Manifestació: Ara toca educació pública. Volem el 6%

Manifestació: Ara toca educació pública.

Volem el 6%

El MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) ha organitzat una manifestació amb el lema “Ara toca educació pública. Volem el 6%. Dissabte 17 de novembre a les 17 hors a la Plaça Universitat, a Barcelona.

Manifest:

Per una educació pública, equitativa i democràtica exigim el 6%
del PIB
#VolemEl6PerCent
El MUCE
treballa des de fa anys per la millora de l’educació pública com a condició per
a construir un país més just i democràtic. A l’inici d’aquest curs vam
denunciar, en una roda de premsa, que en
els últims anys el Departament ha estat aplicant polítiques neoliberals que no
garanteixen el dret a l’educació,
ha fet greus retallades econòmiques, ha
deteriorat la participació democràtica, ha precaritzat el sistema, les
decisions no s’han consensuat amb la comunitat educativa i ha col·lapsat els
centres educatius. 
Per tots
aquests motius el MUCE convoca una
manifestació aquest dissabte 17 de novembre a les 17h a la plaça Universitat
amb el lema “Ara toca educació pública, volem el 6%”.
Actualment,
l’educació només representa un 2,04% del PIB de Catalunya.
Des del
2010 constatem:
1.-Unes retallades pressupostàries encara
no recuperades que han implicat (també)
una aturada en el desenvolupament del
sistema públic.
2.-Un cos normatiu cada vegada més
neoliberal i menys democràtic.
3.- Cronificació de la segregació i
desatenció a la diversitat.
1.-Unes retallades pressupostàries encara
no recuperades que han implicat (també) una aturada en el desenvolupament del
sistema públic.
●       
Increment
insuficient de les plantilles davant de l’augment d’alumnat que ha provocat la
massificació d’alumnat a les aules especialment  a la secundària
obligatòria.
●       
Falta
de planificació de places públiques que puguin donar resposta a les necessitats
d’escolarització i la tendència de les famílies que és escollir escola pública.
●       
Manca
de places de Formació Professional, que genera la desviació d’alumnat als
centres privats o derivant a la formació a distància, a més de 20.000 alumnes.
●       
Unes
elevades taxes als ensenyaments postobligatoris i universitaris que
n’impedeixen l’accés  a gran part de la població.
●       
Manca
de places i de finançament del Departament d’Ensenyament a l’educació pública
0-3 anys que ha comportat un increment de l’escletxa social.
●       
Hi
continua havent més de 1000 aules prefabricades.
●       
Deteriorament
de les condicions de treball dels treballadors i treballadores de l’educació
(horari lectiu, ràtios, precarització de la feina…)
2.-Un cos normatiu cada vegada més
neoliberal i menys democràtic.
●       
L’aplicació
d’una legislació educativa neoliberal (LEC i LOMCE), allunyades de les
necessitats reals del nostre país, ha provocat el deteriorament de la
participació democràtica de professionals, famílies i estudiants. Ho veiem per
exemple en el decret de direccions, el Decret de plantilles, retallades en les
funcions dels consells escolars, etc.
●       
De la
mateixa manera, reivindiquem que els menjadors escolars s’han d’emmarcar dins
el dret a l’educació pública i han de ser universals i gratuïts. La proposta de
decret de menjadors suposa una privatització dels menjadors en què mitjançant
concurs públic es vol aconseguir que el servei acabi en mans de grans empreses.
La proposta deixa fora de la gestió a les ampes i afes.
●       
Per
una banda, les polítiques del Departament limiten la participació democràtica
de la comunitat educativa, i per altra obren processos suposadament
participatius per justificar les seves polítiques.
3.- Cronificació de la segregació i
desatenció a la diversitat.
●       
La
política educativa no corregeix la segregació escolar ens el contrari, la
fomenta en apostar per l’educació concertada en detriment de l’educació pública
i també  en permetre  el “dret de
l’elecció” de centre que genera competència entre famílies i mencartilitza
l’educació pública sometent-la  a la llei
de l’oferta i la demanda.
●       
Necessitat
d’un pla de formació dels professionals de l’educació, consensuat, amb vinculació al projecte de centre i  amb recursos
suficients.
●       
Incertesa en
l’aplicació del Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un
sistema educatiu inclusiu. No s’ha fet cap esforç pressupostari per garantir la
seva aplicació i no s’està treballant paral·lelament per canviar la visió
assistencialista que té Catalunya envers les Necessitats Educatives
Específiques
●       
Tot i la diagnosi
feta en els Informes del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar encara
no s’ha portat a terme cap mesura per reduir-la. És per això que denunciem la
manca de decisió i voluntat política per a posar fi a la segregació i a les
desigualtats educatives.
En conseqüència des
del MUCE denunciem que tenim un sistema educatiu que
globalment no garanteix la igualtat d’oportunitats  i és menys democràtic
any rere any.
Per tot això, des del MUCE exigim al
Govern i als grups parlamentaris un pressupost expansiu per al 2019, com el que
hagués estat necessari tenir en el 2018, tenint en compte que el creixement
actual és del 3,4%, i així li farem saber al conseller Bargalló a l’entrevista
que tenim pendent. L’educació no es pot permetre perdre un any més. Augmentarem
les mobilitzacions fins a aconseguir igualtat d’oportunitats i una educació
democràtica.
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa
(MUCE) seguirem lluitant en la defensa d’una educació pública, inclusiva,
gratuïta, universal, catalana, de qualitat, laica, feminista i coeducativa,
democràtica i participativa, enfocada a la igualtat d’oportunitats i
adequadament finançada.

Manifest del MUCE: Per una educació pública, equitativa i democràtica.