MANIFEST SECTOR DISCAPACITAT – Centres Especials de Treball

Sempre hem considerat que el treball ha de ser un mitjà que contribueixi al creixement personal, que possibiliti accedir als recursos que han de facilitar un projecte de vida satisfactori, que esdevingui un espai per desenvolupar un rol social valorat, un context de socialització gratificant i un dels espais privilegiats d’inclusió social i participació comunitària. En tot cas, la majoria d’agents socials implicats hem considerat que l’objectiu era anar avançant en assolir aquest objectiu. Però contràriament a allò desitjat, el mercat laboral esdevé cada cop per a més persones una font d’exclusió en lloc d’una oportunitat d’inclusió, bé perquè el seu accés ja els és gairebé vetat d’entrada o bé perquè en moltes ocasions el lloc al qual accedeixen accentua la “diferència” més que no pas contribuir a reduir l’escletxa.

El col·lectiu de persones amb “especials dificultats” per accedir al mercat de treball és cada cop més ampli. Al de persones amb discapacitat s’afegeixen col·lectius en situació d’excepcional vulnerabilitat i risc d’exclusió creixent: joves, majors de x anys, dones, víctimes de violència de gènere, minories ètniques, persones migrades, malats crònics,…

D’un mercat de treball amb potencial cohesionador i inclusiu a un de pervers que es pot permetre el luxe de seleccionar persones en funció del marge de beneficis que generaran als seus contractadors i que per tant nega l’oportunitat a la resta o bé només els considera si les Administracions afegeixen estímuls per a la seva contractació; és a dir, que els “subvencioni”, que els financem entre tots i totes, el marge de beneficis que interpreten deixaran de tenir si els contractessin sense aquest suport. La raó, doncs, d’aquest funcionament no són els drets i dignitat de les persones , sinó els beneficis econòmics.

El mercat de treball protegit sorgeix com un suport per generar oportunitats a persones que ho tenen molt complicat per accedir al mercat ordinari, però hi ha qui ha vist en aquest suport un espai on lucrar-se a costa de les inversions públiques per reduir aquesta escletxa i, el que és encara més pervers, fer-ho aprofitant-se de la creixent exclusió dels col·lectius, cada cop més amplis i extensos, amb dificultats per disposar d’oportunitats laborals, contribuint d’aquesta manera a consolidar la segregació.

Davant aquesta realitat els i les sotasignants EXIGIM:

A la patronal:

  • Articular un sistema de classificació professionals que garanteixi que totes les persones treballadores estiguin ubicades en la categoria corresponent segons funcions i responsabilitats.
  • Millorar notablement les retribucions econòmiques del personal que no s’ha vist afectat per l’increment del SMI.
  • Exigir que la contractació a CET sigui una oportunitat de desenvolupament formatiu professionalitzador per a les persones: formació, habilitació-acreditació i promoció.

A l’administració:

  • Compliment exigent de la quota de reserva i limitar les mesures alternatives només quan sigui realment contrastable la impossibilitat de complir amb la quota
  • Incrementar el SMI i promoure una renda de suficiència ciutadana d’igual quantia: no pot ser que l’única manera de millorar la situació econòmica de les persones sigui consentir en realitzar treballs precaritzats i en règim d’explotació.
  • Exigències de trànsit del CETs al mercat ordinari: més altes per als cets amb majoria de persones treballadores que no són del col·lectiu de persones amb discapacitat severa.
  • Els actuals tècnics de CETs podrien ser proveïdors de suport tècnic en les empreses a mesura que les persones vagin fent el pas a empresa ordinària desenvolupant programes de “Treball amb Suport” que facilitin la incorporació i permanència allà on s’incorporin. Actualment l’Administració ja paga per fer aquest suport dins dels CETS, de manera que també ho podrien fer en les empreses.
  • Incrementar els serveis d’inserció laboral de persones amb discapacitat i en atur. Hi ha un ampli col·lectiu que actualment no està treballant en el mercat ordinari ni està contractat en CETs. L’objectiu és que s’incorporin a empreses ordinàries i evitem que les fonts habituals d’oportunitats laborals es generin en els CETs. L’experiència i talent d’aquestes organitzacions posades al servei de generar suports per a l’accés al mercat ordinari i no només com empreses de contractació finalista.
  • Garantir l’accés de les persones amb discapacitat a les prestacions per incapacitat i jubilació anticipada d’acord amb els seus índex de deteriorament físic, mental i de força productiva, no amb l’edat o % de discapacitat.
  • Regulacions diferenciades segons finalitats dels CETs: mercantils vs no lucratius.
  • Els CETs han vingut per quedar-se, però cal limitar la seva creació a les veritables necessitats de les persones amb discapacitat: crear-ne només quan no sigui possible la seva incorporació al mercat ordinari.

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.