Malgrat la manca de govern i pressupostos… Continuem educant!

[siteorigin_widget class=”WP_Widget_Custom_HTML”][/siteorigin_widget]

Full informatiu curs escolar 2019 – 2020

Quan algú es presenta a unes eleccions polítiques, ho hauria de fer per intentar millorar les condicions de vida de la població. Les formacions que es diuen d’esquerres, haurien de fomentar els serveis públics, que són la riquesa dels que no som rics.

A l’educació, la situació és molt greu. Quan acabi el 2019, el Govern de la Generalitat haurà deixat d’invertir, des del 2010, més de 8.500 milions d’euros per les polítiques d’austeritat extrema i per les pròrrogues pressupostàries. És com si haguéssim deixat a zero el pressupost educatiu durant dos anys. Gravíssim!!! Però és que ja sortíem d’una posició de desavantatge respecte als nostres veïns europeus. Sempre a un punt percentual menys respecte ells, i sempre també per sota de la mitjana espanyola. Què vol dir això? Que entre el 2010 i el 2017, hauríem d’haver invertit a Catalunya 43.000 milions d’euros més en el conjunt de les administracions educatives. 43.000 milions més!!!!

Què estan fent algunes formacions polítiques mentre deixen de banda l’educació i la resta de serveis públics? Jugar a repeticions electorals? Anar prorrogant pressupostos mentre pensen com mantenir el poder, les cadires i els llocs de confiança tan ben remunerats?

Perquè mentre es dediquen a això, ens faltarien milers de docents per poder estar en la mateixa situació que el 2010 i per implementar una veritable escola inclusiva, que aculli totes les diferències. Mentre es dediquen a això, continuem amb manca de personal educatiu de suport, sense comptar que no el substitueixen i una gran part està externalitzat amb condicions laborals molt precàries, de la mateixa manera que les companyes de les escoles bressol externalitzades i privades. Mentre passa això, tenim alumnes que no poden anar d’excursió, ni comprar llibres, ni fer extraescolars. Mentre juguen a guanyar el relat de qui és el culpable de la situació política, les nostres filles i els nostres fills han de continuar en centres amb fibrociment, que potser no retiraran fins d’aquí a 40 anys. Hi ha partits polítics que juguen amb banderes per tapar que tenim alumnes amb necessitats d’atenció sanitària que, o bé s’han de quedar a casa, o bé la seva mare (sempre les mares…) acaba renunciant a treballar per estar-se tot el dia al centre, esperant la crisi epilèptica que li donarà al seu fill.

Per això, tenir un govern que no governi, que no aprovi uns pressupostos socialment justos, és el pitjor que ens pot passar a la classe obrera.

Només la professionalitat de les treballadores de l’educació ha aconseguit equilibrar les incompetències polítiques, la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina. Continuarem educant la ciutadania que acabarà amb el masclisme i solucionarà la greu crisi ambiental que hem generat. Ho continuarem fent.