Hem començat un camí que cal continuar amb tots els recursos i tota la decisió política.
Tres anys després de la signatura del pacte i cinc dels inicis dels treballs, amb una pandèmia mundial d’acompanyament i 4 conselleries diferents, les CCOO ens reafirmem en la nostra participació en el mateix, malgrat que totes les persones i organitzacions de progrés voldríem haver arribat molt més lluny a aquestes alçades.
Tot i això, volem valorar el camí recorregut, posant en context d’on sortiem i el punt al qual hem arribat, en un camí que des del nostre sindicat ja definíem com a infinit. Perquè siguem conscients que la segregació escolar existirà mentre vivim en un sistema econòmic generador de desigualtat econòmica i de segregació urbanística. Els objectius del nostre sindicat quan vam recollir i defensar la proposta del Síndic de Greuges, era el de començar a caminar. Perquè som conscients de que qualsevol camí, per llarg i complicat que sigui, té un primer pas, i la lluita contra la segregació escolar necessitava aquest Pacte.
Un primer pas que va costar molt de donar. Encara recordem la primera reunió al gener del 2017 en la qual alguna intervenció qüestionava la pròpia existència de la segregació escolar. Però també hem de recordar les següents reunions plenàries i trobades sectorials, en les quals alguna organització considerava la segregació com un problema tan greu que seria impossible solucionar-ho amb organitzacions tan diverses i amb interessos, en molts casos, contraris. Unes mentalitats que sabien sense cap mena de dubte quin havia de ser el resultat final per aconseguir acabar amb aquest greu problema, però que no s’atrevien a donar cap pas endavant, no fos cas que no portés cap aquella solució definitiva.
En aquests anys hem viscut moltes coses. Hem vist què pot arribar a passar quan es trenquen els consensos. Quan mirem com enemic al que pensa diferent. Quan preferim estalviar-nos els debats, escoltar l’opinió dels que pensen de manera diversa, posar-nos a la seva pell, intentar entendre les seves motivacions. El camí de les solucions unilaterals no porta enlloc. Perquè ningú està en possessió de la veritat absoluta. Només amb la confrontació democràtica de posicionaments i la recerca activa de consensos, es poden fer camins de progrés social. En la lluita contra la segregació escolar i en la resta d’àmbits socials, inclosos els educatius.
Això és el que hem estat fent durant aquests anys gràcies a la feina de tot l’equip del Síndic de Greuges. Hem arribat a tenir el primer estudi sobre el cost de la plaça escolar, pioner a tot l’Estat, que ha deixat palès l’infrafinançament de l’educació a Catalunya. S’ha aconseguit embarcar en la lluita contra la segregació escolar a la immensa majoria d’ajuntaments. S’està treballant en una comissió de drets laborals que encara ha de fer propostes definitives. Tot i que sens dubte, la fita més important ha estat la publicació d’un nou decret d’admissió d’alumnat que posa el focus en aquesta lluita. Un decret que nosaltres hem avalat públicament quan només es sentien veus discordants per motius absolutament contradictoris i extrems. Un decret que va assumir la major part de les demandes del nostre sindicat, que havíem reclamat durant més d’una dècada, per corregir les deficiències en la matèria que contenia la Llei d’Educació de Catalunya del 2009.
Ara és important donar un nou impuls i és fonamental el lideratge del Departament. Un lideratge que ha d’anar acompanyat de diàleg i negociació. Ha d’implementar el decret d’admissions i ha de negociar la forma d’implementar els acords als que s’acabin arribant a la comissió de drets laborals. Perquè volem acabar amb l’immobilisme i la unilateralitat en la presa de decisions, tal i com ha fet l’equip del Síndic de Greuges durant aquests cinc anys.
