Aquest curs serà diferent i ho hem d’assumir

Des que va començar aquesta emergència sanitària, els equips directius i el professorat estan cercant eines i recursos per oferir solucions al seu alumnat en aquesta crisi sobrevinguda on no podem conviure presencialment. És aquesta  convivència amb els adults i els companys i companyes del centre el que fa que es creïn vincles que serveixen per construir hàbits, aprenentatges, competències… però i si tot això no es pot donar?… perquè tots sabem que la institució escolar no és una mera transmissora de coneixements sinó que també és un espai de socialització, on es viuen valors com el respecte, l’amistat, la democràcia, la inclusió…i hem d’assumir que durant aquests mesos tot això no podrem fer-ho de la manera habitual, però sí la societat l’estem fent d’altres maneres.

També hem d’assumir la dificultat de desenvolupar les competències personals i socials de manera no presencial d’un dia per l’altre. Més encara tenint en compte el nivell de competència virtual docent que requeriria, i per descomptat els recursos tècnics i metodològics amb els quals s’hauria de comptar a la llar on s’està confinat.

El Departament d’Educació ha donat a conèixer els criteris pel desenvolupament de l’acció educativa i l’avaluació de l’alumnat en aquest període de confinament. Del document es desprèn que el Departament no ha acabat d’assumir que estem en una situació excepcional. No podem seguir com si estiguéssim dins l’aula: avançant currículum, fent classes, avaluant continguts nous… No podem pretendre que aquest curs sigui com els anteriors ni que totes les famílies estiguin en la mateixa situació d’ajuda a l’alumnat. Amb tantes casuístiques diferents a cada entorn familiar, intentar generalitzar la obligatorietat acadèmica, fent que sigui també obligada l’avaluació del proper trimestre és una utopia.

Però a més, no podem responsabilitzar de resoldre aquesta situació a les professionals, que potser no estem preparades i sense les eines per fer-ho, ja que es crea una sensació de fracàs. No únicament a nivell curricular, sinó d’altres àmbits de la seva vida, com és la detecció de violències, per exemple, i que en la situació actual es pot agreujar.

És per tot això que des de CCOO creiem que no s’ha de tensionar més el sistema educatiu, ni augmentar les desigualtats educatives durant aquests mesos. Hem de ser conscients que el que és realment important no són els continguts per sí sols, sinó evitar perdre els vincles emocionals i de treball amb el centre. A més, cal acompanyar a l’alumnat en aquesta situació de pandèmia i confinament per reprendre, quan es pugui, les classes. El currículum no es podrà acabar, per això tot el que s’avanci no ha de deixar a ningú enrere i l’avaluació ha de ser formativa, no qualificadora, integrant els aprenentatges informals que de ben segur cap dels alumnes oblidarà.

A més a més, des de CCOO no volem que recaigui tota l’acció educativa només en els docents i en les famílies, sinó que sigui tota la societat qui assumeixi aquesta tasca. Hem d’aprofitar aquesta situació per reforçar els valors que haurien de sustentar la nostra societat. Mantenir els vincles i la serenitat entre les persones hauria de passar per davant de mantenir rutines escolars en una situació de confinament.

És per totes aquestes reflexions que fem el plantejament d’una “Proposta Educativa de País en situació d’excepcionalitat i en la normalitat”:

  • Els centres educatius, sabent que no acabarem el currículum previst, haurem de reforçar i ampliar el treball per competències, garantint el seguiment i acompanyament de l’alumnat, especialment el més vulnerable. L’avaluació haurà de ser formativa i no qualificadora. Així mateix, haurem de reprogramar el proper curs per evitar l’estrès d’alumnat i professionals per intentar compensar aquells continguts que no s’hagin desenvolupat durant aquest.
  • Els mitjans de comunicació hauran d’elaborar un Pla de continguts pels diferents ensenyaments, especialment dels obligatoris.
  • Pla de coordinació entre les Conselleries d’educació i treball i afers socials per assegurar l’atenció dels infants i joves més vulnerables, així com la dotació dels recursos tecnològics necessaris. S’ha de decidir com avaluar l’alumnat que ha d’obtenir un títol aquest curs, evitant perjudicar-lo. També s’haurà de garantir les professionals necessàries per al proper curs per ajudar a reduir la desigualtat que aquest període està generant.
  • Planificació del retorn als centres educatius dissenyant eines emocionals i educatives per acompanyar a tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa.
  • Un programa estiu 2020 per tothom. Organització des del Departament d’Educació, en coordinació amb altres departaments i els ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, AMPAs, entitats diverses…, de la programació d’aquest Estiu 2020 (si la situació sanitària ho permet) on tots els infants i joves puguin gaudir d’experiències (reforç, activitats educatives, lúdiques…) que els ajudin a pal·liar els efectes del confinament (dol d’haver perdut algun ésser estimat, situació de precarietat econòmica per la pèrdua de feina dels seus pares,…). Un programa inclusiu i gratuït dirigit i desenvolupat per educadores del lleure educatiu i sociocultural, amb una clara voluntat socialitzadora, on l’aprenentatge social i emocional, entre d’altres, siguin presents en totes les programacions.

Després que passi aquesta emergència sanitària i social el repte més gran que tenim com a societat és no deixar que cap infant ni cap jove baixi del tren de l’educació.

I com deia Miquel Martí i Pol,

“I, sobretot, no oblidis que el teu temps

és aquest temps que t’ha tocat de viure:

no un altre, i no en desertis ,

orgullós o covard, quan et sentis cridat

a prendre part, com tothom, en la lluita,

car el teu lloc només tu pots omplir-lo”.

Assumim el temps que ens ha tocat viure.

Aquestes circumstàncies tan excepcionals i dràmatiques requereixen de mesures igualment excepcionals i compensadores de totes les desigualtats que estem vivint.