La universitat pública, com a servei públic d’educació superior, s’ha adaptat en temps rècord a la situació excepcional derivada de la paralització de l’activitat presencial com a conseqüència de la crisi de la COVID-19. Els treballadors i les treballadores de la universitat pública estem compromesos com a ciutadans i ens coresponsabilitzem com empleats públics amb aquesta situació d’emergència nacional.
Aquesta crisi ha revelat, per al conjunt de la societat, la importància i la feina que comporta una docència de qualitat. És per això que reivindiquem l’esforç de tot el PAS i el PDI, que estan realitzant el seu treball en condicions difícils. Estem assegurant que les competències establertes en les memòries s’estan adquirint, tot i que en la majoria dels casos s’hagi de fer amb equips i infraestructures dels propis treballadors, en circumstàncies complexes, tant des del punt de vista tècnic (no totes les persones tenen els sistemes informàtics adequats) com des del punt de vista de l’entorn de treball (conciliació de la vida laboral i familiar i personal). També volem posar de manifest la tasca ingent que està realitzant el PAS en l’àmbit de gestió i serveis de suport a la comunitat universitària, com ara els serveis informàtics, l’atenció a la comunitat universitària i la virtualització dels processos de gestió.
Considerem que la digitalització de la universitat pública és més que impartir les classes en línia, requereix infraestructures robustes i procediments i metodologies específiques. Per tant, aquest procés no es pot fer a cost zero. Cal reclamar un finançament adequat per fer-ho. Un procés tan important no es pot improvisar.
Ens preocupa molt l’avaluació no presencial. Les agències d’avaluació de la qualitat (ANECA i AQU) han plantejat uns terminis molt restrictius per a la modificació de fitxes docents. Tot això en una situació en què hi ha seriosos dubtes sobre la seguretat jurídica de l’avaluació en línia. La mateixa preocupació s’estén a la celebració de les PAU.
Constatem una modificació de les nostres condicions de treball, especialment de sobrecàrrega (volum, noves tasques, horari desregulat) i en la majoria dels casos utilitzant els recursos propis. S’està confonent el teletreball, regulat per una directiva europea, amb el treball a distància, regulat per l’Estatut dels Treballadors. Tot això en un context en què els treballadors i les treballadores de les universitats també emmalalteixen i participen en les cures d’altres.
Si ens preocupa la docència, la recerca ens preocupa tant o més. El manteniment del finançament i la pròrroga dels contractes dels investigadors és una peça clau per superar la situació que estem vivint. Aquesta crisi sanitària posa en evidència la necessitat de fomentar el teixit R+D+I per poder afrontar els reptes futurs amb més garanties d’èxit.
Les treballadores i els treballadors públics estem contribuint a pal·liar la crisi, amb el nostre esforç i el plus de treball, però no estem disposats a ser obviats en els àmbits on es prenen les decisions i és per això que exigim formar part d’aquests àmbits, en tots els nivells (estatal, autonòmic, universitari). És per això que, no estem d’acord amb la manera com s’estan prenent les decisions durant la crisi, ja que s’està fent amb un model gerencial (Ministeri, CCAA i universitats, tots de dalt a baix). En aquest context, sobren decisions unipersonals, opacitat, reforçament de posicions controladores i autoritàries i amb enviament de decisions i comunicacions dels rectorats desiguals a les seves comunitats universitàries. Els responsables educatius han de comptar amb els sindicats, que som els legítims representants de les treballadores i els treballadors.
Perquè nosaltres, que ens esforcem quan cal, volem negociar les prioritats, els procediments, els escenaris i els temps. Perquè des de CCOO volem distingir l’urgent de l’important i per no perdre de vista el mitjà i el llarg termini. Vivim una situació històrica en què s’està mostrant la importància dels serveis públics i de la ciència. En aquest context, el paper dels sindicats és important i urgent. L’escenari no pot ser d’allò més imprevisible, evitar la desorganització és important, però encara ho és més aconseguir organitzar-se a partir del consens, i no de la imposició.
CCOO fem les propostes següents:
1. Dialogar i reflexionar, de manera assossegada, entre les autoritats universitàries en els diferents nivells, els agents socials i els representants dels estudiants sobre la forma i temporalitat de finalització de el curs actual i les seves implicacions i repercussions en relació al curs vinent, tenint en compte les estimacions de la durada de la situació d’excepcionalitat.
2. Repensar el caràcter no presencial de la convocatòria d’avaluació de juny, o fins i tot de juliol. Hi ha diferents variables: a) l’evolució de l’emergència sanitària; b) els ritmes en les diferents comunitats; c) la varietat d’entorns acadèmics: assignatures d’últims cursos, amb càrrega elevada de pràctiques (clíniques, laboratoris, etc.); d) titulacions professionalitzadores, etc.
Cal considerar que l’avaluació és un acte administratiu, que exigeix unes garanties jurídiques, i que actualment algunes plataformes tecnològiques disponibles no ofereixen suficient seguretat d’autenticació.
És possible contemplar opcions com ampliar els períodes d’avaluació i reconfigurar l’inici del proper curs acadèmic, afegint nous períodes de matrícula.
Les proves d’accés a la universitat (PAU) s’han de fer amb les màximes garanties i s’ha d’evitar la manca d’igualtat d’oportunitats i contribuir a l’equitat. Les PAU corregeixen diferències de criteris d’avaluació entre centres d’ensenyament, i estableixen una qualificació més justa per a l’ingrés en graus amb límit de places.
3. Disposar d’eines clares i garanties jurídiques per assegurar la validesa de les activitats docents i acadèmiques que estem desenvolupant, i estendre aquesta sol·licitud també a les agències de qualitat, en l’àmbit de la seva competència (seguretat jurídica, disseny dels diferents i possibles escenaris, etc.).
