La Federació d’Ensenyament de CCOO (FECCOO) ha presentat l’informe d’Inici de Curs 2019-2020, en el qual ha abordat alguns importants indicadors de l’àmbit educatiu i com les retallades han precarizat i envellit les plantilles docents.
Enllaç a l’informe
El secretari general de FECCOO, Francisco García S., acompanyat de José María Ruiz, secretari de Pública no Universitària, i Beatriz García, Secretària de Joventut, van desgranar els indicadors més rellevants del panorama educatiu per al curs que comença, basant-se en les dades oficials que ofereixen les comunitats autònomes i el Ministeri d’Educació i Formació Professional.
“Volem que sigui la legislatura del professorat”
Francisco García Suárez, secretari general de FECCOO, reclama la constitució d’un govern de progrés que pugui fer front als problemes prioritaris de l’educació: la derogació de la LOMCE i la promulgació d’una nova llei d’ensenyament, la reversió de les retallades i la negociació d’un estatut docent.
Destrucció de l’ocupació i augment de la temporalitat
Producte de les retallades, les limitacions establertes per la taxa de reposició i l’augment de la ràtio i de les jornades lectives, va haver-hi una pèrdua de 24.957 docents en tot l’Estat de gener de 2012 a gener de 2013. Si la comparació la fem respecte a juliol de 2013, acabat el curs complet en què es va portar aquesta retallada, la pèrdua va ser de 32.821.
Aquesta situació ha provocat un augment del número de personal interí des de 2009 en 59.491 persones, passant de 95.955 a 155.416 el gener de 2019. Això suposa un augment del 62% respecte a l’any de referència.
Tal com va expressar el secretari general de FECCOO, després de les últimes oposicions, la taxa d’interinitat estaria entre el 22% i el 24%, molt lluny del 8% que està previst aconseguir amb els acords de millora d’ocupació.
Envelliment de les plantilles
En el curs 2009-2010, la distribució percentual del professorat segons l’edat, la franja més nombrosa era la del professorat que tenia entre 40 i 49 anys, seguida de la de 30 a 39 i de la de 50 a 59 anys, amb valors molt semblants.
La realitat en el curs 2017-2018 és significativament diferent, on el primer lloc l’ocupa la franja d’edat de 50 a 59 anys, que passa de tercera a primera, i on la segona franja és la de 40 a 49, que també creix. Això ve a ser que 2 de cada 3 docents és major de 40 anys, segons les últimes dades.
Aquesta xifra està molt lluny de la proporció ideal que fixa l’OCDE, un docent menor de 30 anys per cada dos majors de 50, és a dir, en una ràtio de 0,5. En el cas d’Espanya, segons l’informe, aquesta ràtio és de 0,13, un de cada set, per la qual cosa és evident l’envelliment de les plantilles.
Conclusions i propostes
Les ofertes d’ocupació pública que s’han produït en els últims dos cursos han permès estabilitzar 51.127 places, la qual cosa, segons els càlculs de CCOO, ha contribuït a reduir la temporalitat.
Podem dir que l’Acord avança, però ni amb la velocitat que des de CCOO considerem que ha de donar-se ni amb el nombre total de places que serien necessàries. Per al compliment de l’Acord, encara quedarien per convocar-se 43.132 places corresponents a les ofertes que les diferents comunitats havien proposat en les taules de negociació, més 46.259 que corresponen a taxa d’estabilització i a taxa de reposició.
A més, és imprescindible que es creï, en el marc del Ministeri d’Educació i Formació Professional, un grup de treball en el qual es faci un seguiment de les ofertes d’ocupació i es treballi per la reducció de la temporalitat i la parcialitat.
Finalment, és de vital importància que el Ministeri d’Educació abordi la negociació d’un model extraordinari d’accés en els termes en els quals CCOO, juntament amb altres organitzacions sindicals, ha proposat en nombroses ocasions, i l’eix central de les quals sigui que es garanteixin els criteris d’objectivitat, mèrit i capacitat, i on les proves de la fase d’oposició no siguin eliminatòries i permetin a les persones aspirants enfrontar-se a totes les proves.
Així mateix, Francisco García ha afirmat que CCOO reclama la constitució d’un govern de progrés que abordi les qüestions prioritàries, com la derogació de la Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) amb una nova llei que faci front als principals problemes, com la regulació dels concerts, la reversió de les retallades i l’augment de la inversió educativa fins al 5% del PIB en una legislatura, on el professorat sigui una prioritat amb la negociació d’un estatut docent que resolgui l’accés a la carrera professional, la formació inicial i altres desafiaments actuals en l’àmbit de l’ensenyament. “Volem que sigui la legislatura del professorat”, va puntualitzar.
