PrivadaUniversitatEducació Ajuntament de BarcelonaConcertadaLaboralsLleureFPPública

Celebrada a la Plaça del Rei de Barcelona el dimecres 9 de setembre de 2020

Desenes de delegats i delegades de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya s'han concentrat a Barcelona, a la plaça del Rei, el dimecres 9 de setembre, de 2020, per exigir respecte a l’educació i una tornada a les aules segura.

Amb intervencions de delegades i delegats de totes les etapes educatives, des del 0-3 anys fins a les universitats, i de tots els àmbits i professions (lleure, educació no reglada, docents de pública i privada, discapacitat, neteja, personal laboral...) s'han explicat diferents realitats i s'han volgut posar en comú propostes i reivindicacions per l'inici de curs en aquests temps de coronavirus. A la cloenda de l’acte han participat Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO de Catalunya, Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, i Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya.

Feu clic per veure:

Intervencions en la concentració:

RESPECTE PER L’EDUCACIÓ, PEL BILAL, PER LA JENNY I PER LA NÚRIA.

Volem que el Bilal sàpiga, senti i sigui català de ple dret, volem que la Jenny, que vol ser metgessa, pugui ser-ho. Volem que la Núria pugui treballar de mecànica. I és per això que cal molt de respecte per  l’educació. 

 Ara us explicarem per quins tres motius hem escollit aquest lema:

 El primer: Tots estem d’acord que l’educació serveix per socialitzar-se (estar amb infants i joves de la mateixa edat, saber expressar les emocions…) i per aprendre (a sumar, llegir, dibuixar…). Ara bé, hi ha un altre motiu que sembla que alguns vulguin evitar que es complexi, i és que l’educació, també ha de "formar persones", que siguin crítiques, reflexives, que treballin cooperativament… i alhora, també, donar "igualtats d'oportunitats". Fa anys els nostres pares, mares, avis i àvies no estudiaven. Ara és obligatori fins als 16 anys i això comporta que tots i totes poguem estudiar, i per tant ocupar llocs de treball qualificats, participar en la presa de decisions, en la governança de les ciutats, dels països… No obstant hi ha gent obstinada a no fer realitat aquesta última part i és per això  i que volen tenir el mànec de l'educació.

El segon: Històricament, els grans canvis han esdevingut després de grans crisis. Després d’aquesta crisi viurem canvis de tot tipus. Si volem guiar el canvi cap a un nou model social, econòmic, laboral... l’educació té un paper clau en aquesta transformació cap a una societat més equitativa i inclusiva mitjançant la transmissió de valors com : 

  • Cooperació vs competició. Durant la pandèmia ja s’ha vist que l’ajuda veïnal i propera és més efectiva que la individualitat. El valor de la col·lectivitat, el nosaltres i no el “jo”. Ha quedat demostrat que podem arribar a més si ho fem entre tots i totes.
  • També cal destacar el valor de la cultura, el teatre, la literatura, la pintura, perquè les arts humanitzen i fan que aquest món no sigui tan materialista. Durant els mesos de confinament, hem vist com aquest àmbit ens ha sigut imprescindible per poder fer-ho més suportable. Curiosament, ha estat un dels sector que més dificultats ha tingut en aquesta crisi.
  • Els feminismes són una altra manera de veure el món, les relacions de poder, posen en valor el treball de cura, la cuina, la neteja, la cura dels infants, de la gent gran, dels malalts. Donen prioritat a les coses prioritàries.
  • La lluita contra l’emergència climàtic, ja hem vist quan hem estat tancats tres mesos a casa la importància de la natura, dels mars, dels boscos. Hem de cuidar del nostre planeta, els joves ens estan ensenyant el camí.

El tercer: Aquesta tornada és clau.  No és igual que la d'altres anys, els centres educatius han estat tancats sis mesos, cosa que no havia passat des de la guerra civil...

Un milió i mig d’estudiants, milers de treballadors/es han patit les conseqüències directes... L’educació és un poliedre, tots i totes som igual d’importants; tots eduquem: els conserges, administratius, cuineres, monitors/es, personal de neteja, educadores, docents, fisioterapeutes, integradores, tècniques d’educació infantil, tècnic de centres cívics, infermeres, famílies i bibliotecàries. 