En particular, és fonamental aclarir com es farà l’avaluació a distància, si finalment s’opta per aquest sistema. S’estan plantejant propostes fàcils sobre el paper, però difícils d’implantar i de dur a terme, especialment tots els aspectes relatius a la seguretat i l’autenticació. La situació d’emergència serà puntual, però les seves conseqüències no.
S’ha d’ampliar els terminis que les agències de qualitat estan establint per a la realització de les modificacions necessàries en els plans d’estudi, que entenem que han de ser considerades com a addendes.
4. Reprendre la cultura de la negociació: demanem més transparència i participació en la presa de les decisions. Ens comprometem a col·laborar amb lleialtat.
Negociar les condicions de treball, tenint en compte la sobrecàrrega de treball que s’està produint. Aquesta situació no pot justificar la pèrdua de drets (horaris desregulats, conciliació amb la vida personal i familiar, etc.).
Incentivar les mesures necessàries per aplicar en tot moment plans de treball que permetin la conciliació amb la vida personal i familiar, i modificar estructures horàries cap a altres basades en tasques o projectes.
Protegir la participació legítima dels delegats de prevenció de riscos laborals mitjançant els comitès de seguretat i salut, com a única via per protegir la salut en l’entorn de treball, i afegir a les variables a considerar la sobrecàrrega de treball, l’ansietat i l’estrès associat a aquest context excepcional.
5. Mantenir l’ocupació en les universitats públiques, i, mitjançant el decret ministerial, facilitar les pròrrogues automàtiques fins a la finalització de el curs acadèmic 2020-21 del personal temporal de PDI i dels interins de PAS els contractes dels quals finalitzin el present curs acadèmic, amb l’objectiu de poder afrontar el proper curs acadèmic en condicions adequades de funcionament. Cal avançar en l’eradicació de l’excessiva precarietat com a conseqüència de les retallades sofertes en la crisi anterior, i mantenir les ofertes d’ocupació pública, eliminar les taxes de reposició i realitzar noves ofertes que disminueixin la temporalitat i la precarietat del personal de les universitats.
6. Protegir la recerca en curs, que en molts casos haurà de reiniciar-se i per això cal replantejar pròrrogues per a contractes i projectes i la resolució de la convocatòria del Ministeri de Ciència i Tecnologia de 2019 al més aviat possible. Només els països innovadors són capaços d’afrontar els reptes de futur sense patir retrocessos en el benestar ni en la igualtat dels seus ciutadans. No haurem après res d’aquesta crisi si no entenem que les retallades en els serveis públics no ens permetran mantenir un estat de benestar prou robust com per superar la crisi i evitar ser vulnerables en altres crisis futures.
7. Assumir que les pròrrogues dels contractes de recerca establertes en les disposicions addicionals 12 i 13 del Reial Decret Llei 11/2020 són insuficients. Cal prendre com a referència l’anàlisi feta des dels OPIs i en particular des del CSIC. Les pròrrogues dels contractes han de ser més àmplies per assegurar que es mantinguin les tasques docents i investigadores, tant d’aquest curs com del que ve. De la mateixa manera, aquesta situació comporta conseqüències en els terminis de dipòsit i defensa de tesis doctorals que s’han de salvaguardar amb total prioritat, i d’altres drets recollits en les convocatòries de la Llei de la Ciència (mobilitat internacional, ajuts, etc.) que no es poden veure conculcats.
8. Sol·licitar que l’article 49 del Reial Decret Llei 11/2020 “Disponibilitats líquides dels organismes autònoms i altres entitats integrants de el sector públic estatal” no s’apliqui als organismes del sistema sanitari i del sistema públic de R+D.
9. Identificar i pal·liar les bretxes digitals dels estudiants en condicions de vulnerabilitat.
10. Reformar les polítiques de beques de el Ministeri per al pròxim curs acadèmic pel que fa a requisits acadèmics i a la pròpia naturalesa de les beques generals per garantir l’equitat en l’accés a l’estudi. Cal eliminar les revocacions de beques i amb l’obligació de tornar els diners, quan no s’ha assolit el nivell d’èxit requerit amb la consideració de que s’ha fet un ús fraudulent de diners de la beca, ja que hi pot haver moltes raons que expliquin aquest fracàs . Les condicions econòmiques per obtenir beca en el curs 2020/2021 no poden estar referides exclusivament a l’IRPF de 2019 perquè moltes famílies hauran canviat dràsticament la seva situació econòmica.
11. Suprimir la penalització econòmica per repetir assignatures perquè, en aquesta situació excepcional, el major èxit o fracàs es pot veure afectat pels mitjans de què es disposa a casa (espai per estudiar, mitjans informàtics i bibliogràfics, possibilitat d’aïllament i concentració, entre d’altres ) ja que no es pot accedir a biblioteques i sales d’estudi. Cal tenir en compte que aquest fet perjudica els estudiants de famílies amb menor capacitat de renda.
12. Fer evident la nostra voluntat de col·laborar en el disseny d’un Pla Digital per estendre les competències digitals de les universitats públiques, sense perdre la potencialitat de la interacció entre les persones sense mediació i tota la riquesa de la presencialitat.
A CCOO treballem perquè ningú es quedi enrere: cap estudiant, cap treballadora ni treballador temporal, i perquè no empitjorin l’ocupabilitat futura, les condicions de treball i el sosteniment de la Universitat com a servei públic.
CCOO volem perquè la Universitat Pública pugui seguir realitzant les tasques que li corresponen: Docència, Recerca i Innovació sense retallades de plantilles, mantenint les OEP i prorrogant acords per mantenir llocs de treball fixos i temporals.
Secretaria d’Universitats i Recerca FE CCOO
