La manca estructural de places públiques de Formació Professional inicial a Catalunya deixa cada curs a milers d’alumnes sense possibilitat de cursar els estudis desitjats. Aquest curs més de 10.000 alumnes es queden sense plaça pública d’FP en la primera opció de la preinscripció, augmentant el risc d’abandonament escolar prematur (AEP) per l’assignació d’una altra opció no prioritària. Catalunya és capdavantera a l’estat en AEP amb una mitjana del 19,2% que arriba fins el 40% al grau mitjà, principalment per l’assignació d’estudis no desitjats i per la manca d’orientació professional.
El curs 20-21 va haver-hi 80.071 preinscripcions registrades a l’FP, i el 21-22 han estat 93.987 (un increment de 13.916 persones, és a dir, un 17,4% més). Aquest augment de preinscripcions no va acompanyat d’un augment de l’oferta adient tot i les necessitats de qualificació de la població i les recomanacions de potenciar la formació professional com la millor política d’ocupació possible per combatre l’elevat atur juvenil (38% fins als 24 anys) i l’abandonament escolar prematur.
Fa anys que CCOO denunciem la política en l’FP del Govern que deixa de banda la participació dels agents socials en la planificació i manté estancada l’oferta pública i el desequilibri existent segons la titularitat dels centres: Catalunya és una de les 3 comunitats autònomes amb menys alumnat matriculat en centres públics, amb el 61% de l’alumnat de cicles de grau superior i el 68,8% de grau mitjà, tot i el creixement exponencial de l’alumnat dels darrers anys en l’FP.
La falta de planificació i de previsió del Departament d’Educació a l’hora de programar l’oferta amb suficients places públiques i equilibri territorial ajustat a les necessitats de les persones i del teixit productiu deixa als joves amb l’única opció de pagar pels estudis professionalitzadors que desitgen fer o bé cursar una opció secundària d’estudis augmentant el risc d’abandonament escolar prematur.
Les dades d’alumnat que no obté plaça en el procés de preinscripció no són públiques i arriben de manera desigual des de les comissions de garanties de matrícula, però fa anys que s’evidencia el desequilibri i la segregació de l’alumnat en l’oferta postobligatòria professional, accentuant-se segons el territori i la modalitat, amb major dèficit de places públiques en les àrees metropolitanes i en la modalitat no presencial.
La ciutat de Barcelona tot i tenir també competència en oferir estudis professionals públics és líder en manca de places amb només 4 de cada 10 alumnes matriculats en centres de titularitat pública (de l’Ajuntament o de la Generalitat). En el darrer procés de preinscripció més de 2.500 persones es queden sense plaça en l’opció desitjada, 1.000 d’elles en la família professional de Sanitat.
Segons el darrer informe de l’Observatori de la ciutat en 14 anys la matrícula d’FP s’ha incrementat entre un 60 i un 70%, però s’ha mantingut estable la distribució entre titularitats, 42% en centres de titularitat pública i 60% de titularitat privada.
Al Baix Llobregat unes 2.000 persones es queden sense plaça en primera opció principalment en les famílies de Sanitat, Informàtica i Activitats Fisicoesportives.
A Terrassa 400 persones es mantenen en llista d’espera sense plaça en el cicle formatiu que han triat en primera opció.
Al Vallès Oriental i Maresme només entre Mollet i Mataró uns 2.500 alumnes s’han quedat sense plaça pública en l’opció desitjada.
CCOO demana un canvi de política en l’FP al departament d’Educació que deixi de banda les reformes curriculars neoliberals sense consens ni diàleg i aposti per les necessitats formatives de les persones i del teixit productiu amb un augment pressupostari que garanteixi l’orientació i formació de les persones al llarg de la seva vida. És imprescindible que Educació i Ajuntament de Barcelona incrementin l’oferta pública en les modalitats presencial i a distància per revertir el desequilibri actual que expulsa les persones més vulnerables per raó socioeconòmica del sistema educatiu i garantir l’ocupabilitat dels joves.
CCOO reclama la participació legítima en la planificació territorial de l’oferta com agent interlocutor que intervé en el mercat de treball.
