Full informatiu curs escolar 2019 - 2020
Quan algú es presenta a unes eleccions polítiques, ho hauria de fer per intentar millorar les condicions de vida de la població. Les formacions que es diuen d’esquerres, haurien de fomentar els serveis públics, que són la riquesa dels que no som rics.
A l’educació, la situació és molt greu. Quan acabi el 2019, el Govern de la Generalitat haurà deixat d’invertir, des del 2010, més de 8.500 milions d’euros per les polítiques d’austeritat extrema i per les pròrrogues pressupostàries. És com si haguéssim deixat a zero el pressupost educatiu durant dos anys. Gravíssim!!! Però és que ja sortíem d’una posició de desavantatge respecte als nostres veïns europeus. Sempre a un punt percentual menys respecte ells, i sempre també per sota de la mitjana espanyola. Què vol dir això? Que entre el 2010 i el 2017, hauríem d’haver invertit a Catalunya 43.000 milions d’euros més en el conjunt de les administracions educatives. 43.000 milions més!!!!
Què estan fent algunes formacions polítiques mentre deixen de banda l’educació i la resta de serveis públics? Jugar a repeticions electorals? Anar prorrogant pressupostos mentre pensen com mantenir el poder, les cadires i els llocs de confiança tan ben remunerats?
Perquè mentre es dediquen a això, ens faltarien milers de docents per poder estar en la mateixa situació que el 2010 i per implementar una veritable escola inclusiva, que aculli totes les diferències. Mentre es dediquen a això, continuem amb manca de personal educatiu de suport, sense comptar que no el substitueixen i una gran part està externalitzat amb condicions laborals molt precàries, de la mateixa manera que les companyes de les escoles bressol externalitzades i privades. Mentre passa això, tenim alumnes que no poden anar d’excursió, ni comprar llibres, ni fer extraescolars. Mentre juguen a guanyar el relat de qui és el culpable de la situació política, les nostres filles i els nostres fills han de continuar en centres amb fibrociment, que potser no retiraran fins d’aquí a 40 anys. Hi ha partits polítics que juguen amb banderes per tapar que tenim alumnes amb necessitats d’atenció sanitària que, o bé s’han de quedar a casa, o bé la seva mare (sempre les mares...) acaba renunciant a treballar per estar-se tot el dia al centre, esperant la crisi epilèptica que li donarà al seu fill.
Per això, tenir un govern que no governi, que no aprovi uns pressupostos socialment justos, és el pitjor que ens pot passar a la classe obrera.
Només la professionalitat de les treballadores de l’educació ha aconseguit equilibrar les incompetències polítiques, la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina. Continuarem educant la ciutadania que acabarà amb el masclisme i solucionarà la greu crisi ambiental que hem generat. Ho continuarem fent.
Evolució dels pressupostos i de l’alumnat.
A causa del lleuger increment d’alumnat d’aquest curs i la pròrroga pressupostària, torna a caure la inversió educativa per alumne. Possiblement, quan s’executi el pressupost la quantitat definitiva pujarà, tal com ha passat al 2018, però en cap cas ens aproximarem a la xifra que vàrem invertir el 2010, que ja quedava lluny de les necessitats de l’educació, tal com demostra la comparativa amb els països del nostre entorn.
Educar en llibertat
El curs passat vam continuar veient com responsables polítics fomenten denúncies i difonen informacions que assenyalen públicament a personal educatiu. Ha passat al cas Palau, on finalment el jutge ha exculpat a tothom i més recentment amb una docent de Terrassa jutjada i condemnada a les xarxes socials. A finals de juny un sindicat policial va denunciar a les direccions per l'u d’octubre, una denúncia que tindrà poc recorregut, gràcies al fet que CCOO vam insistir fins a aconseguir l’avocació de competències de les direccions per part del Departament.
