Aquesta pandèmia ens ha portat moltes incerteses, entre les quals destaquem una de crucial per gran part de la població i que és en quines condicions es durà a terme el curs vinent. La comunitat educativa hem tingut molt neguit per no saber ben bé com seria el curs 2020-21 i ens l’hem imaginat de diverses maneres en funció del que transmetien els mitjans de comunicació i les autoritats educatives a través d’aquests. Al llarg d’aquest temps hem passat d’imaginar-nos des d’un curs 100% telemàtic a un curs presencial amb ràtios reduïdes, passant per un reguitzell de situacions intermèdies.

Quan ens imaginàvem grups més reduïts, molts de nosaltres teníem l’esperança que, encara que el motiu de la reducció fos evitar contagis, aquesta permetria, sens dubte, atendre en millors condicions l’alumnat i que aquesta experiència serviria també perquè s’entengués per fi que la inversió real en educació donava els seus fruits. El que segurament la majoria de nosaltres no esperàvem és que les instruccions per al curs vinent fossin un simple “feu grups estables, perquè així quan algú agafi el Covid19 no haurem de tancar l’escola sencera”, ni que l’augment de plantilles tan gran que s’havia anunciat a so de bombo i platerets seria posar el personal docent mínim i imprescindible per a evitar les sobreràtios reconegudes pel mateix Departament d’Educació i restrictivament només a l’ensenyament obligatori.

En aquesta crisi el Departament d’Educació ha perdut moltes oportunitats. Entre d’altres, ha perdut l’oportunitat d’escoltar els treballadors i treballadores de l’educació, per exemple, quan es va oblidar dels sindicats en fer les instruccions de reobertura al juny, quan no va fer cas de les nostres peticions de negociació ni durant el tancament dels centres, ni per preparar el curs vinent, quan ha tirat endavant una reforma de lFP sense cap consens o quan no ha atès les nostres propostes per protegir de manera efectiva el personal dels centres.

També ha desaprofitat la gran possibilitat de millorar la qualitat de l’educació no dedicant el pressupost necessari per augmentar la plantilla i establir unes ràtios que, a més a més d’evitar els contagis, haguessin permès una atenció més individualitzada i ajudat a pal·liar l’escletxa educativa que s’ha produït durant aquests mesos. Tot plegat, una gran decepció, un conjunt de decisions del Departament molt poc encertades que desgraciadament pagarem totes i tots, perquè cada curs escolar és una nova oportunitat per contribuir a l’educació de la nostra societat, la del present i, especialment, la del futur. Potser encara és a temps de prendre decisions millors.

El curs vinent no serà un curs més, serà un curs molt especial en el que s’haurà de donar resposta a les mancances produïdes en els últims mesos del curs actual, i s’hauran de resoldre les dificultats que implica un curs sense la seguretat d’una planificació previsora i resolutiva des de l’inici fins al final de curs. Necessitàvem molta reflexió, diàleg i consens per encarar-lo conjuntament.

CCOO sempre estem oberts al diàleg per a negociar les condicions laborals, especialment ara, quan el dret a l’educació i a la salut fan imprescindibles totes les garanties i seguretat per a tothom.

Propostes de CCOO per al curs 20-21

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies