Universitat

El dimecres passat (8 d’abril) els sindicats CCOO, UGT, CSIF i CIG ens vam reunir amb el ministre d’Universitats, i el secretari general d’Universitats. Va ser la primera amb el nou ministre des de la declaració de l’Estat d’Alarma i la segona després de la seva presa de possessió.

CCOO vam anar a la reunió amb propostes per facilitar al sosteniment de l’Educació Superior i la Recerca en un context en el que les treballadores i els treballadors de les universitats públiques han mantingut activa la docència des del primer dia, tal com se’ns va demanar després de la declaració de l’Estat d’Alarma. En un temps rècord, el PDI i el PAS s’han adaptat a les noves circumstàncies, com a treballadors públics responsables i com a professionals compromesos, per evitar que cap estudiant es quedi enrere. No obstant això, aquests canvis tan radicals i exigents no es poden fer sense la necessària interlocució amb els agents socials.

A CCOO estem treballant per identificar els aspectes que defineixen aquests nous escenaris laborals: en ocasions expectants davant els inesperats canvis de rumb, desconcertats per la falta de directives clares des del Govern i confosos per la successió de mesures precipitades adoptades pels diferents rectorats. Resulta evident que aquesta situació d’emergència està desregulant, de facto, les nostres condicions de treball a base de resolucions rectorals que es fan sense consultar (ni negociar) amb els representants dels treballadors, ni, en molts casos, informar o convocar els Comitès de Seguretat i Salut.

Per a CCOO, les expectatives en relació a aquesta reunió eren altes ja que confiàvem en una reacció ràpida i compromesa des del Ministeri. Però, lamentablement, la postura del ministre ens ha decebut perquè hem constatat el seu desinterès per comptar amb els representants dels treballadors. La seva opció és dialogar exclusivament amb la CRUE i els responsables polítics de les CC.AA., i, a més, pretén transformar el dret a la negociació col·lectiva en una ronda de preguntes amb resposta ajornada a 10 dies, a manera de roda de premsa asíncrona. CCOO rebutgem aquest format i reivindiquem que el Ministeri d’Universitats exerceixi el lideratge de la situació, tal com estan fent altres ministeris.

Hem traslladat al Ministeri les propostes per afrontar aquesta emergència que vam fer públiques, però el ministre ha rebutjat l’oferta de debatre la temporalitat i les modalitats d’avaluació d’aquest curs acadèmic i de planificar l’inici del proper. També ha declinat tractar les propostes relacionades amb les condicions de treball, el manteniment d’Ocupació Pública, les OEP, la protecció de la investigació, les pròrrogues de contractes de PDI temporal i de personal investigador, els projectes de recerca, la política de beques, o la bretxa digital dels estudiants. En la seva resposta, ens deriva a altres ministeris (Hisenda, Educació i FP o Ciència i Innovació), o ens indica que ens adrecem a les comunitats autònomes, a les Agències d’Avaluació i d’Acreditació o a les mateixes universitats. És a dir, renuncia a la seva competència en totes aquestes matèries. Malgrat això, des de CCOO reiterem la nostra oferta de diàleg i negociació en assumptes tan importants.

En l’àmbit universitari, CCOO som el primer sindicat i el més representatiu. A més, com a sindicat de classe i com a moviment sociopolític, defensem que la Universitat Pública proporcioni un servei públic de qualitat que permeti mantenir la cohesió social i territorial. Cal una actuació decidida perquè està en perill la igualtat d’oportunitats dels estudiants amb baixos ingressos i, a més, ens arrisquem a que continuïn aprimant els serveis públics i disminuint la inversió en R + D si no s’adopten mesures immediates per evitar una major fragilitat del sistema universitari. Cal recordar que aquesta situació actual de vulnerabilitat del sistema és conseqüència, en gran mesura, de les greus retallades imposades després de la crisi financera de l’any 2008.

És evident que els països amb sistemes públics forts i que aposten per la inversió en Ciència i en Coneixement sortiran abans d’aquesta crisi de salut global. Hem de mantenir el caràcter social dels nostres serveis públics. Cap crisi és l’última. Aquesta ha de servir-nos per aprendre i estar preparats per a la següent.

CCOO exigim ​​al Ministeri d’Universitats i al Govern que compti amb els representants legítims de les treballadores i els treballadors de les universitats públiques per negociar les modificacions de les seves condicions de treball i els emplacem a que valorin les nostres aportacions. Aquest nou escenari necessita la col·laboració de tota la ciutadania i requereix que ens adaptem amb rapidesa i amb garanties perquè la Universitat Pública segueixi sent un servei públic de qualitat i el principal motor de R + D del país.

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies