El Ministeri d’Universitats proposa un Reial Decret de Creació d’Universitats que no limita la proliferació d’universitats privades i fomenta la docència “bimodal” i a distància (virtual), mentre manté la taxa de reposició, el decret Wert i les retallades de finançament de les universitats públiques
El projecte de Reial Decret (RD) de “creació, reconeixement, autorització i acreditació d’universitats i centres universitaris” és una nova ocasió desaprofitada pel Ministeri d’Universitats per millorar l’actual RD 420/2015, en què el govern de PP ja va establir uns requisits massa laxos per a reconèixer com universitats a nombrosos centres acadèmics privats.
Per a CCOO la proposta no conté una definició adequada del que és una universitat i del que ha d’oferir a la societat i tampoc distingeix entre “universitats” i “centres universitaris”, i, d’aquesta manera, manté un model continuista que, de fet, promociona la docència virtual i “bimodal” i els aspectes quantificables, tant en docència (títols expedits) com en investigació (avaluacions positives). Per exemple, si les ràtios professors/estudiants en les universitats presencials ja resulten clarament insuficients, en el cas de les universitats “bimodals” i a distància són senzillament ridícules.
El model “bimodal” no pot implementar-se sense el finançament suficient, i això és incompatible amb la reducció dels pressupostos de les universitats públiques en els últims anys. No es pot aprofitar l’esforç del personal per cobrir la docència de forma bimodal en una situació tan excepcional com la de la pandèmia per implementar aquest model en el futur amb l’objectiu de reduir costos.
D’altra banda, el principal risc de l’ensenyament a distància (virtual) tal com es planteja és que deixa fora a ensenyaments eminentment pràctics i no afavoreix la incorporació dels estudiants a tasques d’investigació o de camp, la qual cosa desfigura completament l’essència del que ha de fer una universitat.
En definitiva, el projecte de RD pretén endurir lleugerament els criteris de la normativa actual (cosa no gaire difícil, donades les escasses exigències de l’anterior RD 420/2015) però no resol el problema de la proliferació descontrolada d’universitats privades que han sorgit sense el control de qualitat adequat (recordem alguns escàndols recents), alhora que debilita els fonaments en els quals es construeix la mateixa essència universitària en la conjunció de docència i investigació.
Mentrestant, les universitats públiques llangueixen sense un finançament adequat, amb una part de la plantilla clarament envellida i una altra part en situació precària, amb uns encàrrecs de treball docent i investigador excessivament burocratitzats i amb les plantilles de PAS i PDI sobrecarregades de treball. Davant d’aquests problemes, el Ministeri d’Universitats no ofereix solucions.
CCOO considerem que aquest projecte de RD no pot eludir la definició d’aspectes com:
- L’estructura de la plantilla docent i investigadora, el seu dimensionament i la seva relació de llocs de treball. S’ha de comptar amb personal qualificat, suficient, estable i amb dedicació preferentment a temps complet.
- L’oferta acadèmica de títols de grau, màster i doctorat.
- L’establiment de plans i línies d’investigació.
- Les infraestructures cientificotècniques necessàries per a la docència i la investigació.
- Les condicions -necessàriament molt limitades- de creació de centres adscrits i d’expedició de títols per universitats estrangeres.
Per a CCOO, la Universitat
- Ofereix el servei públic d’educació superior i és l’espai del coneixement, la ciència, la investigació i la cultura. Com a tal, engloba tots els camps del saber i branques de coneixement, integra totes aquestes àrees i afavoreix la multidisciplinarietat, que és el que garanteix la seva universalitat.
- És el lloc on es crea el coneixement. Això vol dir que la docència i la investigació es complementen. No és només un espai de transmissió de coneixements, sinó de creació i formulació dels mateixos.
- És també un espai de cultura, llibertat i democràcia perquè forma en valors ètics, té responsabilitat social i promou el respecte, el pensament crític, així com el progrés de la societat.
- Rep de la societat l’encàrrec de la formació d’una ciutadania lliure, crítica i capacitada per construir el futur de la societat, la qual cosa és la base de l’estat de benestar, de l’avenç científic i tecnològic i de la millora de les condicions de vida a tots els nivells.
Les diferents normes dictades pels darrers governs han dibuixat una Universitat liberal orientada preferentment a les necessitats individuals i del mercat de treball i dedicada de manera residual a la formació superior i la recerca. Això ha afavorit la conversió d’algunes universitats en autèntiques màquines expenedores de títols, molts dels quals es fan mitjançant ensenyament a distància aprofitant les tecnologies en línia, però sense comptar amb infraestructures acadèmiques (biblioteques) o investigadores (laboratoris i centres especialitzats).
Per això CCOO, cansada de l’arrogància del Ministeri d’Universitats, exigim l’obertura d’un procés de diàleg amb els representants dels treballadors a la Mesa de Negociació per definir els serveis que presten les universitats i les condicions de treball de personal docent i investigador.
COOO emplacem al Govern a prestar l’atenció que cal als continus intents de l’equip del Ministeri d’Universitats per liberalitzar i desregular el servei públic d’educació superior, tal com es desprèn de les propostes que durant l’any 2020 ha realitzat sobre les titulacions, l’estatut del personal docent i investigador, la reforma de la LOU i, ara, sobre els ensenyament en línia, bimodalitat i universitats privades.