 Però per aquesta tornada ha d’haver-hi unes condicions: 

  1. De salut (baixada de ràtios, mascaretes, espais alternatius, increment de personal...)
  2. D’augment molt més gran del finançament
  3. De no pèrdua dels drets laborals, de perdre cap lloc de treball.
  4. De tenir cura dels professionals vulnerables i d’alumnat vulnerable.

El govern no ha estat a l'altura, per aquest motiu des d’aquesta concentració l'emplacem a què faci un gir de timó i compti amb els agents socials i amb la comunitat educativa. Sense les nostres veus qualsevol decisió serà incompleta, faltaran mirades. Cal prioritzar l’educació perquè és el futur per construir una millor la societat. Hem de posar molts diners, molts professionals, molts esforços com a societat i com a persones. 

Respectem l'educació i el Bilal, la Jenny i la Núria tindran igualtat d'oportunitats per poder desenvolupar-se com a ciutadans responsables, pacífics i respectuosos amb les altres persones i amb l’entorn.

Estem aquí a la concentració per fer visible 0-3

0-3 és un sector abandonat per l’estat, per la Generalitat. Estem cansades de veure notícies i sentir parlar d’escola i no ens mencionen a nosaltres!

Som escola infantil, som llar d’infants, NO guarderia! Estem fent un retrocés! Nosaltres no guardem infants, acompanyem, respectem els seus ritmes, eduquem!

Els infants es mereixen una escola digna!

Sabem, som conscients que hem de fer canvis, per tenir una escola segura, per això volem un protocol digne! No recomanacions!
Hi ha llar d’infants municipals externalitzades, i haurem de treballar sota criteris d’empreses privades i ajuntaments.

No s'han baixat les ràtios a totes les escoles, les mascaretes que per cert, són quirúrgiques, algunes companyes les han de portar tot el dia, altres ens les podem treure perquè es considera un grup estable, grup bombolla.

La mascareta quirúrgica és la millor? O la més barata?

I el sector de la neteja? Ningú en parla
Però tenen més feina, les mateixes hores i el mateix sou!!! Podran netejar i desinfectar?
Prou explotació!

Volem treballar amb condicions dignes! Avui i sempre, volem ser escoltades, que se’ns doni la importància que tenim.

Els tres primers anys de vida marquen la diferència.

Volem adults amb valors, educació, amb pensament propi i autocrític, això es comença des de petits!

Per tant hem de lluitar per les nostres petites que seran el nostre futur!

“Dins i fora de l’aula, educant no sobra ningú.”

No és cap secret que el Lleure ha estat un dels sectors educatius que més ha sofert la crisi de la covid-19. Les monitores de menjador, vetlladores, suport educatiu a les escoles bressol, matiners, dinamitzadors i educadors culturals, han patit ERTOS molt durs al Març. Han vist els seus contractes suspesos d’un dia per l’altre. Amb un SEPE i un atur saturats fins al punt d’haver-hi treballadores que porten més de sis mesos sense cap ingrés a la seva llar.

A principis d’estiu les cases de colònies i casals anaven a ser la primera prova de com seria el contacte entre nens, joves i adolescents. Però el cert és que malgrat les incerteses del primer moment, la bona disposició dels treballadors i les treballadores del Lleure van fer que la covid passes de puntetes aquest estiu pel Lleure. Un grau tan alt de professionalitat que donava esperança a la resta de la comunitat educativa que les coses es podien fer bé.

Són situacions molt dures, dramàtiques les que viuen moltes treballadores del Lleure que veuen com tot i fer un servei essencial han de viure sota l’angoixa d’un inici de curs incert, amb la por de perdre la feina o en quines condicions de seguretat i higiene hauran de tornar.

Fa anys que les Comissions Obreres al Lleure lluitem per aconseguir que les diferents administracions públiques reconeguin el caràcter educatiu i la qualitat de les activitats del sector, exigint la regulació del sector envers ràtios, formació dels professionals, mínims educatius, qualitat dels projectes i tornarà a ser necessari que treballem per reclamar un retorn segur als centres de treball.

Amb una regulació clara que doni seguretat tant a treballadors com a famílies. Amb una baixada en les ràtios, ampliació de jornades laborals per cobrir nous torns, concreció de les mesures de seguretat necessàries, epis, etc.

