No a la recatalogació dels centres de màxima complexitat en temps de pandèmia_

Afectació important en la reclassificació de complexitat dels centres educatius del Departament d’Educació. 

66 centres educatius perden la catalogació de màxima complexitat per al curs 21-22. En tindran aquesta consideració, per primera vegada, 44 centres.

Des de CCOO qüestionem la conveniència de fer aquesta requalificació de tanta transcendència per diferents motius: pel moment en què es realitza, pels criteris en què es basa aquesta decisió, per la data de les dades que s’han fet servir (del curs 18-19) i també per la forma de notificar-ho, sense comunicació prèvia i sense interlocució amb els centres afectats.

Analitzem amb molta preocupació l’impacte que tindrà per a aquests 66 centres educatius, és a dir, per a l’atenció educativa del seu alumnat, deixar de ser catalogats com a CMC, però també ens preocupa l’afectació de canvi de tipologia a molts altres centres que passen d’alta a mitjana complexitat o inclús a estàndard. La nova classificació, que s’ha rebut mitjançant un correu del Departament, ha sorprès les direccions i, en el 100% de les respostes que CCOO hem recollit, aquestes mostren el seu total desacord respecte a una decisió tan transcendent, especialment perquè es realitza en els moments de crisi sanitària i social en què vivim. Si s’aplica la nova catalogació, farà absolutament impossible que aquests centres puguin comptar amb els recursos necessaris per fer-hi front, tal com indica un informe del Síndic de greuges de maig de 2020, que demana al Departament d’Educació un increment de les plantilles de personal docent, l’assignació de professionals dels àmbits social i de la salut, que es garanteixi la contractació de personal tècnic d’integració social i que l’accés a les aules d’acollida sigui possible des de primer de primària; totes elles, demandes incompatibles amb una requalificació sobtada dels centres, encara en pandèmia. 

L’actualització en la classificació de centres segons la seva complexitat respon a un estudi realitzat per la Universitat de València amb dades del curs 18-19. Si sorprèn negativament el moment d’aplicació, perquè encara estem immersos en una pandèmia que va aturar i modificar considerablement les condicions educatives de l’alumnat d’escoles i instituts, encara és més desconcertant que es faci amb dades del curs 18-19. Això vol dir que s’estan aplicant criteris que no valoren en absolut l’afectació de la crisi educativa i social, a més de sanitària, que s’ha viscut a Catalunya. A més a més, en alguns casos s’està alterant l’homogeneïtat de  la consideració dels centres dins d’una mateixa àrea educativa, en la que tots els centres responen a una mateixa classificació, que ara s’ha trencat sense que el Departament hagi fet interlocució amb els centres de la zona. 

L’estudi en què es basa la reclassificació aplica els següents criteris per al càlcul de la complexitat: nivell d’instrucció de pares i mares, nivell d’ocupació de pares i mares, nivell d’immigració del centre i alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i de nova incorporació. Són ítems que impliquen a les famílies de l’alumnat i, per tant, és un despropòsit que no es contempli la incidència de la pandèmia en aquestes famílies, ja que la decisió es basa en informació del curs 18-19 i, des de llavors, la precarietat ha augmentat en els entorns d’aquests centres educatius. Especialment greu són alguns casos en què s’ha baixat la classificació des de màxima a estàndard, disminuint de cop tres graus de complexitat. Com es pot considerar que un centre ha perdut tanta complexitat respecte al 2017, últim any en què es va fer l’anterior revisió?

És cert que la reclassificació ha fet que 44 centres siguin considerats per primera vegada centres de màxima complexitat i les seves direccions han rebut la notificació de manera satisfactòria perquè els permetrà tenir més recursos per donar respostes a necessitats que ja tenien i a les quals donaven resposta com podien. Però aquest increment de nous centres no ha de fer-se a costa de minvar els recursos dels altres. 

CCOO recolzem l’increment de dotació que els correspondrà als nous CMC, però no entenem que la nova catalogació impliqui una redistribució dels recursos, perquè s’evidencia que no es produeix un increment d’inversió educativa, sinó només un repartiment diferent. No hi estem d’acord i reivindiquem una aposta ferma en la inversió educativa, que doti de més recursos als centres, sense que això suposi una redistribució, restant a uns centres el que incorpora a d’altres. 

Els centres afectats pel canvi de tipologia veuen les conseqüències directes de la pèrdua de la tipologia de CMC: menys dotació de plantilla (segons les dimensions dels centres suposa una pèrdua que va des de mitja dotació a més de 5 docents), augment de ràtios, disminució de l’assignació  econòmica; i participació incerta en el Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE) que es va establir amb l’objectiu de pal·liar els efectes desfavorables que la pandèmia va ocasionar i que anava destinat als centres amb més complexitat, derivada de les condicions socioeconòmiques del seu alumnat. Aquest Pla es va projectar per al curs 20-21 amb voluntat de tenir continuïtat en els tres cursos següents. Ara, els centres afectats, que van rebre aquesta important i molt ben valorada ajuda, desconeixen si continuaran participant en el programa.  

Si fem un anàlisi per territoris, els més afectats són el Baix Llobregat, el Consorci Educatiu de Barcelona i Girona, ja que perden, respectivament, 14,12 i 12 centres la classificació de CMC. Paral·lament, tant al Baix Llobregat com al CEB només 1 centre nou serà considerat CMC i a Girona seran 7 els que rebran la nova consideració. 

Catalunya central és la demarcació que manté la classificació dels centres CMC, afegint 1 de nou. Al Vallès Occidental, 5 centres perden la catalogació de CMC i, en canvi, 12 la incorporen. A Tarragona, 6 deixen de ser CMC i 10 la incorporen. A Lleida, 5 perden aquesta tipologia i la tindran 7. A Barcelona comarques, 6 deixen de ser-ho i la incoporen 2 centres. Al Maresme-Vallés Oriental, 5 la perden i només 1 l’incorpora. Finalment, a Terres de l’Ebre, 1 centre perd la categoria i 2 l’afegeixen. 

Alhora que denunciem el que suposarà aquesta nova catalogació i pèrdua de la condició de CMC per aquestes centres pel que fa a la pèrdua de recursos que anirà en detriment d’una atenció educativa de qualitat a l’alumnat, també volem esmentar l’empitjorament de les condicions de treball del personal educatiu i els inconvenients i afectacions professionals que poden patir, com ara no poder al·legar una comissió de serveis per haver treballat en un CMC durant 4 anys si aquest deixa de tenir aquesta classificació per al curs 21-22, tot i haver tingut la consideració de CMC els 4 cursos anteriors. Igualment, al personal docent dels centres afectats els deixarà de comptar com a mèrits el temps treballat en aquesta tipologia de centres, si perden la consideració de CMC.