Des del 19 de maig els equips directius han anat rebent un document del Departament d’Educació on se’ls indicava com funcionaria el retorn als centres educatius pels territoris que entressin en la fase 2 de la desescalada. Al mateix temps s’anunciava una roda de premsa del Conseller per l’endemà.
Reiterem que aquest document no ha estat, ni tan sols transmès oficialment, a cap àmbit de negociació amb la representació legals de les treballadores i treballadors del món educatiu. Molt menys ha estat negociat ni acordat. És una normativa completament unilateral que ignora i menysprea a qui representem a unes treballadores i treballadors sense els quals no hi ha cap tornada possible.
Al mateix temps aquestes instruccions traslladen als equips directius dels centres públics i les patronals de l’escola concertada la responsabilitat de garantir a la pràctica les mesures de seguretat i prevenció necessàries. Una responsabilitat que és clarament del Departament i que no pot eludir de cap manera.
Poques hores abans de la roda de premsa del Conseller ha tingut lloc una “reunió informal i informativa” de la Comissió paritària de prevenció de Riscos laborals (dels centres públics), on no s’ha adjuntat cap document i on s’ha afirmat amb tota lleugeresa que el document transmès als centres encara no estava aprovat pel PROCICAT.
Finalment a la roda de premsa el Conseller ha dit que acabaven obtenir el vistiplau del PROCICAT i ha justificat la no negociació en un tema de “calendari”.
No podem acceptar aquestes excuses quan en tot moment des de CCOO hem reclamat un Espai de Diàleg i Negociació on puguin estar representats tots els àmbits educatius ( escola pública, concertada, lleure, educació especial, 0-3…) i quan sempre hem estat disposades a participar en qualsevol convocatòria a qualsevol dia o hora.
El Conseller ha incorporat verbalment a la roda de premsa alguna proposta de CCOO, com fer servir diferents espais extraescolars per afavorir la reducció de ràtios i avançar en una educació més polièdrica incorporant també aspectes de lleure i socialització, però fins i tot en aquestes qüestions no ha ofert cap àmbit de negociació que hauria de ser, obligatòriament, transversal. Tampoc cap compromís per evitar la doble jornada virtual/presencial del personal docent, ni avançar en el tractament igualitari dels centres públics i concertats.
En definitiva una via unilateral, que no pot comptar amb el suport de CCOO. Ens sap greu que la nostra mà estesa i la nostra visió de classe, lluny per tant de qualsevol corporativisme i plenament compromesa amb l’educació com un servei essencial pel conjunt de la societat, hagi rebut aquest menyspreu. Sembla que caldrà mobilitzar-nos i mobilitzar al conjunt de les treballadores i treballadors de l’educació per combatre aquesta dinàmica d’imposició, i tornar a la negociació per aconseguir un retorn en condicions per tota la comunitat educativa.