CCOO INFORMA
EL MINISTERI D’UNIVERSITATS SEGUEIX SENSE PREOCUPAR-SE PELS PROBLEMES REALS DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA
9 de novembre de 2020
El passat 7 d’octubre es va celebrar l’última reunió entre el Ministeri d’Universitats i els sindicats majoritaris a les universitats públiques per seguir-nos informant (que no negociant) sobre la reforma de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) que proposa el ministre Castells. En aquella reunió es va presentar un calendari de reunions d’una “taula de diàleg” per a l’elaboració de l’Estatut de l’PDI. Des d’aleshores, no hi ha hagut més reunions i ara se’ns convoca una altra vegada, juntament amb la resta de sindicats, comunitats autònomes i la CRUE per “debatre” sobre la reforma de la LOU.
Tot aquest “full de ruta”, bastant difús, no fa més que evidenciar la desconnexió del Ministeri d’Universitats amb la realitat de la universitat. Els problemes del sistema universitari espanyol vénen de lluny i s’han vist aguditzats per la crisi sanitària de la COVID-19. Entre d’altres, destaquem:
- Les importants bosses de precarietat i l’envelliment de les plantilles.
- La manca d’un model clar de finançament de les universitats . A més dels deutes històrics, la taxa de reposició i les retallades pressupostàries posen en risc a les universitats públiques.
- La inexistència d’una veritable carrera professional pel PDI.
- El funcionament de l’ANECA, una agència amb criteris arbitraris i falta de transparència, però que, alhora, és una peça clau per al desenvolupament de la carrera professional i el control de les plantilles universitàries. No té sentit que aquesta agència prengui decisions que afecten les condicions de treball de les plantilles universitàries, sense que hi hagi cap mena de negociació.
De fet, el professorat universitari pot fer, a càrrec seu, carrera acreditadora, però no professional, ja que en moltes universitats pràcticament no hi ha oferta noves places, a causa de la taxa de reposició i de les mancances de finançament. És a dir, tenim les acreditacions, però no hi ha feina.
A CCOO considerem que el Ministeri hauria d’estar treballant seriosament en la solució a aquests problemes i, en definitiva, en blindar l’Educació Superior com a servei públic de qualitat, en lloc “d’entretenir-se” amb mesures d’utilitat dubtosa, com la creació de la figura de “professor distingit”, una mena de calaix de sastre per a la contractació “a dit” a la universitat.
Tenint en compte que una bona part de la plantilla està en precari, i no té perspectives reals de carrera professional, -especialment els joves investigadors, amb exigències cada vegada més diverses per justificar qualsevol millora salarial (per exemple, un nou sexenni de docència sobre el qual CRUE adverteix que no podria fer front econòmicament)-, CCOO volem dir que el aquest ministeri està perdent l’oportunitat de prendre la iniciativa i fer autèntica política universitària.
Mentre altres països reforcen la R+D, com França, o rescaten a les seves universitats, com el Regne Unit, o mantenen les taxes universitàries gratuïtes, com Alemanya; el Ministeri d’Universitats, la direcció de l’ANECA i la Secretaria General d’Universitats s’entesten a fer jocs al BOE, allunyats de l’autèntica realitat de les plantilles, lluny de la ciència i lluny dels estudiants.
CCOO creiem que ara no és el moment per fer aquesta reforma i exigim l’obertura d’una Mesa Sectorial d’Universitats. Apel·lem a l’executiu a obrir el diàleg en un moment de crisi sense precedents, abans que sigui massa tard.
En aquesta Mesa, s’haurien de tractar els temes següents:
- Finançament de la universitat. La manca de finançament estructural suficient de la universitat pública és un problema endèmic que es va aguditzar a partir de l’any 2008. Les reformes no serviran per a res si no podem comptar amb un finançament adequat. A aquesta falta de finançament cal sumar-hi les restriccions a la contractació: és fonamental eliminar la taxa de reposició.
- Establiment de plans per a l’eliminació de la precarietat . El Ministeri no pot emparar-se en l’autonomia universitària per permetre situacions clarament il·legals. La precarietat en la contractació i l’abús en la utilització de les figures de professor associat i professor visitant són situacions àmpliament generalitzades. Per solucionar això, cal una anàlisi més profunda de la situació i un pla que obligui que, en un temps raonable (5 anys), les universitats tinguin unes plantilles adequades a la legislació vigent.
- Refundació de l’ANECA . Des de CCOO reclamem que les acreditacions de professorat universitari es cenyeixin a uns criteris estables i negociats, i que no depenguin de decisions arbitràries, moltes vegades difícilment comprensibles, de determinades comissions de valoració. Els criteris per a l’acreditació s’han d’ajustar a la realitat de la universitat, i no poden representar un bloqueig injustificat de la carrera professional.
- La regulació dels drets i deures del PDI i les seves condicions de treball (jornades, nivells salarials, entre altres qüestions) han d’estar regulades per un Estatut del PDI que s’hauria d’haver aprovat fa ja més de 12 anys.
CCOO proposem fer el camí invers al que ha iniciat el Ministeri. És a dir, primer s’han d’establir acords i pautes sobre els temes claus per al sistema universitari (Estatut del PDI, finançament, precarietat, ANECA) i posteriorment, un cop establerts aquests acords, s’ha de procedir a les modificacions legislatives que siguin necessàries.
Des de CCOO demanem al ministre que rectifiqui la seva línia d’actuació i plantegi una negociació de veritat amb els sindicats majoritaris abans que la crisi econòmica impacti més a la universitat. Som una part fonamental del canvi productiu que necessita el país i una esperança de vida millor pels fills i les filles dels treballadors i treballadores.
