-
La mala gestió del departament en el procediment, deriva a la major part de l’alumnat preinscrit a l’FP a itineraris desconeguts.
-
Els registres de seguiment de l’alumnat i la informació de les oficines de treball haurien de proporcionar informació fidedigna sobre els itineraris dels joves.
-
D’una banda les famílies assumeixen el cost de la manca estructural d’oferta pública optant per altres estudis o pagant per ells. Només el 58% de l’alumnat de GS i el 68% de GM està matriculat en centres públics.
-
D’altra banda els centres educatius assumeixen l’increment d’alumnat sense increment de recursos humans ni materials, amb sobreràtios.
-
La manca de provisió universal i de gratuïtat dels estudis de Grau Mitjà incrementa la segregació al no garantir les mateixes oportunitats de continuïtat educativa per tothom.
-
Alumnat que ha superat un cicle formatiu de grau mitjà veu truncat el seu itinerari formatiu al no poder cursar un cicle formatiu de grau superior.
Els jocs de mans del conseller amb les dades de l’alumnat sense plaça d’FP finalitzen amb un exercici d’autocomplaença en la Comissió d’Educació del Parlament mentre la major part d’alumnat i famílies sense plaça d’FP han optat per altres itineraris i els centres s’han desbordat per atendre les preinscripcions presencials i l’increment d’alumnat sense els recursos humans extraordinaris de docents i administratius ni la dotació econòmica per la compra de materials i equips. El cost de ‘l’èxit de país de la legislatura de l’FP’ l’assumeixen les famílies i les persones treballadores dels centres d’FP, administratives, direccions i professorat, que fan front a la manca de planificació, previsió i recursos amb excés de treball a l’inici de curs.
CCOO hem constatat, visitant els centres, que a molts no se’ls ha comunicat l’augment de grups i de ràtios i en alguns casos ni disposen d’aules per acollir a grups amb la ràtio usual de 30 alumnes. Aquesta previsió no contempla l’alumnat repetidor de mòduls o unitats formatives no superades en cursos anteriors que encara incrementa més el nombre d’alumnes del grup classe.
És necessari i urgent que es doti els centres amb la plantilla que correspon a l’alumnat matriculat quan finalitzi tot el procediment, per garantir els desdoblaments normatius. Les plantilles actuals es van tancar el passat mes de juliol amb una estimació d’alumnat molt allunyada a l’actual i sense previsió de plantilla covid.
L’ampliació de places a l’IOC és testimonial als cicles de GS que són els que s’ajusten més al perfil de l’alumnat que té necessitat de cursar els estudis a distància. En el cas dels cicles de GM l’ampliació de places és parcial, s’ha obert matrícula d’alguns mòduls formatius i a dia d’avui no s’ha fet una assignació ni adaptació dels cicles per reduir les ràtios de 90 alumnes per grup i evitar l’abandonament de l’alumnat jove que opti per aquests estudis.
El conseller ha descobert la realitat del Grau Mitjà, ‘aproximadament la meitat del seu alumnat no prové de 4rt d’ESO’, i del provinent de l’ESO un baix percentatge de l’alumnat accedeix a l’edat que li correspon. Ens trobem en una etapa educativa amb una composició de l’alumnat molt heterogènia per la que no s’hi destinen recursos per la inclusió i l’orientació; tot i tenir aprovat el Decret 150/2017 no es contempla cap suport específic per l’aula, per l’acompanyament i l’orientació, recordem que la UNESCO recomana una orientadora per cada 250 alumnes. Al contrari, l’augment de ràtios previst va en detriment de les mesures recomanades per organismes internacionals en plena pandèmia, per garantir la qualitat educativa i reduir el risc de contagi.
El tractament diferenciat de l’FP en la dotació de recursos respecte d’altres etapes educatives representa una manca d’equitat i de vulneració dels drets de les persones segons els estudis als que han optat, majoritàriament alumnat de famílies de classe treballadora. L’ofegament dels recursos a l’FP incideix en els indicadors d’abandonament escolar, a Catalunya dels més elevats de la UE amb 17,3%, de precarietat i d’atur juvenil (38% dels menors de 24 anys) i afecta la qualitat educativa i les condicions de treball amb increment de ràtios i tasques sense dotacions horàries ni de personal.
Cal que s’activin tots els mecanismes de lluita contra la segregació i es posin llums i taquígrafs sobre els recursos que entraran d’Europa i el Ministerio per l’FP per garantir la igualtat d’oportunitats i l’assignació del pressupost corresponent per incrementar l’oferta de places públiques i la dotació de recursos pels centres d’FP.
Alhora és imprescindible i inajornable la planificació i programació de l’oferta pública d’FP i d’un mapa d’FP equilibrat territorialment.
