Article de Manel Pulido, publicat a “El diari de l’Educació” 15/12/2020

Sense contrapoder, no hi ha democràcia als centres educatius

En les darreres setmanes han sortit a la llum casos relacionats amb males praxis laborals per part d’algunes direccions de centres educatius públics. Són actuacions que sabem que no són majoritàries, però sí que prou significatives per generar un ambient de manca de democràcia en la gestió del personal dels centres públics.

Aquestes actuacions generen problemes laborals claríssims, amb afectacions personals que poden ser greus, però també un problema educatiu de primer ordre. Perquè, com podem educar ciutadania crítica i lliure, amb l’objectiu d’enfortir la democràcia, si les educadores viuen amb por la seva vida laboral?

Torno a insistir que no són situacions generalitzades però sí molt significatives, com anem comprovant en el nostre dia a dia sindical, en el qual la gent s’atansa a nosaltres quan viuen conflictes. El paper que ens correspon a les organitzacions sindicals és la de fer visible allò invisible, aportant solucions col·lectives a problemes que moltes vegades les persones viuen en solitari.

Per trobar aquestes solucions col·lectives, el sindicalisme en democràcia ens hem dotat de la negociació col·lectiva. Una negociació col·lectiva que en el cas del personal dels centres educatius públics no s’està produint en els darrers anys degut a decisions polítiques pròpies de Catalunya.

L’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya el 2009, juntament amb el posterior desplegament amb els Decrets d’Autonomia de Centres, de Direcció de Centres i de Provisió de Llocs, va modificar substancialment els àmbits de decisió de les polítiques de personal. A Catalunya, des d’aleshores, la direcció d’un centre públic té les funcions de cap de personal (art. 3.1. Decret de Direccions de Centres) i, entre catorze funcions sobre aquestes qüestions, té la d’intervenir unilateralment en la provisió de personal. A més, la direcció, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari (art. 4.1 Decret Direccions).

Les CCOO treballem perquè la democràcia no es quedi a les portes de les empreses, donant un paper fonamental d’intervenció a la Representació Legal de les Treballadores (RLT). En el cas de l’educació pública, en cap d’aquests decrets s’atorga a la RLT la capacitat de control d’aquestes funcions de màxim responsable de personal. Per ser més exactes, en cap d’aquests decrets es considera que hagi d’existir-ne. Ens hem d’anar a la Llei d’Educació de Catalunya, però ja a la Disposició Addicional Desena, per veure que la negociació col·lectiva de les condicions de treball dels funcionaris docents s’ha de portar a terme per mitjà d’una Mesa Sectorial d’Educació. A més determina a la Junta de Personal de cada Servei Territorial com l’òrgan de representació dels col·lectius docents, amb funcions definides a l’article 40 de l’EBEP, com la de tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i l’horari de treball, la de vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i la d’exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents.

Així doncs, el Departament d’Educació ha establert una legislació que dificulta la negociació col·lectiva en matèria de personal: per una banda unes Juntes de Personal que tenen la capacitat d’interlocutar amb uns Serveis Territorials cada cop amb menys funcions sobre el personal, i unes direccions dels centres docents amb cada cop més atribucions de personal, però sense cap tipus d’obligació d’interlocució amb els Representants dels i les docents.

Ja des dels primers conflictes plantejats després de l’aprovació d’aquestes normatives, ens hem trobat amb algunes direccions que decidien sobre la permanència o el nomenament de les seves treballadores, o amb la modificació unilateral dels horaris laborals negociats a la Mesa Sectorial, sense cap tipus de rendiment de comptes davant la representació sindical. Aquests dies hem hagut de denunciar públicament casos així al Maresme i a Girona, després de no obtenir possibilitats de solució amb l’Administració.

Davant d’aquestes situacions, les CCOO no hem deixat d’exigir una important modificació negociada dels decrets de direccions i de provisió de llocs, que encara no ha estat escoltada. Sí que es va arribar a aconseguir la nostra demanda d’una Comissió Paritària de Resolució de Conflictes, creada el 11 de novembre de 2019, però que només es va reunir per treballar el 16 de desembre de ja fa un any. Després, res…

Podem concloure doncs que amb la situació normativa existent pel que fa a la interlocució respecte la política de personal, el Departament d’Educació està incomplint l’article 31 de l’EBEP, que garanteix el dret dels i les empleades públiques a la negociació col·lectiva. Igualment, s’incompleix l’article 5 del Conveni 154 de la OIT, que expressa que els òrgans i procediments de solució dels conflictes laborals han d’ésser concebuts de tal forma que contribueixin a fomentar la negociació col·lectiva, i que aquesta no pot ser obstaculitzada per la inexistència de regles que fixin el seu desenvolupament o la insuficiència i el caràcter impropi d’aquestes.

Un govern que es consideri democràtic no pot continuar incomplint normativa. Un govern que vulgui millorar la salut democràtica de la seva ciutadania, no pot fer que no es visqui la democràcia als seus centres de treball, i menys encara en aquells que han d’educar a la ciutadania. Les CCOO estem disposades a treballar per millorar aquestes situacions. Ens coneixen i saben que som un sindicat seriós, coneixedor de la realitat i que vol transformar la realitat amb propostes concretes. Ara falta saber si vol tenir la valentia política d’assumir aquest repte.

Manel Pulido és secretari general de la Federació d’Educació de CCOO (Twitter: @mpulidogu)