Davant l’augment ‘sobtat’ en la preinscripció a l’FP Inicial de Catalunya denunciat per CCOO la setmana passada i reconegut pel propi Departament d’Educació, amb un creixement del 20% de preinscripció en relació al curs anterior, és urgent i necessari establir mesures excepcionals i un gran pacte o un acord per l’FP inicial per evitar l’exclusió social i l’empitjorament de la situació de pobresa, l’atur juvenil i l’abandonament.

Des de CCOO de Catalunya considerem que s’està conculcant el dret a l’educació del nostre alumnat i per això hem iniciat una campanya de recollida de dades, tant a centres educatius com a les pròpies famílies afectades, a les que assistirem en la presentació de queixes davant del Síndic de Greuges.

Així mateix, a les administracions educatives els proposem les següents mesures amb caràcter d’urgència:

  • Ampliació de places públiques amb equipaments de qualsevol titularitat.
  • Evitar la sobresaturació de les aules amb recursos extraordinaris de personal docent.
  • Incrementar l’oferta de l’Institut Obert de Catalunya

L’exclusió educativa a Catalunya afecta desproporcionadament a l’alumnat pertanyent a la classe obrera, procedent de famílies més desfavorides econòmicament, així com a l’alumnat migrat o de determinat origen ètnic que preferentment opta per estudis postobligatoris professionalitzadors. Aquestes persones joves tenen el dret a  realitzar un itinerari formatiu que els possibiliti un feina qualificada i un projecte de vida digna.

La falta de places públiques a l’FP inicial a Catalunya és un dèficit estructural que respon a unes polítiques del Departament d’Educació de programació de l’oferta que la mantenen congelada o amb un creixement baixíssim de l’oferta pública i amb desequilibris segons titularitat i modalitat. Mentrestant l’oferta privada, sobretot a distància, creix desproporcionadament i les universitats, majoritàriament privades, integren l’FP en els seus ensenyaments. En el marc d’aquestes polítiques, la Generalitat s’ha permès tancar tota l’oferta pública de cicles formatius amb alta demanda d’ocupació en moltes comarques i fins i tot províncies senceres, en el marc d’una infraoferta de places mentre manté les taxes de matrícula imposades per la consellera Rigau a l’FP de grau Superior.

A més, l’elecció de l’itinerari professional es veu perjudicada per l’absència de planificació, d’orientació professional en les etapes obligatòries i postobligatòries i per les successives retallades i reformes de l’FP que han deixat aquesta etapa educativa en estat crític. La pròpia arquitectura del sistema educatiu, la transició a la postobligatòria i les normatives d’admissió perjudiquen i segreguen a l’alumnat amb menys recursos que opta per un itinerari professional.

Les normatives en matèria d’inclusió i contra la segregació, el Decret 150/2017, el Pacte contra la Segregació, el Decret d’Admissió i programació de l’oferta, aprovades els darrers anys a Catalunya amb un ampli consens d’entitats i sindicats no s’implementen en la Formació Professional, malgrat es reivindica com l’etapa educativa més adient per combatre l’abandonament escolar.

Cal esmentar l’afectació que ha tingut la pandèmia en l’FP, tant als centres educatius, com en les pràctiques a l’empresa. Per aquest curs ja finalitzat, 2020-2021, no es van preveure ni mesures especials ni recursos tot i ser l’etapa educativa amb major creixement d’alumnat en nombres absoluts, tal com proposàvem des de CCOO. No s’ha destinat cap personal de reforç COVID per aquesta etapa, optant per la hibridesa o semipresencialitat. Les pràctiques a l’empresa, en força casos s’han pogut dur a terme solament parcialment o no s’han pogut realitzar.

Lamentablement, la crisi econòmica derivada de la Covid ha agreujat la situació de moltes famílies i de moltes empreses i l’impacte sobre les oportunitats del nostre jovent són gravíssims, doncs Catalunya ja patia greus problemes acumulats d’atur juvenil i abandonament escolar. Després de tres anys de campanyes publicitàries i de reformes curriculars irrealitzables que, com CCOO vam denunciar reiteradament, no responien als problemes reals de la formació professional, ara cal rectificar, prioritzar les respostes a les greus carències que realment pateix el sistema i abandonar la política d’aparador que ens ha dut a aquesta situació.

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.