Avui 19 de juny es compleixen 5 anys de l’aprovació de la Llei 10/2015 de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, havent-se iniciat el desplegament amb la creació de la Comissió Rectora al febrer de 2019, i la concertació d’alguns documents de bases.
Malauradament continuen fent-se evidents les diferents perspectives a l’hora d’integrar els subsistemes i garantir que el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya sigui una eina estratègica que garanteixi el dret de la formació i la qualificació al llarg de la vida, l’emancipació dels joves, l’accés a una feina digna i la sostenibilitat d’un teixit productiu robust i capaç d’adaptar-se als reptes socials com els canvis que enfrontem en l’àmbit tecnològic, climàtic, demogràfic o en l’actual crisi.
CCOO de Catalunya no vam donar el nostre suport a la Llei per considerar-la poc ambiciosa i no incorporar importants demandes per la millora i la integració de la formació i qualificació professionals i així es va traslladar al Consell Escolar de Catalunya (acta 149 28/7/2014), a diferència dels sindicats corporatius d’educació que no van posar-hi cap trava facilitant l’aprovació junt amb la patronal i la consellera Rigau.
Posteriorment en el seu tràmit parlamentari va rebre un ampli suport dels grups amb l’únic vot contrari d’ICV-EUIA i l’abstenció de la CUP. Des de llavors hem treballat des de l’espai de concertació per al desenvolupament d’aquesta amb el màxim consens possible i la finalitat d’avançar en la millora de l’FP a Catalunya.
Com a sindicat de classe entenem l’FP com un dret i un mecanisme de formació i qualificació de les persones joves i treballadores al llarg de la vida a través dels diferents sistemes, l’inicial i l’ocupacional, i mitjançant els diferents serveis (prospecció, orientació, formació, acreditació…) que faciliten la qualificació professional permanent de les persones.
Aquesta llei hauria de servir per optimitzar els recursos i crear un marc normatiu integrat basat en el diàleg i el consens com ja s’ha produït al País Basc i a d’altres territoris on s’han desplegat els centres d’FP integrats impartint la formació acadèmica i ocupacional adreçada a les persones aturades i treballadores i proveïnt d’altres serveis com l’orientació, l’assessorament i l’acreditació de competències.
Com hem vist recentment el Govern ha obviat la Llei i l’espai de concertació implantant una Reforma del model d’FP Inicial a través del Departament d’Educació, amb efectes directes sobre els centres formatius, l’alumnat i les empreses. Cap dels documents de bases aprovats fins ara en el marc de la Llei 10/2015 avalen aquest canvi de model que hauria de ser fruit de la concertació social.
La gestió del Departament d’Educació dels darrers anys ha situat l’FP i els Ensenyaments de Règim Especial en una situació d’emergència i precarietat educativa, atesa la manca d’inversió, les retallades i les polítiques dels darreres: capdavantera en les ràtios més altes de l’estat, interinitat, creixement de l’oferta a distància privada (15.000% de creixement d’alumnat de CFGS en 5 anys) i estancament de la pública, en abandonament escolar prematur (fins el 19%), en alumnat d’FP Dual i sense contracte laboral (9.000 alumnes, la meitat de tot l’estat) i a la cua en inversió educativa (la més baixa d’Europa) i formativa del professorat (0 euros destinats a formació permanent del professorat d’FP).
Com a resposta a aquests problemes, sense evidències acadèmiques ni pedagògiques i sense tenir en compte l’impacte de la crisi sanitària, social i econòmica provocada pel COVID-19 sobre les empreses susceptibles d’acollir alumnat en FCT o FP Dual, ha sorgit de nou aquesta Reforma de l’FP impulsada pel Departament d’Educació que incrementa el pes de la formació a l’empresa, redueix les hores dels mòduls específics de cada titulació i la formació en drets laborals dels futurs treballadors i treballadores.
Augmentar les hores del mòdul Formació als Centres de Treball (FCT) i unificar la distribució curricular de les dues modalitats d’FP (convencional i Dual) per impulsar l’FP Dual sense una perspectiva sectorial, ni recursos específics, i deixant de banda la iniciativa dels centres i la visió i proposta dels seus professionals no té justificació possible i no es correspon ni amb l’esperit ni amb la llei aprovada fa ara cinc anys a banda de l’afectació que pot causar aquest model sobre l’alumnat i les persones treballadores a les empreses que participen en la formació de l’alumnat.
En relació al desplegament de l’FP Dual que sembla ser l’argument de fons, CCOO de Catalunya no pot sinó reivindicar els espais de concertació que estableix la Llei 10/2015 (Art. 9) i recordar els principis recollits al document de Bases de l’FP Dual que es van aprovar a la Comissió Rectora del Sistema el 31 de juliol passat i que estableixen:
“10. Recursos i pressupost. La formació professional dual s’ha de desplegar en unes condicions que estimulin la iniciativa i la implicació dels centres de formació, les persones i les empreses, amb suficiència de recursos humans i econòmics i amb el reconeixement del paper i la responsabilitat que en termes pedagògics els pertoca. Hi ha d’haver una dotació pressupostària específica que permeti fer concrecions adaptades a l’entorn o al sector al qual es dirigeix l’oferta formativa” (Document de Bases per al model d’FP Dual).”
Continuant amb els aniversaris no podem oblidar que ara més que mai és necessària l’actualització de l’Acord d’FP signat amb el Departament d’Educació l’any 1999 (21 anys després), per adequar l’organització dels cicles formatius i les condicions de treball del professorat a la situació actual, el qual hauria d’incloure entre altres aspectes la baixada de ràtios, els desdoblaments, les tutories, les coordinacions de projectes d’FP i l’equiparació del professorat PT i PS.
