Concentració de sindicalistes de CCOO a la inauguració del curs
universitari, el divendres 6 de setembre
El sindicat fa una crida a combinar la mobilització i l’acció
institucional per exigir al Govern de la Generalitat i als equips rectorals de
les diferents universitats un pla de millora del finançament i de les
condicions laborals, amb mesures i terminis concrets. Per això es convoca
concentració en el marc de la inauguració del curs universitari, el proper
divendres 6 de setembre, a les 11.30 hores al Campus del Parc de la Ciutadella
de la Universitat Pompeu Fabra (carrer Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona).
La universitat pública catalana es
continua trobant en una greu situació arran de l’inici de les retallades, amb
una inacceptable reducció del finançament, una pèrdua d’autonomia, una
degradació de les plantilles de PAS i PDI i de les seves condicions laborals, i
un increment de les dificultats per accedir a estudiar a la Universitat a les
classes populars del nostre país.
Res de nou que no haguem denunciant
des de fa anys, amb cert desinterès dels rectorats, amb una estratègia de no
fer massa soroll,… no sigui què… que ens castiguin?
Malauradament hem arribat a un
punt crític, tal com assenyalen multitud d’informes i particularment
el
manifest de 17 de juliol de l’ACUP
(rectors i rectores, i presidents
i presidentes dels Consells Socials de les universitats públiques de
Catalunya). Molts dels punts recollits en el manifest de l’ACUP coincideixen
amb els que des de CCOO Universitats hem denunciat des de fa anys.
Alguns dels aspectes més
rellevants de la situació actual:
           Manca
de finançament, que parcialment es va pal·liar amb un increment desorbitat dels
preus de les matrícules que paga l’estudiantat i les seves famílies, i que se
situen entre les més altes del conjunt de l’estat. Les retallades de més d’un
20% del finançament per part de la Generalitat està molt lluny d’estar
revertit. Així mateix el govern incompleix els acords del Parlament per
rebaixar en un 30% els preus dels graus, i perpetua una situació de discriminació
per la gent treballadora que tothom sap que no es compensa amb l’increment de
beques.
           Degradació
de les plantilles des de diferents vessants, amb una edat mitjana al voltat
dels 55 anys i que arriba en el cas de PDI funcionari als 60 anys. Alhora s’ha
produït la substitució de personal permanent per temporal, amb efectes com la
pèrdua de grups d’investigació potents per manca d’investigadors principal i la
precarietat i incertesa de molt jovent,.. i no tant jovent, que assumeixen
tasques estructurals no reconegudes i sense cap pla d’estabilització de la
plantilla necessària.
Entre aquests col·lectius es
destacable pel seu gran número la situació del professorat associat, i del
Personal Investigador en Formació (PIF), en unes condicions que no haurien de
ser acceptables en cap universitat de prestigi i qualitat.
No es pot permetre continuar
contractant professorat associat per hores, sense reconèixer l’antiguitat, ni
les limitacions legals a l’encadenament de contractes temporals, més quan en
molts casos aquest professorat desenvolupa tasques de docència estructurals i
fins i tot de recerca.
En particular, per la novetat que
suposa l’aprovació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació i la
desigual aplicació que s’està portant a terme, CCOO defensem
      
Que la retribució ha de garantir-se a tot el personal
investigador, independentment del finançament extern que pugui rebre l’entitat
contractant.
   Que
el contracte, quan  s’hagués concertat
per una durada inferior a quatre anys, es considerarà prorrogat automàticament
fins a completar la seva durada màxima, sense dependre de la durada del
programa de finançament extern del qual pugui ser beneficiària l’entitat
contractant.
    Que les tasques docents en les quals
col·labori el personal investigador predoctoral no poden suposar un minvament
de la càrrega docent del departament, ni es pot desvirtuar la finalitat
investigadora i formativa del contracte.
No cal oblidar-se de la resta de
personal temporal, PAS o PDI, que de vegades porten “quinquennis” en la
precarietat i esperant estabilitat, amb 40, 50 o més anys. En definitiva, és
sobre els col·lectius més precaris on hi ha més incerteses i preocupació
           Per
últim cal recordar la gran pèrdua de drets laborals i socials arrabassats amb
les retallades i encara no recuperats, així com la manca de reconeixement i de
carrera professional de treballadors i treballadores, que no fan més que afegir
malestar a la malmesa situació de la Universitat, que no es pot aguantar només
amb voluntarismes.
En aquesta situació, si no es
prenen mesures urgents, ens podem trobar en un punt de no retorn en la qualitat
del sistema universitari. No es pot esperar més ni continuar donant llargues a
les solucions, a l’espera d’algun Pacte Nacional (abans el fallit Pacte
Nacional per la Universitats, PNU, i  ara
amb el nonat Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, PSC). Calen
decisions urgents!
Des de CCOO fem una crida a
combinar la mobilització i l’acció institucional per exigir al Govern de la
Generalitat i als equips rectorals de les diferents universitats un pla de
millora del finançament i de les condicions laborals, amb mesures i terminis
concrets, per posar fi a aquesta situació.

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies