Davant la crisi sanitària del Covid-19 l’FP necessita mesures compromeses i consensuades

La recent crisi sanitària ha evidenciat com mai les mancances de la Formació Professional Inicial. Esperem que el Departament prengui nota. La promoció de l’alumnat COVID-19 necessitarà suport de l’administració i empreses per consolidar les seves competències

Pràctiques a les empreses: tard i sense consens

Des de CCOO vam mostrar la nostra frontal oposició des del primer moment a la instrucció del Departament del 12 de març que determinava que, a l’FP dual, les pràctiques no laborals (la pràctica totalitat en beca formativa) quedés en mans de l’empresa exclusivament la decisió de la suspensió. Es podia arribar a donar el cas d’haver-hi alumnat en una mateixa aula amb suspensió de les pràctiques i altre alumnat que no i en un moment d’excepcionalitat com aquest era pràcticament impossible la seva realització i seguiment per part de les persones tutores del centre educatiu i de l’empresa.

Amb la Resolució de 30 de març de 2020 de la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial sobre les pràctiques a l’empresa, el Departament tard i tímidament posa fre a aquesta situació recomanant als centres que proposin a l’alumnat i a les empreses que participen en l’FP Dual la suspensió de les pràctiques.

Tot i això creiem que caldria concretar i diferenciar entre els diferents ensenyaments de FPI i de Règim Especial i garantir que s’hagin adquirit les competències del cicle formatiu en qüestió. Igualment alertem de la desregulació que segurament pot produir l’aplicació de tals mesures en una situació molt difícil de tensionament del teixit productiu i empresarial i d’ERTOs.

Cal garantir que els alumnes estiguin realment fent aprenentatge i no substituint a treballadors i treballadores i la millor manera de fer-ho és recolzar-se en la representació legal dels treballadors/es a les empreses, també pel que fa a la prevenció de riscos. En la Formació Professional Dual és bàsic un acord amb els agents econòmics i socials i les administracions en el marc del Sistema de Formació i Qualificacions Professionals per prendre mesures relacionades amb les garanties de la finalització de les pràctiques del curs actual, i amb les previsions de cara el curs vinent.

Un tercer trimestre amb incertesa, sense negociació i amb recursos insuficients

Als ensenyaments de formació professional l’abandonament escolar està per sobre de la mitjana europea, havent-se incrementat la taxa entre 2018 i 2019 en dos punts. Avui aquestes ràtios són de les més elevades de l’estat, en aquesta situació l’atenció individualitzada del professorat pot fer-se molt feixuga i alhora pot agreujar-se la bretxa formativa de l’alumnat, segons sigui la seva situació familiar i econòmica.

Des de CCOO hem reclamat al Departament d’Educació de manera reiterada una mesa per tractar tots els aspectes i criteris relacionats amb les pràctiques a l’empresa, el tercer trimestre i la finalització de curs dels ensenyaments de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial (especialment els artístics superiors).

Pel que fa a la tercera avaluació que haurà de tenir lloc en situació de confinament els centres de Formació Professional s’han hagut d’organitzar durant el període de descans de setmana santa havent de ser freqüents les comunicacions entre tutoria i coordinació del centre i professorat, fent-ho incompatible amb el degut descans i la conciliació familiar.

En aquesta situació, el seguiment tutorial i emocional a l’alumnat i a les famílies ha de ser el pal de paller, evitant incrementar la segregació socioeconòmica que pateix l’alumnat de l’FP. Cal reforçar la tutoria als centres educatius amb la incorporació de professorat tutor en tots els cicles formatius. Reclamem per aquest curs que s’activin els nomenaments de personal substitut que facin possible que no quedi cap alumne ni alumna sense atenció.

El vessant pràctic dels estudis d’FP impossibilita que els estudiants de moltes famílies professionals puguin, de forma telemàtica, adquirir les competències professionals inherents a molts dels mòduls dels cicles formatius vinculats a aquestes famílies. El Departament hauria de garantir que en cada cicle formatiu l’alumnat pogués adquirir les competències de cada titulació. Pel que fa a les pràctiques a l’empresa quan es doni un desconfinament progressiu i es reprengui l’activitat empresarial, caldrà fer-ho en condicions especials, amb un lloc específic als plans extraordinaris de prevenció i amb el vistiplau de la representació legal dels treballadors.

L’alumnat de segon curs que es graduï necessitarà mesures excepcionals que ofereixin alternatives per donar-li l’oportunitat de consolidació de les seves competències professionals, personals o socials com ara donar-li accés preferent a formació professional inicial i ocupacional relacionada amb aspectes pràctics del seu sector professional, tenir preferència en la matrícula de cursos d’especialització, programació de formacions ad hoc en els centres d’FP, etc.