En el Lleure sabem el que és remuntar situacions difícils, aportant solucions. En un sector on abunda la precarietat, on s’ha de treballar per assolir una representació social. Volem seguir demostrant la nostra implicació, que els treballadors i les treballadores vegin que les Comissions Obreres els representa i dóna solucions en moments on la nostra tasca diària s’orienti a fer entendre que educant no hi sobra ningú.

Situación actual:

  • más de la mitad de los centros con ERTE total o parcial
  • empresas que ya han comunicado una prórroga o lo van hacer
  • empresas que comienzan en los próximos días con la negociación del ERTE total o parcial
  • empresas que ya han cerrado o están en proceso de ERE o que están en preconcursal o concursal (400 trabajadores/as)

Incertidumbre:

  • qué pasa con extra escolares, actividad muy importante para la no reglada, consecuencias convid- ERTEs
  • sector del idioma español para extranjeros (turismo de idiomas, tiene futuro?)
  • todos los sectores con una deslocalización de puestos de trabajo y una todavía más individualización de puestos de trabajo
  • teletrabajo: los que hemos trabajado hemos puesto lo nuestro en recursos en tiempo, pero ahora toca regular y negociar.
  • conciliación

Exigencias: 

  • plan de choque y sobretodo colaboración y negociación con la administración pública, con la patronal del sector y colaboración y negociación en los centros de trabajo
  • transparencia, información, colaboración y negociación. 
  • planes de contingencias para cada una de las empresas

La pandèmia de la COVID 19 ha ACCENTUAT la precarietat ja sistèmica al sector de la discapacitat. Un col·lectiu recordat i oblidat sistemàticament per les administracions, les patronals i pels titulars de les nostres entitats ja que a l’hora de la veritat no es millora en les condicions de treball i es vulnera constantment la dignitat de les persones treballadores.

La crisi sanitària en què ens trobem immersos ha  deixat palès aquesta precarietat amb unes deficients  condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector, manca de recursos i una gestió empresarial poc transparent i ineficient.

La inestabilitat de l’ocupació de manera generalitzada pel conjunt dels treballadors i treballadores ha repercutit amb força per a les persones amb discapacitat als Centres Especials de Treball afavorint-se ERTOS i situacions de retornada d’hores, a vegades no explicables ni imputables a les persones treballadores sinó originada per la incapacitat de les empreses a l’hora de organitzar una resposta al estat d’alarma, que han provocat situacions de vulneració de drets fonamentals  i per tant denunciables.

La precarietat de recursos i personal a les residències i llars residències per a persones amb discapacitat ha deixat en evidència el que ja fa temps què CCOO denunciem. Tant a l’administració (s’han de fer canvis de normativa) com a les patronals (més de 10 anys sense cap millora a conveni ni cap increment salarial). La manca de professionals s’ha compensat en gran part amb la incorporació dels  professionals dels centres d’atenció diürna (STO, SOI...) que es tenien  suspeses  la seva activitat.

Les empreses dels centres especials de treball sembla més preocupades por fer nombres que per integrar a les persones treballadores amb discapacitat al món del treball “normalizat”

I, d'un altra banda, l’inici de curs a les nostres escoles d’educació especial, amb total manca de debat i consens amb els representants dels treballadors per part de l’administració i de les empreses, en els recursos econòmics i humans, i en participació en qüestions de salut laboral, tots els, necessaris i fonamentals perquè es  donen les mínimes garanties al nostre alumnat i professionals.

Tot aquest mapa de situació del sector de la discapacitat es veu agreujat per:

- la immobilitat de les patronals per millorar la situació professional del conjunt dels   treballadors i no avançar en les negociacions de convenis.

- la no reversió en salaris  de les subvencions i ajudes atorgades per l’administració a les entitats dels sectors.

Per tot això des de CCOO diem i reivindiquem:

- Prou retard i bloqueig a les negociacions de convenis. Volem al que és just per a les persones que atenen a persones amb professionalitat i dedicació.

- Prou  ajudes a les entitats per part de l’administració sense que expliciti quina part anirà a salaris, millores i formació del conjunt de treballadors i treballadores.

