https://1.bp.blogspot.com/-CE2EzgNXTOo/Xe6fgyJxWNI/AAAAAAAAH70/wEHSftNDJdkIyDLc4SnQ_en9UenGFW2vQCLcBGAsYHQ/s1600/acreditacionesTEMP.jpg

Destapem intencions d’ANECA: reduir les acreditacions de PDI

La setmana passada vam comentar les noves modificacions d’ANECA sobre criteris d’acreditació per als cossos docents universitaris, aplicades sense transparència, de manera que ens hem posat a buscar, i destapar, les dades que no volen que veiem:

I vam comprovar que la reducció en el nombre d’acreditacions, després del RD 415/2015, s’ha reduït brutalment a la meitat: -53% sobre la mitjana anterior (1.100 de mitjana anual amb el sistema actual vs. 2.350 acreditacions/any del sistema anterior).

https://1.bp.blogspot.com/-CE2EzgNXTOo/Xe6fgyJxWNI/AAAAAAAAH70/wEHSftNDJdkIyDLc4SnQ_en9UenGFW2vQCLcBGAsYHQ/s1600/acreditacionesTEMP.jpg

Gràfic amb nombre de sol·licituds proporcionat per ANECA, complementat amb un altre reflectint les acreditacions positives, elaborat per CCOO a partir de dades extretes de les Memòries anuals de l’entitat

En només tres anys d’aplicació dels nous criteris s’han deixat d’acreditar més de tres mil professors i professores universitàries que, comptant les previsions de la mateixa ANECA en el nombre de sol·licituds, no arribarà a normalitzar-se en xifres similars a les de la normativa anterior fins d’aquí a cinc anys. Cal Recordar que encara que el nou RD va entrar en vigor el 2015, es va mantenir un període transitori d’acreditacions que va obligar a aplicar la normativa anterior en els expedients revisats el 2016 i que ANECA va paralitzar total i completament el procés d’acreditació dels cossos docents universitaris durant 2017 sense dur a terme ni un sol expedient.

Per això és especialment curiós que, durant la reunió d’ANECA amb els sindicats el passat dia 3 de desembre, el director de l’organisme (José Arnáez Vadillo) va dir textualment “que s’ha produït una millora de la taxa d’èxit en l’acreditació” i per això es “va mostrar en general satisfet”, tot i que els sindicats insistim en recordar-li que aquest càlcul estava realitzat sobre un nombre inusualment baix de sol·licituds que evidentment distorsiona qualsevol resultat que es pretengui mostrar com a conclusió.

A més, quan José Arnáez Vadillo també va afirmar que totes les dades estaven al web d’ANECA, des CCOO li vam assenyalar que no és així o, com a mínim, no es mostren de manera que es puguin contrastar i comparar ja que el darrer informe -lliurat en mà durant la reunió- i la resta d’informes que contenen l’anàlisi de resultats de 2017, 2018 i 2019 només assenyalen percentatges i es centren exclusivament en el nombre de sol·licituds i no en el nombre d’acreditacions positives, malgrat que aquesta dada és la realment important i l’única que es pot comparar adequadament. Aquesta informació l’hem hagut de demanar analitzant tota la documentació i repassant diversos informes dispersos i diferents memòries anuals, tenint en compte que encara estem pendents de les dades de 2019, perquè l’ANECA només ha avaluat 700 sol·licituds i encara estan en termini, per la qual cosa les dades que ofereixen són només una previsió .

Des de l’inici del procés per a la implementació d’aquest nou sistema d’acreditacions, CCOO hem denunciat insistentment la manca de transparència, de dades contrastades i d’informació objectiva. Aquesta situació condiciona greument la iniciativa del professorat que retarda la seva sol·licitud davant la incertesa de saber si ja té o no suficients mèrits per aconseguir un informe positiu. Si això hi afegim la complexitat del procés i de l’organització de la documentació que s’ha d’aportar, comporta, fins i tot, que en moltes ocasions es facin servir consultories o empreses especialitzades per gestionar les peticions, contribuint a dilatar encara més un mecanisme que hauria de ser àgil i transparent si realment es vol construir un sistema d’estímul.

Però és evident que aquestes no són les intencions de l’ANECA, ni amb l’anterior govern de Mariano Rajoy ni amb l’actual de Pedro Sanchez. Més aviat mostren que el seu únic propòsit és reduir dràsticament el nombre de professorat acreditat dels cossos docents com a fórmula per limitar l’estabilització com a PDI-F i la promoció de professorat universitari. Aquesta situació, juntament amb la massificació de contractes de professorat associat i el manteniment d’altres retallades en les plantilles segueixen situant a les universitats en un marc de precarietat permanent.