Pel que fa a la Formació Professional Inicial, calen recursos econòmics corresponents i augment de la plantilla de professorat per poder implementar-les, així com dels suficients recursos materials pels tallers i aules pràctiques. En previsió de noves situacions de confinament és necessari que s’organitzi per part de l’administració un sistema de préstec d’unitats per facilitar continuar amb la formació quan aquesta s’hagi de traslladar excepcionalment a un marc no presencial. En l’àmbit del Sistema de Formació i Qualificació Professionals s’hauran de consensuar mesures excepcionals d’accés a l’empresa d’aquest alumnat.

Quant a l’alumnat que està cursant primer, cal que aquest tercer trimestre es realitzin activitats formatives que consolidin els resultats d’aprenentatge corresponents i que el curs vinent es reorganitzi el calendari escolar i es faci reprogramació dels diferents mòduls i unitats.

Alumnat de Formació Professional que ofereix suport als àmbits sanitaris i social

La nota de premsa del Departament de 26 de març adreçada bàsicament a l’alumnat de grau mitjà de Cures auxiliars d’infermeria i Atenció a les persones en situació de dependència i de grau superior d’Integració social estableix que es tracta d’alumnat de 18 anys, que de manera voluntària i abans de finalitzar la seva formació vulgui treballar en aquests àmbits, i que ho faran sense risc d’infecció.

Nosaltres creiem que aquesta oferta s’hauria de circumscriure a l’alumnat que estigui cursant segon curs. No es pot fer una afirmació tan rotunda sobre el no risc d’infecció quan en teoria es podrien incorporar persones que tot just hagin cursat solament un 33% de la formació del cicle corresponent, sense haver treballat els aspectes més pràctics de la professió. El mateix hem de dir respecte a la incorporació d’alumnat de Sanitat i de Serveis Socioculturals i a la Comunitat en residències, centres de dependència i hospitals.

La situació actual ha posat en relleu les grans carències en especialitats sanitàries, de les cures i d’assistència social. Aquestes es poden afrontar de manera excepcional amb mesures que es recolzin en el voluntariat a l’hora de contractar estudiants que no han finalitzat la seva formació, però el que cal és contractació estable i de qualitat, i no contractació de caràcter conjuntural i precària.

Cal un IOC capdavanter i amb recursos

L’ofegament dels darrers anys que ha patit l’Institut Obert de Catalunya (IOC), amb manca de recursos i de normativa pròpia, també posa de manifest ara més que mai la necessitat de tenir una plataforma pública reforçada i capdavantera de formació en línia per les persones que cursin FP de manera no presencial. Caldran inversions pressupostàries extraordinàries d’ara endavant per garantir el seu funcionament i el suport als centres presencials, habitualment i en situacions de confinament.

El creixement dels darrers anys de les empreses privades autoritzades per Educació que imparteixen FP a distància ha estat exponencial, és necessari ara en moments d’excepcionalitat que aquests recursos i plataformes es comparteixin, sumant-se als de la plataforma pública.

Aprenentatges per al futur. La importància de la formació al centre educatiu

Una crisi tan dura com l’actual evidencia més que mai les carències del Departament en la gestió de l’FP, a les quals cal donar-hi una solució satisfactòria, que no afecti negativament la formació de la classe treballadora que forma part de la majoria dels serveis essencials pel funcionament de la societat com hem vist aquests darrers dies.

Els dos darrers cursos Educació s’ha preocupat quasi exclusivament en implementar una reforma curricular de l’FP tenint com un dels objectius preferents l’augment de la modalitat dual, oferint un currículum únic i deixant en un segon lloc prioritzar les necessitats i adoptar mesures per solucionar les deficiències de la totalitat dels ensenyaments professionals. Ara queda palès que cal un equilibri i que és essencial la formació presencial teòrica-pràctica que s’imparteix en els tallers, estudis i aules dels centres educatius. Tallers que necessiten tenir a disposició recursos actualitzats i material adient per poder impartir els diferents currículums.

Sense dotacions adequades difícilment les persones poden adquirir les competències professionals que defineixen els perfils de cada titulació, no n’hi ha prou en fer pràctiques a l’empresa.

Versió complerta de les Valoracions sobre “Formació Professional i la crisi sanitària COVID-19”. Conté valoracions i propostes sobre les pràctiques a l’empresa, la tercera avaluació i de com abordar el futur de l’FP, amb una FP reforçada als centres educatius i un IOC capdavanter amb recursos.