MOBILITZACIONS CONTRA LA SIGNATURA DEL XII CONVENI COL·LECTIU DE CENTRES D’ASSISTÈNCIA I EDUCACIÓ INFANTIL

En els últims anys les treballadores i els treballadors hem vist com les polítiques neoliberals erosionaven sense límits les nostres condicions laborals i l’estat del benestar. Per si no fos suficient, en el primer cicle d’educació infantil les organitzacions patronals, amb la complicitat d’altres organitzacions sindicals amb representativitat en el sector, marcaven el camí a seguir el 2015 i escudant-se en una “estafa crisi” que les treballadores no van generar, signaven una congelació salarial que establia les línies mestres que tenen com a objecte perpetuar la precarietat laboral en el 0-3.


CCOO, com a sindicat majoritari en el sector, assumim la responsabilitat que ens correspon en la defensa d’unes condicions laborals que dignifiquin l’encomiable labor que vénen desenvolupant milers d’educadores a canvi d’un miserable salari brut de 837,66€ i un complement específic de 43,54€.


La pretensió de signar un nou conveni, després de més de 8 anys de congelació salarial i dos de negociació, suposa la constatació que aquest full de ruta patronal comença a donar els seus fruits. L’acord estableix una remuneració total de 930€ per a un col·lectiu que realitza activitats de docència en l’etapa preescolar, que coordina i avalua el procés d’aprenentatge dels més petits per a contribuir al seu desenvolupament cognitiu, potenciant les seves habilitats i destreses. Senzillament indignant.


Des de CCOO no entenem la decisió d’UGT d’avalar l’estancament de la precarietat en el sector. No entenem que s’omplin la boca en defensa de l’Acord  Estatal de Negociació Col·lectiva, que estableix que cap conveni estarà per sota dels 1.000€ el 2020, i tot just començar renunciïn al que ells mateixos signen. No entenem que convoquin jornades de vaga per al 8 de març contra la precarietat laboral en sectors feminitzats i després acabin ajupint el cap davant la pressió patronal del sector més feminitzat de tots. 


Teníem una magnífica ocasió per a actuar conjuntament totes les organitzacions sindicals, especialment amb UGT i USO, en la cerca d’un gir que representés un canvi radical en les condicions laborals de milers de treballadores, però no han sabut tenir altura de mires. No han sabut interpretar l’anhel de milers de treballadores de dir prou a una situació d’injustícia. Han preferit escoltar la veu d’una patronal que només defensa perpetuar els seus beneficis econòmics a costa de continuar mantenint la precarietat en el sector.


Plenament conscient de la dificultat del moment, CCOO ha decidit continuar tenint un paper cohesionador de les treballadores del sector posant en marxa una resposta contundent en defensa d’unes condicions laborals dignes del segle XXI. Des del convenciment que la mobilització és l’instrument que pot representar un punt d’inflexió en la situació actual, CCOO fa una crida al conjunt de treballadores (independentment de la seva afiliació sindical)  a dir…


PROU PRECARIETAT!!