La societat té un deute amb les dones
En aquest 28 de Maig, Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, l’índex de mortalitat i de transmissió de la COVID-19 per fi experimenta una clara i contínua tendència descendent a Catalunya. La vacunació s’ha mostrat com una eina eficient per controlar l’expansió de la pandèmia, però l’accés a la vacuna està sent condicionat pels interessos econòmics de les grans farmacèutiques i els interessos geopolítics d’alguns països. CCOO, amb la Confederació Sindical Internacional, exigeix l’alliberament de les patents de les vacunes perquè la protecció arribi a tot el món en igualtat de condicions. Si la solució no és global, tothom, arreu del món, estarà sotmès a successives onades de contagi.
Les dones treballadores han estat essencials per a la cura i el manteniment de la vida durant la pandèmia. El contagi ha tingut, a Catalunya, un biaix de classe i de gènere precisament perquè els treballs essencials tenen un biaix de classe i de gènere. Dones infermeres, netejadores, dependentes o gerocultores, dones sense possibilitat de fer teletreball i habituals en l’ús del transport públic han estat les més exposades tant per arribar al centre de treball com per desenvolupar la seva feina. Les feines més feminitzades continuen sent complementàries i patint la parcialitat, la temporalitat i la subcontractació, feines de notable exigència, poc control organitzatiu i escassa inversió en la prevenció de riscos i la vigilància de la salut. El valor social de les tasques de cura i de manteniment de la vida no es correspon amb el seu valor retributiu. Per això, CCOO reivindica la revisió dels convenis col·lectius dels treballs essencials per millorar les condicions laborals, la prevenció de riscos laborals i els salaris.
El sistema sanitari de Catalunya havia sofert retallades substancials de pressupost en la sortida austericida de la crisi financera del 2008, de manera que ha hagut d’assumir la responsabilitat de la crisi sanitària des de la insuficiència de plantilles i de recursos. En aquest sentit, no només han faltat recursos per al tractament de la COVID-19, sinó que la pressió de la pandèmia ha perjudicat el tractament de moltes persones i ha empitjorat la desigualtat de gènere en termes de salut.
En general, les dones fem menys activitat física i dormim menys que els homes. El canvi climàtic ens afecta més i l’índex de trastorns crònics és més alt. Patim més ansietat, més al·lèrgies cròniques, més migranyes, més dolor lumbar. Lluny de victimitzar-nos, les dones hem normalitzat, de manera errònia, aquestes malalties. I si, a tot això, hi sumem el cost que suposa per als nostres cossos i ments invertir el doble de temps que els nostres companys en les feines domèstiques, en una elevada exigència per un baix reconeixement i en una exigència estètica superior a la dels homes, entre d’altres, els factors de risc per a la nostra salut es multipliquen. Aquestes dades són encara més preocupants quan entra en joc el factor de l’origen, l’entorn social o la racialització de les dones. La visió androcèntrica de la ciència, la investigació i la tecnologia no ajuda. Poques vegades es té en compte l’impacte de determinades malalties en les dones i, en conseqüència, se’ns aboca moltes vegades a la sobremedicació.
L’esperança de vida de les dones és més alta que la dels nostres companys, però les dones arribem als últims anys de vida en pitjors condicions de salut, cosa que genera un percentatge més alt de dependència. CCOO creiem que cal abordar un veritable canvi de model d’atenció a la gent gran basat en la gestió directa pública i orientat a la preservació de la salut de les persones, tot garantint una vida digna i un envelliment saludable. Cal desenvolupar i dotar de recursos la Llei de promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència, i crear un gran proveïdor públic (Institut Català de la Dependència) tenint en compte la salut i les condicions de vida de les dones.
Als riscos de salut addicionals i al seu tractament insuficient, hi hem d’afegir l’agressió directa i el dolor de les violències masclistes. Seguim vivint situacions d’assetjament i de discriminació per raó de gènere, i continuem sent assassinades pel fet de ser dones.
CCOO de Catalunya proposa la negociació d’un pacte nacional per a la reconstrucció de l’estat del benestar que corregeixi la situació de discriminació de les dones. El pacte hauria de contenir:
- Canvis substancials en el sistema de salut. Es necessita un finançament suficient i un model de base pública que prevegi la salut preventiva, la recerca i la investigació, i que reforci la salut assistencial i comunitària.
- El compliment de les polítiques de gènere en els processos d’investigació, en la ciència i en la medicina, tenint en compte la morbiditat diferencial entre dones i homes (ara, més que mai, amb la COVID).
- La formació en matèria de gènere per a les persones que treballen en la salut i la dependència.
CCOO de Catalunya reclama la implantació de mesures eficaces per a la protecció de la salut de les treballadores a les empreses que permetin identificar els riscos específics del col·lectiu femení i la seva correcta avaluació i eliminació.
CCOO de Catalunya proposa la negociació de les polítiques econòmiques que impulsin la sortida de la crisi envers un nou model que tingui en compte la vulnerabilitat de la vida.
CCOO es dirigeix al nou Govern de Catalunya i, en particular, a la consellera de Feminismes i Igualtat, perquè lideri la implantació de polítiques de corresponsabilitat que generin una sensibilització per a la redistribució equitativa de les tasques domèstiques i de la cura de familiars.
La societat té un deute amb les dones.
Feu clic per descarregar-vos el Manifest del 28 de Maig de 2021, Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones 2021
