L’avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), presentat el 31 d’agost al Consell de Ministres, no ha estat consultat ni negociat amb els agents socials. El text presentat, amb 107 articles, és molt detallat en alguns apartats i massa inconcret en d’altres.
La nova LOSU del ministre Castells s’ocupa extensament de definir un nou model de govern de la universitat pública i, malauradament, planteja un model presidencialista i gerencial al voltant de la figura de rector o rectora en detriment de la participació democràtica i de la transparència dels òrgans de govern i de representació. Es contempla la possibilitat que el rector o rectora sigui escollit per un Comitè de vint persones, amb un 30% dels seus membres aliè a la universitat. A més, es disminueix dràsticament la composició de Claustre (en dos terços) i se’n modifica la composició quan s’introdueix expressament la participació d’òrgans de govern unipersonals de centres i instituts universitaris, menyscabant la participació de la resta de membres de la comunitat universitària. Per acabar-ho d’adobar, les seves funcions i competències es redueixen a les d’un òrgan merament consultiu, a excepció de la formulació i aprovació dels Estatuts.
A la LOSU, el rector o rectora ha de rendir menys comptes i, a més, té la potestat de designar la resta d’òrgans de govern unipersonals (degans i deganes, directors i directores de departament, directors i directores d’instituts de recerca, etc.). Els departaments no tenen regulació expressa, excepte que en cap cas poden tenir menys de vint integrants, però no s’indica quina és la seva composició i com es nomena el seu director o directora.
Pel que fa als consells socials, es reforça la seva funció, presència i participació en la política universitària, malgrat que estan molt més controlats pels governs de les comunitats autònomes. S’amplien les seves competències i en la seva composició s’exclou a qualsevol integrant de la comunitat universitària.
Els capítols dedicats al professorat de les universitats recuperen propostes d’esborranys anteriors i proposen mantenir la doble via funcionarial i laboral (és a dir, la possibilitat de tenir figures laborals anàlogues a les funcionarials), encara que això està una mica ocult i depèn dels desenvolupaments autonòmics . En relació als dos cossos funcionarials (CU i TU) romanen sense resoldre els problemes de les seves carreres professionals, ja que no es reconeix el dret a una carrera vertical amb promoció interna i no es resol la contradicció d’un sistema retributiu, establert abans de la transferència de les universitats i el seu finançament a les comunitats autònomes, que segueix depenent exclusivament de l’Estat. D’altra banda, no creiem que sigui necessària la majoria de membres externs en els tribunals quan el sistema d’accés al funcionariat preveu una fase d’acreditació prèvia, realitzada per ANECA.
La regulació de l’PDI laboral empitjora notablement amb la nova LOSU:
- S’elimina la figura de l’Ajudant, de manera que es limiten les possibilitats d’iniciar una carrera acadèmica exclusivament als contractes de Personal Investigador en Formació.
- Desapareix la figura equivalent a l’actual professor contractat doctor (amb contracte indefinit, a temps complet), que queda a la discrecionalitat de la regulació autonòmica.
- Els professors ajudants doctors accedeixen sense acreditació prèvia (aquesta era una reclamació de CCOO), però no tenen promoció en la seva carrera laboral.
- Els canvis en la figura dels professors associats no aporten solucions per resoldre els problemes de temporalitat, precarietat i falta de promoció actuals. La reducció del màxim de 180 hores a 120 hores és insuficient.
- S’estableixen dues figures ornamentals i graciables, les dels professors visitants i distingits, els únics que no estan sotmesos a cap procés d’avaluació per a la seva contractació.
No obstant això, l’avantprojecte presenta alguns aspectes positius com:
- L’augment del mínim de professorat funcionari de l’51 a l’55% (malgrat que s’incompleix a la gran majoria d’universitats) i, sobretot, la reducció de l’ocupació temporal d’un màxim del 40% al 20%.
- L’equiparació de la docència i la investigació en els concursos d’accés.
- La recuperació de la dedicació docent màxima de 240 hores anterior a el decret Wert i l’establiment de 180 hores per als ajudants doctors.
- La possibilitat de convocar concursos de trasllats.
- La configuració del desenvolupament de la carrera professional amb el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de les universitats.
D’altra banda, es manté el poder omnímode i opac de l’ANECA, una agència que, amb la nova LOSU, segueix sent la veritable artífex de les polítiques ministerials de professorat, sense que s’estableixin mecanismes per millorar la seva regulació de forma clara, pública i transparent (actualització de criteris d’avaluació, procediments, agents, etc.).
El text de la llei no s’acompanya de cap memòria econòmica i només considera una xifra global d’assoliment l’increment del finançament fins a l’1% del PIB en la pròxima dècada (xifra que encara queda per sota de la mitjana actual de la UE i de l’OCDE ). Per a CCOO, això no implica la resolució del tema de finançament ja que les universitats públiques mantenen una retallada acumulada en el seu conjunt d’un 20% del finançament públic des de 2009. S’estableix un model de finançament plurianual que s’intenta relacionar amb la política de personal i la taxa de reposició de plantilles. De fet, en la llei s’assumeix el manteniment de la taxa de reposició, que representa un topall insalvable i només ha servit, com a mesura retalladora, per limitar el desenvolupament de les plantilles universitàries.
A tot això s’hi ha de sumar que la LOSU presenta una visió molt endolcida de les universitats privades, fet que s’agreuja perquè el text omet, de manera molt significativa, la funció de la universitat com a prestadora del servei públic d’educació superior.
CCOO consideren que, en l’actual context socioeconòmic, és imprescindible enfortir la Universitat Pública, i defensar que els coneixements i la qualificació professional que proporciona són essencials, en termes d’equitat i justícia social, per a la construcció i desenvolupament de la societat del coneixement en tota la seva extensió.
Per això, exigim que el Ministeri d’Universitats obri de manera immediata un procés de negociació assossegat, seriós i responsable amb els agents socials ja que l’actual avantprojecte no respon en el seu articulat als objectius que planteja en el preàmbul. D’altra banda, volem deixar clar que no compartim que la minoració de la democràcia i la participació a la universitat suposi una millor governança. Aquest procés de negociació ha d’incloure l’Estatut del PDI i la revisió del Reial Decret sobre règim de professorat universitari (1985) i del Reial Decret sobre retribucions de professorat universitari (1989).