Però no és només el conflicte polític a Catalunya. L’educació està sent atacada també pel que fa a la igualtat de gènere. Ho hem vist amb les denúncies del Pla de Coeducació del Govern de Navarra (redactat per l’entitat Skolae) pels partits de la dreta, amb les peticions de Vox a Astúries de l’afiliació política del professorat que educa en igualtat i amb la carta dominical de l’Arquebisbe de Barcelona on acusa l’escola de desorientar l’alumnat per introduir la igualtat de gènere en l’educació. Continua el qüestionament de la immersió lingüística, un sistema que s’ha demostrat eficaç i que caldrà continuar millorant, com tot en l’educació.
No podem deixar que les amenaces sobre la llibertat a les escoles, acabin aconseguint els seus objectius. Continuarem educant en llibertat i amb pluralisme ideològic, perquè només d’aquesta manera podrem mantenir l’escola participativa i democràtica que necessita la societat.
Dignificació dels centres educatius.
Continuem liderant el rànquing de comunitats autònomes amb més barracots. Els més de 1000 barracots demostren la deixadesa en la planificació educativa dels governs de la darrera dècada, sense oblidar les moltes rehabilitacions d’edificis que poden estar en pitjors condicions que els centres amb barracots.
Així mateix, dins de la necessària política de dignificació dels centres educatius, el Departament hauria de presentar un calendari i un pressupost per la retirada del fibrociment de tots els centres educatius, tal com estableix la resolució 522/XI del Parlament de Catalunya (7 de març del 2017)
Segregació escolar
Després de dos anys de treballs, al mes de març es va aprovar el Pacte contra la Segregació Escolar, que presenta més de 180 mesures per intentar lluitar contra aquesta xacra del nostre sistema educatiu que limita les oportunitats educatives i vulnera el dret a l’educació de l’alumnat que es troba en centres segregats però també la possibilitat de creixement personal de l’alumnat de famílies amb bona situació socioeconòmica, limitant el seu coneixement del món real.
Esperem que aquestes mesures es comencin a dibuixar amb els futurs decrets d’admissions d’alumnat i de concerts educatius, situant la imprescindible i democràtica participació pública de tots dos decrets, previs a realitzar el projecte de Decret.
Pel que fa a la modificació del Decret de Concerts Educatius, els motius que esmenta el Departament són els que CCOO hem denunciat des de fa molts anys: la segregació escolar; la distribució desequilibrada de l'alumnat entre els diferents centres; un finançament poc equitatiu dels diferents centres; el control financer dels centres concertats i la segregació per gènere en alguns centres concertats. Per solucionar-ho, el nou Decret ha de desenvolupar la fórmula dels contractes-programa introduïda ja al Pacte Nacional per l'Educació. Així mateix, cal concretar el concepte i l'abast de les necessitats d'escolarització, com a requisit per accedir al règim de concertació educativa, cosa que podria permetre que el Govern planifiqués l'oferta educativa, en lloc de deixar-la en les mans del mercat.
Sembla que el Govern fa seves les històriques demandes de CCOO plasmades al Pacte Nacional per l’Educació i al Pacte contra la Segregació Escolar. Es demostra, d'aquesta manera, que la nostra participació en els Pactes socials educatius acaben orientant l'acció governamental. En tot el procés d'elaboració de la normativa, treballarem per aconseguir que els objectius es garanteixin amb la legislació, protegint i millorant els drets de les treballadores i treballadors. Igualment, cal aconseguir que la llibertat sindical sigui absoluta en tots els centres que rebin fons públics, evitant pràctiques que anem patint des de fa massa anys en alguns centres concrets.
Pel que fa a la modificació del Decret d’Admissions, és un dels motius pels quals vàrem assumir el compromís d'avalar el Pacte contra la Segregació Escolar. Vetllarem en tot moment pel compliment dels objectius del Decret, que segons el Govern són evitar la segregació escolar i planificar l'oferta escolar de forma corresponsable entre les diferents administracions educatives.
Un Decret que sí que s’ha aprovat recentment, el del pas de centres a la titularitat del Departament d’Educació, hem criticat que en el mateix no s’especifiqui la negociació amb la representació sindical del centre en traspàs i amb els sindicats més representatius.
Igualtat
El nostre sindicat està treballant a tots els sectors del món del treball, proposant mesures concretes per afavorir la igualtat, eliminant el sostre de vidre i lluitant per evitar la feminització de determinades professions. Però l’Educació és l’element transformador i l’eina de canvi més potent que una societat pot tenir per arribar a un canvi cultural tan important com el què cal per erradicar el patriarcat.
Per aquest motiu a CCOO creiem que la coeducació és fonamental en tots els àmbits educatius i ha de ser entesa com la promoció d'una educació que potencia la igualtat real d’oportunitats, l’eliminació de qualsevol tipus de violència de gènere i de tota mena de discriminació per raó de sexe o gènere, així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere.
Una de les propostes que fem, encara sense ser escoltada, és la necessitat d’una persona responsable a cada centre, amb el crèdit horari corresponent i suficient, per a organitzar-la.
Emergència climàtica i ambiental
Les CCOO estem plenament compromeses amb l’emergència climàtica que encara avui dia, algunes veus s’entesten en desmentir. Per aquest motiu, donem ple suport al moviment “Fridays for Future”. Recolzem la convocatòria internacional de mobilitzacions “Earth strike”, com férem el passat 15 de març amb la mobilització juvenil i ara en concret amb la vaga escolar, de consum i manifestacions del 27 de setembre, i som signants del manifest “Vaga Mundial pel Clima”.
En l’àmbit confederal, estem treballant en la conscienciació de la nostra representació sindical, que se suma a accions que anem realitzant des de fa anys, com la potenciació del transport col·lectiu, publicacions sobre salut i canvi climàtic o oferta formativa en matèria de consum responsable, energies renovables, etc.
El maig de 2019 el Govern de la Generalitat declara formalment l’emergència climàtica, amb un seguit de compromisos. CCOO encara estem esperant un desenvolupament de compromisos concrets per part de cada Departament.
La sostenibilitat ambiental és un eix bàsic de política educativa. Continuarem vetllant per una consciència i formació mediambiental de l’alumnat adequada.
Escola inclusiva
Després de l’aprovació del Decret del Sistema Inclusiu a l’octubre del 2017, CCOO vàrem denunciar algunes de les seves limitacions. Gairebé dos anys després, continuem amb el greu problema de la manca de recursos per a la seva aprovació i amb moltes necessitats:
- No s’han creat totes les SIEI necessàries per a un veritable sistema inclusiu; es manté vigent la reducció de mig docent a les de secundària i l’increment d’horari d’atenció directa per part del personal Educador d’Educació Especial, decretades pel Departament de forma unilateral el juliol del 2012. La manca de pressupostos afecta de manera molt negativa a la gestió del personal laboral, ja que comporta la contractació del nou personal amb contractes d'obra i servei (60 places de TIS i EEE aquest curs). Mentre que es produeix un increment de personal docent, el personal laboral no creix a raó de les necessitats dels centres. Així mateix, no es cobreixen les baixes de la totalitat del personal, com si la seva feina no fos igual d’important.
- Tasques sanitàries: Continuem tenint alumnat amb necessitats sanitàries als centres educatius sense garantir-los el seu dret a l’atenció sanitària de qualitat que requereixen. L’alumnat amb necessitats molt específiques, veuen negat el seu dret a l’escolarització per períodes de temps importants i algunes vegades, només poden ser escolaritzats amb el suport intensiu de les seves famílies.
- S’han reduït les Aules d’Acollida, tan necessàries per a l’alumnat nouvingut per fer un seguiment de la seva arribada al sistema educatiu de Catalunya. Cal ampliar-les al cicle inicial de primària i als alumnes que porten més de dos anys, ja que un procés d’adaptació necessita més temps per assolir-lo amb garanties.