- Prou oblit de l’administració de la representació dels treballadors per decidir en quines condicions s’ha de treballar a les empreses i a les escoles amb les millors garanties.

- Prou oblit de les empreses dels representants legals dels treballadors quan a la seva situació econòmica,  afectacions laborals i sortides  a les mateixes.

- Prou precarietat al sector amb salaris dignes i convenis dignes pel conjunt de professionals d’atenció a les persones amb discapacitat.

  • Major control dels diners públics, amb especial cura de on se gasten. 

Som el personal de les llars d’infants, també som les TEI, les integradores socials, les EEE, les Auxiliars, les fisioterapeutes que compartim centre amb el personal docent, el personal del lleure, el personal d’administració.

Som un col·lectiu cada dia més nombrós, les nostres funcions són d’atenció educativa però encara, avui després de molts anys de presència als centres, som un col·lectiu poc conegut i valorat, això si, imprescindible! 

Aquest curs per donar resposta al Decret d’Escola Inclusiva s’ha incrementat  la plantilla EEE (133),TIS (10), Fisioterapeutes (15) UN TOTAL DE 183 PLACES

A més d’aquest increment hi ha hagut  un augment de places  per donar resposta als reptes generats per la COVID. Això es tradueix amb 415 places de TEI, 325 de TIS, 14 de netejadores de Llars, 45 EEE per les escoles d’Educació Especial. Una dotació especial per cobrir les reduccions de jornada que no es cobrien. Un total de 859 contractacions

És evident que són clarament insuficients, per això reclamem 

  • 1 TEI a cada P3, com diu l’acord del 2005 signat per CCOO.
  • Mes EEE, integradores socials, fisios, audios...per poder gestionar amb garanties de qualitat l’escola inclusiva.
  • Més personal de neteja i educadores a les llars d’infants per fer front amb seguretat als reptes de la pandèmia.

També li exigim al Departament DIÀLEG… i voluntat negociadora per la millora de les funcions i  de la feina diaria de totes nosaltres

  • Hem d’aconseguir reduir les hores d’atenció directa de les Educadores a 25 hores.

Treballar en aquest sector requereix un gran esforç físic i mental i això acaba repercutint en la nostra salut.

  • Hem d’aconseguir que totes les Auxiliars, passin a ser Educadores, no pot ser que estiguin fent tasques d’educadora amb les retribucions  d’auxiliar
  • Hem d’aconseguir una TIS en cada centre de màxima complexitat. És inadmissible que aquests professionals estiguin compartint dos centres i més en les circumstàncies actuals
  • Hem d’aconseguir les substitucions immediates
  • Hem d'aconseguir que les noves contractacions que tenen durada d’un curs es consolidin com a plantilla 

Cal fer-nos més visibles a les escoles com una peça important d’aquesta màquina tan complexa

Amb diàleg, negociació i la mobilització quan calgui

Aquesta Pandèmia no ens aturarà!!! 

VOLEM COMENÇAR EL CURS AMB SEGURETAT I RESPECTE PER LA NOSTRA FEINA

El sector d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona volem reivindicar ara més que mai el paper educador de la ciutat.

Som un sector que engloben l’educació de la ciutat de Barcelona des de la petita infància fins grau universitari, passant per escoles de música i conservatori, escola d’arts i audiovisuals,...

En tots aquests centres de treball representem a uns 2500 treballadors i treballadores, de l’Ajuntament de Barcelona com, educadores de bressol, docents, Personal d’atenció educativa i Personal d’administració i serveis.

També és important que els ajuntaments s’impliquin per la gestió d’espais alternatius adequats a les necessitats i per poder reduir ràtios des del 0-3. 

Reclamen que les administracions no s’oblidin de tots els sectors que engloba la comunitat educativa i les seves necessitats i seguretat a la feina.

Volem educar però amb seguretat tant per prevenir contagis com per mantenir ells llocs de treball.

Volem que l'administració destini els recursos necessaris perquè es garanteixi la gratuïtat de les places escolars i l'homologació de les condicions laborals dels i de les treballadores de l'escola concertada.

Volem que se'ns escolti i se'ns tingui en compte.

