LES CONCLUSIONS DE L’ADVOCADA GENERAL DEL TJUE REAFIRMEN LA POSTURA QUE HA VINGUT DEFENSANT CCOO

LES CONCLUSIONS DE L’ADVOCADA GENERAL DEL TJUE REAFIRMEN LA POSTURA QUE HA VINGUT DEFENSANT CCOO

Per a CCOO és imprescindible escometre sense dilació el desenvolupament negociat i sense demora dels processos d’estabilització i consolidació derivats dels Acords per a la millora de l’ocupació pública signats per les organitzacions sindicals, únic camí per a acabar amb l’alta temporalitat en l’ocupació pública.

L’Advocada General (AG) del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha presentat les seves conclusions sobre els assumptes C103/18 i C-429/18 (acumulats) elevats per una jutgessa del contenciós-administratiu de Madrid. Recordem que es tracta de les conclusions de l’Advocada General que, si bé habitualment són preses molt en consideració pel TJUE, no és la sentència (que es demorarà encara uns mesos).

A l’espera d’una anàlisi més en profunditat que realitzarem en els pròxims dies, sí que cap una primera valoració que ve, en la nostra opinió, a centrar el debat enfront d’expectatives, alienes en la nostra opinió a la realitat jurídica, que es venien creant de manera interessada:

  1. La AG entén que, enfront de l’opinió que traslladava la qüestió prejudicial, en la seva opinió no cap “una interpretació de la clàusula 5 de l’Acord marc que permeti al jutge nacional obviar una clara prohibició del Dret nacional i sancionar l’ús abusiu de successives relacions de servei temporals mitjançant el reconeixement immediat d’un lloc fix”. Com veníem advertint des de CCOO, el TJUE mai dirà que les persones objecte de frau passaran a fix per sobre d’una norma nacional que ho prohibeix, per no ser aquesta l’única sanció possible conforme a la Directiva comunitària.
  2. També de manera expresa avala la jurisprudència establerta per la jurisdicció contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en les seves sentències de 26 de setembre de 2018, que estableix que la sanció davant l’abús consistís en el manteniment de l’ocupació fins a la seva cobertura mitjançant els corresponents processos selectius i una possible indemnització pels danys ocasionats. Si bé estableix, tal com des de CCOO opinem quan es van conèixer aquestes sentències, que a més hauria d’incloure’s una indemnització dissuasiva suficient –a tant alçat- que sancionés el citat abús.
  3. També estableix, la qual cosa és una obvietat, que la convocatòria dels processos selectius no són, per si mateix, sancions suficients de l’abús o frau en la contractació (que sí que ho serien les expressades en l’apartat anterior).
  4. Estableix, com ja havia dit el TJUE en anteriors sentències, que el fet que es tracti d’un sol nomenament (i no successius nomenaments) no necessàriament eludeix l’abús si aquest nomenament és de llarga durada, cobreix un lloc de treball estructural i no s’han previst, en temps taxat, la seva cobertura reglamentària mitjançant els oportuns processos reglamentaris.
  5. Finalment, estableix que no és necessari que l’interi-na hagi impugnat cadascun dels successius contractes perquè es pugui analitzar pel tribunal nacional si ha existit frau o abús en la contractació, element aquest que ja havia resolt en anteriors pronunciaments el TJUE.

Com a primeres conclusions des de CCOO volem ressaltar les següents:

  • En opinió de l’Advocada General, la jurisprudència del Tribunal Suprem establerta en les seves sentències de 26 de setembre de 2018 (que fins ara no havia tingut ocasió d’analitzar el TJUE) és conforme amb la Directiva comunitària, si bé és incompleta.
  • Perquè sigui completa, s’ha d’establir una indemnització, preferentment a tant alçat, suficient i dissuasiva que castigui l’abús o frau en la contractació. Aquesta indemnització (que en certa manera es podia intuir de les sentències del TS abans citades, però que no concretava) és precisament l’element que des de CCOO critiquem de les citades sentències del TS i que, en la nostra opinió, obliga al fet que es fixi de manera expressa en la llei per a una adequada trasposició de la directiva a l’ordenament espanyol.
  • Des del principi d’aquesta polèmica, des de CCOO hem advertit que, enfront del que es venia de manera interessada, el TJUE no anava a establir mai que l’única sanció possible era convertir els contractes o nomenaments temporals en fixos, passant per sobre dels requisits constitucionals espanyols. En opinió de CCOO, no tot val.
  • Per això, per a CCOO la solució a l’alt grau de temporalitat injustificada existent en el sector públic passa pel desenvolupament urgent i sense demora dels processos d’estabilització i consolidació que es deriven dels Acords per a la millora de l’ocupació pública subscrits per aquest sindicat, per al que s’han d’accelerar els processos de negociació i desenvolupament dels processos selectius. Negociació en la qual, com venim defensant i acordant en molts àmbits, es contempli la valoració del temps desenvolupat de manera temporal o interina i l’adaptació d’aquests processos conforme als límits que la nostra jurisprudència constitucional marca.
  • Com ja hem indicat el dia17 d’octubre de 20219  hem conegut les conclusions de l’Advocada General del TJUE, que ve a avalar els processos d’estabilització i consolidació recollits en els Acords de 2017 i 2018, si bé insisteix que han de venir acompanyats de la corresponent indemnització dissuasiva suficient –a tant alçat- que sancionés el citat abús.
  • En la nostra opinió, si bé és cert que era necessari concretar la sanció en l’abús o frau en la contractació, i aquesta ha de comportar una indemnització, fet que lògicament no descartem, insistirem en el desenvolupament dels processos d’estabilització i consolidació, perquè per al sindicat ha de ser la solució l’estabilitat en l’ocupació i no el cessament amb indemnització. Volem una Administració amb ocupacions fix, que és el que garanteix la qualitat dels serveis públics.
  • En aquest sentit, ens hem tornat a concentrar davant el Ministerio de Política Territorial i Función Pública per a reclamar al Govern una garantia dels increments retributius per al 2020, l’impuls dels plans d’igualtat i, de manera urgent, que convoqui la Comissió d’ocupació i estabilització per a procedir a l’adaptació normativa que acabi definitivament amb aquesta situació i posi fi a l’altíssima taxa de temporalitat de les Administracions Públiques.
image_print