Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
La Federació estatal d'Ensenyament de CCOO proposa una sèrie de mesures urgents per a reduir la bretxa professional i acadèmica entre homes i dones.
En paraules de l'ONU, la ciència i la igualtat de gènere són vitals per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). No obstant això, la bretxa de gènere en els sectors de ciència continua sent un exemple del treball que encara falta per fer en l'àmbit educatiu.
Ja apreciem una diferència quant a les preferències de les joves per a cursar estudis de secundària en la modalitat de ciències, amb un 47% de dones enfront del 53% d'homes[1]. Si a aquesta qüestió li sumem les xifres de Formació Professional, les dades són alarmants. Per posar alguns exemples, en Fabricació i mecànica només estan matriculades un 2% de noies, el mateix que en automoció, mentre que en informàtica i comunicació pugen fins a un 17,7%[2].
Aquestes dades ens donen una mostra de la inclinació de les noies cap a gairebé totes les opcions menys ciències i tecnologia, situació que es repeteix en el cas d'estudis universitaris, sent el percentatge menor d'estudiants dones en Enginyeria i Arquitectura. En els graus superiors, tampoc es pot dir que millori la situació, per posar un sol exemple el percentatge de dones que cursa estudis en imatge personal és de 94,1%.
Després no poden sorprendre'ns la situació que presenten les dones en l'àmbit de la recerca. En l'estudi emès pel CSIC, la xifres parlen per si soles i això no és ni més ni menys que el reflex d'una situació que, si no ens prenem de debò, difícilment revertirà.
En funció d'aquestes dades la situació de les dones investigadores és lamentable. Segons l'informe, si bé és cert que l'índex del sostre de cristall, que mesura la proporció de dones investigadores respecte a les que tenen la categoria de professorat, descendeix el seu valor un 1,37% en 2018 (per sota de la mitjana europea), la dada és totalment insuficient. Quan aterrem en àrees específiques com a Ciència i Tecnologia de materials, l'índex es redueix a un 1%.
Si mirem la distribució de personal per sexe i relació laboral, no faria falta fer cap apreciació més que presentar les dades globals. Així, dins del personal laboral temporal, la majoria són dones: 54,4%.
Quant als resultats de les dades per àrees de recerca, el percentatge de dones és bastant més baix que el d'homes, sent molt cridaner en Ciències i tecnologies físiques.
La situació laboral de les dones en la indústria espanyola, igual que en el del conjunt dels sectors socioeconòmics, és de clar desavantatge en ocupació, activitat, temporalitat, segregació ocupacional o bretxa salarial, com ja apuntem en el Projecte Orienta de CCOO.
Com s'apunta en aquest estudi, la majoria dels i les joves, exerceixen aquelles professions en les quals vagin a tenir més oportunitats i menors dificultats en l'accés, manteniment i promoció. Pel que totes aquelles matèries que s'entenen masculinizadas, es descarten per les joves que continuen mantenint una idea d'acostar-se al presumpte “rol” social que li és assignat.
És a la nostra mà canviar això. Coneixem dones científiques de rellevància, matemàtiques, físiques, metgesses, investigadores, però passen silenciades en gairebé tots els àmbits, sobretot en els continguts curriculars de les diferents matèries en el sistema educatiu.
Portem ja 13 anys de la Llei d'Igualtat i encara no s'han implementat totes les mesures aprovades, en els mitjans de comunicació, empreses, administracions públiques i, sobretot, en l'àmbit laboral per a revertir aquesta situació.
Si bé s'ha aprovat el Reial decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'ocupació i l'ocupació, encara tampoc està totalment implementat.
Les dones continuen suportant major desocupació, major temporalitat i parcialitat. Existeixen treballadores que fins i tot treballant són pobres.
Si parlem de la situació dels plans d'igualtat en l'àmbit de l'ensenyament, encara que ja hem pogut anar negociant alguns, en la majoria de les empreses no s'ho prenen amb rigor. De la mateixa forma, les administracions públiques no han complert la Llei, sent escasses les que disposen d'un pla d'igualtat concorde a un diagnòstic seriós i rigorós, amb mesures reals i d'impacte per a les dones, negociat i cordat amb la part social, i amb un seguiment i avaluació requerits. Tot això sense considerar les llicències per naixement que en moltes ocasions suposen més dificultats per a la promoció, l'adquisició de sexennis o les llicències per cura a persones, sostingudes per les dones i que no estan contemplades en cap lloc.
Encara queda molt per fer i aquí continuem lluitant per a avançar en el terreny de la igualtat, perquè això no sigui només una declaració d'intencions, sinó que es converteixi en una realitat.
Per a això CCOO proposa:
- Derogar la LOMCE per a avançar en mesures concretes en matèria educativa.
- Incorporació de la història de les dones en totes les matèries.
- Nomenament d'una persona en cada centre amb assignació horària i material per a abordar la igualtat.
- Compliment de la llei d'igualtat en tota la seva extensió, posada en marxa dels plans d'igualtat amb caràcter urgent i immediat per a garantir la igualtat d'oportunitats en l'empresa.
Impulsar una oferta formativa específica per a dones composta per especialitats formatives en les quals siguin minoritàries. - Disseny de plans de formació concorde a les necessitats d'incorporació de les noies en aquelles professions masculinizadas i afavorir la inclusió dels nois en matèries feminitzades.
- Propostes per a erradicar la discriminació de les dones científiques que opten per la maternitat.
- Posada en marxa de protocols contra l'assetjament sexual i per raó de sexe.
- Compliment de la normativa vigent, desenvolupament i implementació de les lleis en tots els àmbits.
- Elaboració dels plans d'estudi amb perspectiva de gènere.