Per tot això és del tot necessari la creació d’una Mesa Tripartida dels Centres Concertats. A banda de la Taula de Diàleg Social.

CCOO seguirem insistint, com ho venim fent els darrers cursos, en la seva creació fins que no sigui una realitat. És urgent amb la situació actual, el treball conjunt de totes les parts implicades en el sector per tal d'encarar el futur més immediat:

-arribant a un pacte d’estabilitat laboral de totes les persones treballadores del sector,

-per disposar del material de prevenció adient a cada moment,

-per un finançament adequat que garanteixi la gratuïtat de la plaça escolar (supervisant com no pot ser d’una altra forma, com es destinen els recursos públics) per tal d’evitar la problemàtica viscuda respecte al pagament per part de les famílies de la quota escolar i donant compliment al pacte contra la segregació escolar,

-negociar per evitar els ERTO’s si s’ha de procedir al tancament dels centres escolars a causa de la COVID 19, ja sigui de caràcter general com a nivell individual, i els acomiadaments indiscriminats com els viscuts aquest final de curs.

-I per la plena homologació de condicions laborals, tal com va quedar recollida finalment en la disposició transitòria 2a de la LEC i per la reducció de ràtios un dels objectius tan prioritari en aquests moments.

Considerem essencial la participació de l’Administració, els sindicats i les patronals, per tal de debatre aquestes i tota la resta de qüestions que impliquin a les tres organitzacions, i que tinguin efectes laborals més enllà de la negociació col·lectiva bilateral. S’ha demostrat, altre cop, que les decisions preses pel Departament no només afecta el personal que hi depèn directament sinó també als i a les treballadores dels centres concertats.

També s’haurà de debatre aspectes tan importants com la situació dels i de les treballadores quan hi hagi pèrdues d’unitats concertades (creant una taula de recol·locació), aconseguir la millor situació laboral amb la representació de la RLT del personal dels centres concertats que passin a la xarxa pública.

I com no pot ser d’una altra manera seguirem exigint l’acord de jubilació parcial ja. No podem esperar més, ara més que mai la situació de vulnerabilitat vers la COVD 19 de les persones de més edat, situa com demanda prioritària i d’emergència la necessitat d’arribar a un acord de jubilació parcial.

Demanem a les patronals la Regulació del teletreball. Hem de regular el treball a distància. Aquest curs, hem vist com les persones treballadores s’han vist abocades a un treball extremadament excessiu, sense formació prèvia, en la majoria dels casos, i emprant els seus propis recursos i mitjans.

Per últim hem i heu de vetllar perquè es compleixi la llei de prevenció de riscos laborals als vostres centres de treball. Les decisions en temes de salut laboral no podem permetre que es prenguin de manera unilateral.

Les docents dels centres del Departament d'Educació defensem el dret a una educació de qualitat i amb salut.

Volem un inici de curs segur, que garanteixi que ni les escoles ni els grups acabin tancant en poc temps, per això urgeix:

  • Una disminució de ràtios dels grups.
  • Un augment de plantilla suficient.
  • Unes mesures de prevenció adequades.

Lamentablement, el Departament no ha volgut escoltar-nos. No ha volgut negociar res.

Les CCOO sempre hem exigit una baixada de les ràtios i un augment de plantilles perquè en situació de normalitat ja era necessari.

Però ara és més necessari que mai. Aquesta disminució de les ràtios de veritat, adequada a la situació d'emergència educativa tan esbombada pel Departament, no només podria prevenir els contagis dins els centres, sinó que a més a més podria haver contribuït a la recuperació de les carències educatives que es van donar durant el confinament i a la disminució de l'enorme escletxa educativa que s'ha posat de manifest entre l'alumnat.

Però al Govern sembla que no li preocupa gaire l'emergència educativa, prefereix estalviar-se els diners...

Tampoc sembla que els amoïni massa la seguretat del seu propi personal.

Ni tan sols es vol gastar els diners en garantir que tinguem altres mesures de prevenció com les mascaretes adients, ni es vol gastar els diners en substituir al personal de baixa des del primer dia de veritat, ni en protegir realment el seu personal vulnerable...

