Proposta del Govern central d’Estatut del Personal investigador en Formació (EPIF):

El Ministeri de Ciència, Recerca i Universitats ha presentat públicament la seva proposta de Reial Decret per a la regulació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació, obrint un termini per a la participació i suggeriment pública fins al 21 de setembre.

CCOO valorem positivament els avenços que aquesta proposta suposa en relació a anteriors esborranys i la incorporació d’algunes de les principals exigències del col·lectiu d’investigadors en formació i del nostre sindicat. Malgrat això, entenem que encara hi ha marge per a la millora i la incorporació d’alguns aspectes pendents, entre d’altres, el que fa referència a la indemnització per fi de contracte.

1.- Règim Salarial: En aquest àmbit s’incorporen gran part de les reivindicacions sindicals i del col·lectiu. D’una banda, a l’hora de determinar els percentatges salarials aplicables al personal investigador es pren com a referència mínima la categoria corresponent al Grup 1 del personal laboral de la taula salarial recollida en el Conveni Únic del personal laboral de l’Administració General de l’Estat. D’altra banda, s’estableix que, en qualsevol cas, el salari mínim a percebre no podrà ser inferior a 16.422 € anuals. No obstant això, a aquesta regulació li calen algunes precisions tècniques –com les possibles actualitzacions anuals, etc.- per evitar que futurs problemes d’aplicació, que haurien de ser esmenades en l’actual tràmit legislatiu.

2.- Col·laboració en tasques docents: Es manté la proposta que els investigadors en formació puguin col·laborar en tasques docents fins a 240 hores durant el seu contracte (màxim 60 per any). Valorem negativament que es mantingui un nombre d’hores tan elevat ja que pot convertir-se en una temptació per a que les universitats pretenguin solucionar problemes estructurals de necessitats docents per falta de professorat derivat de les retallades de plantilla i limitacions en la taxa de reposició dels últims anys. A més, ja vam dir que això podria suposar una activitat laboral addicional que perjudiqués notablement l’activitat principal que és la recerca. D’altra banda, valorem positivament que en la proposta normativa s’hagi reforçat el caràcter voluntari d’aquestes col·laboracions (a petició de l’investigador i, sense que aquestes col·laboracions suposin una minva de la càrrega docent del departament). No obstant això, entenem que sobre aquesta matèria encara hi ha algun marge de millora, tant en el nombre màxim d’hores de possible col·laboració docent, com en el règim de voluntarietat, sense perjudici que siguin aspectes la garantia dels quals pugui ser objecte de posterior seguiment i millora en l’àmbit de la negociació a les universitats.

3.- Extinció del contracte: La nova regulació millora substancialment tant des del punt de vista tècnic com material. D’una banda, s’estableix la pròrroga automàtica fins al quart any, exigint per a la denegació de la pròrroga anual un informe desfavorable d’avaluació motivat. Entenem que amb aquesta regulació es restringeixen notablement les possibles arbitrarietats en l’extinció del contracte abans d’hora, i s’afegeixen garanties per a l’investigador -la exigència de motivació i, per tant, el seu possible control en els tribunals. S’ha perdut l’oportunitat, però, d’eliminar l’extinció del contracte abans dels quatre anys per la lectura de la tesi doctoral. A més d’afectar poquíssims supòsits, els primers períodes postdoctorals són contemplats per la llei com a part del procés formatiu, de manera que res no impedeix la culminació dels quatre anys de contracte permetent a més realitzar tasques complementàries de publicació i millora de currículum. Igualment, tot i que s’ha millorat tècnicament, seria convenient aclarir el règim de l’acomiadament per incompliment fent referència, com fa l’Estatut dels Treballadors, als incompliments greus i reiterats.

4.- Indemnització fi de contracte: En aquesta matèria creiem que no s’hauria de desaprofitar l’oportunitat i que encara hi ha marge per incorporar una indemnització fi de contracte, tal com existeix per a altres figures contractuals laborals. Tot i que la Llei de la Ciència no contempli expressament aquesta possibilitat tampoc la prohibeix i seria possible, per tant, incorporar-la en el futur Reial decret. En tot cas, CCOO no renunciarem als procediments al nostre abast per aconseguir el reconeixement de la indemnització. De fet, ara mateix estem pendents, com a conseqüència d’una qüestió judicial promoguda pel nostre sindicat, de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el dret a indemnització fi de contracte al col·lectiu investigador en formació. En tot cas, independentment dels pronunciaments normatius o judicials, CCOO traslladarem aquesta qüestió a l’àmbit de la negociació col·lectiva.

En conclusió, s’han produït notables i significatius avenços, encara que queden aspectes millorables en regulació de les condicions d’ocupació d’un col·lectiu particularment vulnerable i precari. Des de CCOO presentarem al Ministeri propostes de millora fins a l’últim minut. Cal no oblidar que, en qualsevol cas, la regulació que s’aprovi tindrà caràcter de mínims legals que poden ser objecte de millora i complementació en la negociació col·lectiva, àmbit en el qual, des de la pròpia aprovació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació, concentrarem la nostra activitat sindical en la millora de les condicions d’ocupació del col·lectiu.