’emprenedoria o al projecte d’empresa).
Esperem que també sigui proactiu en l’activació i posada en marxa dins del Sistema FPCAT dels centres integrats d’FP. Contrasta i molt que a Catalunya no hi hagi cap centre integrat davant dels 31 centres en algunes comunitats com Euskadi o que existeixi almenys un centre integrat en comunitats amb molta menys extensió territorial o a la ciutat autònoma de Melilla.