Molts centres començaran dilluns sense ni tan sols poder complir amb les ràtios anunciades pel mateix President de la Generalitat, sense tenir els plans de seguretat i salut aprovats, sense tenir tot el personal necessari, sense tenir clares en quines condicions es podrà desenvolupar la tasca educativa ni la presencial ni la telemàtica, amb el sobreesforç a més d'organitzar unes oposicions tirades endavant pel departament sense ni negociar-ne les condicions...

Els centres no han tingut ni el suport, ni l'acompanyament necessari per part del Departament d'Educació, només han rebut informació a través d'unes instruccions generals sovint improvisades i canviants i, això sí, mitjançant moltes rodes de premsa.

El departament ha fet recaure tota la responsabilitat del que pugui passar sobre docents i direccions. I el personal docent que ha estat al peu del canó durant tot el confinament, que va fer tot i més per tirar endavant l'educació telemàtica durant mesos, sense pràcticament suport per part del Departament, aquest personal està angoixat perquè no se'ls ofereix una tornada a l'activitat educativa segura.

Però les CCOO no deixarem de denunciar totes les irregularitats que detectem, totes les mancances... Estarem al costat dels treballadors i treballadores per garantir que es respecten el seu dret a unes condicions laborals dignes i segures.

La gestió del Departament d’Educació dels darrers anys ha situat l’FP i els Ensenyaments de Règim Especial en una situació d’emergència i precarietat educativa, atesa la manca d’inversió, les retallades i les polítiques d’austeritat, que han estat insuficients perquè el sistema pogués absorbir l’increment d’alumnat dels darrers anys en aquesta etapa, garantir-ne el dret a la formació i actuar com a palanca de canvi per combatre l’elevat atur juvenil i la manca de qualificació intermèdia de la població. Trobem en aquesta etapa de pas al món laboral l’alumnat més vulnerable, repetidor o amb fracàs escolar, sense recursos i amb més necessitats de suports i d’orientació. 

Les dades parlen per si soles, som capdavanters amb:

  1. les ràtios més altes de l’estat
  2. l’abandonament escolar prematur del 19% que arriba al 40% el Grau Mitjà 
  3. en l’estancament de l’oferta pública i creixement de l’oferta online privada
  4. amb 90% d’alumnat d’FP Dual sense contracte laboral
  5. seguim mantenint les taxes públiques del GS imposades durant la crisi 

Com a resposta a aquests problemes i sense evidències acadèmiques ni pedagògiques i obviant l’impacte de la crisi sanitària, social i econòmica el Departament ens imposa una reforma de l’FP que: 

Incrementa el pes de la formació a l’empresa, redueix les hores de formació específica de cada professió i redueix la formació en drets laborals dels i les futures professionals, col·lectius ja molt precaritzats i feminitzats com l’atenció a les persones en dependència,les cures auxiliars d’infermeria, el lleure educatiu… Arriba sense cap mena de consens ni de suport de la comunitat educativa i saltant-se els mecanismes de concertació social en el marc de la llei d’FP publicada fa 5 anys.

No podem permetre la reducció de continguts sobre drets laborals en la formació obligatòria en una situació de crisi, no s’ajusta ni a les necessitats de les persones.

L’inici de curs a l’FP i la postobligatòria arriba sense els reforços COVID i amb retallades de plantilles docent i del PAS. Cal reforçar les plantilles i corregir les carències que s’han agreujat durant el confinament com:

La bretxa digital de part de l’alumnat d’FP que posa de manifest les dificultats socioeconòmiques d’aquest alumnat i n’incrementa la segregació. 

El seguiment tutorial i emocional a l’alumnat i les famílies reforçant la tutoria i l’orientació personal, professional i acadèmica per lluitar contra l’AEP.

Ningú s’ha de veure penalitzat la seva formació pràctica per haver-la cursat durant el confinament, cal un pla de mesures acordat per facilitar el seu aprenentatge a l’empresa amb garanties formatives sense abusar de la figura de l’alumnat en pràctiques.

És necessària l’actualització de l’Acord d’FP signat amb el Departament d’Educació l’any 1999 per actualitzar l’organització i les condicions de treball del professorat a les noves realitats, incloent-hi la baixada de ràtios, els desdoblaments, les tutories, les coordinacions dels projectes d’FP i l’equiparació salarial del professorat de l’FP.

