Article de premsa: “L’FP no és exclusivament una qüestió de l’escola”

“L’FP no és exclusivament una qüestió de l’escola”


Entrevista a Manel Pulido, Secretari General de la Federació d’Educació de CCOO
  • Pulido denuncia que l’educació no s’ha recuperat encara de la tisorada del 2011 i considera que no és una prioritat per als governs
  • La manca de pressupostos impedeix millorar condicions laborals d’una plantilla encara insuficient
  • CCOO reclama que la resolució que modifica l’FP retiri els canvis al currículum per al curs vinent
Pulido fa balanç de l’acció sindical a l’àmbit de l’educació, que no s’ha recuperat encara de les retallades del 2011.

Què s’ha trobat en aquests quatre anys com a secretari general de la federació d’educació de CCOO?
Tenim molts temes no resolts, i el procés polític dels últims quatre anys a Catalunya ha comportat molts problemes en l’educació, que ha estat en el punt de mira. Ens han utilitzat per una banda i per l’altra, tant amb l’obertura de les escoles per l’1 d’Octubre com per les acusacions per adoctrinament. Això ha marcat molt la nostra acció sindical i als centres, amb companys i companyes acusades d’estar adoctrinant, quan no han arribat ni a judici perquè no n’hi havia motiu. Molta gent ha hagut de callar, quan la feina educativa ha de tenir molta llibertat.

I pel que fa a l’àmbit laboral?
Continuem tenint molts problemes, no ens hem recuperat de les retallades que van imposar la dreta catalana i l’espanyola. La recuperació econòmica no s’està traduint en la recuperació de l’educació, no és una prioritat. Vam tenir unes primeres flors amb els pressupostos del 2017 [338 milions més respecte dels anteriors], però calen encara uns 6.000 docents més per tornar al nivell anterior al 2012. Això a l’educació pública, però a la resta del sector el mateix. Tenim l’atenció a la discapacitat sota mínims, a l’etapa 0-3 el govern va deixar de pagar la part que li corresponia i l’han hagut d’assumir moltes famílies, a la concertada continuem sense poder homologar les condicions laborals que estableix la LEC…

Quines són les grans lluites en aquests moments?
En tenim moltes. Continuem sense pressupostos, amb la qual cosa no podem millorar ni les condicions laborals ni el dret a l’educació, i acabem el curs amb un conflicte important amb l’FP. Tenim tancament de línies a P3, la consolidació d’una escolarització molt complicada a l’ESO perquè està arribant tot el baby boom de la primària i tenim territoris on l’alumnat no hi cap. I tenim un problema molt greu amb les universitats des de fa anys, que estan sota mínims perquè l’abandonament del govern és brutal.

Quan parleu dels centenars de milions que caldrien, són per arribar al 6% del PIB que marca la LEC o no sou tan ambiciosos?
Un 6% del PIB és el que gasten els països més avançats i és al que hem d’aspirar. Tenim ara nens que no poden anar de colònies i persones que no poden anar a la universitat perquè no poden pagar les taxes, i això ho hem d’assumir com a societat.

Una de les lluites ara més actives és la de la reforma de l’FP, amb cert trencament en algun moment de la unitat sindical.
No s’ha trencat en cap moment, però l’FP no és exclusivament una qüestió de l’escola. El problema són les divisions polítiques i que hi ha sindicats corporatius que només són als centres educatius. Sempre havíem demanat que l’FP no depengués del Departament d’Educació o del de Treball. L’FP té altres components, no només es dona als centres educatius, també hi ha la formació contínua. CCOO mira la globalitat. Volíem que fos una cosa de país i ho vam aconseguir amb la llei 10/2015 de formació i qualificació professionals. Però el desenvolupament d’aquesta llei ens està costant molt.

Què opineu de la resolució d’Educació de l’FP dual?
El departament treu ara una resolució sobre l’FP dual que afecta altres sectors de l’FP i modificacions curriculars. Demanem que la resolució tregui qualsevol referència als currículums, perquè els volem negociar. A la comissió rectora, on som CCOO, la UGT, les patronals i el govern, no negociem condicions laborals del professorat, que s’han de negociar en el seu àmbit. Amb el professorat de la pública tenim un àmbit d’interlocució amb el departament, la mesa sectorial. Però els companys de la concertada no tenen cap àmbit d’interlocució amb el departament, només interlocuten amb les empreses a través del seu comitè d’empresa, però quan hi ha una normativa nova ells no la poden negociar. Demanem una mesa tripartida entre el departament, les patronals i els sindicats de la concertada per poder discutir això.


De l’aula al sindicat
Manel Pulido, de 45 anys, és secretari general de la federació de CCOO des del 2015, quan va substituir Montse Ros. És enginyer d’obres públiques, un sector que va deixar per exercir com a professor de tecnologia a l’institut de secundària Badia del Vallès, a la ciutat vallesana del mateix nom

Rosa M. Bravo – Barcelona