26 de gener. Dia internacional de l’Educació ambiental

26 de gener: Dia Internacional de l’Educació Ambiental

En aquest dia, des de CCOO Educació volem promoure accions, polítiques, normes, i comportaments nous que provoquin canvis significatius davant l’Emergència Climàtica.


I si ens convertim en el col·lectiu que no sols vol, sinó que promou i provoca el canvi? Llegeix l’article de David Taranilla i promou el canvi.

És el capitalisme, idiota* (sigues impertinent)

* Utilitzo aquí la paraula idiota en el seu significat originari i etimològic, on en l’antiga Grècia se’n deia idiota a aquella persona que només es preocupava per si mateix i desatenia o no es preocupava pels assumptes públics i polítics.

Cada vegada més, i crec que encoratjat per les xarxes socials, hi ha una actitud que retroalimenta el nostre individualisme i que es va estenent per la nostra societat. Una espècie de “mirar-se el melic” engrandit pels algorismes que ens mostren només allò que desitgem veure, no sols convencent-nos que les nostres posicions i arguments són els correctes, sinó també aïllant-nos en un entorn complaent, sense interacció amb altres visions.

Això ens ha portat a prendre posicions aïllacionistes i gregàries, fins i tot en posicionaments tradicionalment d’esquerres. Per exemple, en el tema mediambiental s’està estenent el veganisme, el reciclatge, el consum responsable i de proximitat, però des d’una actitud personalista i autònoma. Sembla que s’opta per aquesta manera de vida com a actitud de rebel·lia i, en alguns casos, fins i tot des d’una perspectiva de superioritat moral. Amb això no estic dient que no hàgim de procedir d’aquesta manera, al contrari, aquestes actituds són necessàries i s’han d’estendre; però, en alguns casos, sembla que siguin suficients i que les persones amb aquesta conducta es consideren alienes a canviar les maneres de fer de “l’altra gent”, i és aquí on discrepo. En el món que vivim, un comportament individualista, encara que exemplaritzant, no basta. La nostra societat no és només la suma d’individus, sinó que la socialització crea estructures, normes i relacions socials complexes.

Sabem històricament que hi ha hagut altres sistemes socioeconòmics menys lesius i respectuosos amb el medi ambient, per tant, si analitzem amb atenció i sentit crític les causes de l’emergència climàtica, ens adonarem que no és realment l’activitat humana la que està creant aquesta situació d’urgència, sinó el tipus de sistema socioeconòmic.

Hem de ser conscients que les polítiques que es decideixen avui, limiten les opcions de futur i creen trajectòries, obrint noves oportunitats o fent-les desaparèixer. És aquí on el col·lectiu ha d’agafar força i sentit. Si volem canviar aquest sistema, anomenem-li capitalisme, haurem de prendre una actitud més bel·ligerant, adonar-nos que no és suficient amb una actitud individual, sinó que fa falta una força social per a generar aquest canvi social, econòmic i polític. Fa falta sortir del nostre espai de comoditat, ser generosos i solidaris, i buscar una implicació col·lectiva per a donar un futur a les pròximes generacions.

I és aquí on l’educació ambiental no sols ha de centrar-se en aquestes actituds individuals (reciclar, consum responsable, etc.) que són importants, sinó que també ha de promoure actituds col·lectives. Conscienciar, però també promoure la implicació i l’acció social. L’activisme en associacions, sindicats i partits polítics ha de ser part d’aquesta educació mediambiental, ja que, no únicament en les idees, sinó en les seves aplicacions, és on podem provocar el canvi. El fet de saber sense actuar no ens serveix de molt en aquest cas. La formació d’una ciutadania crítica, compromesa i implicada en els assumptes públics, sí.

Per tant, hem de ser impertinents, si volen d’una forma respectuosa, però no tancar-nos en nosaltres i promoure accions, polítiques, normes i comportaments nous. Hem doncs d’increpar, reprendre, sermonejar, conscienciar a altres persones, crear debat, transcendir aquest individualisme, tan còmode a vegades, i convertir-nos en el col·lectiu que no sols vol, sinó que promou i provoca el canvi.