CCOO exigeix Isabel Celaá convocar la Mesa Sectorial per debatre amb els i les representants del professorat les mesures per a la fi de curs i l’inici del següent
Necessitem una agenda compartida, clara i contundent amb les comunitats autònomes i els agents socials, amb decisions, mesures, accions i recursos que garanteixin l’equitat, la qualitat i l’ocupació: que ningú es quedi enrere.
CCOO saluda que la Conferència Sectorial hagi adoptat algunes de les propostes que en el seu moment vam traslladar al Consell Escolar de l’Estat, i que van ser assumides per la resta de les organitzacions, com la de no perllongar el curs més enllà del calendari previst (juny), i que la repetició de curs sigui contemplada com una mesura extraordinària, en una situació excepcional, respectant-se en qualsevol cas l’autonomia i la llibertat en l’exercici de la professió docent, tal com portem exigint.
Quant a la represa o no de les classes presencials, entenem que no és una prioritat i que la decisió final ha de quedar en mans de les autoritats sanitàries nacionals –el ministeri corresponent–, i internacionals, l’OMS, en la perspectiva de preservar el dret a la salut de la comunitat educativa.
En relació amb la hipotètica obertura dels centres educatius al juliol, per a CCOO ha de quedar clar que ha de ser una mesura pensada per a la trobada social i afectiva de l’alumnat, i ha de tenir com a objectiu les activitats culturals, d’oci i de temps lliure, complementàries de les educatives, sense caràcter lectiu i desenvolupades pel personal adequat, aliè al centre.
Des de CCOO recordem que ja hem manifestat públicament la necessitat i urgència que tot el professorat pugui rebre els mitjans tecnològics i materials, així com la formació necessària per poder desenvolupar la seva labor en les condicions que un sistema educatiu basat en els principis de qualitat, equitat i inclusivitat requereix, en el context d’excepcionalitat, de no retorn en educació digital, mantenint les seves condicions laborals i retributives. De la mateixa forma, per poder realitzar el seu treball és necessari que el professorat compti amb el suport i la confiança de la societat, així com amb un alt grau d’autonomia i llibertat en l’exercici de la professió.
No menys important és recordar la urgència de mantenir l’ocupació, reforçar les plantilles per atendre a les noves demandes del sistema educatiu i evitar el bloqueig en la contractació de professorat interí, garantint la cobertura de totes les substitucions. És imprescindible que la sortida d’aquesta crisi sigui amb el reforç dels serveis públics que són els que garanteixen els drets i l’atenció equitativa per a tota la ciutadania.
D’altra banda, critiquem que la Conferència Sectorial no hagi avançat en majors concrecions sobre l’EBAU i la Formació en Centres de Treball (FCT).
Segons CCOO, la Conferència Sectorial ha de prendre de forma conjunta les mesures necessàries i urgents per garantir la continuïtat educativa de tot l’alumnat que viu en una situació de risc de pobresa i vulnerabilitat. Que ni la bretxa digital ni la falta de recursos es converteixin en nous actors d’exclusió i desigualtat: que ningú es quedi enrere.
Així mateix, reclamem al conjunt dels governs autonòmics un mínim de lleialtat i unitat per compartir uns criteris que, sens dubte, revertiran de forma positiva en l’equitat, la qualitat, l’ocupació i l’eficiència dels recursos materials i humans necessaris; i coordinació i unitat per engegar les mesures que en aquest moment necessita el conjunt del sistema educatiu. Perquè la solidaritat i la cooperació són els eixos que han de vertebrar un pla d’acció únic, també amb la comunitat educativa.
Necessitem una agenda compartida, clara i contundent, amb les comunitats autònomes i els agents socials, amb decisions, mesures, accions i recursos que garanteixin l’equitat, la qualitat, l’ocupació i els recursos.
