Sota el lema
“Prou bretxes, violències i desigualtats!”, la convocatòria ha tingut
els següents objectius:
-Eliminar
tot tipus de bretxa i desigualtat.
-Posar fi a
tot tipus de violència.
-Contribuir
a eliminar les desigualtats i les discriminacions.
Com cada
any, s’han portat a terme diversos actes i concentracions arreu del territori.
Per exemple:
-BAIX
LLOBREGAT: Cornellà de Llobregat, El
Prat de Llobregat, Abrera.
-PENEDÈS: Vilafranca del Penedès.
-GARRAF: Vilanova i la Geltrú.
-ANOIA; Igualada.
-VALLÈS: Sabadell, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès,
Parets del Vallès.
A més, entre moltes altres ciutats i municipis, a Barcelona, Manresa, Vic,
Mataró, Tarragona, Reus, Tortosa, Amposta, Lleida i Girona, també s’han realitzat
diferents actes en els que ha hagut una gran participació.

Aquí podeu veure algunes imatges d’aquesta jornada de vaga a la que, una vegada més, els membres de la Secció Sindical hem donat suport, participant en les concentracions de Gavà, El Prat (aeroport T1 sector aeri), Abrera (rotonda de la SEAT), Barcelona, etc.:

El
8 de març de l’any passat va ser un punt d’inflexió i un salt qualitatiu que ha
de tenir continuïtat enguany i a futur. Tot i que hem de reconèixer els
avenços, avui no podem fer cap pas enrere. Ens sobren els motius:

*La bretxa
salarial: La discriminació econòmica més
directa. Els indicadors en el treball remunerat
continuen mostrant tossudament, una realitat de discriminació que es tradueix
en l’existència d’una bretxa al llarg de tota la vida laboral fins a la pensió.
*Violència masclista: 47 assassinades a mans de la seva
parella o exparella el 2018. Les violències contra les dones pel fet de ser-ho,
esdevenen la manifestació més dura, dolorosa i greu del sistema patriarcal.
Formen part de la nostra vida quotidiana, social i laboral a totes les edats,
orígens, creences, condicions, opcions i classes, i suposen una greu vulneració
dels drets i la llibertat. 18.000 dones a Catalunya manifestaven l’any passat
haver patit assetjament sexual o per raó de gènere a les empreses. Aquesta és
una de les situacions més esteses i a la vegada mes ocultes a l’àmbit laboral.
*El pes de les cures de persones a casa: La feina no
remunerada que resta esforços i hores laborals pagades. La divisió sexual dels
treballs perdura i s’explica principalment per la no assumpció de
corresponsabilitat dels homes en la cura de les persones. Cal revertir aquesta
situació, hem de posar les persones al centre de la vida i al centre de les
polítiques i, en aquest sentit, cal garantir uns serveis públics de qualitat i
universals; assegurant la participació d’homes i dones en la cura i la
sostenibilitat de la vida.
*Invisibilització: La falta de referents femenins a
les etapes educatives es perpetua.
*Sostre de vidre: Absència de dones als consells
d’administració de les empreses.
*Salut femenina: De l’avortament a la “taxa rosa”.
*Perquè hi ha dones que no poden fer vaga: Solidaritat
entre dones.

*Etc.


Per
una altra banda, l’impuls per apoderar les dones a l’intern del sindicat, amb
la transformació assumida i amb la força de les mobilitzacions, també han
permès introduir a l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) un apartat
específic per contribuir a eliminar les desigualtats, les discriminacions i la
bretxa salarial de les dones en el món laboral.
Cal
destacar també que l’increment de l’afiliació de CCOO i de representació als centres
de treball són majoritàriament dones. Aquesta és una dada molt important,
perquè significa que estem sabent llegir bé els canvis que es donen al món del
treball i que avancem en la feminització del sindicat.


image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies