Continuem sense planificació educativa

El Departament d’Educació continua sense planificació educativa tot i les nostres demandes de diàleg i consens. La crisis del coronavirus no ha d’incrementar més les dificultats del nostre sistema educatiu.

Aquest curs 2019-2020 el recordarem sempre. Hem patit una pandèmia mundial, un confinament inimaginable i una educació online on, tot i els esforços de tota la comunitat educativa (professionals de l’educació, alumnat i famílies) s’ha trencat el dret a l’educació i les desigualtats educatives han crescut. També ens hem adonat de la complexitat de la gestió que tenia l’administració amb una situació tan difícil però aquest fet no justifica la manca de planificació escolar. Una manca de planificació derivada de la falta d’un mandat explícit en aquest sentit a la LEC i a la LOMCE. A més a més l’evolució demogràfica i econòmica  de la societat catalana s’ha trobat amb una resposta política que no ha estat a l’alçada de les circumstàncies:

  • Per una banda tancaments a aules de P3 amb la corresponent pèrdua de llocs de treball.
  • Per una altra, la manca de places i massificació a les aules a secundària obligatòria i post-obligatòria, la construcció de barracots i la manca de professorat.
  • I per últim, famílies que no els han adjudicat una plaça pública a prop del seu domicili.

 Llibertat d’elecció de centre?

 La llibertat d’elecció de centre és un dret reconegut per les lleis educatives: LODE, LOMCE i LEC, encara que a la Constitució Espanyola, aquest dret no està reconegut explícitament.

Des de CCOO considerem que, amb el sistema de programació escolar i del procés de matriculació, aquesta llibertat s’ha convertit en la “llibertat d’elecció de l’alumnat” per part d’alguns centres i, també, la “llibertat d’escollir centre educatiu” per part d’algunes famílies.

El model educatiu de mercat, comporta de manera ineludible segregació escolar de caràcter socioeconòmic i cultural. La segregació que genera la selecció de l’alumnat no és un valor educatiu. Al contrari, opera contra la creativitat, contra la cooperació, contra la solidaritat, contra la pròpia construcció del coneixement i contra la igualtat d’oportunitats.

Objectius de CCOO

  • Reivindicar la planificació educativa per entomar la reducció demogràfica als primers anys d’escolarització i el gran increment a l’educació secundària, tant obligatòria com post obligatòria.
  • Denunciar les brutals retallades en els pressupostos destinats a l’educació, que han comportat deixar d’invertir a Catalunya prop de 3.700 milions d’euros en els darrers 6 anys, el que representa gairebé el pressupost sencer d’un any.
  • Lluitar per garantir que els drets de ciutadania quedin en mans dels poders públics i així vetllin pels interessos de l’alumnat i de la societat a la que va dirigida l’educació. No es pot deixar el dret a l’educació al mercat.
  • Pressionar per a què tothom que vulgui tingui garantida una plaça pública a prop del seu domicili.

 Propostes de CCOO

  • Modificació de la legislació catalana perquè els poders públics garanteixin el dret universal a l’educació com diuen els articles 28 i 29 de la “Convenció dels Drets de l’Infant”
  • Modificació de la normativa per tal que, mentre existeixi el dret a la “llibertat d’elecció de centre”, el calendari de programació de l’oferta sigui el mateix pels centres de titularitat pública i de titularitat privada.
  • No a la supressió de més llocs de treball a l’educació. Cal negociar processos de mobilitat, de formació, o d’altres mecanismes que permetin adaptar la plantilla a l’increment d’alumnat de la secundària i la reducció d’alumnat a l’educació infantil.
  • Recuperació del mapa escolar com a instrument de planificació, amb la participació efectiva dels poders públics locals i de la comunitat educativa, comptant explícitament amb els Consells Escolars Territorials.
  • Planificació de mesures perquè la Segregació Escolar desaparegui dels municipis i perquè en les localitats amb contextos desafavorits disposin de més recursos per pal·liar les desigualtats educatives i per assolir unes quotes d’equitat suficients.
  • Davant de la problemàtica d’escolarització de l’alumnat de secundària de molts municipis exigim que el Departament consensuï possibles solucions temporals amb el conjunt de la Comunitat Educativa afectada.
  • Construcció o ampliació de les instal·lacions necessàries als centres educatius. Creació d’institut-escola, per aprofitar espais, i per les seves possibilitats pedagògiques.

Una proposta per la inclusió, reducció de les ràtios real i no només per la situació de crisi sanitària.

Sol·licitem al Departament d’Educació que, de forma immediata, elaborin la normativa corresponent per tal de reduir les ràtios de les aules catalanes gradualment i no només per la pandèmia que estem patim.

Així, a les noves aules d’infantil i primària, el màxim nombre d’alumnes haurà de ser de 20, a les de secundària obligatòria 25 i a les de post obligatòria, 30, amb tots els desdoblaments necessaris per garantir la qualitat i la seguretat. Pel primer cicle de l’educació infantil també s’ha de produir una reducció de la ràtio, en la línia de les recomanacions europees, fins a aconseguir 6, 9 i 15 alumnes per nivell. Igualment, el nombre d’alumnes a les aules dels Centres d’Educació Especial i als diferents Serveis d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, s’ha de reduir respecte dels actual.

Aquestes ràtios d’alumnes han de servir per millorar la qualitat educativa que es presta als nostres centres i per ajudar a implementar una veritable escola inclusiva. Una reducció de ràtios que també s’haurà de veure reflectida als menjadors escolars, que ara mateix no està recollida a cap normativa general, i que hauria de limitar el nombre d’alumnes per educadora en funció del cicle escolar.

CCOO hem treballat els darrers anys per solucionar aquestes problemàtiques: participant en mobilitzacions amb la comunitat educativa, presentant mocions als ajuntaments, requerint a les associacions de municipis i les diputacions, difonent la problemàtica als centres educatius…

I és per això que des de la Federació d’Educació de CCOO demanem a la Conselleria del Departament d’Educació diàleg i consens per a trobar sortides a les necessitats reals d’educació a Catalunya.