Cal garantir l’accés i la gratuïtat de la formació artística i cultural, especialment a les persones amb menys recursos.

L’FP no pot continuar sent la germana pobra del sistema educatiu. És un dret de les persones treballadores al llarg de la vida.

Més de 25.000 treballadors i treballadores amb contracte o nomenament de les universitats públiques catalanes, mantenen l’activitat d’aquestes. A banda hi ha milers d’altres contractes d’empreses que treballen a les corones universitàries o en empreses subrogades.

Ens preocupa les condicions del retorn a la “nova normalitat”, tant pel que fa a la continuïtat de les lamentables condicions d’abans de l’estiu, com el retorn de l’alumnat amb garanties sanitàries.

Abans de l’estiu el PAS* i el PDI* han hagut de continuar amb l’activitat de la Universitat, tant administratives, com docents, etc. I ho han fet en la majoria d’ocasions amb els seus propis mitjans i sense condicions laborals negociades (docència on line obligada i no prevista, horaris de desconnexió, etc)

En el cas del PDI, principalment ha estat afectada la docència, però l’activitat acadèmica es molt més que això: pràctiques, recerca, laboratoris, etc.

Activitat presencial

Per garantir una universitat de qualitat, la presencialitat és un valor imprescindible, però s’ha de fer amb les màximes garanties.

 És important tenir en compte que l’alummat arriba de tot el territori, no d’un barri o localitat. Per tant el potencial de dispersió és molt alt.

També és una dada preocupant que la mitjana d’edat del PDI funcionari a la universitat està a prop dels 60 anys (depenen de cada universitat).

Avui encara hi ha massa incògnites

Ja sabem que l’inici de curs es farà amb activitat mixta, és a dir, part presencial i part virtual. 

Ara mateix no hi ha concretat com es farà exactament el seguiment de les situacions conflictives, com afrontarà el PDI l’inici de la presencialitat? Com es garanteix les mesures preventives?: 

  • Ús mascareta i distancia alumnes, neteja entre torns de classes, ventilació adequada...
  • Com actuar davant de casos positius o sospitosos? D’alumnes o de companys i companyes de PDI
  • Previsió de substitució de PDI davant previsió de confinaments, baixes, etc

I alhora no és menys importants que les universitats continuen amb un gran infrafinançament, i que es veurà ara agreujat, i amb taxes de precarietat inacceptable, amb un sobreesforç de professorat associat mal pagat i personal investigador en formació amb sous vergonyosos.

  • Cal concretar les mesures per un inici de curs amb garanties sanitàries
  • Cal concretar mesures organitzatives, mitjans tècnics i regulació del teletreball per causa de força major, i que no continuï el pes econòmic i de dedicació a les esquenes dels treballadors i treballadores 
  • Cal continuar exigint que es concretin mesures contra la precarietat i els sous de misèria de professorat associat i de doctorands

Conclusió: Manquen concrecions, manquen recursos i manca negociació...

Em dic Jordi Hostaled i sóc afiliat i delegat de CCOO al comitè d’empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.

Estic aquí per parlar en nom de les delegades i delegats de CCOO de les universitats privades de Catalunya per exigir, com la resta dels meus companys i companyes, respecte a l’Educació.

Els treballadors i treballadores de les universitats privades de Catalunya estem vivint aquest inici de curs tan estrany amb la mateixa incertesa que la resta de companyes i companys de l’Educació de Catalunya. A més però, el departament del qual depenem, el d’Empresa i , no sembla disposat a asseure’s amb els representants dels treballadors i treballadores i parlar de la tornada a la feina presencial.

Hi ha tres temes que ens preocupen especialment:

En primer lloc, el teletreball i la manera com aquest s’ha de regular, de manera pactada amb els sindicats. Moltes de les universitats privades i Fundacions de Catalunya estan imposant formes de teletreball, normalment sense cap tipus d’acord amb els comitès d’empresa o delegades. Com que encara no hi ha cap tipus de regulació al respecte, les formes de teletreball sovint són abusives. Exigim que les empreses acordin amb les representants legals de treballadors i treballadores que s’acordi qualsevol modificació del treball pel que fa al teletreball.

En segon lloc, els acomiadaments que moltes universitats privades i fundacions han fet aprofitant la situació actual. A tot el sector, més de 30 companys i companyes han perdut la seva feina. En el moment en el qual estem, amb la necessitat de mantenir espai i reduir ràtios, exigim que es deixi de destruir ocupació.

I per últim, la seguretat i la prevenció dels treballadors i treballadores així com de l’alumnat a les aules i espais comuns davant la covid-19. En molts casos, les direccions s’han posat en mans de les mútues dels serveis de seguretat i prevenció i han deixat de banda el diàleg amb els comitès de seguretat i salut. Exigim l’estricte compliment de les indicacions de les autoritats sanitàries i que les mesures s’acordin amb les representants dels treballadors i treballadores de les universitats privadesFundacions de Catalunya.

Companyes i companys,

Enmig d’una pandèmia global, no volíem haver d’estar aquí, però aquest Govern,  absolutament impermeable, ens obliga a cridar-li a les portes de la seva seu.

No podem entendre el seu menyspreu pel diàleg i l’acord. 

Aquest sindicat, el primer del país, té molt a oferir a la nostra societat. 

Coneixem de primera mà la realitat dels centres educatius de Catalunya, tal com ha quedat clar amb les 12 intervencions que m’han precedit. 

Companyes i companys amb contacte directe amb la realitat laboral de les escoles i instituts, tant en l’horari lectiu com en el no formal, de les universitats, dels centres de formació no reglada, dels d’atenció a les persones amb discapacitat i de les imprescindibles companyes de la neteja de tots aquests centres.

El Govern podia disposar dels coneixements i les propostes d’una organització no corporativa, que pensa en el conjunt de la classe treballadora i que sempre defensarà el dret a l’educació com un dels drets fonamentals d’una societat que vulgui ser democràtica i lliure. 

Una organització, les Comissions Obreres, que defensa la salut de tota la nostra societat i que vol unes escoles segures, que no facin difusió del virus, però que sap de la importància que estiguin obertes.

Perquè el paper dels centres educatius és fonamental per al desenvolupament de la nostra societat. No només estem educant i formant a la ciutadania, sinó que som un engranatge imprescindible per a què les mares i els pares, però sobretot les mares, puguin desenvolupar-se professionalment.

Per tot això, era imprescindible reduir les ràtios dels grups i garantir la seguretat als centres.. 

Per recuperar les desigualtats educatives provocades al nostre alumnat pels 4 mesos de tancament. Sobretot a aquell alumnat vulnerable, el que més necessita la seva formació. Però també per evitar la propagació del virus entre més alumnes i per evitar que més pares i mares hagin de deixar el seu lloc de treball per tenir cura dels infants en quarantena. 

Per tot això, era imprescindible incrementar el personal de la neteja dels centres educatius, per garantir la desinfecció amb el seu treball durant tota la jornada escolar, tant la lectiva com al menjador i les extraescolars.

Per tot això, era imprescindible protegir a les treballadores i treballadors vulnerables, garantint els seus ingressos i la seva salut.

A més a més, aquest sindicat coneix la necessitat de fomentar les activitats culturals i d’oci, tan castigades pel confinament i tan útils per a la formació del nostre alumnat. Podríem haver utilitzat els diners de la nostra societat per dinamitzar aquests sectors, garantint la seguretat i millorant la formació cultural i l’esbarjo del nostre alumnat, en lloc de pagar ertos. 

Necessitàvem un Govern amb mirada global dels problemes que s’estan ocasionant, i no l’hem tingut.

Perquè el nostre Govern va decidir al mes de juny que no s’havia d’incrementar els recursos tant com fos necessari. 

Van albirar una oportunitat d’evitar increments de despeses amb la reducció dels contagis d’aquells dos mesos, confiant en una tornada al setembre exactament igual a la de cursos anteriors, ignorant les nostres advertències. 

No van voler implicar a la Mesa del Diàleg Social en un acord. Perquè nosaltres estàvem disposats a corresponsabilitzar-nos en l’anàlisi de la situació i en la presa de decisions per a un curs que sabíem que seria molt diferent. 

Perquè estàvem totalment convençudes de l’emergència educativa en la qual ens trobem i que només amb grans consensos podem trobar solucions als grans problemes.

Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies